Romeva on Impunity in Philippines (European Parliament, 14.06.12) http://www.youtube.com/watch?v=LEcEMS2U9F0&sns=tw
|
DDHH: General/Pena de mort/Africa Romeva on Impunity in Philippines (European Parliament, 14.06.12) http://www.youtube.com/watch?v=LEcEMS2U9F0&sns=tw That's what I said yesterday, in the European Parliament, on the Eurovision contest in Azerbaidjan, in regard of the situation of the Human Rights. Això és el que vaig dir ahir, al Parlament Europeu, en relació al Festival d'Eurovisió d'Azerbaidjan, tenint en compte la situació dels drets humans que hi ha allà.  Aquest matí debatem i votem al Parlament Europeu, reunit en sessió plenària a Estrasburg, una resolució sobre la situació de fam que pateix la banya d'Àfrica. Després de la negociació en què cada grup va presentar la seva proposta de text, es va arribar a un text comú (que és aquest RC-B7-0490/2011 ).Tanmateix, comparteixo també aquí el text que vàrem presentar com a Grup Verds/ALE i que vàrem fer servir com a base per a la negociació.
tras una declaración de la Comisión presentada de conformidad con el artículo 110, apartado 2, del Reglamento Reinhard Bütikofer, Franziska Keller, Michail Tremopoulos, Raül Romeva i Rueda, Judith Sargentini, Jean Lambert en nombre del Grupo Verts/ALE El Parlamento Europeo, – Visto el artículo 110, apartado 2, de su Reglamento, A. Considerando que la sequía en el Cuerno de África está afectando a más de doce millones de personas; que entre los países afectados se encuentran Somalia, la región oriental de Kenia, la región suroriental de Etiopía, Yibuti y partes de Uganda, pero son las regiones central y meridional de Somalia las más afectadas; B. Considerando que, según el ACNUR, casi la mitad de los 7,5 millones de habitantes de Somalia está afectada por la sequía, y una cuarta parte de su población ha buscado refugio en los países vecinos; C. Considerando que el hambre y la sequía se han agravado particularmente por las luchas tribales para el control de los recursos y por los actos de bandidaje, en ausencia de un gobierno operativo desde 1991; D. Considerando que la inseguridad que persiste en Somalia ha limitado la capacidad de los cooperantes de proporcionar una ayuda humanitaria muy necesaria; E. Considerando que el hambre que asola el Cuerno de África no es solo consecuencia del problema de la sequía, ya que subyacen otros problemas complejos interrelacionados como el cambio climático y la degradación del medio ambiente, la guerra civil y la inestabilidad política, las rivalidades entre los Estados de la región debidas a conflictos políticos locales y nacionales, la falta de inversión en cultivos para el consumo local y la adquisición de tierras de cultivo por parte de inversores extranjeros apoyados por los gobiernos, así como el aumento de los precios de los alimentos básicos; F. Considerando que, según un informe elaborado por el Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA), a lo largo de la costa somalí se ha depositado un gran número de contenedores ilegales de residuos tóxicos, que registran fugas, con total desprecio de la salud de la población local y de la conservación del medio ambiente, y que estos residuos perjudican de manera irreversible la salud humana y el medio ambiente de la región, en flagrante violación de los derechos humanos; 1. Acoge con satisfacción la rápida repuesta de la UE a la hambruna en el Cuerno de África; toma nota de que la Comisión ha asignado 97,47 millones de euros para ayuda humanitaria destinada al Cuerno de África y está dispuesta a intensificar más aún su ayuda, con lo que la ayuda humanitaria de la UE destinada a las poblaciones afectadas por la sequía en el Cuerno de África se elevaría este año a los 158 millones de euros; 2. Pide a la UE y a los Gobiernos del Cuerno de África que vinculen la ayuda de emergencia a proyectos de rehabilitación y a un programa global sostenible que ponga especial énfasis en el sector agrario, a fin de garantizar la seguridad alimentaria; 3. Insta a la Comisión a que desarrolle programas de prevención y de capacidad de gestión de respuesta ante desastres, en colaboración con los gobiernos nacionales, las autoridades locales y las organizaciones de la sociedad civil; 4. Expresa su profunda preocupación por la apropiación de tierras en África, que amenaza con socavar la seguridad alimentaria local; pide a los gobiernos del Cuerno de África y a la UE que evalúen las repercusiones de la actual adquisición de tierras en la pobreza rural y en la hambruna; insta asimismo a la Comisión a que incluya la cuestión de la apropiación de tierras en su diálogo político con los países en desarrollo, a fin de lograr la coherencia de las políticas a escala nacional e internacional; 5. Recuerda que una solución a la catástrofe de la sequía y la hambruna en el Cuerno de África, en general, y en Somalia, en particular, solo será posible si los problemas de orden político, económico, medioambiental y de seguridad subyacentes son abordados por los agentes locales y por la comunidad internacional; 6. Pide a todas las facciones somalíes que pongan fin a la violencia, respeten plenamente los derechos humanos y las libertades individuales y dejen de lado sus diferencias; pide a todos los líderes de la oposición de Somalia que se comprometan firmemente en favor de la paz y de un verdadero proceso de reconciliación nacional estableciendo relaciones constructivas con las instituciones de transición somalíes; 7. Reitera la falta de una estrategia política de la Unión Europea en relación con el Cuerno de África; recuerda que el Servicio de Acción Exterior elaboró un documento estratégico, pero varios Ministros de Asuntos Exteriores de la UE lo rechazaron en la reunión del 18 de marzo de 2011; aboga por una estrategia de la UE para la región en la se establezcan el objetivo político, los pasos concretos que hayan de darse y el modo en que las medidas concretas humanitarias, de desarrollo, seguridad y militares están interrelacionadas y equilibradas también desde el punto de vista de la financiación; 8. Pide a la Vicepresidenta/Alta Representante que examine de manera crítica el proceso de paz de Yibuti, especialmente teniendo en cuenta la reciente prórroga unilateral de las instituciones federales de transición, y que considere la posibilidad de crear un equipo de mediadores cuyos miembros gocen de la confianza de un amplio espectro de actores somalíes, incluidas asociaciones de mujeres, y puedan llevar a la mesa de negociaciones a un gran número de actores somalíes; pide asimismo a la Vicepresidenta/Alta Representante que inicie al mismo tiempo un proceso en el que participen los actores de la sociedad civil somalí de dentro y fuera del país y que permita mantener un debate periódico continuo sobre las posibles soluciones a los problemas políticos del país; pide a la Vicepresidenta/Alta Representante que unifique estos dos procesos tomando como ejemplo el exitoso proceso de paz de Sudán entre 2000 y 2005; Adjunto dues de les intervencions que vaig fer ahir, al ple d'Estrasburg, relatives a la situació dels Drets Humans al món, desde la perspectiva europea. La primera té a veure amb el cas Al Nashari, detingut a Guantanamo i condemnat a Pena de Mort: La segona té a veure amb les deficències del sistema judicial a Ucraïna: Els dijous per la tarda durant les setmanes de ple d'Estrasburg debatim i votem tres Resolucions d'Urgència relatives a la situació dels drets humans i vulneració de principis democràtics arreu del món. Aquesta setmana ha tocat parlar de Sri Lanka (després que NNUU fes públic el seu informe), Azebaijan i Bielorrússia. És una de les sessions del Parlament que segueixo amb más atenció des que en sóc membre, i sóc un dels fidels participants, tant en les negociacions de les Resolucions, com en el debat en plenària. A la sessió de maig m’ha tocat seguir especialment els casos de Sri Lanka i de Bielorrússia. Adjunto a continuació les dues intervencions.
 Tunis és de fa dies noticia, mediàtica i política, per la revolució pro llibertats. Durant anys la UE ha callat, i avui sembla no saber què dir. La setmana passada vaig ser a Vilafranca, convidat per Amnistia Internacional Penedès, per parlar sobre la UE i els Drets Humans. Avui, a la Delegació UE-Magreb, afrontem el tema de l'acord de Pesca, i abans, a la Comissió Droit, haurem recordat la situació dels centres de detenció il.legal de la CIA a la UE. Cada dijous per la tarda, durant els plens d'Estrasburg, debatem i votem tres resolucions sobre la situació dels Drets Humans i la democràcia al món.  José Ramos Horta, President de Timor Est es va dirigir ahir al ple del Parlament Europeu. Va aprofitar el debat sobre la Pena de Mort per enunciar de manera solemne que al seu país no només no està contemplada aquesta opció, sinó que el temps màxim de reclusió en les presons timoreses és de 20 anys, cosa que de fet és una manera de no contemplar tampoc la Cadena Perpètua. De fet, al Parlament Europeu vàrem debatre ahir, i hem votat avui, una resolució relativa al Dia Internacionald e la Pena de Mort. 1. Reitera su ya antigua oposición a la pena de muerte en todos los casos y en todas las circunstancias, y hace hincapié una vez más en que la abolición de la pena capital contribuye a la elevación de la dignidad de la persona y al desarrollo progresivo de los derechos humanos; 2. Condena todas las ejecuciones dondequiera que se produzcan; insta enérgicamente a la UE y a sus Estados miembros a que cumplan la resolución de las Naciones Unidas sobre una moratoria universal de las ejecuciones con vistas a una total abolición en todos los Estados que siguen aplicando la pena de muerte; pide al Consejo y a la Comisión que actúen para que se restrinja paulatinamente su aplicación y que al mismo tiempo insistan en que se haga conforme a unas normas internacionales de mínimos; expresa su profunda preocupación respecto a la aplicación de la pena de muerte a menores de edad y a personas con discapacidad mental o intelectual, y pide que se ponga fin a esta práctica de manera inmediata y definitiva; 3. Insta a la UE a servirse de todos los instrumentos diplomáticos y de ayuda a la cooperación disponibles para trabajar por la abolición de la pena de muerte; 4. Pide a los Estados que aplican la pena de muerte que declaren una moratoria inmediata de las ejecuciones; alienta, además, a países como China, Egipto, Irán, Malasia, Sudán, Tailandia y Vietnam a que publiquen estadísticas oficiales relativas a la aplicación de la pena de muerte en estos países; insta también a Corea del Norte a poner fin de manera inmediata y permanente a las ejecuciones públicas; pide a Japón que dé transparencia a su sistema de pena capital; Adjunto a continuació les dues intervencions que vaig fer ahir al Parlament Europeu, durant l'habitual sessió de dijous per la tarda en què avaluem la situació de tres indrets del món en termes de vulneració de drets humans i principis democràtics: En primer lloc la intervenció, en anglès, en relació a la situació al Nepal: I seguidament una altra, aquest cop sobre l'execució de 18 persones, a Líbia, en francès:  Torno a abordar el tema Garzón i memòria històrica. Aprofito per dir que, de tot plegat, allò que hauria de quedar clar és que els qui defensem la potestat del Jutge Garzón per investigar els crims del franquisme no ho fem per una filia especial cap al jutge, sinó per una clara voluntat que es faci la investigació esmentada. És molt allò que está en joc. Per tot plegat, i després d ela pregunta que vaig fer fa uns dies a la Comissió Europea, avui n'he fet una altra al Consell de la UE, i especialment al President, Van Rompuy, per tal que es posicioni en relació a la querella interposada cap al Jutge Garzón, i a les valoracions que n'han fet, també, organitzacions com Human Righst Watch. Pregunta de Raül Romeva en relación al Posicionamiento de Herman van Rompuy sobre el procesamiento del juez Garzón El pasado 22 de abril Human Rights Watch instó al presidente del Consejo de la Unión Europea, Herman van Rompuy, y los Estados miembros de la UE a expresar su preocupación ante el eventual procesamiento y suspensión del juez español Baltasar Garzón por investigar los abusos cometidos durante la dictadura franquista. Según el derecho internacional, los gobiernos tienen la obligación de garantizar a las víctimas de violaciones de derechos humanos un acceso equitativo y efectivo a la justicia, así como recursos efectivos —incluido el derecho a la justicia, la verdad y a una reparación adecuada— con posterioridad al abuso. El Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos (PIDCP), ratificado por España en 1977 —con anterioridad a la adopción de la Ley de Amnistía— dispone específicamente que los gobiernos tienen la obligación “de garantizar que toda persona cuyos derechos o libertades… hayan sido violados [pueda] interponer un recurso efectivo”. Human Rights le recordó al Consejo que en 2008, el Comité de Derechos Humanos de la ONU, encargado de supervisar el cumplimiento del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, instó a España a derogar la Ley de Amnistía de 1977 y a garantizar que los tribunales nacionales no aplicasen plazos de prescripción en los casos de delitos de lesa humanidad. Asimismo, en 2009, el Comité contra la Tortura recomendó que España debería “asegurar que los actos de tortura, que también incluyen las desapariciones forzadas, no sean crímenes sujetos a amnistía” y alentó a España a “continuar intensificando sus esfuerzos para ayudar a las familias de las víctimas a esclarecer la suerte de los desaparecidos, identificarlos y obtener las exhumaciones de sus restos, siempre que sea posible”. ¿Qué opinión tiene el Consejo sobre el procesamiento del juez Baltasar Garzón? ¿Considera el Consejo que el Derecho Internacional avala plenamente cualquier iniciativa de investigación de crímenes como desapariciones forzosas? ¿Por qué el Consejo no ha dado respuesta a la petición de Human Rights Watch?  Com tanta gent, estic altament preocupat per la possibilitat que el jutge Garzón pugui ser jutjat per investigar les desaparicions de més de 100.000 persones ocorregudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. És clarament insòlit (a més d'improcedent) invocar la “Llei d'Amnistia del 1977” per a perseguir l'únic jutge que ha intentat donar resposta a víctimes de desaparicions forçades i les seves famílies. Coincideixo amb les diverses i nombroses organitzacions que s'han manifestat al respecte, entre elles Amnistia Internacional, en què si aquest judici arriba a tenir lloc, seria la primera vegada en tot el món que un magistrat,
en democràcia, s'asseu a la banqueta dels acusats per intentar trobar la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes de crims internacionals. A més a més, enviaria un missatge altament negatiu per a d'altres jutges que ho intentin, tant a l'Estat espanyol com a la resta del món. Per tot plegat, i conscient que és un tema que trascendeix abastament l'àmbit territorial espanyol, he dirigit la següent pregunta la Comissió Europea demanant que es posicionin al respecte, i especialment en favor de la investigació per arribar a la veritat. Pregunta de Raül Romeva a la Comisión Europea sobre el proceso al Juez Garzón por investigar los crómenes del franquismo El magistrado de la Audiencia Nacional española Baltasar Garzón se sentará en el banquillo de los acusados por tratar de investigar los crímenes imprescriptibles que se cometieron durante el franquismo. Garzón se había mostrado competente para perseguir a Francisco Franco y al franquismo por crímenes contra la humanidad, que son imprescriptibles y de imposible amnistía. El proceso penal tenía como objetivo último localizar a los más de 100.000 desaparecidos de la dictadura franquista. Juristas, expertos, organizaciones judiciales nacionales e internacionales de derechos humanos han mostrado su apoyo a Baltasar Garzón, considerando infundamentadas jurídicamente las acusaciones de prevaricación a las que se afronta el juez. Conscientes de que la Comisión no tiene competencias sobre esta cuestión y que hay que respetar la independencia judicial, consideramos necesario solicitar un posicionamiento de la Comisión sobre las iniciativas tanto políticas como judiciales de recuperación de la memoria democrática y de reparación hacia las víctimas de la represión de las dictaduras y regímenes totalitarios en Europa durante el siglo XX. Consecuentemente, ¿le parece oportuno a la Comisión que se le abra un expediente de suspensión en base a la admisión a trámite de una querella criminal interpuesta contra un juez por su actuación judicial para intentar investigar los crímenes imprescriptibles del franquismo?  Ahir vàrem tenir finalment el debat sobre Guinea i la votació d'una resolució al Parlament Europeu. No ha estat un procés fàcil. Malgrat que vàrem tenir una gran satisfacció quan vàrem a la Comissió de Pesca que no procedia seguir endavant amb l'Acord de Pesca, a la votació d'ahir es va tornar a imposar el criteri de, primer els acords econòmics, i després, si algun cop, els drets humans. Trist. Guinea/Acuerdo de Pesca/DDHH: Verdes/ALE lamentan que, una vez más, un acuerdo de carácter económico sea más importantes que las vidas humanas y los derechos humanos "Tuve el honor de participar en la reunión de la Comisión de Pesca cuando ésta votó a favor, aunque por un estrecho margen, de no renovar el acuerdo de pesca con Guinea tras la masacre, con violaciones incluidas, ocurrida en Conakry a principios de mes. En esos hechos murieron centenares de personas y miles más fueron heridas. Hoy el pleno debía ratificar esta decisión. Lamentablemente no lo ha hecho. Con esta votación debíamos haber mandado un mensaje claro tanto a la instituciones europeas como al gobierno de Guinea de que no estamos dispuestos a contribuir con dinero de nuestros contribuyentes (1.05 millones de euros) a mantener en el poder a un gobierno corrupto y con responsabilidades criminales. Es una pena que algunos colegas bno hayan estado a la altura de las circunstancias. Me hubiera complacido que, por una vez, las vidas humanas y los derechos humanos hubieran sido más importantes que un acuerdo de carácter económico. (Segueix...)  Segons el darrer informe d'Amnistia Internacional sobre l'aplicació de la pena capital fet públic ahir, l'any 2008 es van dur a terme, de manera oficial, 2.390 execucions a tot el món (el doble que l'any anterior), el 72% de les quals a la Xina. A Europa només un Estat, Bielorrússia, manté la pena de mort. Malgrat que periòdicament s'aixequen veus en favor de la seva reinstauració allà on s'ha abolit (recentment a Mèxic o a Argentina, però també dins la UE hi ha hagut intents de reobrir el debat per part dels bessons Kazcinsky, per exemple) el camí cap a la seva total abolició sembla que s'acosta. De fet, només 25 dels 59 països que encara la mantenen l'han aplicat durant el 2008. No obstant, també hi ha casos en què, malauradament, s'ha reinstaurat tal pràctica. Aquest és el cas, per exemple, de San Cristóbal y Nieves, on va tenir lloc la primera execució duta a terme a Amèrica fora dels Estats Units des de 2003, o Libèria on es va reintroduir la pena de mort per a delictes d'assalt, terrorisme i segrest de vehicles. (segueix...)  Les tres resolucions d'Urgència que toca debatre i votar aquesta tarda (en el marc de l'habitual sessió que dediquem a aquestes qüestions els dijous per la tarda de les plenàries) tracten sobre els casos de Mauritània després del cop d'Estat (veure resolució de Verds /ALE i la pactada amb els altres grups), les execucions a l'Iran (veure veure resolució de Verds/ALE i la pactada amb els altres grups) i els assassinats de persones albines a Tanzania. Personalment m'he encarregat de les dos primers assumptes, sobre els quals podeu trobar més avall les meves intervencions. (segueix...)  Debat ben interessant (i oportú) el que tenim avui a Brussel.les en relació a l'Informe Flautre sobre evaluació de las sanciones comunitàries en el marc de les accions i polítiques de la UE en l'àmbit de drets humans. Sovint, la qüestió de les sancions, i en concret tot allò que té a veure amb la seva eficàcia i les dobles vares de medir, és subjecte de pol.lèmiques i debats polítics. L'informe Flautre pretén ser un instrument per corregir algunes males pràctiques en aquest sentit, almenys aquesta és la voluntat d'alguns dels Coordinadors de Drets Humans que hi hem treballat en el marc de la sub-comissió de Drets Humans del Parlament. Al final, com sempre, tot dependrà però de les majories i minories que puguem aconseguir en el votació, demà, en plenària. De moment adjunto el text de la meva intervenció per al debat. (segueix...)  No està malament per començar. El darrer curs europarlamentari de la present legislatura ha començat amb força, almenys a la Comissió de Drets Humans (DROI). A la sessió d'aquesta tarda hem abordat temes tan amplis i profunds com la situació dels Drets Humans a la Xina després dels JJOO (amb la presència de la Comissió Europea i d'Amnistia Internacional, entre d'altres), la situació dels drets humans a Cambodja, Laos i Vietnam a la vista de les actuals converses de cara a una eventual renovació de l'Acord de Cooperació que la UE manté amb aquests països (amb la presència de membres de la CE, d'ONG i de les ambaixades respectives), la situació dels Drets Humans a Moldàvia (amb la presència d'ONG i de representants de l'ambaixada) i, finalment, la situació a Geòrgia i Ossètia del Sud (amb la presència de la CE i de Human Rights Watch). Els debats han estat (segueix...) Seguint amb les audiències que estem mantenint aquests díes al Parlament Europeu amb representants del govern francès, en la seva condició de presidència semestral del Consell de la UE, vàrem tenir ocasió ahir de parlar amb Bernard Kouchner, Ministre d'Afers Exteriors de l'Estat francès i President de torn del Consell, i avui amb Jacques Pellet, president de torn del Grup de Treball del Consell sobre DDHH (COHOM). De la intervenció de Kouchner, malauradament, res a comentar d'especial, ja que es va limitar a exposar allò que ja coneixíem (i que podeu consultar a Presidència francesa Consell UE2008). Personalment vaig demanar si en el marc de l'Unió Euromediterrània tenien previst la presidència francesa comprometre's a avançar cap a una solució justa i duradora per al Sàhara Occidental, basat en l'exercici del dret a l'autodeterminació, però es va limitar a fer referència a la proposta de regionalització fet pel Marroc. Pel què fa a l'intercanvi de punts de vista amb Pellet, aquest matí, en el marc de la Subcomissió de Drets Humans del PE, hi ha hagut dues referències, en canvi, que m'han semblat extremadament importants, per esperançadores. La primera, el compromís de la presidència francesa de considerar com aspecte central de la feina al llarg dels propers sis mesos dels drets de les dones i especialment de la lluita contra la violència contra les dones. Són diversos els temes a posar sobre la taula: (segueix...) Dues de les tres urgències sobre DDHH que debatem i votem avui al Parlament Europeu són situacions que afecten el continent africà: Sudan i Burundi. La tercera és Belarússia. Recordo que és una pràctica habitual que els dijous a la tarda de les sessions plenàries a estrasburg es tractin tres temes de vulneracions de drets humans arreu del món. En tant que responsable de Drets Humans del Grup Verds/ALE sóc dels qui segueixen habitualment aquests debats (segurament, i malauradament, un dels pocs que ho fa). En aquesta ocasió he treballat sobretot les dues qüestions africanes: la situació al Sudan i la Cort Penal Internacional (veure resolució que hem impulsat com a Verds/ALE i la consensuada amb els altres grups) i situació de tensió creixent a Burundi (veure també resolució que hem impulsat com a Verds/ALE i la finalment consensuada amb els altres grups). (segueix...)  Aquest matí he participat a la manifestació que ha tingut lloc davant del Parlament Europeu en relació a la Directiva del Retorn (també coneguda ja com la Directiva de la Vergonya). En aquests moments estem pendents de la decisió que prendrà aquesta tarda el Consell en relació a aquest tema, la qual cosa serà sens dubte determinant pel què fa a la que haurem de prendre al Parlament Europeu el proper 5 de juny proper. Mentrestant, però, els debats relatius als drets humans no s'aturen al parlament i avui, de fet, ens toca debatre (i demà votar) l'informe anual sobre la situació de drets humans que enguany ha el.laborat el col.lega italià del Partito Radicale, Marco Cappato, amb qui aprofito per dir que mantenim una excel.lent col.aboració en relació a nombrosos temes, especialment els relatius a la defensa i promoció dels drets humans. En aquest context, en la meva intervenció del debat d'aquesta tarda penso destacar els següents aspectes: (segueix...)  Ara fa tres mesos Raül Romeva i Rueda, Eija-Riitta Korhola, Jules Maaten, Glyn Ford i Ana Gomes vàrem començar a promoure una Declaració Escrita relativa a la necessitat d'investigar el cas de Munir Said Thalib, defensor de Drets Humans indonesi i fundador de diverses organitzacions de drets humans, el qual va morir enverinat per arsènic en el vol GA974 de la companyia Garuda quan anava de Singapur a Amsterdam (veure aquesta noticia segons la BBC). Tenint en compte que mai es va fer públic l'informe que un equip d'investigació independent va el.laborar per encàrrec del president indonesi, i que són nombroses les sospites que apunten cap a un assassinat que anava dirigit a intimidar d'altres defensors de drets humans i periodistes indonesis, considerem (segueix...)  Aquesta setmana de sessió plenària a Estrasburg, l'Eurocambra ha debatut diversos temes relacionats amb els Drets Humans. He tingut ocasió de participar en tres d'aquests assumptes a través tant de l'el.laboració de les resolucions específiques com en el debat que ha tingut lloc en el plenari. Els tres temes que he seguit són el posicionament del Parlament Europeu en relació a la 7a sessió del Consell de NNUU sobre Drets Humans (veure resolució Verds/ALE i resolució negociada amb altres grups); la situació a Timor oriental després de l'intent d'assassinat del President i Premi Nobel de la Pau, José Ramos-Horta (veure proposta de resolució Verds/ALE, veure també cronologia fets recents); i la situació humanitària a la regió del Kivu Nord, a la RDC, on, per altra banda, té un protagonisme especial la violència contra les dones en diverses formes tal i com podeu veure en la proposta de resolució del Grup Verds/ALE. |
Accés de l'autorFollow @raulromeva
CategoriesEls meus enllaçosACTIVITAT PARLAMENTàRIA
ALTRES BLOCS D'INTERèS
ALTRES EURODIPUTATS/DES
CONSTRUINT SINERGIES
FAMILIA POLíTICA, AFí I AMIGA
LITERATURA, NARRATIVA, POESIA,...
MAR I OCEANS
MéS SOBRE EUROPA
MóN BLOCAIRE
PINTURA
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
|
