Avui i demà tenen lloc a Madrid les Jornadas Científicas Internacionales sobre Transgénicosen què s'abordarà el tema: 'Los Transgénicos en el ámbito científico, agrícola, medioambiental y de la salud'. Tinc previst participar-hi, aquesta tarda, en una taula rodona dedicada a la postura del Parlament Europeu i en la que presentaré la postura del Grup Verds/ALE.
És un debat especialment pertinent, especialment tenint en compte, entre d'altres, al sentència que va emetre el passat mes de setembre el Tribunal de Justícia Europeu (TJE), pionera en un cas relatiu a la contaminació de la mel amb pol·len de cultius genèticament modificats (1).
El tribunal va dictaminar que la mel contaminada amb pol·len d'una varietat de blat de moro transgènic (MON810) no pot ser venuda ja que el blat de moro en qüestió no ha estat expressament autoritzat per a ser usat en el procés d'elaboració de la mel.
El cas es refereix als apicultors alemanys. La mel va ser contaminada pel pol·len de blat de moro transgènic durant els assajos de camp de blat de moro transgènic de Monsanto.
Els Verds/ALE al Parlament Europeu vàrem acollir amb satisfacció la decisió, que suposa una important estocada al fet que s'hagi abandonat la política de tolerància zero per als OMG que no han estat autoritzats a la UE.
Tal i com va manifestar el nostre col.lega, José Bové, en el seu moment, aquest cas demostra que la convivència és una fal·làcia i que els cultius GM simplement no poden coexistir amb productes que vulguin ser lliures de modificació genètica.
Permetre el cultiu de transgènics porta clarament a la contaminació de cultius no transgènics i altres aliments com la mel.
Els apicultors simplement no poden evitar la contaminació de la mel pel pol·len de transgènics que usen alguns agricultors per les seves collites.
L'única forma segura de prevenir és a dir, en excloure el cultiu de organismes modificats genèticament.
Per altra banda, des de la biotecnologia es parla sovint de la llibertat d'elecció. La qüestió és: la llibertat per a qui?
Aquesta decisió del TJE posa clarament de manifest la necessitat de comptar amb una reglamentació europea que protegeixi els agricultors, productors i consumidors d'aliments contra la contaminació dels seus productes dels cultius GM.
La tolerància zero comporta que no es pugui permetre cap nivell de traça d'OMG, per petit que aquest sigui.
La Comissió Europea hauria de revisar la seva legislació GM per tenir en compte els interessos dels consumidors i els productors d'aliments, i no la indústria de la biotecnologia.
Els apicultors de la Unió Europea necessiten que la mel sigui de la més alta qualitat possible, per tant tenen un legítim interès econòmic a que els transgènics i altres tipus de contaminació no acabin deixant les seves traces en la mel.
La decisió del TJE podria tenir conseqüències a mig i llarg termini per al comerç de la mel en el mercat europeu, on diversos països importen mel dels països productors, dos dels quals (Estat Espanyol i Romania) han autoritzat la producció d'aquest blat de moro transgènic.
Allò que sembla força evident, però, és que els apicultors no haurien de ser els qui paguin les conseqüències d'aquesta situació.
La Comissió Europea ha
presentat avui les seves propostes legislatives sobre la reforma de la Política
Agrícola Comuna de la UE. Com a Verds al Parlament Europeu lamentem que la
proposta que esperàvem ambiciosa, s'hagi vist greument diluïda amb
l’evident intenció de satisfer les demandes dels Estats membres resistents al
canvi, així com al potent lobby de l'agroindústria.
En altres paraules, la reforma de la PAC ha
quedat fatalment esbudellada per satisfer les demandes dels defensors del
status quo.
És cert que els primers esborranys no eren
revolucionaris, però si més no apuntaven en la bona direcció. En canvi, les
propostes presentades avui per la Comissió no mostren cap ambició destacable i
han deixat de ser el marc que hauria hagut d’establir les bases d’una PAC en
favor de l'agricultura sostenible i dels ingressos justos per als agricultors.
El text resultant s’adapta perfectament a les demandes del lobby de la indústria
agro-alimentària, cosa que en el si del Consell de la UE ha comptat amb grans
animadors, com la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès
Sarkozy, i al Parlament Europeu per Paolo di Castro, com a president de la
Comissió d'Agricultura.
Cal recordar que un dels objectius
fonamentals d'aquesta reforma era corregir el pervers sistema de pagaments per
promoure així una distribució justa dels fons, que prioritzés el suport als
petits agricultors i els sistemes alimentaris locals, en lloc de beneficiar els
grans agricultors i l'agroindústria. Malauradament, en som lluny, d’això. Així,
tal i com està redactat el text, per exemple, el límit o límits a partir del
qual els pagaments directes haurien de ser "regressiva", és massa
alta la qual cosa beneficia, esclar, als grans agricultors i els complexos
agroindustrials.
Així mateix, les anomenades "àrees d'interès ecològic",
previstes en la proposta de la CE, són un important pas endavant en favor de
polítiques agrícoles més ‘verdes’, però d’altres aspectes també importants, com
la rotació de cultius, han quedat tristament diluïda a causa de fortes
pressions dels lobbies favorables al cultiu intensiu.
L'agricultura sostenible i sistemes
alimentaris són crucials per fer front als desafiaments que enfronta ara
l'agricultura, com el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat i la protecció
de l'aigua i del sòl.
Una reforma sense una clara perspectiva ecològica
no té sentit.
Pel que fa a les mesures de desenvolupament rural, la
proposta de reduir les ajudes específiques per a mesures agroambientals, com
ara la diversificació, és un lamentable i preocupant error. Tal i com ha quedat
no hi ha cap garantia que els Estats puguin desemborsar les quantitats
necessàries de manera que aquest fet sigui consistent amb els objectius de la
reforma.
En resum: estem davant d’una lamentable oportunitat
perduda, i tanmateix no tot està tancat. Encara hi ha un cert marge que caldrà
saber aprofitar. El Parlament Europeu és un actor
determinant en aquest procés, i com a Verds caldrà treballar en favor de
corregir la proposta i incloure adequadament la lluita contra el canvi
climàtic, la protecció la biodiversitat i la promoció d'un sistema alimentari
que ofereixi aliments saludables i distribució equitativa dels fons públics per
a tots.
El Parlament Europeu hem votat avui majoritàriament a favor una nova proposta legislativa de la UE que dóna als Estats membres el dret de decidir si s'ha de prohibir el cultiu d'OGM (Organismes Genèticament Modificats) al seu territori. Com a Verds/ALE estàvem especialment preocupats amb la proposta inicial que provenia de la Comissió Europea, però amb el vot d'avui al PE hem aconseguit evitar que prosperessin algunes esmenes de l'ala més conservadora i pro-transgènics de l'Eurocambra, així com corregir alguns aspectes problemàtics. En concret, amb aquesta mesura garantim que els estats que vulguin prohibir el cultiu d'OGM comptin amb una base legal europea sòlida i creïble per poder-ho fer.
Personalment considero que una moratòria a escala europea seria la millor de les maneres per respondre al clam majoritari de la ciutadania europea contrari als cultius transgènics, però almenys aquesta votació d'avui atorga una major cobertura legal a aquells estats o regions que optin per prohibir-ne el cultiu i esdevé, per tant, un pas endavant significatiu. En concret, un cultiu transgènic podria ser prohibit en base a criteris ambientals -com per exemple la protecció de la biodiversitat- o si existís un manca d'informació substancial sobre l'impacte de cultivar llavors transgèniques.
Existeix un veritable problema de contaminació amb llavors transgèniques, fins i tot a escala transfronterera. És per aixó que saludem el fet que a partir d'ara existeixin mesures obligatòries contra aquesta mena de contaminació. Aquells estats que no disposin encara d'aquestes mesures les hauran d'adoptar.
Així mateix, una majoria de col·legues europarlamentaris han donat suport a una de les propostes que hem presentat els Verds/ALE en els entit de demanar als Estats membre que estableixin mesures de responsabilitat que facin que sigui el contaminador qui pagui pels danys causats en cultivar o col·locar al mercat llavors transgèniques.
La proposta del Comitè Permanent de la Cadena
Alimentària i de la Salut Animal (CPCASA) que autoritza la importació de
cereals o de proteïnes vegetals amb presència de restes d’OGM no aprovats a
Europa és, simplement, inacceptable. Significa obrir la porta de bat a bat a la
contaminació de la cadena alimentària europea. Aquesta decisió posa en qüestió
els principis més elementals de la seguretat alimentària europea. A més,
qüestiona també el paper de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).
Sembla clar que Europa és fortament depenent
de les importacions de proteïnes animals. Aquesta situació és el resultat de
les polítiques liberals d’obertura del mercat i d’aprovisionament d’aquest a
curt termini sense prendre en compte els riscos socials o ambientals als països
productors com el Brasil o l’Argentina. Aquesta dependència es conseqüència de
cap deficiència ni incapacitat estructural del nostre continent a l’hora de
produir els aliments de qualitat que els nostres conciutadans tenen dret a
esperar. Ans al contrari. La necessitat i la urgència d’un pla de rellançament
de cultures de plantes riques en proteïnes és més actual que mai.
Aquesta acceptació posaria igualment en
qüestió tots els esforços en favor d’una millor traçabilitat que s’han engegat
fins a la data amb l’objectiu de mantenir a ratlla, precisament, la
contaminació global de les provisions alimentàries.
Per tot plegat, doncs, subscric la reflexió
que feia ahir el meu company de grup, en Jose Bové, eurodiputat per Europe
Ecologie i vicepresident de la Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural
del Parlament Europeu:
"L'entrée en Europe de matières
agricoles polluées par des OGM interdits est inacceptable. Je suis indigné de
voir comment les entreprises de l'agro-alimentaire utilisent tous les prétextes
possibles pour imposer des plantes transgéniques dont la majorité des
consommateurs européens ne veut pas. La légalité de la proposition du CPCASA
est loin d'être établie et nous étudions la possibilité de porter plainte devant
la Cour européenne de Justice. Les Etats membres et la Commission disposent de
trois mois pour se forger une opinion. La mienne est déjà arrêtée : je refuse
et je m'opposerai à la contamination de la chaine alimentaire en Europe. "
En relació a la decisió adoptada ahir per la Comissió European de donar llibertat als Estats membres per tal de prohibir, o no, el cultiu d'Organismes Genèticament Modifícats, el Grup Verds/ALE hem reaccionat oposant-nos-hi en tant en quant no aporta cap garantia que aquells agricultors que vulguin poder cultivar de manera orgànica ho puguin fer, tal i com, de fet, ha reconegut la mateixa Comissió Europea.
GMO cultivation : Commission proposes a dangerous deal The European Commission today has presented two documents ostensibly aimed at giving the Member States more autonomy to restrict the cultivation of GMOs. In exchange, the Commission expects the Member States to support authorisations of new GM-varieties. Commenting on the Commission's proposal, Martin Häusling, MEP, said:
"We strongly reject this dubious deal! The Commission has not been able to overcome the opposition of the member states to GMOs over the years and wants now to trick them into accepting quicker authorisations. This is a dangerous bargain: within the internal market, GM seeds and products will circulate freely. Contamination does not stop at borders. The latest seed contaminations in Germany, who has banned the cultivation of GM-maize, should have been a warning signal. This deal has serious pitfalls. The proposals do nothing to protect organic and conventional farmers in countries that allow the cultivation of GMOs. In an initial impact assessment, the Commission has clearly acknowledged that the proposals could lead to negative impacts for non-GM farmers in some countries. Instead of going for grubby deals, the Commission should ensure that strict coexistence measures are implemented in all Member States. Raül Romeva, MEP, added: "The proposals presented today do not give legal guarantees to the Member States. As EU-wide authorisation is maintained, countries which want to ban GMOs will be confronted with lawsuits by Biotech companies. "In December 2008, the Environment Council asked for an improvement of the risk assessment, especially with regard to long-term effects, and the consideration of socio-economic effects in the authorisation procedure. Nothing has happened so far and the new Commission proposals do not meet these demands either. "We need a moratorium on any new GMO-approvals until existing legislation is properly implemented: Risk assessment must be improved so as to exclude dangers for human health and the environment. Measures to avoid contaminations must be implemented EU-wide. Strict liability rules must ensure that the users of GMOs pay for all damages and testing costs." Josè Bové MEP, Vice-Chair of the Agriculture Committee, said: "At this time, what Europe needs at the international level is more cohesion, not less. This proposal from commissioner Dalli adds only a dose of chaos. Europe cannot afford to be divided on this issue at the WTO. "Last week, the Greens presented a report which analyses the draft guidelines for the environmental risk assessment of genetically engineered plants that have been drawn up by the European Food Safety Authority (EFSA) and are currently under discussion. The report shows the EFSA's risk assessment is seriously flawed, (1)" Note to editors: 1) Report can be found at: http://www.greens-efa.eu/cms/topics/dokbin/347/347268.environmental_risk_assessment_of_genetic@en.pdf Notes 2:
Comparteixo amb vosaltres un altre dels sempre interessants bitllets que publica regularment en Gustavo Duch a diversos mitjans. El d'avui va aparèixer abans d'ahir a Galicia Hoxe i mostra una impactant fotografia de la situació del món actual, i dels riscos que comporta aquest model.
… 25 son pequeñas campesinas y campesinos en sus fincas, huertos o chacras distribuidas por la aldea. 3 personas más son población nómada que vive del pastoreo de animales. 2 personas están involucradas en actividades pesqueras artesanales para el consumo humano. 13 hombres y mujeres cuidan huertos urbanos para su propio consumo y tres de ellas distribuyen sus excedentes en los mercados locales. Por último, 7 personas viven en o junto a los bosques y selvas recolectando parte de sus propios alimentos.
En esa aldea la mitad de las tierras cultivables estaría repartida en parcelas inferiores a cinco hectáreas entre una gran mayoría de campesinas y campesinos. La otra mitad, la de muy pocos, sufre una invasión de plantaciones de soja, eucaliptos, palma africana y caña de azúcar, que no nos alimentan, ocupando el 20% del total de las tierras fértiles.
En la aldea el 50% de los alimentos que nutren a sus habitantes está producido por el campesinado a pequeña escala; un 12’5% llega de la recolección y de la caza; y el 7’5% se produce en pequeños huertos y balcones de las ciudades y extrarradios por sus propios habitantes. Entonces, sólo un 30% del porcentaje de alimentos de la aldea proviene de la ‘cadena alimentaria industrial’.
Sí, aunque nos pueda sorprender, -entrelazando ambas estadísticas- en esta aldea y en nuestro mundo también, la mitad de la población dedican su tiempo a producir alimentos a pequeña escala: mujeres y hombres que cultivan, cosechan, recolectan, crían ganado, cazan, pescan, pastorean, trabajan tierra que no les pertenece… generando finalmente la comida necesaria para más de 70 personas de la aldea.
Además, la seguridad alimentaria que ellas y ellos nos ofrecen, en su mayor parte, se produce sin abusos químicos y favoreciendo el mantenimiento de la biodiversidad. Mientras que en la ganadería industrial trabaja con sólo cien variedades de sólo cinco especies de ganado, las campesinas y campesinos crían 40 especies de ganado y casi ocho mil variedades. Y si las corporaciones semilleras centran sus inversiones en una docena de cultivos, el campesinado cultiva cinco mil variedades vegetales y han aportado casi dos millones de nuevas variedades al haber genético del planeta.
¿Podemos rebajar más ese 30% industrial generador no de alimentos sino de hambre?
La Comissió Barroso II comença a mostrar, sense cap mena de pudor, les seves credencials. Un dels motius pels quals algunes i alguns no el vàrem votar va ser per la seva gens amagada connivència amb determinats actors com les multinacionals promotores de productes Genèticament Modificats (OGM). Avui n'hem tingut un nou i preocuant exemple amb l'autorització (la primera en 12 anys) d'un nou cultiu per a una varietat genèticament modificada d'una planta(veure nota sobre decisió Comissió). El nou comissari europeu de Salut i Protecció dels Consumidors, John Dalli, ha donat avui llum verda a la varietat de patata "Amflora" (pensada principalment per a aplicacions industrials), produïda per la farmacèutica alemana BASF. Adjunto la nota que n'he fet al respecte:
COMUNICADO DE PRENSA - Bruselas, 2 de marzo de 2010-03-02
Transgénicos
La comisión autoriza la patata 'Amflora' a pesar de las dudas a nivel sanitario y las reticencias de los consumidores
La Comisión Europea ha expedido hoy la primera autorización en 12 años de nuevo cultivo para una variedad genéticamente modificada de una planta. El recién instalado comisario europeo de Salud y Protección de los Consumidores, John Dalli, ha dado hoy luz verde a la variedad de patata "Amflora" (pensada principalmente para aplicaciones industriales), producida por la compañía farmacéutica alemana BASF.
El eurodiputado de los Verdes/ALE Raül Romeva ha comentado:
"Me ha chocado que el comisario de Salud y Protección de los Consumidores sólo haya necesitado unas pocas semanas en su nueva posición para mostrar tal apoyo flagrante a los intereses industriales por delante de los intereses generales que debe defender desde su cartera. Su decisión de autorizar la patata Amflora es una bofetada al 70% de consumidores contrarios a los alimentos genéticamente modificados, así como a la clara posición anti-transgénica del Parlamento Europeo."
"Hay serias reservas sobre el hecho de que Amflora contenga un gen marcador de resistencia a los antibióticos, una técnica obsoleta. La Agencia Europea de Seguridad de los Alimentos se desacredita sosteniendo que es 'poco probable' que la presencia de este gen tenga efectos sobre la salud humana o el medio ambiente, una asunción que es rechazada por la Organización Mundial de la Salud . Permanecen seriasdudas sobre las posibles consecuencias para la salud humana y el medio ambiente. Como ciertas variedades no transgénicas ya han probado tener las mismas características diseñadas en Amflora, sólo puedo sacar la conclusión que esta autorización es en el mejor de los casos innecesaria y en el peor de ellos peligrosa."
La gent de Som lo que sembrem em fa arribar a través del Facebook una reflexió sobre una recerca publicada a l'International Journal of Biological Sciences que, crec, mereix ser tinguda en compte. L'adjunto per a la vostra coneixença.
"Noves anàlisis de proves fetes sobre ratolins
revelen nous efectes sobre la salut de tres diferents tipus de panís
transgènic: el NK 603, el MON 863, i el MON 810, que es conrea a Catalunya.
L’article detallant els resultats ha estat
escrit per quatre investigadors francesos, i ha estat publicat a la revista
International Journal of Biological Sciences.
Som lo que Sembrem, ara ja constituïda com una
associació, torna una vegada més a exigir la prohibició del conreu MON 810 a
Catalunya i també un etiquetatge rigorós i un control de tot els transgènics
importats, de manera que els ciutadans d’aquest país puguin diferenciar
clarament aquell producte alimentari que conté transgènics, i evitar ser
tractats com a conillets d’índies com fins ara.
És la primera vegada que s’han fet aquest
tipus d’estudis comparatius. Aquests panissos es troben arreu del món en pinsos
per animals i en menjar per humans. El NK 603 ha estat modificat per ser
tolerant a l’herbicida d’ampli espectre Roundup i conté per tant residus
d’aquesta formulació. El MON 863 i el MON 810 han estat fabricats per
sintetitzar dues toxines diferents que serveixen d’insecticides.
Es van classificar 60 paràmetres diferents per
cada òrgan i es van mesurar en sang i orina després de 5 i de 14 setmanes
d’alimentació. Les rates que havien estat alimentades amb OMG van ser
comparades amb les que havien estat alimentades amb el panís equivalent no OMG.
Això va ser seguit d’una comparació amb sis grups més de referència, que havien
menjats altres panissos no transgènics.
Els resultats donen clarament efectes
secundaris dels panissos OMG, que depenen del sexe i de la dosi. Els efectes es
donen sobretot al fetge i als ronyons, que són els òrgans de detoxificació.
També s’han trobat efectes sobre altres òrgans, com el cor i les glàndules
adrenodenals.
En conclusió, fins i tot sent els estudis de
curt termini, indiquen signes de toxicitat hepàtica renal, probablement a causa
dels pesticides específics de cada tipus de panís transgènic. En adició a això,
no es poden descartar conseqüències metabòliques directes o indirectes de la
mateixa modificació genètica.
Som lo que Sembrem creiem que la política de
la Generalitat en el tema transgènics ens està aïllant més i més d’Europa i
dificultarà les exportacions dels productes produïts i transformats a
Catalunya, especialment els agroecològics, que representen l’oportunitat de
futur per al camp.
Som lo que Sembrem demanem un etiquetatge
seriós com el de molts països centreeuropeus, i també l’etiquetatge la de carn,
ous i llet.
Em confesso amant del vi i de tot allò que té a veure amb l'enologia. Compte!! amant no vol dir en cap cas expert sinó, com a molt, curiós, tafaner. Sigui com sigui reconec que em fascina descobrir noves varietats, saber com s'ha fet aquest o aquell vi, d'on vé, de quina D.O. qui l'ha produït. Gaudeixo aprenent dels qui en saben. Un dels meus programes preferits de la graella del 33 ha estat recentment el ja retirat (espero que només temporalment), En clau de vi, conduit pels grans Marcel Gorgori i Joan Roca. Orgullós com estic de pertànyer a una terra que produeix grans vins, i compromès com estic en la seva promoció i difusió, he impulsat al Parlament Europeu una iniciativa a proposta de la xarxa europea RECEVIN (www.recevin.net) en favor d'establir un any Europeu de l'Enoturisme, tenint en compte, sobretot, que el proper 8 de novembre se celebrarà el Dia Europeu de l'Enoturisme, a iniciativa també de RECEVIN. Ho he fet en forma de Declaració Escrita que ahir vàrem presentar i que en breu obrirem a la signatura dels altres membres del Parlament Europeu.
DECLARACIÓN POR ESCRITO presentada de conformidad con el artículo 116 del Reglamento
por Raül Romeva i Rueda, Carlos Coelho, Luís Manuel Capoulas Santos(CO-AUTORES confirmados a fecha de 3.11.09)
sobre la proclamación del año europeo del turismo enológico
Declaración por escrito sobre la proclamación del año europeo del turismo enológico
El Parlamento Europeo,
– Vista la Comunicación de la Comisión titulada Agenda para un turismo europeo
sostenible y competitivo (COM(2007)621),
– Visto el Reglamento CE n° 479 del Consejo, de 29 de abril de 2008, por el que se
establece la organización común del mercado vitivinícola, que, entre los instrumentos
previstos, contempla la promoción del vino europeo,
– Visto el artículo 116 de su Reglamento,
A. Considerando que, en la Unión Europea, el sector vitivinícola constituye una actividad económica de primer orden y representa casi el 70 % del mercado mundial del vino;
B. Considerando que el sector vitivinícola está viviendo una transformación cualitativa como sector comercial, ya que está pasando del ámbito de las necesidades nutricionales al de las oportunidades «culturales»;
C. Considerando el vínculo específico y profundo que existe entre el viñedo y el territorio de producción;
D. Considerando que el año 1990 fue declarado como Año Europeo del Turismo
E. Considerando que el turismo eno-gastronómico se ha expandido notablemente en los últimos años y ha llevado a los territorios y regiones de Europa a unos veinte millones de personas;
F. Considerando que la política agrícola común se está orientando cada vez hacia la
valorización y la protección del paisaje, a través de la modulación de los fondos del primero al segundo pilar;
1. Pide la proclamación de un año europeo del turismo enológico;
2. Encarga a su Presidente que transmita la presente Declaración, acompañada del nombre de los firmantes, al Consejo y a la Comisión.
Vaig tenir la sort de conèixer en Salvador Burgos i la seva explotació a Poboleda (Mas Sinén) gràcies a uns amics comuns que hi viuen aprop. En Salvador em va fer una extensa i il.lustradora exposició de com ell vivia l'el.laboració del vi. Vi ecològic. En Burgos, com d'altra gent, és conscient que el mercat del vi és cada cop més complicat, i que per guanyar-s'hi un espai, petit o gran, cal aportar valor afegit. Per a Burgos aquest valor afegit el garanteixen dos factors: salut i qualitat. Per això aposta per produir de manera natural, i hi posa tot l'amor i la passió del món. Només cal escoltar-lo parlar de vinyes, de vi, de terra, d'olors, de sabors, ... per adonar-se'n. Avui, Antonio Cerrillo li dedica, a ell i a d'altres el.laboradors valents i conscients a quantitats iguals, un excel.lent reportatge a La Vanguardia (Garnacha libre de insectidas). Se'l mereixen, com es mereixen el reconeixement del públic i de la crítica. Jo, en qualsevol cas, me'n faig ressò, i brindo amb una copa d'un gratificant Mas Sinén, negre, és clar. Pura collita Priorat. (segueix...)
Dissabte tinc intenció de ser a Saragossa en la manifestació a favor d'una agricultura lliure de Transgènics. Fa temps que alguna gent proposem aplicar de manera seriosa el Principi de Precaució, també, pel què fa a l'agricultura de caràcter transgènic. I cada cop en som més. La ciutadania catalana fa temps que cada cop es pregunta més coses al respecte, i demana més responsabilitat a les institucions polítiques, i sobretot que aquestes deixin d'estar tant condicionades als interessos comercials de les grans multinacionals agroalimentàries. Però és que aquesta preocupació s'extén de fa temps per tota Europa. Fa poc va ser França, la conservadora França de Sarkozy, que els va prohibir. Ahir va ser Alemanya, la conservadora Alemanya d'Angela Merkel qui va fer el mateix ( Alemania también veta el transgénico más común en España ). Entre totes i tots estan deixant sol i en evidència el govern socialista i progressista de Rodríguez Zapatero i la Ministra Espinosa. Les pressions de determinats lobbies es fan sentir amb força a l'Estat espanyol i les seves estructures, sobretot en temes com la pesca i l'agricultura. Ja va essent hora que comencem a posar límits, a marcar perfil diferent, a expulsar dels despatxos 'oficials' els venedors ambulants de falses 'fórmules miraculoses tot ho cura' a l'estil Monsanto i cia, on semblen haver-s'hi instal.lat amb gran acceptació i oferint-los tota mena de comoditats per part de Moncloa. Ho estan fent fins hi tot països amb governs clarament conservadors. La gent i la comunitat científica cada cop ho reclama més insistentment i en major nombre. Poc a poc els governs europeus escolten i reaccionen. Alguns amb més convencient, d'altres probablement per motius de caràcter més estratègic (el lobby dels consumidors/es també és força potent). A Madrid, de moment, esperen, i esperen, i esperen. Fins que es quedin sols del tot. (segueix...)
Tal i com vàrem informar ahir a través d'un comunicat de premsa, la decisió dels Ministres de Medi Ambient de rebutjar la proposta de la Comissió segons la qual aquesta pretenia forçar l'aixecament de la prohibició de cultivar varietats transgèniques de blat establertes a Hongria i Àustria, suposa una clara derrota de l'estratègia pro-OGM de Barroso. Segons la decisió adoptada ahir, Hongria pot mantenir la seva prohibició a cultivar blat de Monsanto MON810, i Àustria la seva relativa a la varietat T25 de la Bayer. Vint-i-dos delegacions van votar en contra de la proposta de la Comissió, entre elles la del Govern espanyol, canviant així la seva postura inicial, que era favorable (en vaig parlar a l'apunt Blat MON 810: el Consell no concreta, de moment, i sucumbeix a la pressió pro-OGM de la Comissió). Els països que es van aliar finalment amb la Comissió van ser Finlàndia, Suècia, Països Baixos i Regne Unit. (segueix...)
Imprescindible llegir l'entrevista de víctor Amela ahir a la Contra de La Vanguardia.
Marie-Monique Robin, periodista especializada en agroalimentación
"¿Tú comerías insecticida?"
VÍCTOR-M. AMELA
- 20/02/2009
Tengo
48 años. Nací en Gourgé, pueblecito cerca de Poitiers (Francia), en una
familia campesina. Soy periodista. Estoy casada y tengo tres hijas (11,
14 y 17 años). ¿Política? No me caso con nadie, mi compromiso es con la
gente: por eso pongo mi pluma en la llaga. Soy agnóstica
¿Qué es Monsanto?
El gigante de la industria agroquímica que domina el mercado mundial de la alimentación.
¿Cómo logra dominar la alimentación mundial?
Domina el mercado mundial de semillas: dominar las semillas es dominar los estómagos, la población mundial.
¿Y cómo se logra dominar las semillas?
Modificándolas genéticamente y patentándolas. Antes de 1992 no
podían patentarse semillas, y Monsanto logró que Estados Unidos lo
permitiese. Hoy tienen mil patentes.(segueix...)
Els experts dels governs de l'UE reunits ahir a Brusel.les, en el marc del Comitè Permanent de la Cadena alimentària i de la salut animal del Consell de la UE, no van ser capaços de posicionar-se ni a favor ni en contra que França i Grècia puguin mantenir la seva prohibició en relació al cultiu d'Organismes Genèticament Modificats(OGM). La Comissió vol que s'aixequi aquesta prohibició, postura que varen recolzar nou estats membre (Espanya, Regne Unit, Suècia, Romania, Portugal, Països Baixos, Estònia, Finlàndia i Eslovàquia, els quals sumen 123 vots segons el sistema de vot ponderat). Quatre es van abstenir (Bulgària, Dinamarca, Rep. Txeca i Itàlia, sumant així 58 vots). Alemanya i Malta no van ser presents a la votació (sumen 32 vots) i els 12 restants van votar-hi en contra (sumant així 132 vots).
Per tal que la proposta de la Comissió sigui adoptada o rebutjada cal majoria qualificada, és a dir 255 vots sobre un total de 345, en algun dels dos sentits. Així doncs, donada aquesta circumstància, una abstenció es pot interpretar com una postura favorable als OGM, ja que n'impedeix la prohibició, cosa que preocupa especialment en el cas de països com Itàlia, qui tradicionalment s'han oposat a la cultura OGM. Ara el tema s'ha de votar novament, però aquest cop ja a nivell ministerial, encara al Consell (en el Consell de Medi Ambient o d'Agricultura). Si en aquesta nova votació no s'aconseguís la majoria qualificada suficient per a rebutjar la proposta de la Comissió, llavors aquesta podria decidir unilateralment i imposar l'aixecament de les mesures de salvaguarda existents a França i Grècia.
En aquest sentit, cal restar vigilants, ja que no és la primera vegada que la Comissió intenta pressionar els Estats membres més reticents a la cultura dels OGM. El repte, per tant, és aconseguir una majoria suficient al Consell per tal de rebutjar la proposta de la Comissió, i garantir així que aquells qui ho vulguin puguin apostar per una agricultura no basada en OGM.
Seria bo que tant la Comissió, com aquells països, entre ells l'Estat espanyol, que encara aposten per promoure la cultura dels OGM, comprenguin que ja hi ha molts països, i sobretot molts consumidors i consumidores, que no la volen.
A Catalunya es farà evident aviat, quan s'aprovi la ILP. (segueix...)
Ahir vaig poder passejar, un any més, entre els stands de la fira Biocultura. Vaig constatar l'increment tant de la quantitat com de la qualitat dels stands, així com l'indiscutible creixent interès ciutadà pels mateixos, tenint en compte les cues de gairebé tres quarts d'hora o d'una hora que sovint calia fer per aconseguir entrar-hi. Una de les activitats estrelles era la recollida de signatures de la campanya Som lo que sembrem en favor d'una ILP que faci de Catalunya una Regió Lliure de Transgènics, a la qual vaig afegir la meva rúbrica, fermament convençut que cal que Catalunya avançi, i encapçali, una gran revolució agrícola en quant al foment de la cultura no transgènica. Anem, penso, pel bon camí, tot i que sigui a 'ritme de cargol'. La prova és que fins i tot un mitjà tant anti-tota proposta provinent dels moviments ecologistes com La Vanguardia publica avui una entrevista amb Carlo Petrini, un dels fundadors del moviment Slow Food, i admet que aquest moviment (segueix...)
Preocupat pel fet que, malgrat la situació actual de clara manca de recursos hídrics, i de les pèssimes previsions futures, hi hagi qui encara proposi augmentar de manera extraordinària les hectàrees dedicades al regadiu, i considerant que aquesta és una qüestió que cal treballar molt d'acord amb els organismes europeus, el passat mes de març vaig dirigir una pregunta a la Comissió Europea relativa als nous projectes de regadius que s'enuncien par al conjunt de l'Estat, i en particular per a Catalunya. La setmana passada la Comissaria Fischer Boel em va respondre en els termes següents (adjunto primer la pregunta i a continuació la resposta) (Nota: en negreta els aspectes que considero més significatius de la resposta):
PREGUNTA ESCRITA P-1740/08 de Raül Romeva i Rueda (ICV, Verts/ALE) a la Comisión
Asunto: Criterios de financiación europea para proyectos de regadíos
Los regadíos son una parte importante para la agricultura dentro de la UE. Garantizar el abastecimiento de agua para los cultivos que lo requieren es básico para asegurar la calidad de muchos productos. Pero, a la vez, satisfacer dichas necesidades representa un gran consumo de agua, lo que en países con(segueix...)
Arran de la decisió del Govern francès de prohibir la sembra de blat modificat genèticament MON 810 (veure notícies d'avui a El País, La Vanguardia, així com la nota que en va fer Greenpeace), hem fet la següent nota i estem preparant una bateria de noves preguntes a la Comissió per demanar-los si pensen assumir la decisió com a pròpia i instar així als altres països a fer el mateix.
Raül Romeva insta al Govern Espanyol a seguir els passos del Govern Francès i que prohibeixi els cultius transgènics. L’eurodiputat d’ICV afirma que “la prohibició a França del cultiu de transgènics tolerats a Espanya és una advertència severa de la seva perillositat”
L’eurodiputat d’ICV adscrit al grup Verds/ALE, Raül Romeva, ha instat avui al Govern espanyol a sumar-se a la moratòria francesa i prohibeixi el cultiu de transgènics. Segons Romeva, “a un govern coherent i responsable, a la vista d’evidències clares de risc per a la salut pública, no li queda una altra alternativa que prohibir el cultiu d’aquests organismes modificats genèticament (OGM)”. “En un tema tant seriós com és la protecció de la seguretat pública no hi ha interès econòmic justificable”, ha afegit. (segueix...)
La reforma del sector del vi i la regulació dels drets de plantació tornen a ser des de fa uns mesos a l'agenda política europea. La preocupació dins el sector és més que evident. Ara fa pocs dies, per exemple, vaig tenir el plaer de conèixer un projecte ben interessant de producció i el.laboració de vi amb criteris ecològics, a El Priorat. Es tracta de Mas Sinen (veure foto), el.laborat per Burgos-Porta, a Poboleda. La qualitat del vi, em permeto afegir, era excel.lent, i l'entusiasme de Salvador Burgos, el responsable del projecte, del tot contagiós. Però a banda d'això, la seva preocupació pel què fa al futur era també manifesta, i certament justificada. També els amics Francesc Pané, diputat per Lleida, i Bernat Vilarroya, regidor a Vilafranca del Penedès em fan avinent la seva preocupació a través de diferents notes. El tema és, des de la perspectiva catalana, altament important. Des del meu punt de vista hi ha, entre molts d'altres, tres aspectes estratègic que cal tenir clars a l'hora d'enfocar aquest assumpte: En primer lloc, que (segueix...)
Demà dimarts debatim en sessió plenària, a Estrasburg, l'informe Giuseppe Castiglione (A6-0477/2007) relatiu a l'Organització comuna del mercat vitivinícola (proposta de Reglament del Consell segons el qual s'estableix l'organització comuna del mercat vitivinícola i es modifiquen determinats Reglaments). Un dels aspectes més rellevants del treball que com a Verds/ALE hem dut a terme en aquest informe ha estat el d'insistir en prioritzar el concepte de qualitat basat en la Denominació d'Origen (D.O.) enlloc de fer-ho en la marca, tal i com reclamen certs grups de grans productors, així com promoure que l'embotellament es faci també en el territori de recollida del raïm. Per altra banda, personalment he impulsat també una esmena relativa a l'ús de taps de suro en tant que factor de qualitat (en anteriors apunts - Taps de suro o bé Taps de Suro (2) - ja he manifestat el meu interès particular en promoure l'ús del suro, en tant que producte natural, enlloc dels sintètics cada vegada més estesos). L'esmena és la següent: (segueix...)
Cuando en el año 2004 se produjo el cambio de Gobierno en España, eran muchas las expectativas que se despertaron en distintos ámbitos ante la posibilidad de que se produjera un cambio de modelo, una transformación social ecológica y democrática. En el sector agrícola, organizaciones agrarias y especialmente entre los productores ecológicos y movimientos ecologistas, eran muchas las esperanzas de desterrar el uso de los transgénicos en España, el país de la UE con mayor implantación gracias a las políticas del PP. (segueix...)
La proposta del Comitè Permanent de la Cadena
Alimentària i de la Salut Animal (CPCASA) que autoritza la importació de
cereals o de proteïnes vegetals amb presència de restes d’OGM no aprovats a
Europa és, simplement, inacceptable. Significa obrir la porta de bat a bat a la
contaminació de la cadena alimentària europea. Aquesta decisió posa en qüestió
els principis més elementals de la seguretat alimentària europea. A més,
qüestiona també el paper de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).
La Comissió Barroso II comença a mostrar, sense cap mena de pudor, les seves credencials. Un dels motius pels quals algunes i alguns no el vàrem votar va ser per la seva gens amagada connivència amb determinats actors com les multinacionals promotores de productes Genèticament Modificats (OGM). Avui n'hem tingut un nou i preocuant exemple amb 
Vaig tenir la sort de conèixer en Salvador Burgos i la seva explotació a Poboleda (Mas Sinén) gràcies a uns amics comuns que hi viuen aprop. En Salvador em va fer una extensa i il.lustradora exposició de com ell vivia l'el.laboració del vi. Vi ecològic. En Burgos, com d'altra gent, és conscient que el mercat del vi és cada cop més complicat, i que per guanyar-s'hi un espai, petit o gran, cal aportar valor afegit. Per a Burgos aquest valor afegit el garanteixen dos factors: salut i qualitat. Per això aposta per produir de manera natural, i hi posa tot l'amor i la passió del món. Només cal escoltar-lo parlar de vinyes, de vi, de terra, d'olors, de sabors, ... per adonar-se'n. Avui, Antonio Cerrillo li dedica, a ell i a d'altres el.laboradors valents i conscients a quantitats iguals, un excel.lent reportatge a La Vanguardia (
Imprescindible llegir l'entrevista de víctor Amela ahir a la Contra de La Vanguardia.
Ahir vaig poder passejar, un any més, entre els stands de la 
Demà dimarts debatim en sessió plenària, a Estrasburg, l'informe Giuseppe Castiglione (
