Viníssim
bloc de vins
Petits pecats capitals i tres ampolles grans: jeroboam, màgnums …
Els dies de Nadal vaig fer un petit passeig per ampolles grans o grans ampolles. Obrir una ampolla d’aquestes carecterístiques enmig d’una taula llarga és una festa, una festa grossa. I tant que sí.
I ara els pecats. Vull parlar dels moment idonis per beure una ampolla de vi per xal·lar de veritat, del quan i del com. Als vins sovint no els fem justícia, cometem pecats capitals, petits i grans.
No parlaré de copes i temperatures, massa trillat, però sí d’altres pecats que cal defugir.
Les Sorts Vinyes Velles 2005 Màgnum 1,5l./Celler del Masroig/DO Montsant/Carinyena 50%-Garnatxa 15%-Cabernet 15%/35€
La vam obrir el vespre del dia de Nadal a casa en Jordi i l’Helena n’hi havia que bevien cava, uns tiraven de gintònics i els altres insistíem amb el vi. Venia de prendre grans vins del dinar -Ferrer Bobet i Dosterras ambdos del 2007- i en encetar el màgnum vaig pensar que ens el beuríem per passió alcohòlica i poca cosa més, per secot i astringent i poc persistent. Però quan havíem buidat un terç d’ampolla el vi s’havia obert i el taní arrodonit, apareixia la fruita, la fiblada …. ens ho vam passar pipa i ens va quedar les dents com si haguèssim mastegat tabac. Tabac del bo.
Per gaudir de qualssevol ampolla cal tenir paciència i esperar que s’obri, un pecat capital que no sempre observem. Avariciosos, més que avariciosos.
Badaceli 2004 Jeroboam 3l./Celler Cal Grau/DOQC Priorat/Carinyena 55%-Garnatxa 35%-Cabernet 10%/75€
Per Cap d’Any la taula era llarga i èrem gairebé els mateixos, aquesta volta el combat era a casa d’en Robert i la Montse. Després de l’experiència del primer màgnum vam deixar que el jeroboam s’obrís amb tranquil·litat. Tastem el vi i trobem allò que esperes d’un Priorat la finor de carinyena filtrada per la licorella, la pedra calenta i la dolçor de la garnatxa, i tot embolcallat d’una suavitat encisadora i sorprenent. És aquesta suavitat la que ens explica que aquest vi no podia esperar més per ser begut, un altre any en ampolla i ens hauríem begut un vi que ja tombaria cap la seva decadència.
En aquest cas gaudir el vi no va ser qüestió de paciència si no d’opurtunitat, els vins els has de beure quan són a dalt de tot –When we were kings– manen ells no tu. La supèrbia és un pecat capital que pagaràs car,molt car.
Via Edetana 2006 Màgnum/Celler Edetària/DO Terra Alta/Garnatxa Peluda 35%-Garnatxa Fina 35%- Carinyena 35%/26€
Màgnums de Via Edetana en beguérem dues voltes aquest Nadal. Cal parlar de totes dues. La primera va ser per cap d’any just en acabar el jeroboam de Badaceli. Un desastre. No tenia cap mena de gràcia, poc saborós , pla i potser aspre. No ho entenia, per mí és un vi que entre a la categoria d’aposta segura.
La passió alcohòlica en va buidar dos.
Havíem comès el pitjor pecat capital: canviar de vi i haver-nos equivocat en l’ordre. No conec millor manera de menysprear un vi que beure’l a renglo seguit d’un altre que t’ha captivat. Gola o potser luxúria. Golafre o sàtir?
Per sort el dinar de Reis tornàvem a tenir-lo a taula. Fragant, especiat, herbes aromàtiques i amb aquell punt balsàmic que ha tingut fins a la collita del 2007, on l’ha perdut per donar pas a major tipicitat de les varietats i el terrer, diferent però millor.
De pecats capitals avui n’he comptat tres, m’en falten quatre. Caldrà obrir més màgnums i jeroboams per seguir pecant. Visca el pecat si en ell reconeixem la nostra felicitat, ni que sigui l’enològica.
Salut i pecat
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola nani
Fa un temps vaig tenir la gran sort de fer un tast amb en René Barbier a casa seva i et puc assegurar que el temps es va aturar i els rellotges no tenien cap importància.
En un ambient de gran relaxació i de gran distensió ens explicà una anècdota que crec que va bé amb el que expliques de la paciència i deixar d’obrir un vi.
Era l’aniversari d’en René i ho van celebrar en un restaurant i van treure unes ampolles del Clos Mogador i ell va obrir una ampolla i la va decantar i va tenir els seus convidats més de 2 hores pendents del vi, perquè ell considerava que encara no s’havia “obert” prou i llògicament tothom rondinava, però ell tossut que s’havia d’esperar perquè no estava en un punt òptim. Imagina’t l’escena al restaurant, deuria ser massa.
Jo crec que s’ha deixar respirar els vins i ho dic avui diumenge quan acabo d’obrir una ampolla de l’Embruix del Celler Vall Lllach i tot hi ser el tercer vi del Celler és un vi amb una finor i un pas amb boca realment notable, un vi que et reconforta amb el terreny i que et deixa unes sensaciones realment especials.
Estic d’acord amb la teva afirmació: Salut i pecat
Em fas sana enveja amb les teves explicacions al voltant d’ampolles màgnum i jeroboam … Llevat d’ocasions comptades, mai he pogut gaudir de les mides grans, al no ser molt de sopars de grup, ni tenir familia nombrosa… Però sempre em quedo embabalit, mirant aquestes ampolles de mida gran, que sembla que tinguin una màgia especial. Enhorabona pel post.. i a seguir pecant. Salut!.