Breakfast on Pluto, de Neil Jordan, es basa en la novel·la homònima de Patrick McCabe i el guió l’han escrit conjuntament cineasta i escriptor. Convé remarcar-ho, perquè, tot i que el text segueix l’estructura d’un relat autobiogràfic, la pel·lícula respon als interessos artístics de Jordan i recull i recicla molt dels temes que el cineasta
Jiang Wen és un actor xinès que ha protagonitzat films de Zhang Yimou, com Sorgo rojo o Keep Cool. Després de debutar com a director fa una dècada, va presentar a Canes 2000, Dimonis al llindar de la porta; una tragicomèdia antimilitarista, que relata els maldecaps d’un poblet de camperols, a la Xina ocupada pels japonesos,
Després que, en anteriors articles, he reivindicat Three Times, he parlat del seu director (HOU Hsiao-hsien) i n’he reproduït unes declaracions, ha arribat l’hora de penjar en aquest bloc el comentari sobre la pel·lícula. Si teniu interés de llegir-lo, us recomano que ho feu després de veure la pel·lícula; ja que, atès que la conformen tres
Permeteu que reprodueixi unes declaracions que m’agraden molt d’entre les que, ran de Three Times / Tiempos de amor, juventud y libertad, ha fet HOU Hsiao-hsein: Les nostres vides estan plenes de petits records. No els podem anomenar, ni classificar-los i no tenen pas tanta importància. Tanmateix, els tenim al cap, inalterables. Per exemple, quan jo
Fotografia: ©Archivo Festival Internacional de Cine de Donostia-San Sebastián El Festival de Cinema de Sant Sebastià acaba d’anunciar les pel·lícules que hi participaran. A la Secció Oficial a Concurs hi trobem directors (com ara Agnieszka Holland, Carlos Sorín, Tom DiCillo, Hirokazu Kore-Eda, Bahman Ghobadi, Marion Hansel o John Boorman) que compten amb cert renom internacional;
Divendres, 25 d’agost, s’estrena, si més no a Barcelona, Three Times / Tiempos de amor, juventud y libertad, de HOU Hsiao-hsien (per a mi, un dels millors cineastes del cinema contemporani). Que s’estreni una pel·lícula de HOU Hsiao-hsien és un fet extraordinari. Tot i ser un autor reconegut internacionalment, amb premis als més importants festivals (Venècia,
Cesc Gay, Marc Recha i Nacho Cerdà participaran, del 7 al 16 de setembre, en seccions diverses de la 31 edició del Festival de Cinema de Toronto, la programació del qual s’acaba de fer pública i que, a continuació, reprodueixo parcialment:(hi destaco, en vermell, les pel·lícules d’aquests cineastes i, en blau, les d’alguns directors que,
United 93 sorprèn i, davant de la magnitud tràgica dels fets que s’hi evoca ?l’11-S?, esdevé una lliço d’ètica i de respecte. Goso dir que, per a nosaltres que a distància, televisivament, vam ser testimonis d’aquells esdeveniments, United 93 resulta necessària. Situem-nos. L’11 de setembre de 2001, uns terroristes segresten 4 avions amb l’objectiu
Fem un cop d’ull a algunes de les pel·lícules que aviat s’estrenaran a casa nostra (tot i que, a la Catalunya Nord i a Itàlia, algunes ja fa dies que hi han arribat). Ara ve l’època que abelleix anar al cinema, el trimestre amb més passió cinèfila, fins a final de novembre. Les distribuïdores ja
El 25 d’agost comença, a Catalunya, la temporada de cinema, comencen a arribar estrenes artísticament interessants. Tot esperant aquest dia, estic treballant algunes coses, que calculo tenir enllestides a temps. Mentrestant i com ja heu pogut observar, també ho aprofito per anar parlant de qüestions diverses, sobre el cinema o des del cinema. Llegeixo, a "EL PUNT" d’avui 15
Llegeixo les Cròniques d’un consumidor cultural que Àlex Gutiérrez, director de Benzina, escriu al número 6 de la revista i m’assabento que el cinema CASABLANCA GRÀCIA, de Barcelona, passa en format DVD pel·lícules que altres sales de la ciutat passen en 35 mm. Me n’assabento i m’esvero. Encara no he anat mai a aquests "Casablanca" del carrer
Que Marc Recha tingui pel·lícula, és important. Que la hi projectin a un Festival Internacional, també. Ho dic sense ironia, tot i que es tracta d’un cineasta que, per mi, ha anat de l’esplèdida "L’arbre de les cireres" a la molt discutible "Les mans buides". Artista sensible i dotat de neguit intel·lectual, cal seguir Recha, acomboiar-lo
Com a complement a la notícia que publica Vilaweb (enhorabona!) sobre la projecció al Festival de Locarno de DIES D’AGOST, de Marc Recha, us reprodueixo l’entrevista(desplegant “Llegir la resta de l’article”) que li publica el Diari del Festival. Interessant. Per cert, mal sigui com a “anècdota” (sempre aquestes anècdotes!), l’entrevistadora exhibeix una dèria inflamada per a espanyolitzar-ho tot i
La hipocresia del diari AVUI fa que mantingui una línia editorial segons la qual a Frankfurt, hi ha d’anar la literatura catalana, és a dir, l’escrita en català i no pas els catalans que escriuen en altres llengües, conformant altres literatures; però, en canvi, quan es tracta de cinema, el mateix diari titula eufòricament: "TRES