A la vida ens sobren complexitats i maldecaps. La vida hauria de ser senzilla i a voltes la compliquem, a voltes ens la compliquen. Aquests pensaments em vénen al cap després d'haver veremat amb els meus amics. Sí.
Cuidar una vinya requereix una organització mínima i un respecte pel calendari. Els ceps no són complicats amb les actuacions adequades. Sí.
Aquest any la climatologia ens ha ajudat. A dia d'avui, tenim fermentant uns 180 litres de moscat afganès -som així de xulos- i uns 700 kilos de trepat amb menys d'una tercera part de garnatxa estan fermentant i macerant. Cada matí, abans d'anar a banyar a la Tercera Platja, he pujat al celler amb les meves filles. Hem controlat temperatures, tampoc hi podem intervenir de cap altra manera, i hem trencat el barret de la pasta de pells de raïm per afavorir l'extracció. Trabucat damunt dels dipòsits, mentre em picàven els mosquits, he olorat el most i l'he escoltat bullir. I he pensat això: que la vida ha de ser senzilla i que nosaltres a voltes la compliquem, a voltes ens la compliquen. Sí.
Si ens mirem al mirall, veiem una única figura, per tant no som gaire més coses. Si ens preguntem pel nom ens en surt un. I si ens demanen d'on som, la resposta és ràpida, senzilla i aclaridora. Sí.
Els d'Arenys de Mar i els d'Arenys de Munt tenim un veïnatge molt fructífer, compartim Riera, turons, pa i peix, la Salseta i sovint sexe. Ens fem la guitza el mínim i entenc que ens tenim una admiració compartida, quan ells vénen a la platja o nosaltres passegem per la seva Riera o els camins que ens porten als Tres Turons i al Corredor. Sí.
Compartim el nom d'Arenys i sovint ells volen aclarir que el seu d'Arenys és el de Munt. Samarretes dixit. Jo, com a "sardineta", quan parlo d'Arenys a seques és el meu, el de Mar, i quan parlo del seu ho especifico i dic el nom sencer: Arenys de Munt. Sí
Les darreres setmanes he estat molt orgullós que compartíssim el nom d'Arenys, i tot el mèrit és d'ells. Dels d'Arenys de Munt. Sí.
Hi ha preguntes molt senzilles amb respostes simples, aclaparadores. Sí.
Vull tenir una vida senzilla i m'agrada que consultes com la d'Arenys de Munt me la simplifiquin. Sí.
De referèndum n'hi ha un i és a Arenys de Munt. Sí.
Sembla ser que després de molt perseguir el Punt i a Part d'aquest celler,Vi del Centenari de la Costa Brava, haurem de fer ídem i oblidar-nos d'ell una temporada, perquè s'ha exhaurit. Llavors l'opció que tenim és tastar aquest Llavors 2007. Un joc de paraules que juga amb els distints significats atribuïts als noms del vins del celler a la portada del web de la Vinyeta. Llavors tastem les Llavors del 2007, copa mig plena i sentits alerta.
Elaboració: vi negre amb una estada en bóta de 5 mesos en bótes noves de roure francès, hongarès i romanés.
Grau: 14.5º
Preu: 8.25€
Tast: color cirera picota de capa intensa. Nas intens que conserva les aromes de fruita madura, combinades amb notes de criança en bótes. Molt equilibrat en boca, tanins fins, molt integrats. El que predomina són notes molt pujades de cacau, d'aquelles de xocolata d'alt percentatge que li donen un punt metàl·lic, amarg i excepcional.
Glopets:el Celler la Vinyeta es mereixeria un premi de disseny per les seves etiquetes, si no fos perquè ja el tenen. Tot això seria una anècdota si els seus vins no paguessin la pena. Jo els trobo interessants i innovadors, no em recorden als vins de l'Empordà, un pel rústics i secs per poc golosos. Els de La Vinyeta són originals i porten una altre línia. He tastat l'Heus - el seu jove- i aquest Llavors -mitja criança- i ambdós casos el raïm s'expressa de manera franca i directe, sense cap recàrreg. Són dos vins de mig cos i textura sedosa, potents i ambiciosos, dels que deixen petja.
La Vinyeta un celler jove amb i llarg recorregut.
Sembra la teva copa amb Llavors del 2007, tingues paciència, deixe-les germinar, olora fort, que brotin, xarrupa llarg i llavors deleix-te.
Elaboració: vi negre amb un pas per fusta de 4 mesos en roure francès semi nou.
Grau: 13,5º
Preu: 5,40€
Tast: color rubí amb rivet violaci; nas especiat i dolç, fruits del bosc; el pas de boca és fresc i agradable; tot ell és un vi jove que s'expressa amablement en la seva senzillesa.
Glopets: un vi de component nord amb nom llatí. Tramuntana romana, que ens remet al nom d'un vent català a l'altra banda del país: el cerç.
Un cerç carregat de l'estremida memòria d'un escriptor.
Un escriptor malauradament etern al nostre camí de sirga, a les ampolles atònites, a les bótes del celler, totes iguals a les fileres de la galeria tal com estàtues.
Un vi que ens parla de cafès plens de granotes i tertulians amb molta mà esquerra.
Un celler, Mas Llunes, que ens remet a un conte de dos homes, o era un?, ajaguts damunt l'herba guaitant la nit i els satèl·lits, plens de cabòries gens estivals, la nit que sembla trepitjàvem la lluna. Potser el sostre del celler.
Arquímides Quintana governant el timó de la república independent de les idees.
Un vi que ens porta des de la seva plenitud a la fuetada de la nostra pèrdua.
L'Ebre, Crònides, Montcada, Mequinensa... Una lletania, un "rosebud" molt particular, pronunciat en acabar el darrer glop, en olorar la copa buida.
La copa buida, la pèrdua de Jesús Montcada, el banc de sorra on ens encallem contínuament.
La presència i vigència de l'obra Montcadiana, la força que ens permet remuntar el camí.
Un Cercivm esmoladíssim ha esbatanat la memòria i les nostres copes.
Torno a tastar el negre de trepat de Carles Andreu, hem tornat a Pira. El que em fascina més d'aquest vi és com fon les olors cítriques de la varietat amb la fusta, i les tradueix en espècies i pebre. Com el pas de boca parla de seda, deixant que el fruit madur de la vinya t'ompli la boca i com et deixa un regust de te amb llimona, figa i mel.
També és un vi que aixeca opinions enfrontades, a la mateixa taula on el vam tastar en tinguérem de tot tipus.
A mí és un vi que tal com diria un amic: m'abelleix molt.
L'esperàvem i ja el tenim aquí, havíem parlat d'aquest vi, del seu enòleg, Xavier Figuerola, i del vi que elabora a Formentera, Cap de Barberia. Havíem vist construir el celler i tastat el seu cava. Potser havíem passejat entre el ceps, per La Romiguera, la finca o el clos si no vaig errat. I vosaltres potser coneixíeu Nalec, o Analec que n'era el nom musulmà. Havíem parlat de la Vall del Riu Corb i dels seus vins i ara apareix més protagonista que mai a l'etiqueta, sota el nom del vi. Una Vall dins una copa, la teva.
DO: La vall del Riu Corb, subzona de Costers del Segre
Raïm: Ull de llebre 90% i Syrah 10%.
Elaboració: vi negre amb l'ull de llebre que té un pas per fusta de 12 mesos en bótes de roure francès noves i de 2n any en un 70% i en roure americà i hongarès la resta. El syrah ve directe de l'inox, per no perdre'n la frescor.
Grau: 13.5º
Tast: Color roig cirera de mitja capa. Nas de fruita vermella madura però sense excés de notes càlides, fons mineral, cacau fi, torrats. En boca és carnós i fresc, ampli, golós amb un taní fi.
Glopets: vull agraïr en Xavier Figuerola que es posés en contacte amb el bloc i fos ell qui ens va donar informació de primera mà mentre el vi era encara a la bóta. I que ens donés informació sobre els orígens del Cap de Barberia, que sortirà a Viníssim un dia d'aquests. Moltes gràcies per la teva amabilitat, i per les teves habilitats.
Aquesta primera anyada d'Analec 2007 ens ha agradat i, delerosos, esperem les següents. Tenim un deute pendent amb el celler: tastar el cava rosat de trepat. Per Viníssim és casi una qüestió personal.
I tot parlant de la Vall del Riu Corb, una primícia, o no: a l'Olivera de Vallbona de les Monges tenen un vi negre al celler, que si els surt bo com els blancs...
Ara, passeja per La Romiguera, sobrevola la Vall, emplena la copa i fita el vi, cerca el Corb i fes el glop, xarrupa llarg i deleix-te.
Raïm:Merlot, amb un petit cupatge de Chardonnay i Macabeu
Elaboració: vi blanc sense bóta, amb la particularitat que el merlot està vinificat en blanc.
Grau: 13º
Preu:7.75€ l'ampolla de 50cl.
Tast: groc palla lluminós; nas amb barreja de cítrics i notes dolces; pas de boca glicèric amb volum, acidesa equilibrada, i final llarg.
Glopets: al darrer apunt parlava dels comentaris d'un vinater menorquí. Aquest Binitord Blanc va ser l'única recomenació que em va fer. I des d'aquí la donem per bona.
És ben curiós que dels tres vins blancs que hem tastat a Viníssim aquest estiu, dos portin raïm negre vinificat en blanc, tant el Quíbia de Falanís amb Callet com aquest Binitord amb Merlot són vins voluptuosos amb més cos del que els presumíem d'entrada. Són experiments feliços, reeixits, que et diuen de sota-veu que al raïm blanc que porten li manca quelcom.
I, encara és més curiós el fet que tinc a casa un tercer vi blanc que vinifica un raïm negre. Els dos primers han estat baleàrics el tercer no ho serà. Parlo d'un vi que ja hem esmentat ha Viníssim, i un raïm que en aquest bloc és de la casa. S'admeten apostes.
Ara pren aquest Merlot passat per la perruqueria, decanta-li les metxes rosses del serrell, emplena't la copa i besa-li els llavis, xarrupa llarg i deleix-te.
Enguany hem fet vacances una altra volta a l'illa de les platges, vaques i cavalls i, com cada any, hem ampliat les nostres notícies dels vins de l'illa. Com a tot arreu, l'aparició de nous cellers és més norma que novetat. El nombre de visitants en recerca de tipicitats, fa que els vins siguin un marc nou per explotar dins l'oferta turístico-gastronòmica de l'illa.
A cap paisatge mai no li sobra una vinya i a les tanques de paret seca, els ceps li escauen d'allò més. Menorca és una illa rural, de llocs i gent de mà gruixada que viu de sa terra. La viticultura trobada o retrobada els ofereix nous ingressos i complementa la producció dels seus camps.
Com a raïm més típic podem esmentar la malvasia, amb la qual lluiten per elaborar vins blancs secs. La resta dels vins blancs i negres els elaboren amb un reguitzell de varietats forànies, com a tot arreu.
A mi m'agrada més l'illa, les coques de sofrit, els robiols i els amargos que els seus vins. A més, són un pèl cars pel que et donen. Si voleu saber més de la història de la viticultura menorquina cliqueu aquí.
A dia d'avui, els cellers dels quals en sabem cosa són els d'aquest llistat en l'ordre "cronològic" en què els hem conegut al llarg del temps:
Ferrer de Montpalau (Es Mercadal), el celler d'en Crispin de n'Aguedet. Vinya Sa Cúdia (Es Grau), la malvasia de referència. Binifadet (Sant Lluís) Rubí del Mediterráneo (Alaior) disculpeu-ne el nom, si podeu. Sa Forana (Sant Climent) amb una web interessant. Hort (Ferreries). Binitord (Ciutadella) nous i innovadors. Favaritx (Favaritx?) una malvasia a preu assequible.
A l'illa hi ha dues botigues de vins de referència: la més veterana, Vinum -a Ciutadella, davant l'església de Sant Antoni Maria Claret- i una de més nova com no podia ser d'altra manera a Maó, De Vins , al Camí de ses Vinyes.
En una de les dues, no diré quina, em comentaren que els cellers menorquins estan obsessionats amb elaborar un vi negre de referència, tot i que els vins blancs de l'illa tenen molta més sortida, els negres cars i elaborats amb ceps joves, no tenen massa qualitat i els queden per vendre.
També em parlaren de la gran influència que la climatologia menorquina té sobre els seus vins, dels problemes de la humitat per les criances llargues i d'històries de tramuntanades que escampen pols d'onades damunt les vinyes, de raïms salats assecats pel sol i de graus alcohòlics borinats.
Històries d'illes, de vents i pedres, de ceps i vinyes, i de vins amagats dins la Reserva de la Ginosfera.
Elaboració: els raïms un cop veremats els refrigreren abans del desrapat i el premsat. Fermentació de les diferents varietats per separat a 16 ºC de temperatura. Criança sobre lies durant 3 mesos 10% en bóta i la resta en dipósit.
Grau: 12.6º
Tast:"Tons daurats amb reflexes verds. Aromes a pasteleria, compota, fruites blanques dolces, i exòtiques molt madures com l'aranja, la pinya i el mango, acompanyades per notes cítriques, amb una base de flors i d’herba fresca. Boca cremosa, compensada per l'acidesa que fa que explosionin les fruites. Postgust llarg i intens." Això diu el web, ara us passo el meu tast: el color més palla que daurat, això sí, coincideixo amb els reflexos verds; el nas és dolç i fresc, més compota que cítric, també hi trobo l'herba; el pas de boca és cremós amb un punt de fruita tropical i una bona acidesa, és untuós però no cansa, final llarg. Trobar notes dels raïms una quimera pel meu trist paladar.
Glopets: "La vila del Vilosell, antigament anomenada Vila dels Auzells, deixem que que voli el nostre vi blanc" poc podem afegir davant elaboradors sensibles com Tomas Cusiné, així descriu el seu vi, i així recupera un nom antic. Un vi nou amb arrels, un poble renovat. Una tradició amb futur. 10 varietats de raïm, 10 proves diuen al celler, tota una aventura amb feliç i llarga vida pel davant tot just aquest 2008 n'és la segona anyada. D'aquest celler estavem prendats del seu Vilosell, el Geol encara ens espera. Avui ens hem enamorat del seu blanc.
Ara ja hem parat la xarxa i tenim els ocellets, els auzells a la copa. Cada raïm aporta una ploma de color diferent a les ales, enriquint la paleta de gustos del nostre paladar. Aviat Vilosell, la vila dels Auzells, serà més coneguda com la vila dels Geols, Vilosells, Auzells, i ....
Prendrem l'Auzell 2008 pel coll, el tractarem amb delicadesa, omplirem la copa, clavarem el nas, compte amb les plomes no et facin pessigolles, olorarem fort un raïm rere l'altre, xarruparem llarg, i a volar.
Bocabadat, els meus amics em van deixar bocabadat. La collita dels 40 ha estat espléndida:
DO Empordà Comabruna 2004 Oliver contí 2003 DO Costers del Segre Auzells 2007 Geol 2006 Analec La Romiguera 2007 Saó Expressiu 2006
DO Montsant Coca i Fitó 2006
DO Penedés La Milana 2006 Pardas Negre Franc 2006
DO Priorat Ferrer Bobet 2006
Vi de la Terra de Mallorca Quíbia 2007 AN/2 2006 Magnum Àn Negra 2005
DO República Independent d'Arenys de Mar Calisay Tap de Suro 1969
Tot això més un Borgonya, un parell de vins del Llenguadoc, un parell de Riojas ....
Saben que en tinc molta de set. A la llista n'hi molts que no hem tastat mai, per tant ja us podeu imaginar de quins vins parlarem a Viníssim durant una temporada....
S'altre dia -deixeu-me salar que avui anem a Mallorca- vaig anar a un tast de vins del Celler de l'Àn Negra al Club del Cep d'Arenys de Mar. El tast anava a càrrec de Miquel Àngel copropietari del celler. De la seva xerrada em vaig treure molt de suc, de raïm i d'històries vàries que ell ens contà. Històries de vinyes, de cellers que comencen, de raïms recuperats, de vercoquers i plantes felices, dipòsits de llet de vaca, de Miquel Barceló, de provatures atòmiques i surtidors de coca-cola, de callet, rems robats a la guàrdia civil .....
Llegendes amagades darrera grans vins. Amor per la terra i sinceritat. Quan li vaig demanar perquè s'havien decidit a fer vi fa prop de vint anys mentre anaven de copes, la seva resposta fou: ÉS QUE EN TENÍEM MOLTA DE SET!
Ja fa temps que us vaig dir que jo també tenia l'Ànima Negra, com el carbó, i també en tinc molta de set.
Escric aquest apunt l'endemà de la mort de Baltasar Porcel, que ara, a més d'Olímpic a Mitjanit serà etern. Alçaré la copa a la seva salut i no em vendré els meus morts, perquè un escriptor mallorquí em va ensenyar que si ho feia perdria l'ànima.
Elaboració: vi blanc amb una maceració en fred de 12 hores abans del premsat, fermentat i criat 3 mesos amb les mares -sobre els baixos diuen al celler, m'agrada l'expressió- dins dipòsits d'acer inoxidable.
Grau: 12º
Preu: 8€
Tast: magnific color groc palla, lluminós amb reflexos verdosos; nas intens amb records florals i una mica de dolç pastisser; en boca és glicèric i llarg, gras i fresc.
Glopets: abans comentava que en Miquel Àngel havia estat molt sincer, jutjeu vosaltres mateixos: " .... al Celler mai ens havíem plantejat fer vi blanc, però un pagès ens va dir que per quedar-nos el seu callet havíem de quedar-nos també la vinya de premsal. Després de 5 anys de fracassos, ja no ens quedaven excuses, el vi blanc que fèiem era dolent, havíem provat vàries podes, vinificacions, el most sortint de premsa era bo, però no en sabíem de fer vi blanc ...." d'això jo en dic sinceritat i aleshores arriva el callet -raïm negre, la sol·lució?:"... de la taula de triatge del callet sempre ens sobràven raïms verds, que havíen verolat però que no maduraven bé. Vam decidir juntar-los amb el premsal i hem vist com el vi ha guanyat cos i el callet ha ajudat a fixar els aromes varietals de vi blanc del premsal, que abans es volatilitzaven i els perdíem...." També explicava que ara ja cerquen quines finques els donen un callet més apropiat pel cupatge i que tot són raïms ben madurats.
La història dels 5 anys de fracassos em va agradar molt. També arrodonírem el relat de l'origen del nom: Quíbia. Mart de Garriga ens havia explicat que Llorenç Mostela -profeta felanitxer- n'era l'autor; per ell la humanitat és divideix en Quíbers, habitants autòctons de l'illa de Mallorca, i hongaresos, descendents del que vingueren a treballar a les mines de Pollença parlaven rar i tenien costums estranys, hongaresos esdevinguerem per extensió la resta del planeta. Al celler, que etiqueten en català, estaven cansats de referències insidioses als noms catalans dels vins-"... hi ha molt de fatxes..."- i decidiren posar al nou vi un nom en clau felanitxera: Quíbia, que només els Quíbers entendrien. I així "... no ens tocarien més els collons..."
Hey Quiber! Hey DJ! Here Go! Corre Quíber que t'has empassat l'ham, emplena la copa, calla la calllet, clava el nas,olora fort, xarrupa llarg, clou els llavis, premsa la llengua de premsal i deleix-te.
Avui celebro el meu quarantè aniversari. Porto mitja setmana cuinant pels amics i la meva família. La festa és al pati de Can Capdevila, el lloc que no m'ha vist néixer però m'ha vist créixer. Aquesta nit serà un dels resums de la meva vida: la gent amb qui he conviscut i totes les històries que hem compartit; Can Capdevila, símbol permanent d'allò que érem, d'allò que queda, del que no vols perdre, ara empetitit per la follia constructora, més vell, més bell, més rebel que mai. I la Riera al seu costat, la Riera que tot s'ho emporta sempre avall, fins a trobar el bes de les onades. La Riera, una metàfora del temps viscut, ple de fang i canyes, d'aigua marró dels rials i la força dels bots meravellant-nos. Blau de mar tacat de sorra, de vides plenes i senzilles, compartides i desitjades, enyorades i recordades. Viscudes, guanyades al temps.
Menjarem mandonguilles, espatlla de porc, carpaccio de vedella amb seitó i aufàbrega -Sant Roc, Gloriós-, amanida de llenties verdes -de més enllà dels Pirineus-, fulles de tots tipus d'enciams, i formatges pels budells buits. I, per postres, gelat de mango, del que fa la meva germana a Tossa.
També beurem, que és del que aquí es tracta a Viníssim. Prendrem vins amics, triats per l'ocasió. Pels habituals del bloc no hi haurà gaire sorpeses.
El blanc de l'Olivera , Vallbona de les Monges, DO Costers del Segre, ens porta el seu blanc de Bag-in-Box.
El Penedès ens omple la copa amb el Syrius 2008, vi negre sense bóta de Sumarroca.
I de cava n'he triat un de rosat, el Portell Brut, perquè és evidentment... de trepat.
Avui clavarem el nas i les dents, olorarem fort i xerrarem, xarruparem llarg i riurem, cauran llàgrimes, tancarem els ulls i ens delirem i els tornarem a obrir i continuarem delint-nos i ens besarem perquè ens estimem. Perquè tenim sort.
DO: Sense DO, localització: un rial sinerenc, el de la Serp. Potser l'útim que ens queda.
Raïm: Trepat 90%, Garnatxa 10%.
Elaboració: vi negre sense bóta, amb fermentació a 28º i maceració d'una setmana, repòs en dipòsits d'acer inoxidable i un afinament d'ampolla de 2 mesos.
Grau: entre 11º i 12º
Preu: 5€
Tast: color cirera de mitja capa amb ribet vermell; al nas és especiat amb un punt de dolçor i un final torrat; un vi de mig cos amb un pas de boca net, sense defectes, persistent a la llengua i amb les notes de llimona típiques de la varietat, fresc i àcid.
Glopets: avui parlo del vi que elaborem amb els meus amics, el nostre, el meu. Enguany hem tingut millor collita que l'any passat, 400 litres el 2008 per 80 litres de 1.200 possibles al 2007. Tot i que part del raïm que ens van deixar els ocells no estava en les millors condicions, puc dir del que vam veremar i vinificar que el resultat ha estat excel·lent, millor del que ens mereixem.
La Pansa Roja o Trepat dóna uns vins rosats i caves singulars, si vas més enllà i elobores vins negres el resultat és un vi únic, que no agrada a tothom. El Negre Trepat de Carles Andreu n'és el millor exemple i com ja he esmentat en aquest bloc és el nostre referent.
Estem orgullosos d'aquest Ull de Serp 2008 batejat per la pols del rials i la marinada, embolcallat per les canyes i bressolat pel sol de ponent. Si l'any que ve tenim sort en passarem una part per fusta i ens farem grans de cop.
Si us ve de gust tastar-lo aquest cap de setmana, muntem paradeta a la Fira del Solstici a la Riera d'Arenys de Mar. També tindrem vinagre d'altres collites i les males veus diuen que és millor que el vi.
No tingueu por de la fiblada de la Serp, ni del gust de llimona, agafeu l'ampolla d'Ull de Serp 2008 per la part més prima, empleneu la copa, tanqueu els ulls, claveu el nas, oloreu fort, xarrupeu llarg i deliu-vos.
Salut
* No us perdeu el video de l'Àngel de Cooperativa de la Serp
Nas 100% Montsant, pas boca sorprenent, fi i llarg. Un vi que no trobaràs arreu, però d'un celler ben conegut. Un enigma del Montsant, amb un ADN "etnicmàtic".
Vi: Ètnic 2006, Celler el Masroig.
DO:Montsant
Raïm: Samsó i Garnatxa.
Elaboració: vi negre de vinyes velles amb 12 mesos de bóta de roure.
Grau: 14.5º
Preu: 12.75€
Tast: un Montsant fosc de llàgrima gruixuda, granatós amb el cor negre granític. Nas explosiu, mineral, pebre negre i després aromes dolces entre torrats. Pas de boca untuós, ampli, balsàmic i un punt fresc, final llarg. Més samsó que garnatxa. Millor més diferent.
Glopets:al nas passa per un Montsant, en boca és molt més mediterrà. La "E" girada de l'etiqueta mostra bé l'enigma d'aquest vi. Un vi "ètnic" que només trobaràs alguns establiments. Els quals han participat en el disseny del vi, proporcions del cupatge, disseny etiqueta, tria d'ampolla borgonya. Un premi per amics, que t'espera. Hauries d'estar impacient per tastar-lo, o és que no t'agraden els enigmes?
Fes-lo teu, aquest vi és per totes les ètnies, tots els pal·ladars i totes les copes, emplena la teva, clava-li el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te.
Ens arriben els primers vins del 2008. Any de sequeres, pluges tardanes, nits d'estiu fredes, maduracions complicades i viticultura miraculosa. Els 3 vins que comentem avui, en són una bona mostra.
El clàssic:Joan d'Anguera 2008, DO Montsant, s'ens presenta igual d'interessant però menys golós que de costum amb un punt vegetal. Aquí van patir, és un vi que conec bé i en condicions normals dóna molt més.
La sorpresa:és el Syrius 2008 de Sumarroca, DO Penedés, rodó amb volum, suau i saborós, cremós i dolç de most. Tot això per 3€. Us espera i no us decebrà en absolut.
La novetat: Heus Negre 2008, Celler la Vinyeta, DO Empordà, 5.75€. Mineral, balsàmic, fonoll, bon atac, acidesa equilibrada, persistent. El primer vi que aconseguim trobar d'aquest celler. Continuarem cercant el seu Punt i Apart, emblema del centenari de la Costa Brava. Aquest de La Vinyeta és un celler que a Viníssim ens va. La seva web és un prodigi meatlingüísticenològic.
3 vins joves per rejovenir la teva gola i tastar el 2008, emplena 3 copes, clava el nas 3 voltes, olora fort 3 cops, xarrupa llarg 3 vegades i deleix-te.
Elaboració: vi rosat un 10% del qual ha passat en bóta de castanyer durant 4 mesos.
Grau: 14º
Preu: 7€
Tast: preciós color entre vermell i rosa, gairebé fluorescent; nas que barreja olors dolces amb notes vegetals; el pas de boca és untuós i secant al mateix temps, cremós i àcid, cítric i un punt balsàmic.
Glopets: una varietat recuperada, un producte únic. Un rosat molt singular, sense cireretes ni xaropets de fruits vermells. A la web del Celler Pardas diuen que aquest Sumoll no és "el típic rosat piruleta, que és un rosat de terroir". Confirmat des de Viníssim.
Ara que hem conseguit tastar un sumoll rosat, encara m'intriguen més els negres d'aquest raïm.
En boca és un raïm que m'ha recordat al trepat, les notes cítriques, el punt àcid. Potser aquestes caraterístiques més marcades al sumoll rosat de Can Pardas, aquest 2008, any de maduracions lentes i complicades.
Ara busca un senglar rosat, cerquen la petja a l'etiqueta i si la trobes no ho dubtis, és el Sumoll del Celler Pardas. Ves en compte amb les envestides, esquiva els ullals i posa un nou raïm a la teva vida. Emplena la copa, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te.
Els germans petits apareixen molt sovint per aquest bloc, per germà petit em refereixo al segon vi d'un celler. Massa sovint els germans grans tenen preus considerables, segur que lícits però considerables. Els vins de Viníssim són majoritàriament de petits i nous cellers, amb nous i bons productes a bons preus, o "germans petits".
"Sot Lefriec" és un referent pels vins negres del Penedès. Potser algun dia el tastarem, però estem parlant d'un vi per sobre dels 50 €.
El "Pas Curtei" no es queda curt en qualitat, coneguem-lo.
Elaboració: premaceració en fred, maceració de 28 dies i pas per fusta de roure francès sense especificar.
Grau:13,5º
Preu: 12,95 €
Tast: color granatós fosc, opac, dens (la sala on el vaig tastar era un pèl fosca). Nas ple de fumats i torrats, vainilla, concentrat, café. En boca, predominen les notes de l'envellliment i el torrefacte es barreja amb la xocolata, llarg, intens, seriós. Tanins fins i secants però molt agradables.
Glopets: i sorpreses afegiria jo. A tot arreu el qualifiquen de vi jove i a mi em va semblar un vi excel·lent però que no té res a veure amb un vi jove. És un vi amb estructura, tanicitat i sabors de vi ben elaborat i molt treballat. Molt poc filtrat, el que li dóna un plus de carnositat, allunyant-lo més encara si cal d'un vi jove.
Dic tot això després d'haver obert no una sinó quatre ampolles durant un sopar, on els reis van ser els pèsols de floreta, el congre, el rap, el sonso i les reines van ser les ampolles i les copes. Nosaltres, els escollits, els convidats. Mentre al voltant de la taula ens sentíem com el que som, el que érem i el que serem: amics. I, en el record, les nits de glòria,"when we were kings", i James Brown cantant: "Get up/like a sex machine..." barrejant-se amb el "Hey Joe" de Willy Deville..., mentre la bola de miralls del Quijote gira damunt nostre suspesa en la memòria.
Un lot de Nadal ens va portar per casa un vi d'Alacant, amb nom o malnom turístic força conegut inclòs, Selección Peñón de Yfach. Indret que vaig conèixer en un viatge familiar i que tinc associat a cambrers escridassant vianants perquè s'asseguin a la seva terrassa a menjar paelles i peixet fregit. El vi també portava associat un altre nom, aquest desconegut: Enrique Mendoza. Després de fer conya una bona temporada amb l'ampolleta i el Peñón, m'he trobat amb un vi digníssim i ben elaborat, d'aquells que obren ments i eduquen paladars. L'associació del nom d'Enrique Mendoza al d'Yfach esdevingué un fet, desaparegueren el cambrers cridaners i Alacant ens obrí la porta dels vins del País Valencià a les nostres copes.
Ara parlarem del syrah i del viatge a les antípodes. Primer el syrah.
Vi: Enrique Mendoza Syrah 2006
DO: Alacant
Raïm: Syrah 100%
Elaboració: vi negre amb un envelliment de 12 mesos en bótes de roure americà.
Grau: 14º
Preu: 13 €
Tast: color cirera lluminós, capa alta i bona llàgrima; nas especiat, ple de notes de cafè, cacau i torrats. El pas de boca és esplèndid, estructurat, ampli i rodó, càlid i saborós, amb tocs balsàmics que es barregen amb les notes dolces del raïm i les torrefactes de l'envelliment. LLarg com un estiu mediterrani calorós i etern.
Glopets: segurament els vins d'Alacant deuen molt a Enrique Mendoza, però jo li dec més coses. El seu syrah, primer m'encuriosí i després em descobrí l'univers d'un raïm magnífic i ple de matisos, de notes dolces i vins de volum considerable. Si mai vaig tenir riojitis el syrah em vacunà ad eternum.
El primer que vaig tastar va ser després d'un altre vi mediterrani i espléndid un Viña de al Lado de la Casa de Castaño i Quim Vila, curiosament un cupatge de monastrell-mataró, amb petites aportacions de garnatxa tintorera i syrah. Aquest primer vi era bo però, essent un vi més rigorós, quan tastàrem la generositat del syrah alacantí ens en vam enamorar.
L'encisament per aquest raïm ens portà a fer tasts de syrah monovarietals. I, com que una cosa porta a l'altra, un dia tinguerem a la taula 3 syrahs excepcionals: l'esmentat Enrique Mendoza, Château des Estanilles Faugères Cuvée Syrah del Llenguadoc i un Penfolds Kalimna Shyraz australià. No us diré qui va treure més puntuació al tast. I si em pregunteu quin d'ells m'enduria a una illa deserta us diria que me n'enduria moltes, però moltes ampolles de... tots tres.
Vet aquí com un raïm, provinent del mediterrani oriental, passa pel sud de casa nostra i t'emplena la copa del mateix raïm viatjat pel nou món.
Vet aquí un celler que és una troballa, un clàssic i una joia tot a la vegada. El Merlot, el Petit Verdot, el Moscatell de la Marina dolç, el Chardonnay, el Santa Rosa -el seu reserva-, tots són molt recomanables i a preus molt assequibles.
Ara, emplena la copa amb aquest Syrah 2006, clava el nas, olora fort, viatja pels aromes, xarrupa llarg, tanca els ulls, pensa en el Mediterrà i deleix-te.
Hom relaciona els senglars i la pagesia amb històries de camps malmesos, contes de caceres i civets gloriosos. Sorprèn que un senglar esdevingui el símbol d'un celler, i ho sigui per les seves passejades entre les fileres dels ceps de la finca. Tot això seria una anècdota sense suc ni brut, si no fora perquè el suc del raïm del Celler Pardas supera amb escreix l'interés que tinc pels senglars.
Vi:Negre Franc 2006, Celler Pardas
DO: Penedés
Raïm:Cabernet Franc 55%, Cabernet Sauvignon 35%, Merlot 10%
Elaboració:vi negre amb una maceració de 26 dies el Franc i 29 el Sauvignon, fermentat en dipòsit de ciment i envellit en bótes de roure francès durant 11 mesos.
Grau: 14.5º
Preu: 11€
Tast: color fosc, granatòs amb rivet violaci. Nas elegant, especiat i mineral. En boca integra molt bé l'estructura amb les notes olfactives, les notes de la fusta, i sabors més dolços del raïm, final llarg i agradable.
Glopets:vi singular, un Penedés que no s'assembla massa a res. Un vi que transmet molt bé la filosofia del celler . Una aposta que recull la recuperació de varietats autòctones, Sumoll, i l'herència de la tradició ben entesa amb unes instal·lacions que combinen unes infraestructures i vinificacions modernes amb un celler centenari. Tot plegat respon a un ideari molt clar: respectar el terrer, el raïm i elaborar bons vins. I vetllant- ho tot el senglar emblema del celler.
Cal remarcar l'utilització de dipòsits de ciment, una tendència a l'alça entre alguns dels vins que ens enamoren.
Celler Pardas vins d'autor de futur i llarg recorregut.
Compte amb el senglar, copsa la franquesa d'aquest Negre Franc 2006 a la teva copa, clava el nas, esmola l'ullal, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te.
Elaboració: vi negre amb una fermentació de 14 dies i una maceració de 28 dies, un pas de bóta de roure americà i francès de 12 mesos.
Grau: 13,5º
Preu: 9 €
Tast: color cirera viu, fosc amb tons violacis al rivet. Al nas, primer és especiat i després dóna notes més de fruita vermella dolça, potser cirera, cassís. El pas de boca és untuós, gras, amb un regust de regalèssia i de torrats que et porta a l'oliva negra.
Glopets: Miquel Oliver és un celler dels vins mallorquins de la primera fornada. Deixant de banda els històrics vins de José Ferrer a Binissalem, els vins de Miquel Oliver, junt amb els de Miquel Gelabert, són els primers que van posar Mallorca al nostre imaginari vitivinícola. Vins com l'Aia de l'Oliver, o el Chardonnay de Gelabert obriren el camí perquè cellers com l'Ànima Negra triomfessin més enllà de l'illa. Per sort, aquesta feliç travessa de vins mallorquins cap al nostre paladar és plena de molts més vins: Binigrau amb els seus Nounat i Obac, tots els Kilos i els Volts d'en Grimalt, tots els Son Bordils, o els vins de Can Majoral, per citar-ne uns quants dels quals en tinguem notícia. La feliç travessa continua i és un feliç viatge sense retorn, ells les emplenen i nosaltres les buidem. Un plaer intens, un negoci rodó.
I tot parlant de buidar ampolles, tornem a Ses Ferritges 2005. Un vi que he tastat diverses vegades i el 2005 n'és la millor versió. Aquesta volta l'he trobat més glicèric i més ric en matisos, menys tànic i secant, i més golós. M'ha portat directament a un esmozar de pa amb oli a Can Patilla a Capdepera, local antic, amb taules de marbre i poca decoració, una mica de fusta rònega i algun mirall. Encara recordo la bellesa al plat: una llesca mitjaneta de pa mallorquí, un pèl eixut, sense sal, com ha de ser, i un pernil sense gaire llinatge ni llegenda, però: un raig d'oli, una branqueta de fonoll marí, unes tàperes i unes olives arrodonint el plat que et reconcilien amb la terra antiga que ens ha tocat trepitjar. I el gust d'aquella oliva, entre regalèssia i tinta, i l'oli que fas a amb la polpa quan la mastegues s'han fet present quan anava per la segona copa de Ses Ferritges. El vi, l'oliva i el record d'un instant es barregen en el present i en la memòria.
Agafa l'oliva, buida el cul d'ampolla de Ses Ferritges 2005 a la copa, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg, mastega l'oliva i deleix-te en la intensitat dels sabors.
Elaboració: vi negre ecològic amb una maceració carbònica parcial d'una tercera part del raïm i maceració clàssica de la resta per aconseguir les notes varietals del Pinot Noir. Criança en bóta de 6 a 8 mesos.
Grau: 13º
Preu: 10 €
Tast: color cirera no gaire cobert de capa, el ribet un pèl teula. Al nas, manen les notes florals, violetes i roses. El pas de boca, més que avellutat, és sedós, més que rodó, rodonet, amb unes sorprenents, però agradables, notes marcadament cítriques. Una pinot amb notes de trepat? El final és llarg i l'acidesa es matisa amb un postgust més dolç. Molt equilibrat.
Glopets: el tercer pinot que tasto i no puc pas dir el tercer en discòrida perquè entre ells no s'assemblen gens, ni gota. El més varietal, el Sussel de Rosa Maria Torres de la Conca de Barberà era ple de notes balsàmiques i pegadolça, el Pinot Noir d'Enrique Mendoza d'Alacant, era molt més mediterrani i càlid, expressava més fruita vermella i donava més notes minerals. I les flors d'aquest Mas Cargols del Penedès em diuen que la recerca ha de continuar. Segurament tots tres vins han expressat molt bé el que el sòl, la vinya i la climatologia els ha donat, d'aquí ve la seva discòrdia. Tots tres paguen la pena, apaguen les penes i us deliran.
De la Pinot Noir en tindrem més notícies, més ampolles i, al ritme que anem, segur que li descobrirem sabors que ni ens havíem imaginat. Minerals, pegadolça, llimona, violeta, torrats, rosa...
Ara, descargola aquest Mas Cargols de Loxarel, emplena't la copa i el nas, xarrupa llarg, i deleix-te.
Encetem el 2012 amb un seguit d'activitats programades fins el més de juny: Tasts a Cegues, Nits de Garnatxes, Tast de la Rosa per Sant Jordi, Volta a Catlunya per DO's, Tast de Vins Italians, Un Tomb per l'Alsàcia i així anar a sumant fins arribar a 16.
De moment ...
Obrim l'any amb novetats, tant en els serveis com a les tarifes. Estrenem el Tast&Biblioteca, un tast de vins entre llibres. I modifiquem les tarifes del Tast&Grup i el Tast&Feina per petició popular i fer-les més entenedores.
En breu també simplificarem el formulari de contacte pel mateix motiu.
De cara a l'estiu tenim dos projectes enllestits que ens fan molta il·lusió: Maridatge de Vins&Gelats i el Tast&Swing, maridatge de Cava&Jazz amb la música en directe de l'Arreu Band.
Us n'anirem informant de tot plegat.
Sembla ser que després de molt perseguir el Punt i a Part d'aquest celler,Vi del Centenari de la Costa Brava, haurem de fer ídem i oblidar-nos d'ell una temporada, perquè s'ha exhaurit. Llavors l'opció que tenim és tastar aquest Llavors 2007. Un joc de paraules que juga amb els distints significats atribuïts als noms del vins del celler a la portada del web de la 
...l'Empordà i el record. Cercivm el nom d'un vi, en aquest cas una excusa...
Torno a tastar el negre de trepat de 
L'esperàvem i ja el tenim aquí, havíem parlat d'aquest vi, del seu enòleg, Xavier Figuerola, i del vi que elabora a Formentera, Cap de Barberia. Havíem vist construir el celler i tastat el seu cava. Potser havíem passejat entre el ceps, per La Romiguera, la finca o el clos si no vaig errat. I vosaltres potser coneixíeu Nalec, o Analec que n'era el nom musulmà. Havíem parlat de la 
Aquest vi te un cop amagat, troba'l!
Enguany hem fet vacances una altra volta a l'illa de les platges, vaques i cavalls i, com cada any, hem ampliat les nostres notícies dels vins de l'illa. Com a tot arreu, l'aparició de nous cellers és més norma que novetat. El nombre de visitants en recerca de tipicitats, fa que els vins siguin un marc nou per explotar dins l'oferta turístico-gastronòmica de l'illa. 
Bocabadat, els meus amics em van deixar bocabadat. La collita dels 40 ha estat espléndida:
S'altre dia -deixeu-me salar que avui anem a Mallorca- vaig anar a un tast de vins del Celler de 
Avui celebro el meu quarantè aniversari. Porto mitja setmana cuinant pels amics i la meva família. La festa és al pati de Can Capdevila, el lloc que no m'ha vist néixer però m'ha vist créixer. Aquesta nit serà un dels resums de la meva vida: la gent amb qui he conviscut i totes les històries que hem compartit; Can Capdevila, símbol permanent d'allò que érem, d'allò que queda, del que no vols perdre, ara empetitit per la follia constructora, més vell, més bell, més rebel que mai. I la Riera al seu costat, la Riera que tot s'ho emporta sempre avall, fins a trobar el bes de les onades. La Riera, una metàfora del temps viscut, ple de fang i canyes, d'aigua marró dels rials i la força dels bots meravellant-nos. Blau de mar tacat de sorra, de vides plenes i senzilles, compartides i desitjades, enyorades i recordades. Viscudes, guanyades al temps. 
Nas 100% Montsant, pas boca sorprenent, fi i llarg. Un vi que no trobaràs arreu, però d'un celler ben conegut. Un enigma del Montsant, amb un ADN "etnicmàtic".
Ens arriben els primers vins del 2008. Any de sequeres, pluges tardanes, nits d'estiu fredes, maduracions complicades i viticultura miraculosa. Els 3 vins que comentem avui, en són una bona mostra.
Els germans petits apareixen molt sovint per aquest bloc, per germà petit em refereixo al segon vi d'un celler. Massa sovint els germans grans tenen preus considerables, segur que lícits però considerables. Els vins de Viníssim són majoritàriament de petits i nous cellers, amb nous i bons productes a bons preus, o "germans petits".
Hom relaciona els senglars i la pagesia amb històries de camps malmesos, contes de caceres i civets gloriosos. Sorprèn que un senglar esdevingui el símbol d'un celler, i ho sigui per les seves passejades entre les fileres dels ceps de la finca. Tot això seria una anècdota sense suc ni brut, si no fora perquè el suc del raïm del Celler Pardas supera amb escreix l'interés que tinc pels senglars.
