Viníssim
bloc de vins
Aquest Montsant no para, cada dos dies descobreixes un nou celler. És una DO viudinàmica, no m’he equivocat i tampoc m’he tornat pre-fabrià, el Montsant és viu i és molt dinàmic.
Apareixen petits elaboradors on abans només hi havia raïm a vendre i aquest petits cellers aprofiten l’empenta de les cooperatives de la comarca que van com motos i dels cellers consolidats que s’ho miren des de d’alt. Bo pel panorama vinícola, millor pels consumidors.
En Josep Rofes company de vinificacions artesanes i veí de la comarca del Priorat, em recomenà molt els vins Solpost del celler Sant Rafel. Uns que un dia es llencen a fer vi i que les bones puntuacions els porten a plantar més vinya, sense estridències i amb senzillesa.
M’ha costat deu i ajuda trobar-los i arribar fins aquí. Ni per internet me’ls oferien, ni tampoc en trobava informació. Al final els he arreplegat en un lloc tant glamurós com el centre comercial de Glòries Barcelona. Deu ser que són vins per snobs. Sempre ho dic, soc un “Expensive Wino” un trinquis de tap de suro.
I vet-aquí que ja li hem llevat el suro i el sol no s’ha post, llueix i fort.
Vi: Solpost Fresc 2007, Celler Sant Rafel
DO: Montsant
Raïm:80% garnatxa, 10% Cabernet i 10% Sirà
Elaboració: vi negre amb un pas per fusta de roure de segon vi de 4 mesos
Grau: 14º
Preu: 7€
Tast: magnífic color i bona llàgrima; nas ple notes minerals, fruita vermella i un punt làctic; boca plena i cremosa, bona barreja de fruita, regalèssia, potència i notes de la criança, persistent i llèpol. I deixeu-me que ho digui més mediterrà que mineral, i aclareixo és un elogi.
Glopets: en Josep em foterà la cavalleria per sobre, però m’ha agradat més aquest Fresc 2007 que el Criança 2006. Hi ha més fruita i un pas per boca més sedós. Posat a trobar-li pegues al criança. Resumint aquest vins són dos dels molts Sols que té el Montsant. I nosaltres a xal·lar.
Us comentava que en Josep també elabora vi, i com que vol que el seu vi tingui gust de fruita i terrer i no fusta el posa en bótes de 4t any que treu del Celler de Capçanes. Quan el vaig tastar no sabia la història de les bótes, li vaig dir que el seu vi no tenia gust de Montsant i ell murri vinga riure.
Vaig pensar molt en ell quan vaig descobrir que a Orto feien servir bótes amb uns quants vins al damunt per respectar la fruita pel seu vi més jove. I llavors comences a pensar en què són les modes? els vins en fustes noves, o en bótes usades, que no velles?
Tots som prou grans per saber a qui em de creure.
Ara tot Sol, Post el vi a la copa, clava el nas, olora fort, la bóta nova i la vella, però sobretot el raïm, xarrupa llarg, amb ganes i deleix-te abans que el SolnohagiPost.
Salut
* l’altre dia quan li vaig comentar en Josep que preferia el Fresc i em renyava, s’apostava un altre vi ,aquest de Gratallops, que m’agradaria més el criança. Parlava de l’Òbila? Un altre vi per descobrir. El que deia és que no pareu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Nani,
Jo vaig conèixer aquest Solpost a la Fira de Sabadell i em va semblar molt interessant. Vaig apuntar-me’l a l’agenda… però no dono l’abast! És una sort que hi hagi tans vins interessants que no tenim ni temps de coneixe’n un a fons que ja n’han sorgit mitja dotzena més.
Ara que n’has parlat i m’has confirmat que no anava errat quan vaig pensar que l’havia de tenir en compte, intentaré trobar-ne una ampolla o, encara millor, visitar-los al celler.
Salut!
Jaume