Xammar
Llisc compulsivament el monumental volum que transcriu la conversa entre Eugeni Xammar i Josep Badia. Són prop de sis-centes pàgines que no tenen cap ni una que sobre. Caviar. I no pare d’anotar frases, observacions, detalls del mestre.
Per exemple una sobre la Generalitat dels anys 30 que valdria totalment avui. Diu Xammar: “”La Generalitat de Catalunya de l’any 1934 disposava d’un magnífic tros de paper, tot un estatut plebiscitat pel poble català i convertit en llei de l’estat espanyol. Però de l’esperit d’autonomia els governants de la Generalitat del 1934 n’estaven totalment desproveïts”. No és la llei el que ens fa autònoms sinó les nostres actuacions i la nostra voluntat. Tenim llei però no voluntat. O si ho voleu. Tenim llei però no “tenen” voluntat…