Viníssim

Ens arriba el darrer vi del celler de Prenafeta a la Conca de Barberà. Un calaix de sastre que porta miquetes de totes les varietats negres del celler. Curiosa barreja de varietats autòctones i forànies, des de sumoll fins a pinot noir, un fet més cridaner encara en un celler que aposta fort i amb èxit pel vins biodinàmics i el terrer. De fet el repoker de varietats i el fet que el vi no passi per fusta, apuntant a un vi fet de retalls i rebuig, però… qui lo sà?

Som un país ple de contradiccions. Ple de futur, o tot per fer, oi?

Des del Club del Cep vam trucar al celler perquè ens expliquessin coses del vi, després de comentar-nos les varietats, ens contaren que l’important d’aquest vi era el fet que degut a les seves carecterístiques biodinàmiques la presència de sulfit era molt baixa i deixava parlar el raïm i el terrer amb més franquesa en aquest vi sense bóta. A Viníssim vam recollir el guant i li llevàrem el tap a la llebre de l’etiqueta.

I ara tastem un  dels vins inesperats. Inesperats perquè s’obren al seu aire i quan ho fan sorprenen. Ho dic per inexperiència, tot plegat he tastat una ampolla de Paradetes i una de Torre del Moro.

Vi: La Torre del Moro 2009, Celler Escoda Sanahuja.

DO: Conca de Barberà

Raïm: Merlot, Sumoll, Pinot Noir, Cabernet Franc, Samsó, Garnatxa, Merlot.

Elaboració: vi negre biodinàmic sense filtrar, fermentat i envellit en inox, amb sense sulfit. 

Grau: 13.5º

Preu: 8.95€

Tast: mitja capa, lluent; nas amb poca fruita, mineral, humitat i sorra; en boca és lleuger, líquid, la fruita apareix, però no el most, és una fruita fermentada, més seca, entre la pansa i la figa fresca, i les notes del terrer predominen, el conjunt és saborós, llèpol i inesperat per un vi sense  bóta; és llarg, perisitent i suau, pots sovintejar glops llargs i curts i gaudir-los per igual; un vi d’aquells de beure’n molt.

Glopets: els vins d’aquest celler són diferents, ja vaig comentar a l’apunt del Paradetes que dóna la sensació que la maduració del raïm i la fermentació va per una camí diferent del mainstream dels vins catalans. Segurament, els parametres de maduració, l’extracció i la premsa també treballen a un altre ritme. Subtilitat i no potència, suggeriments i no explosions al paladar. 

De fet diria que estem vivint una revolució tranquila, i que una nova generació de vins està sortint de l’armari. En parlarem en breu, però no pas en profunditat, no en sé prou.

Ara corre, la llebre ja s’ha escapolit del moro i surt de la torre, compte set raïms, guarda el sulfit de les butxaques, prepara la copa, emplena-la, clava el nas, olora fort moltes vegades que aquest té gràcia, xarrupa llarg i ves amb compte o t’acabaràs l’ampolla.

Salut

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!