Viníssim
bloc de vins
La Festa dels 112 millors vins de la Guia de Vins Catalans
Ahir vaig passar una de les millors estones enològiques de la meva vida i també una de les més tristes, perquè mai no havia begut tants bons vins en tan poca estona. Tot el que va passar pel meu paladar es mereixia mitja horeta com a mínim i amb prou feines els vaig donar cinc minuts.
Conyes a part no va ser una festa, va ser un festival. Encara tinc els vins a la boca i al cap, necessitaré un parell de dies per processar tot el que vaig tastar. Veig que se m’ha girat feina al bloc, la brillant iniciativa de la Sílvia Naranjo i en Jordi Alcover m’ha posat les piles de cop.
La vetllada va estar plena de moments màgics.
Vaig començar amb el QX de Mas Candí, per anar directe a Orto a tastar-ho tot. Planells, Pujoles, Tallades de Sant Nicolau, Comes d’Orto vaig tenir sort, picapoll negre pre-fil·loxèric -una joia enològica- garnatxa peluda, ull de llebre, sublims tots ells.
Corrents cap els Tossals i els Dits de la Terra del Terrer al Límit, pedres calentes, garnatxes i carinyenes.
Més Priorat: Mas Sinen, Amadis, El Somni. I algunes perles: el Dos Terres envellit en dipòsits de 2.500 litres per respectar la fruita o el d’Estranquis sorprenent per punki i per la frescor en boca.
Sorpreses els Sentits de la DO Catalunya tots tres excel·lents: garnatxa negre, sumoll i garnatxa blanca, i només amb un parell d’anys d’història.
Més carinyena de Parató. El Nuat d’Abadal explicat per en Jaume, picapoll blanc amb un magnífic treball de lies 0 fusta. Com m’ha agradat haver de precisar que aquest picapoll era blanc.
Tornem a Mas Candí i tastem les Forques -cabernet, sumoll i mònica algueresa- i m’expliquen que del meu estimat Can 28, mandó 100%, només els en surt una única bóta, gairebé em sento especial per haver-lo tastat i tenir-lo al bloc.
I per acabar torno a Orto i m’enduc el darrer glop d’ull de llebre.
La Guia no l’he ni fullejat encara. Vaig començar pel QX perquè feia temps que volia tastar el xarel·lo de les quatre fustes, i vaig correr cap a Orto perquè em moria de ganes de tastar el seu picapoll negre, no tenia ni idea que el seu ull de llebre era el vi negre més ben puntuat, tampoc m’ho van dir ells. Quina gràcia vaig tastar els dos millors vins just en arribar per una barreja de casualitat i instint.
Ahir no em van donar gat per llebre, si no molta llebre i algun senglar, em van fer molts regals. Hi ha tardes que paguen la pena.
Visca els vins catalans!
Salut
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Va ser un plaer fer la teva coneixença precisament en aquesta festa dels vins catalans. Coincideixo amb el que dius: va ser un vespre meravellós i la magnitud de l’oferta va fer que el temps passés volant…
Retrobar vins admirats, conèixer vins que no sabia, tastar, conversar, aprendre… Magnífic!
I a més, la nova edició de la Guia!
Salut!
Jaume
Vaig estar també a la presentació i va aaortar grans sorpreses. No coneixia el teu blog i el trobo molt interessant. El posaré com recomanat al meu apartat de vins del meu. Salut!
Ricard
Vaig comentar que el tast dels 114 va ser un festival, no una festa. Eel millor van ser les trobades amb els vins i les converses amb gent que compartim els mateixos interressos, que no són altres que els vins catalans. ara que ja ens hem trobat a veure si ens retrobem ben aviat.
Salut i vins,