Viníssim

El dia de Nadal a casa vam començar els vins negres amb un Ferrer Bobet 2007, va agradar força, era una aposta segura: fi, amb volum, llaminer i amb fiblada de carinyena i licorella per esmolar els sentits.  Vam apujar el llistó abans de tastar el Dostrerras 2007. Quina putada pel vi. Serem cabrons.

El Dosterras el vaig descobrir al Tast dels 112, hi havia un xicot servint màgnums. El vi em va agradar molt, no podia ser d’altre manera oi? Però el que em va enganxar va ser : ” aquest vi envelleix en bótes de de 2.500l, tenim la fruita molt bona i no volem que la fusta ofegui el vi”.

Tothom té dèries, i a mi, més que cercar l’equilibri entre la fusta i el raïm, m’atrau el contrari, m’agraden els vins desequilibrats en els que guanya la fruita. Només així aconseguirem la màxima expresssió dels ceps i la diferenciació de terrers en els vins, i entendrem millor el que ens bevem. Serem o no serem? 

També haig de dir que en consultar el seu web parlen de bótes de mida normal, de 500l i i alguna de 1.500l, per tant encara me’n falten 1000 per arribar als 2.500l. Potser no ho vaig entendre bé, de fet tampoc recordo si era el quart vi que tastava o el cinquè , o el …

El noi dels màgnums m’explicava que a la sala de bótes hi baixen per un forat de menys d’un metre de diàmetre i que el boter els munta les bótes-fudres dins el mateix clot. Si non é vero é ben trobato. Allà mateix vaig decidir que per Nadal volia un màgnum de Dosterras per acompanyar el galets de l’àvia. La realitat és tossuda i em vaig quedar sense màgnum, però amb ampolla. 

Vi: Dosterras 2007, Vertical Wines

DO: Montsant

Raïm: Garnatxa negra 100%

Elaboració: vi negre de vinyes centenàries, rendiment baixíssim 500gr per cep, totes les fermentacins, maceraciónsl i envelliments en bótes-fudres de 2.500 litres? durant 16 mesos

Grau: 14.5º

Preu: 20€

Tast: vam ser dolents, perquè abans havíem pres el Ferrer Bobet 2007D’entrada és un vi molt diferent, el nas ja t’ho anuncia, un xic de pòlvora i molta fruita vermella amb algun joc floral, de fet li vam donar poc temps per obrir-se; en boca combina taní un punt rugòs que és dilueix i es perdona entre un devessall de mores, cireres,  i un punt més cítric que arrodoneix el glop, llèpol molt llèpol. El postgust és llarg i fresc et convida a tornar-hi. Un excel·lent resum d’un dels Montsants possibles.  

Salut

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!