Viníssim

El vespre del  passat divendres 18 de març al Club del Cep, Joan Àngel Llaberia propietari del Celller Edetària va donar una lliçó de sensibilitat i sinceritat, criteri i elegància, i sobretot MINERALITAT amb els seus vins i les seves paraules.

Els assistents ja no podrem deslligar mai la feina del Celler Edetària de la riquesa mineral del seu terrer: la duna fòssil del Panal, les sals minerals del Tapàs, els Còdols de les antigues lleres del rius i els llims i argiles de la Valls.

Edetària és una simbiosi perfecte del seu terrer i vinyes velles garnatxa de més de 50 anys, herència familiar, matisades amb criteri per algun cupatge forani i un celler modern del 2003.

Amb només 8 collites el celler és  al capdavant d’una DO que tot i molta història ha de lluitar per fer-se un lloc entre els grans. “La Terra Alta ha perdut una oportunitat d’or…i ara que tothom ha entès el que havia de fer i com s’ha de fer haurem de treballar el doble”. Joan Àngel Llaberia és amb els seus vins a la punta de la llança de la DO. “Jo faig vins compromesos amb la terra que veu crèixer les nostres varietats, qui vulgui triar vins corporación dermoestètica farcits de llevats artificials té molt on triar, la mineralitat dels meus vins és la prova de la seva autenticitat”

Ara tornem al tast. La mineralitat en els vins costa de copsar, entendre d’on venen les notes salines d’un vi, el perquè de la frescor balsàmica, aquells olors d’hidrocarburs o perquè la cremositat i untuositat d’un vi també es deu a la profunditat de les seves arrels. Hem d’agraïr a l’Àngel que tingués la paciència i la sabiesa de posar l’accent del tast en aquests aspectes.

Anem pels vins, els comentarem en l’ordre que els vam prendre. Tasta’ls  a temps real: 

VIA EDETANA BLANC 2010: 70 %Garnatxa Blanca de vinya vella de més de 50 anys amb sol de Panal i   30 % de Viogner veremat un punt verd perd matisar lamb la seva acidesa a potència i el sabor de la reina de la Terra Alta, i 4 mesos de bóta de roure.

 Tast : or clar, lluent i net; al nas fruita blanca, una mica de prèssec i amb en obrir-se notes més minerals; en boca ample, gras, fresc i sals diverses a la llengua, llarg peristent. L’aposta del celler per la garnatxa blanca i la força del sol és fan evidents en aquest vi.

VIA TERRA 2010:el negre jove, garnatxa fina -l’Àngel ens explica que els seus ceps garnatxa negra són diferents de tots els altres que ha vist, son pare l’anomenava garnatxa fina i evidentment ell també-. És un vi amb vocació mineral, etiqueta blanca amb una “T” protagonista de la qual surten uns arrels inmenses i profundes, minerals. Porta un xic de bóta de 4 vins, respectuosa amb la fruita, una bóta “amorosida”.

Tast: roig clar, ben viu; nas amb fruita gens empalagosa; boca directe, fresc i senzill, llepat els llavis i troba la sal, mineral, i en boca un sorprenent gust a anxova que es va reforçant a mesura que avança el tast. Un vi divertit, franc i únic en la seva expressió mineral, per cert et deixa amb una pregunta on és la garnatxa?En volem més d’aquest vi.  

VIA EDETANA NEGRE 2007: cupatge a parts iguals de carinyena de més de 80 anys uan vinya damunt una pedrera, dóna dues bótes per la posteritat, garnatxa fina, i garnatxa peluda de vinyes de més de 50 anys -un dels tresors del celler-. 

Tast: color cirera, fosc intens; al nas un festival mediterrà, romaní, mel, fruita vermella i un mineral, de metxa de petard; en boca volum, amplitud, frescor de la garnatxa peluda, longitud de la carinyena i ara sí notes dolces de la garnatxa fina, regalèssia … Sempre ho dic aquest vi és un prodigi de mediterraneïtat i elegància.    

EDETÀRIA NEGRE 2005: la garnatxa peluda protagonista, amb sirà per matissar i cabernet per donar un punt d’estructura. varietat de sòls, vall, tapàs i còdols, protagonistes, és on es conrea la garnatxa peluda-. Pas per fusta de 18 mesos pel top del celler. 

Tast: el més cobert de capa de tots els negres, és el que toca; nas potent, més licorós i balsàmic que el vi anterior, gerds i festival mineral, pedra d’esmolar ganivets, pòlvora deien per la taula, i com més temps li done més en surten; en boca destaca el seu pas vellutat i sedós amb un punt fresc de la garnatxa peluda, molt elegant i rodó, un tofe de farigola …, llarg molt llarg, postgust impresionant. Un vi per retenir molt temps a la memòria, per trobar-lo a faltar a la teva boca. 

EDETÀRIA BLANC 2008: un tast atrevit, el top blanc després de tres negres, una prova de foc per una garnatxa blanca de més de 60 anys amb un 15% de Macabeu, i una duna fòssil, Panal, als arrels. 8 mesos de fusta fan la resta.

Tast: un punt més daurat que el Via Edetana; al nas es presenta més evolucionat ja d’entrada, els hidrocarburs es barregen amb la fruita i la pastisseria ja d’entrada, molt intens, amb més força; en boca l’amplitud és estoradora,  res no l’atura llisca per tota la boca amb un volum deliciós, gairebé mentolàt, glop a glop creix, sense parar qui recorda els vins negres que acabem de prendre? Un fora de sèrie, l’Àngel describia el seu pas de boca com un transanlàntic

EDETÀRIA DOLÇ 2007: abans d’acabar ens tenien una sorpresa preparada, els seu vi dolç natural. Una verema tardana de  garnatxa fina que deixa les panses ala taula de triatge.

Tast: evidentment el més fosc, molt cobert de capa, però menys que altres dolços; nas amb prunes confitades, un punt alcohòlic i especiat; el pas de boca és lleuger, mig cos, equilibradíssim, gens pesant, tornen la fruita  confitada ara barrejada amb oliva negra, cacau, potser algun fruit sec, molt persistent. Un dolç amb cos de vi negre sec, un dolç que enganya, molt gastronòmic com dèia l’Àngel: “ideal per fer-li un sopar romàntic a la teva parella…” 

Deixeu-me que acabi la crònica del tast amb unes paraules de l’Àngel sobre el vi: ” Si a mig sopar queda més de mitja ampolla, el vi té un problema …”

quan ens vam aixecar de taula tot copes i ampolles era ben buit, noslatres erem plens de joiosa mineralitat i estàvem segur que un dia creuaríem l’Ebre per acceptar la invitació per visitar el celler.

Mentrestant tindrem els vins d’Edetària al Club del Cep delerosos d’omplir-nos les copes.  

Salut

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!