Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Pressions de Rabat condicionen vot al Parlament Europeu

0

Aquesta és la meva intervenció en el ple després del vot que ha tingut lloc avui en relació a la  resolució demanant al PE que voti enviar l’Acord de Pesca de la UE amb el Marroc a la Cort Europea de Justicia que havíem presentat el col.lega Andrew Duff i jo mateix on demanàvem al Parlament Europeu que enviéssim l’acord de Pesca de la UE-Marroc a la Cort Europea de Justícia per tal de comptar amb la seva valoració sobre la legalitat del mateix.

La resolució ha estat derrotada per 302 vots en contra, 221 a favor i 30 abstencions.

Intervención de R. Romeva i Rueda Acuerdo Pesca UE-Marruecos CEJ

29 nov 2011 

Quiero mostrar mi sorpresa por el hecho que, una vez más, las presiones y los chantajes del régimen marroquí hayan condicionado la postura de algunos miembros de esta cámara.

No les pedíamos a nuestros colegas que votasen pro o en contra de un gobierno o de una causa, sino en favor del rigor legal y del respeto Derecho Internacional.

La Comisión Europea se apresuró a negociar una prórroga del Acuerdo de Pesca entre la Unión Europea y Marruecos sin consultar con el Parlamento Europeo, a pesar de que así lo requiere el artículo 218 del TFEU.

De facto, el actual acuerdo permite a la flota de la UE pescar en aguas del Sahara Occidental, territorio no autónomo, según la ONU.

Muchas personas consideramos que esto es ilegal. También diversos dictámenes jurídicos, incluso alguno proporcionado por los servicios de esta casa, avalan esta, al menos, incertidumbre legal.

Por ello entendíamos que era necesario elevar el tema a la Corte Europea de Justicia a fin de contar con su opinión y ayudarnos a tomar la decisión correcta con relación a un tema que tiene importantes consecuencias políticas, pero también económicas, ecológicas i sociales.

Lamento que la mayoría de nuestros colegas no lo hayan entendido así y que con su voto negativo contribuyan a alargar una situación políticamente insostenible, y jurídicamente inaceptable.

 

 

Les persones transgènere no són persones malaltes

1

Aquesta és la nota que vàrem enviar ahir després del vot al PE de la resolució sobre drets persones LGBT en el marc del Consell de Drets Humans de Nacions Unides i a la OMS. Entre d’altres coses várem insistir en la necessitat de despatologitzar la reassignació de gènere.

European Parliament tells World Health Organization transgender people are not mentally ill

STRASBOURG , 29 September 2011 — In a resolution adopted yesterday, the European Parliament has called on the World Health Organization to stop considering transgender people mentally ill. ‘Gender identity disorder’ is currently classified as a ‘mental and behavioural disorder’ in the WHO’s International Classification of Diseases.

The text adopted yesterday “calls on the Commission and the World Health Organization to withdraw gender identity disorders from the list of mental and behavioural disorders, and ensure a non-pathologising reclassification in the negotiations on the 11th version of the International Classification of Diseases.”

The International Classification of Diseases (ICD) serves as a global reference to define and categories physical and mental troubles. Homosexuality was classified as a mental illness in the same list until 1990. The World Health Organization currently reviews the 10th version of the ICD; the next version should be finalised after lengthy consultations, in 2015.

Emine Bozkurt MEP, Member of the LGBT Intergroup and author of the call, reacted: “Transgender identities are still considered a mental disorder by the World Health Organization. This must be changed urgently by the time the next version comes into effect in 2015. Transgender people wishing to live in a body that matches their identity are of course entitled to medical treatment and its benefits, but the negative stigma surrounding them must stop.”

Vice-President of the LGBT Intergroup Raül Romeva i Rueda MEP continued: “Considering transgender people mentally ill means they are not free to decide for themselves, and are often disrespected by the medical profession, their employers and their families. This call sends one clear message to the Commission and the WHO: the pathologisation of gender identity must stop, as the pathologisation of homosexuality ended in 1990.”

The European Commission takes part in ongoing negotiations for the next version of the WHO’s International Classification of Diseases. The Intergroup on LGBT Rights will continue monitoring the Commission’s submissions.

ENDS

 

Publicat dins de LGBT | Deixa un comentari

Votació al PE sobre paquet governança econòmica / Votación en PE sobre paquete gobernanza económica

0

CAT: Aquest matí hem votat al PE l’anomenat paquet de governança econòmica de la UE on s’introdueixen una major i més estricta supervisió i sancions semiautomàtiques. Es tractava de sis informes juntament amb les seves propostes legislatives. Personalment he votat en quatre dels informes i m’he abstingut en dos. A continuació explico les raons:

CAST: Esta mañana hemos votado en el PE el llamado paquete de gobernanza económica de la UE donde se introducen una mayor y más estricta supervisión y sanciones semiautomáticas. Se trataba de seis informes junto con sus propuestas legislativas. Personalmente he votado en cuatro de los informes y me he abstenido en dos. A continuación explico las razones:

CÓMO HE VOTADO EN EL PAQUETE de GOBERNANZA ECONÓMICA? 

Hoy jueves se votó en el Parlamento Europeo el texto legislativo final del Paquete de Gobernanza Económica. Después de un largo proceso poco transparente y más bien poco democrático, donde bajo la amenaza de que si no se adoptan estas medidas Europa caerá, se adoptó un marco legal óptimo para las políticas de austeridad y libre-mercado. 

En el voto anterior sobre el posicionamiento del PE en Julio, di mi voto positivo a dos informes que señalaban el camino por el que debíamos avanzar en una mayor coordinación y transparencia económica y presupuestaria. Sin embargo, tras las negociaciones que tuveron lugar durante el verano entre el PE, la Comisión y el Consejo, estos aspectos interesantes quedaron muy diluidos frente a la relevancia que tomaron otros, como por ejemplo, el mecanismo de Procedimiento de Desequilibrios Excesivos (EIP- por sus cifras en inglés), por este motivo, he optado por abstenerme en dos informes y votar en contra de los otros cuatro. A continuación explico cada uno de los votos con más detalle:

Dos votos a favor que pasaron a ser dos Abstenciones

  • Requisitos aplicables a los marcos presupuestarios de los Estados miembros, FORD, A7-0184/2011

Me he abstenido en este informe  porque si bien implica una mejora en la armonización de las previsiones macroeconómicas y presupuestarias y mayor transparencia en los requisitos generales sobre las finanzas y el objetivo general del presupuesto; en la negociación las recomendaciones de la comisión de empleo del PE fueron ignoradas y cayó el punto que exigía una negociación entre la Comisión y cada estado miembros sobre la metodología estadística utilizada.

  • Prevención y corrección de los desequilibrios macroeconómicos, FERREIRA, A7-0183/2011

El aspecto positivo de este informe es la regulación preventiva frente a los desequilibrios macroeconómicos. Hasta ahora toda política de coordinación económica pasaba por los indicadores nominales (tipo de interés, inflación, ..) y este informe institucionaliza el hecho de que la Comisión Europea supervise y control las economías de los estados miembros incluyendo indicadores de economía real y mirando desequilibrios externos e internos relevantes como puede ser la deuda pública y privada del país, lo que permitirá por ejemplo detectar la creación de burbujas especulativa.

El uso de un conjunto de indicadores para tener en cuenta la convergencia real y nominal dentro y fuera de la zona euro es clave; sin embargo, el Parlamento Europeo perdió la capacidad de incidencia directa sobre cuáles serán estos indicadores.

Si bien puede ser positivo que la Comisión obtenga un control del desarrollo de la economía de los estados, la duda es cómo se controla, cuáles son las consecuencias y si realmente no es muy próximo a los informes actuales de la Comisión dentro del Semestre Europeo.

En el aspecto correctivo del informe, existe una gran ambigüedad en la definición de  desequilibrios macroeconómicos excesivos: “severe imbalances or risks jeoparadising the proper functioning of the economic and monetary union”.  Lo que es suficientemente amplio para que las recomendaciones queden vinculadas al color político dominante.

A su vez, este informe es la parte preventiva de la aplicación del  procedimiento para desequilibrios excesivos (EIP-siglas en inglés), el cual no deja de ser una sanción poco clara sobre los países más débiles (como se explica en el caso del informe HaGLUND).

Es por este doble aspecto del informe, por su ambigüedad y sus posibles riesgos, por los que me he abstenido.

Voto en contra

  • Medidas de ejecución destinadas a corregir los desequilibrios macroeconómicos excesivos en la zona del euro, HAGLUND, A7-0182/2011

En negativo, este informe introduce la posibilidad de sancionar a los estados que no aplican medidas para corregir desequilibrios excesivos. Concretamente, se introduce la posibilidad de sancionar a los estados miembros con una sanción del 0,1% del PIB en caso de no aplicar las recomendaciones, desconociéndose el impacto real que tendría estas sanciones sobre países como España. Las sanciones son claramente pro-cíclicas para un país con déficit.

A su vez, si bien podría parecer atractiva la cláusula de “mecanismo de votación inversa”, la cual implica que las sanciones debe ser adoptada salvo que el Consejo (exclusivamente los miembros de la zona-euro) vote en contra con mayoría calificada, no deja de ser una regla para los estados más fuertes, ya que se necesita poder de negociación dentro del Concejo para revocar las recomendaciones.

Otros rres votos en contra de la reforma del Pacto de Estabilidad y Crecimiento.

  • Supervisión de las situaciones presupuestarias y supervisión y coordinación de las políticas económicas, WOORTMAN-KOOL, A7-0178/2011

He votado en contra debido a que este informe pretende solucionar el déficit público exclusivamente vía ajustes en el gasto público. Concretamente se introduce un objetivo a medio plazo de crecimiento del PIB, cuya aplicación será controlada estrictamente  por la Comisión. De hecho, se otorgan poderes extra a la Comisión Europea, la cual adquiere la capacidad de sancionar automáticamente a los miembros de la Eurozona salvo que el Consejo decida lo contrario con mayoría cualificada.

Este informe implica que la consolidación fiscal se prioriza a los objetivos de sostenibilidad a largo plazo, a los objetivos de creación de empleo de la UE y a los objetivos de lucha contra la pobreza y de cohesión social.

Es el hueso duro del paquete. Pretende poner todo el énfasis en la aplicación de mecanismos de ajustes y austeridad, excluyendo la utilización de mecanismos contra-cíclicos. Además, carece de incentivos para cumplir los objetivos de crecimiento a medio plazo y se centra exclusivamente en el sistema de sanciones.

  • Supervisión presupuestaria en la zona del euro, GOULARD, A7-0180/2011

El grupo Verdes-ALE intentó introducir enmiendas claves demandando la aplicación de Eurobonos, convergencia fiscal y la aplicación de un máximo sobre las sanciones financieras y otros incentivos. Dichas enmiendas no fueron adoptadas, y el informe terminó siendo una mera lista de sanciones sobre aquellos países que no respetan su presupuesto. Esta directiva está intrísincamente ligada con el Informe Wortmann-Cool ya explicado. Por ello, he votado en contra.

  • Aplicación del procedimiento de déficit excesivo, FEIO, A7-0179/2011

Este es el tercer de los informes que he votado en contra. La razón es que introduce una medida fuertemente pro-cíclica para afrontar el déficit excesivo. Concretamente la medida 1/20, que implica la reducción en tres años consecutivos el 5% de la deuda pública anual si esta supera el 60% del PIB por más que el déficit sea menor al 3% del PIB.

Esta medida se basa en el supuesto de que el crecimiento económico depende exclusivamente de la reducción del gasto público, es decir que implica la aplicación directa de planes de austeridad, especialmente rigurosos y en cualquier circunstancia, para hacer frente a la deuda pública.

¿Y ahora qué? …

Necesitamos seguir luchando para ganar la hegemonía política-social y cultural para provocar un cambio real en el curso de las políticas económicas en Europa. El Paquete de medidas aprobado no hacer más que limitar el poder de intervención de los estados y las instituciones europeas. Necesitamos limitar el poder de los mercados, no de los estados. Si hoy los estados miembros carecen de soberanía sobre sus economías, este paquete no hace más que acentuarla. La única manera de recuperar la soberanía popular sobre la economía pasa por una Unión Económica y Fiscal que proteja a los Estados Miembros de las especulaciones de los mercados y  permita la aplicación de medidas contra-cíclicas.

Como ya había dicho, en el debate sobre gobernanza económica debemos considerar 4 aspectos claves:

  1. La contención del déficit/deuda pública no puede basarse exclusivamente en la reducción del gasto público, medida claramente regresiva y anti-social. Los desequilibrios fiscales deben incluir cambios en las políticas fiscales, de evasión fiscal y de inversión.
  2. Que la crisis económica y la deuda no la paguen los de siempre. Necesitamos una distribución justa de cargo de la deuda, donde las entidades financiera y las empresas privadas asuman su responsabilidad en la generación de la crisis actual. Recordamos la falta de regulación del sector bancario y de movimientos de capitales en la Unión Europea.
  3. La reforma del Pacto de Crecimiento y Estabilidad no es más que un parche a una medida claramente neoliberal y demostradamente insuficiente, que no deja de ser una política a medio plazo, cuando las respuestas a la crisis requiere una respuesta hoy.  Pero sabemos que sin una política económica y fiscal europea común no llegaremos nunca a dar una respuesta real que haga frente a la especulación de los mercados financieros, que garantice la distribución de la riqueza en la Zona euro.
  4. Recuperar la democracia. El proceso de gobernanza económica europea carece de un a base democrática y legítima. Se genera  un déficit democrático al dejar a las instituciones electas y a la ciudadanía al margen de la política económica, aplicando recetas neoliberales como si fueran las únicas posibles sin dejar lugar a cuestionamientos.

 

Font foto: desconeguda

4 raons per votar ‘sí’ a enviar l’Acord Pesca UE-Marroc a la CEJ

0

Un grup de 77 MEPs hem presentat al ple del Parlament Europeu una resolució demanant al PE que voti enviar l’Acord de Pesca de la UE amb el Marroc a la Cort Europea de Justicia. Aquestes són les raons per les quals he co-liderat aquesta iniciativa i que he enviat a la resta de diputats i diputades per mirar de convèncer-los que votin a favor d’aquesta proposta, dijous, a les 12.00

Versions en ENGLISH-ESPAÑOL-FRANçAIS.


EU-Moroccan Fisheries Agreement
4 reasons to Vote ‘Yes’ in Strasbourg Thursday 29 September 2011 !
by Raül Romeva i Rueda, Greens-EFA

The EU?Morocco Fisheries Partnership Agreement (FPA) and its Protocol (“FPA Protocol”) was signed in 2005 and entered into force on 28 February 2007. The European Commission rushed in early 2011 to negotiate a renewal with Morocco. The European Parliament was not consulted during this process, despite the requirement in Article 218 TFEU that this should occur. 

The current fisheries agreement between the EU and Morocco allows for the EU fleet to fish in the waters of the Western Sahara, a Non-self-governing territory according to the UN.

Many people consider this to be illegal, and many others argue that it is legal. Since there are many opinions on the matter but no formal judgement in the Western Sahara saga since 1975, the simplest way to clarify the situation is to refer the agreement to the European Court of Justice.

On Thursday, we will vote on whether or not to refer the recent renewal of the EU-Morocco Fisheries Agreement to the European Court of Justice. This will be the first time that Parliament exercises its new (Lisbon) powers to seek an Opinion from the Court on the legality of an EU international treaty (Article 218(11) TFEU).

Then we would know, once and for all, what the legal status of the agreement is.

Here you have the four main reasons to vote IN FAVOUR of this referral:

The political reason: the EU is willfully seeking to extend this agreement where the Moroccan government grants fishing rights to the EU fishing fleet to enter into Western Sahara waters. When the EP Legal Service provided an opinion to DEVE in 2009 saying that fishing in Western Sahara waters would be illegal unless it were done “for the benefits of the people of (WS) and in accordance with their wishes”, however the Polisario, the body internationally recognized as the representative of the Saharawi people of WS, has denounced the current protocol and the previous one. So there is no doubt that the agreement does not correspond to the ‘wishes of the local people’.

The legal reason: Under the TFEU, the EP has the ability to refer a draft agreement to eh ECJ for an assessment of its compatibility with international law; if the Court finds that there is indeed legal uncertainty about the compliance of the Agreement with the Treaties, the scope of the Agreement will have to be revised.

The economical reason:  A confidential ‘ex?post evaluation’ report provided by consultants Océanic Developpement to the Commission on the operation of the FPA from 2007 to 2010 found that it was the least beneficial of all of the EU’s bilateral fisheries agreements, and that it imposes a net economic loss on the EU – it generated only €0.83 in economic activity for every one euro of the €36 million paid annually by the EU. So the agreement is a failure all around and is being roundly criticised in FISH by pretty much everybody.

The ecological reason: The same evaluation mentioned above, requested by the European Commission, concludes that all stocks capable of analysis are either fully or over-exploited.  This makes it impossible for ongoing fishing to adhere to the principle that the EU fish only surplus stocks. EU market should be closed to them.

(En ESPAÑOL más abajo / En FRANçAIS plus bas)

*****

Acuerdo de Pesca UE-Marruecos

4 razones para Votar SÍ el jueves 29 de Septiembre de 2011 en Estrasburgo.

Por Raül Romeva i Rueda, Verdes-ALE

El Acuerdo de Pesca entre la Unión Europea y Marruecos y su respectivo Protocolo fueron firmados en 2005 y entraron en vigor el 28 de Febrero de 2007. La Comisión Europea se apresuró a principios de 2011 a negociar una renovación del mismo con Marruecos. El Parlamento Europeo no fue consultado durante este proceso, a pesar de que así lo requiere el artículo 218 del TFEU.

El actual acuerdo bilateral de pesca entre la UE y Marruecos permite a la flota europea pescar en aguas del Sahara Occidental, territorio no autónomo, según la ONU.

Muchas personas consideramos que esto es ilegal, aunque hay quien defiende su legalidad. Hay muchas opiniones sobre la cuestión, pero no un juicio formal en la saga de Sáhara Occidental desde 1975; por eso la forma más sencilla de aclarar la situación es remitir el acuerdo a la Corte Europea de Justicia.

El jueves, el pleno votará si remitir o no la reciente renovación del Acuerdo de pesca UE-Marruecos ante la Corte Europea de Justicia. Esta sería la primera vez que el Parlamento ejerce su nueva facultad para solicitar la opinión de la Corte sobre la legalidad de un tratado internacional de la UE (artículo 218 (11), del TFUE).

Es importante saber de una vez por todas cuál es la situación jurídica del acuerdo, y acabar con este vacío legal.

He aquí cuatro razones claves que justifican el voto FAVORABLE a la resolución:

La razón política: la Comisión está tratando de extender el acuerdo en donde el gobierno marroquí concede a la flota europea derechos de pesca en aguas del Sáhara Occidental. El Servicio Jurídico del Parlamento Europeo emitió un dictamen a la Comisión DEVE en 2009 diciendo que la pesca en aguas del Sáhara Occidental es ilegal a menos que se demuestre que es “en beneficio de las personas del Sáhara Occidental y de acuerdo con sus deseos”. A su vez, el Frente Polisario, el organismo reconocido internacionalmente como representante del pueblo saharaui, ha denunciado el protocolo actual y el anterior. Es decir, resulta obvio que el acuerdo no responde a la “voluntad” de la población local.

La razón legal: En el marco del TFEU, el Parlamento Europeo tiene la posibilidad de remitir un proyecto de acuerdo a la Corte Europea de Justicia para examinar su compatibilidad con el derecho internacional, si la Corte encuentra que efectivamente existe incertidumbre jurídica sobre el cumplimiento del Acuerdo con los Tratados, el alcance del acuerdo debe ser revisado.

La razón económica: Los consultores de Oceanic Développement presentaron a la Comisión Europea un informe confidencial de “evaluación ex-post” del acuerdo para el período 2007-2010 donde se destaca que es el menos beneficioso de todos los acuerdos bilaterales de pesca que mantiene la UE, y que supone una pérdida económica neta a la UE – ya que sólo genera una  actividad económica de  € 0,83 por cada un euro de los € 36 millones pagados anualmente por la Unión Europea. Es decir, un fracaso que fue altamente criticado en la Comisión de Pesca del PE.

La razón ecológica: El informe mencionado también concluye, en cuanto a la evaluación de los estocs pesqueros, que las especies se encuentran totalmente explotadas o sobreexplotadas. Esto implica que la actual actividad pesquera estaría incumpliendo con el principio de protección de las poblaciones de peces de la UE, que permite la pesca sólo de excedentes. Por lo que el  mercado de la UE debería estar cerrado para ellas.

******* 

UE-Maroc Accord de pêche

4 raisons de voter «oui» à Strasbourg  ce jeudi 29 Septembre 2011!

par Raül Romeva i Rueda, Verts/ALE

 

L’Accord de Pêche UE-Maroc et son Protocole ont étais  signés en  2005 et entrées en vigueur le 28 Février 2007. La Commission européenne s’est précipité au début de 2011 pour négocier un renouvellement avec le Maroc. Au contraire au dû le Parlement européen n’a pas été consulté au cours de ce processus, en dépit de l’exigence de l’article 218 TFUE.

L’actuel accord de pêche entre l’UE et le Maroc permet à la flotte de l’UE de pêcher dans les eaux du Sahara occidental, un territoire non autonome selon l’ONU.

Beaucoup de gens considèrent que cela soit illégal, et bien d’autres soutiennent que c’est légal. Comme il ya beaucoup d’opinions sur la question mais aucune décision formelle de la saga du Sahara occidental depuis 1975, le plus simple pour clarifier la situation est de renvoyer l’accord à la Cour de Justice européenne.

Ce jeudi, nous allons voter sur le fait de renvoyer où pas le récent renouvellement de l’accord de pêche UE-Maroc à la Cour de Justice européenne. Ce sera la première fois que le Parlement exerce ses nouvelles pouvoirs (Lisbonne) de demander l’avis de la Cour sur la légalité d’un traité international de l’UE (article 218 (11) TFUE).  Ensuite saura  quel est le statut juridique de l’accord.

Les quatre principales raisons de voter POUR  cette orientation sont:

La raison politique: l’UE cherche à volontairement prolonger ce accord dans lequel le gouvernement marocain accorde des droits de pêche à la flotte de pêche de l’UE pour entrer dans les eaux du Sahara occidental. Lorsque le service juridique du PE a donné un avis à la commission DEVE en 2009 en disant que la pêche dans les eaux du Sahara occidental serait illégale sauf si elle était faite «pour le bénéfice du peuple du Sahara Occidental  et conformément à leurs souhaits”, mais le Front Polisario, internationalement reconnue en tant que représentant du peuple sahraoui du Sahara Occidental, a dénoncé le protocole actuel et le précédent. Donc, il ne fait aucun doute que l’accord ne correspond pas à la «volonté de la population locale».

La raison juridique: Dans le TFUE, le Parlement a la possibilité de renvoyer un projet d’accord à la CJE pour une évaluation de sa compatibilité avec le droit international; si la Cour constate qu’il ya effectivement une incertitude juridique quant au respect de l’accord avec les traités , la portée de l’accord devront être révisées.

La raison économique: Une évaluation confidentiel du rapport fourni par des consultants Oceanic Développement à la Commission sur le fonctionnement de l’APP de 2007 à 2010 a constaté qu’il était le moins profitable de tous les accords de pêche bilatéraux de l’UE, et qu’il impose une perte économique nette sur l’Union européenne – ça a généré seulement € 0,83 en activité économique pour chaque un euro de les 36.000.000″€ versée annuellement par l’UE. Donc l’accord est un échec tout autour et est vertement critiqué par presque tout le monde dans la Commission de Pêche.

La raison écologique: Le même rapport d’évaluation mentionnée ci-dessus, commandé par la Commission européenne, conclut que tous les stocks, capable de analyser, sont soit pleinement exploités ou surexploités. Cela rend impossible pour la pêche continue d’adhérer au principe selon lequel l’UE pêche seulement des stocks de poissons excédentaires. Le marché de l’UE devraient être fermé pour eux.

Font foto: Reuters

Orientació sexual i identitat de gènere a Nacions Unides

0

Un altre dels temes que portem aquesta setmana al Parlament Europeu (reunit en sessió plenària a Estrasburg) és una proposta de resolució que hem consensuat diputats i diputades de diversos grups en relació al debat a Nacions Unides sobre situació de drets humans, orientació sexual i identitat de gènere. A diferència d’altres temes, aquest ha suscitat un important consens entre la majoria dels grups. està previst que el presentem al ple aquesta tarda, i que el votem demà al migdia.

B7?0523/2011 Resolución del Parlamento Europeo sobre derechos humanos, orientación sexual e identidad de género en las Naciones Unidas

El Parlamento Europeo,

(…)

B.         Considerando que diariamente se cometen numerosas violaciones de los derechos humanos relacionados con la orientación sexual y la identidad de género tanto en la Unión Europea como en terceros países;

(…)

E.         Considerando que la Unión Europea ya incluye la orientación sexual y la identidad de género en su trabajo en las Naciones Unidas, en organismos regionales y en el marco de algunos de sus diálogos bilaterales sobre derechos humanos;

F.         Considerando que la Resolución del CDHNU sobre derechos humanos, orientación sexual e identidad de género es la primera resolución adoptada en las Naciones Unidas que trata específicamente de la orientación sexual y la identidad de género;

G.         Considerando que Estados de todas las regiones, incluidos todos los Estados miembros de la UE en el CDHNU, votaron a favor de la Resolución sobre derechos humanos, orientación sexual e identidad de género, y que veintiún Estados miembros de la UE patrocinaron la Resolución;

H.         Considerando que varios órganos de las Naciones Unidas creados en virtud de tratados de derechos humanos, relatores especiales y agencias especializadas, así como el Secretario General de las Naciones Unidas y Alto Comisionado para los Derechos Humanos han manifestado su grave preocupación por las violaciones de los derechos humanos que sufren las personas lesbianas, gays, bisexuales y transgénero (LGBT) en todo el mundo;

I.         Considerando que otras instituciones regionales, incluidos el Consejo de Europa y la Organización de Estados Americanos, han adoptado recientemente resoluciones en las que condenan las violaciones de los derechos humanos por motivos de orientación sexual e identidad de género;

1.         Reitera su preocupación por las numerosas violaciones de los derechos humanos y la discriminación generalizada por motivos de orientación sexual e identidad de género, tanto en la Unión Europea como en terceros países;

2.         Reconoce y apoya el trabajo ya emprendido por el Consejo de Derechos Humanos, el Secretario General de las Naciones Unidas, el Alto Comisionado para los Derechos Humanos, los órganos de las Naciones Unidas creados en virtud de tratados de derechos humanos, relatores especiales y otras agencias de la Naciones Unidas para garantizar la plena vigencia de las normas internacionales de derechos humanos, con independencia de la orientación sexual y la identidad de género de las personas;

3.         Celebra la aprobación de la Resolución A/HRC/17/19 sobre derechos humanos, orientación sexual e identidad de género por el CDHNU;

4.         Llama la atención sobre el hecho de que la resolución recibió el apoyo de Estados de todas las regiones y fue redactada por Sudáfrica; reitera que los derechos humanos son universales e indivisibles y se aplican a todos por igual, con independencia de la orientación sexual y la identidad de género;

5.         Apoya la organización de una mesa redonda durante el decimonoveno periodo de sesiones del CDHNU, en la primavera de 2012, para mantener «un diálogo transparente, informado y constructivo sobre el tema de las leyes y prácticas discriminatorias, así como los actos de violencia contra las personas basados en su orientación sexual y su identidad de género»; considera indispensable mantener un diálogo respetuoso y abierto sobre derechos humanos, orientación sexual e identidad de género entre Estados miembros de las Naciones Unidas de todas las regiones;

6.         Celebra el apoyo permanente de los Estados miembros de la UE y de la Vicepresidenta de la Comisión y Alta Representante de la Unión para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad a la inclusión de la orientación sexual y la identidad de género en los trabajos del CDHNU y otros organismos de las Naciones Unidas, incluso en el caso de anteriores declaraciones y declaraciones conjuntas;

7.         Recuerda que el Manual para promover y proteger en el futuro el disfrute de todos los derechos humanos por parte de las personas LGBT, del Consejo de la Unión Europea, también menciona entre las prioridades clave la despenalización de la homosexualidad en todo el mundo, la igualdad y la no discriminación, así como la protección de los defensores de los derechos humanos; opina que la Alta Representante y los Estados miembros deben defender sistemáticamente estas prioridades en las relaciones exteriores;

8.         Pide a la Alta Representante y a los Estados miembros que, en asociación con terceros países, promuevan sistemáticamente la protección y el respeto de los derechos humanos en lo referente a la orientación sexual y la identidad de género en las Naciones Unidas y otros foros multilaterales, y de manera bilateral en sus diálogos sobre derechos humanos;

9.         Anima a los Estados miembros a que, de manera constructiva y en asociación con terceros países, participen en el Examen Periódico Universal y en procedimientos de órganos creados en virtud de tratados para velar por el pleno respeto de los derechos humanos en relación con la orientación sexual y la identidad de género en la Unión Europea y en terceros países; anima a los Estados miembros y a la Alta Representante, con este fin, a que velen por la coherencia entre la acción interior y la acción exterior de la UE en el ámbito de los derechos humanos, con arreglo a lo dispuesto en el artículo 21, apartado 3, del Tratado de la Unión Europea;

10.       Pide a la Alta Representante, a la Comisión y a los Estados miembros que, en asociación con terceros países, también promuevan los derechos humanos en relación con la orientación sexual y la identidad de género mediante diálogos bilaterales sobre derechos humanos y el Instrumento Europeo para la Democracia y los Derechos Humanos (IEDDH);

11.       Lamenta que los derechos de las personas LGBT aún no se respeten siempre plenamente en la Unión Europea, en particular el derecho a la integridad física, el derecho a la vida privada y la vida familiar, el derecho a la libertad de opinión y de expresión, el derecho a la libertad de reunión, el derecho a la no discriminación, el derecho a la libertad de circulación y el derecho de asilo;

12.       Llama la atención sobre las constataciones expuestas por la Agencia de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea en su informe sobre homofobia, transfobia y discriminación por razones de orientación sexual e identidad de género; pide a la Comisión y a los Estados miembros que actúen en relación con las opiniones recogidas en el informe en la mayor medida posible

13.       Pide a los Estados miembros y a la Comisión que remedien plenamente estas desigualdades; pide una vez más a la Comisión que presente un plan de trabajo exhaustivo contra la homofobia, la transfobia y la discriminación por razones de orientación sexual e identidad de género;

(…)

 

Publicat dins de LGBT | Deixa un comentari

Palestina a Nacions Unides

0

Un dels temes protagonistes d’aquesta setmana al Parlament Europeu, reunit en sessió plenària a Estrasburg, és evidentment la petició del President Abbas que es reconegui l’estat de Palestina i la seva incorporació a l’Assemblea General de Nacions Unides.

Els diferents grups hem presentat la nostra proposta de resolució. En la que hem consensuat el Grup Verds/ALE, on aquest tema és susceptible sovint d’apassionats debats, hem acordat, entre d’altres punts, els següents: 

(…) F. Whereas on 23 September 2011 President Abbas submitted Palestinian application for UN full membership at the UN General Assembly; whereas the 15-member UN Security Council, whose approval is needed for UN membership and full recognition of statehood, should begin discussion on 26 September to take up this application; (…)

1. Reiterates its strong support for the two-state solution, based on the 1967 borders and Jerusalem as capital of both states, with the State of Israel and an independent, democratic, contiguous and viable State of Palestine living side by side in peace and security; supports therefore the application submitted by President Abbas to UN Secretary-General Ban Ki-moon on 23 September 2011;

2. Calls on the EU and EU Member States to make all efforts so as to reach a common position in line with previous statements in support of the recognition of the State of Palestine on 1967 borders, including as regards Jerusalem, and its admission as full member in the UN;

3. Acknowledges and welcomes the success of state-building efforts of Palestinian President Mahmoud Abbas and Prime Minister Salam Fayyad, which have been strongly encouraged and supported by the EU and endorsed by various international actors, and considers this a solid and reliable basis of Palestine readiness for sovereign statehood;

4. Calls for the immediate resumption of direct and serious peace talks, based on the internationally recognised parameters, including the 1967 borders, and a timetable agreed by both parties, as only a negotiated agreement between the two sides can bring lasting peace and security to Israelis and Palestinians; reminds that settlements are illegal under international law and are an obstacle to peace and calls therefore for a complete stop of settlement activities; stresses that no changes to the pre-1967 borders, including with regard to Jerusalem, other than those agreed by the parties should be accepted;

5. Stresses that just as Israel should recognize a Palestinian state based on the 1967 borders, the new state should adopt the recognition of 1993 by the PLO of the state of Israel based on the 1967 borders and ensure its legitimate security concerns;

6. Takes note of the statement of 23 September 2011 of the Middle East Quartet which reiterates its urgent appeal to the parties to overcome the current obstacles and resume direct bilateral Israeli-Palestinian negotiations with the objective to reach an agreement within a timeline but not longer than the end of 2012; considers in this regard that the endorsement by all parties of its obligations under the Road Map and in particular, a complete stop of settlement activities by Israel is an indispensable step towards resuming effective and credible peace negotiations;

 

Foto: El president de l’Autoritat Palestina, Mahmoud Abbas, al costat del Secretari de l’ONU, Ban Ki-moon. Font: Jessica Rinaldi (REUTERS)

 

Adéu, Wangari, i gràcies

0

Wangari Maathai, Premi Nobel i fundadora del Moviment Cinturó Verd, ens ha deixat.

Àfrica, i el món, hem perdut avui una heroica defensora dels drets fonamentals, la democràcia i el medi ambient.

Wangari Maathai va ser, i seguirà sent, una font d’inspiració per a moltes persones de tot el món i, en particular per als qui treballem en el moviment polític verd.

Des del Grup dels Verds/ALE volem expressar la seva profunda tristesa per la seva mort.

Confio que el seu esperit, i el seu dinamisme i activisme perviurà en el Moviment del Cinturó Verd.

A continuació transcric l’apunt que vaig escriure després de conèixer-la durant una visita que vàrem fer a Kènia per participar al Fòrum Social Mundial.

(SEGUEIX…)

 

FSM-2007: Wangari Maathai i el Green Belt Movement (22 de gener de 2007) 

En el context del Fòrum Social hem tingut avui l’oportunitat (i l’honor) de poder conèixer de prop el projecte del Green Belt Movement el qual, encapçalat per la Professora Wangari Maathai, va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 2004. La visita ha comptat amb una trobada amb Wangari Maathai a la seu del GBM i amb una visita al terreny per conèixer de prop com funciona la iniciativa de crear comunitat i apoderament de la societat civil keniata, amb especial èmfasi en les dones, a través de projectes de reforestació comunitaris. 

La delegació estava formada per diputats/des de la família dels Verds i dels Socialistes europeus i comptava amb el suport de l’Agència de Cooperació francesa, una de les cofinançadores dels projectes del GBM.

El Green Belt Movement és una organització que treballa en projectes de creació de comunitats de base a través del desenvolupament rural i ambiental. Va ser creada l’any 1977 per Maathai sota els auspicis de National Council of Women of Kenya.

La conversa amb Maathai ha estat de les que no s’obliden. El caràcter, la passió i al mateix temps el sentit comú amb el qual s’expressa ha captivat tothom. Convincent des del primer moment, ha posat de manifest els principals reptes per a Kènia, i per a l’Àfrica en general, i ha argumentat el per què d’un projecte com el seu.

La lògica és ben simple. Es tracta de movilitzar les consciències de la comunitat per tal que la gent enforteixi (i en alguns casos adquireixi) el sentiment d’autodeterminar el seu destí personal i comunitari a través de desenvolupar dinàmiques participatives i de creació de comunitat a partir de la necessitat ecològica i econòmica de recuperar els boscos de Kènia.

En altres paraules, GBM duu a terme projectes de desenvolupament sostenible a partir de la formació de base social. A data d’avui el GBM ha aconseguit crear i dinamitzar 6.000 grups de dones, els quals per la seva banda, han establert 600 xarxes arreu del territori.

Els objectius del programa de replantació i conservació ambiental consisteix a motivar que les comunitats plantin espècies autòctones, en terres tant públiques com privades, per tal de rehabilitar les zones degradades i protegir i restaurar els hàbitats de cara a garantir la presevació de la biodiversitat local.

Pel què fa al programa de creació de comunitat, els objectius són, entre d’altres, la promoció de l’apoderament (individual i comunitari), la formació en drets humans, la bona governabilitat, i la responsabilitat intergeneracional en relació a l’ús i explotació dels recursos naturals i sobre la Carta de la Terra.

Els resultats d’aquests més de 30 anys de feina són espectaculars: més de 30 milions d’arbres plantats i creació de milers de llocs de treball, a més a més de la mobilització de milions de persones a tots els nivells de cara a promoure els diferents projectes.

El GBM és, per tant, un excel.lent exemple sobre com capacitar des de la base i posa de manifest com allò que manca avui dia per tal de canviar determinades societats no és la manca d’idees, sinó la manca de voluntat política per tal que aquestes idees floreixin i es desenvolupin.

Tret de sortida a la Reforma de la Politica Pesquera Comuna (Reforma PPC ? Introducció)

0

Iniciem la fase decisiva de la
reforma de la Política Pesquera Comuna. Sóc conscient que aquesta no és una
qüestió de la qual la població n’estigui suficientment assabentada. Al mateix
temps, estic convençut que es tracta d’un assumpte de vital importància per a
la supervivència de nombrosos estocs marins i oceànics, però també de moltes
comunitats que en viuen, i que ens afecta a la humanitat en el seu conjunt,
especialment les generacions futures.

Per tot això començo avui una sèrie
d’apunts al bloc on comentaré diversos aspectes de la reforma, i exposaré
quines són les propostes que com a Verds al Parlament Europeu posem sobre la
taula per a les dures i complexes negociacions entre PE-Consell-Comissió que
vindran.

 

INTRODUCCIÓ

La Comissió Europea (Maria Damanaki) ha presentat ja els
documents que han de servir per reformar la Política Pesquera
Comuna (PPC). La
seva intenció és que la reforma estigui llesta pel gener de 2013, tot i que aquesta data és flexible, i donada la complexitat
del tema aventuro que molt possiblement el calendari s’allargarà una mica més.

Sigui com sigui el que hi ha en joc
és molt, moltíssim.

En essència, es
tracta de l’última oportunitat real de definir un pla de gestió de les pesqueries a la UE sobre una base sostenible.
En aquest primer apunt explicaré per què aquesta reforma és tant important (i
bàsicament descriuré quines són les conseqüències de la seva adopció), i en
apunts subsegüents explicaré quin és l’abast de la reforma, i quins són els
procediments del procés de reforma i els terminis.

 

PER
QUÈ ÉS TAN IMPORTANT I QUIN ÉS L’IMPACTE DE LA REFORMA?

A nivell mundial una correcta
avaluació de la situació de les poblacions
de peixos i , una correcta gestió de la
pesca són aspectes de vital
importància per moltes raons:
→ el 72% de la superfície del planeta són mars o oceans, i la
seva supervivència com a ecosistemes està directament relacionada amb la
situació de les poblacions de
peixos i amb la preservació de la biodiversitat que els caracteritza;
els organismes marins vius capturen el 55% de tot el
carboni biològic (o carboni verd) de tot el
món
, la qual cosa indica la gran importància
que té la biodiversitat marina en la lluita contra el
canvi climàtic;

La UE és un actor important en les pesqueries
mundials:
→ les captures de la
UE suposen el 6% del total

de captures a tot el món;
→ és la tercera
potència pesquera del món després de Xina
i Perú
;
→ les seves flotes
operen a tot el món
– el 28% del peix
capturat per vaixells
de pesca a Europa es pesca fora de les aigües de la UE

(20% a alta mar, el 8% a partir
d’acords bilaterals);
→ és el major importador mundial
de productes pesquers;
→ més del 60% del peix consumit a la UE és importat,
el que representa més del 40% del comerç mundial;
→ a la UE, el consum mitjà de peix és de 21,4 kg / persona / any, enfront del 16,1 kg
a nivell mundial
;

La PPC, per tant, té un impacte
enorme sobre la pesca mundial i la
biodiversitat marina.

Per desgràcia, des
del punt de vista de la sostenibilitat, la PPC ha fracassat clarament, fins ara.

A l’Atlàntic nord-oriental i el Mar del Nord, per exemple:
→ de 95 poblacions de peixos, es considera que 19
(que suposen el 20%) estan fora dels
límits biològics de
seguretat i es desconeix l’estat
d’altres 61 (64%);
→ les recomanacions
científiques demanen una aturada d’emergència a la pesca per a 11 poblacions;
→ límits de captura estan, de mitjana, un 23% per sobre de les captures sostenibles;

En el Mar Mediterrani, per altra banda:
→ 82% dels estocs
coneguts estan sobreexplotats.

En apunts ulteriors comentaré d’altres aspectes més concrets sobre la proposta de la Comissió, i com entenem des dels Verds que convé avançar (ja sigui esmenant proposta CE o defensant algunes de les propostes que fa, enfront de les pressions de determinats lobbies)

Font il·lustració: Marco Villard, EuropeanVoice

Catalonia: Spain’s secret conflict

7

Abans d’ahir vaig coincidir al Parlament Europeu amb Joel Joan (President Acadèmia Cinema Català), Elisenda Paluzie (economista) i Miquel Strubell (sòcio-lingüista). Venien a presentar el Documental Catalonia: Spain’s secret conflict, i ens van convidar als Eurodiputats i Eurodiputades a visionar-lo. Val a dir que no hi érem només els catalans, o els ja considerats ‘amics’ de la causa catalana.

Sigui com sigui, després de veure la projecció vaig constatar que, efectivament, aquest era un reportatge que calia que, si més no, la gent conegués, independentment de les seves simpaties més o menys pro-independentistes.

Trobo que és un bon reflex de la situació, explica d’una manera molt planera quin és el problema, perquè som on som, i crec que és un bon material per tal que la gent de fora conegui una mica millor el tema.

Com que el documental es pot veure lliurement, ja sigui per Youtube o per Vimeo, he enviat el vincle als meus col.legues del Grup Verds/ALE, amb una nota on els convido a que se’l mirin

“Dear friends,

You are probably aware of the so-called Catalonia-Spain conflict. 

As the situation is clearly evolving at the level of the Public Opinion, I thought it would be useful for all of you to watch a recently made Documentary on the issue, where several historians, writers, journalists and politicians explain the ‘conflict’ to foreigners, conducted for a BBC journalist who, I believe, drives the story in a very objective manner.

I strongly recommend you to watch it. And hope it will help you to better understand the situation down the Pyrenees.

http://vimeo.com/24457023 

All the best.

Raül”

Nota: El documental es pot visualitzar en versió original (en anglès) a http://vimeo.com/24457023 i amb subtítols en català a http://vimeo.com/25245089

L?endeutament espanyol no és culpa del sector públic

4

Si l’endeutament espanyol no és culpa del sector públic, per què hem de pagar els ciutadans (via retallades socials i laborals) els errors del sector financer? Aquesta pregunta, que ens fem molt gent, és també la que es planteja Carlos Carrasco i Farré al seu Blog Open Data, de l’Ara. Les reflexions que hi fa mereixen ser escoltades.

L’endeutament espanyol no és culpa del sector públic, per Carlos Carrasco i Farré

A Ara Emprenem, 21 de setembre de 2010

“Hi ha un missatge que ha calat fort entre els ciutadans: la penosa situació econòmica d’Espanya (i Catalunya) és culpa d’una mala gestió política. Segons aquesta creença, els polítics s’han dedicat a malbaratar els impostos que paguen els ciutadans i ara els nous governants (allí on n’hi ha) i els futurs es veuen/veuran obligats a retallar serveis socials. Els mercats i alguns polítics acusen a la ineficiència del sector públic de l’endeutament d’Espanya, proposant la privatització de serveis com a única sortida. Ara bé, es tracta d’una argumentació real o és part d’una afirmació ideològica pro-privatització?

Per donar resposta a l’anterior pregunta hem de parlar sobre el dèficit i el deute. En aquest primer article veurem l’estructura del deute públic i deixo per a un proper la situació del dèficit.

Per als poc coneixedors de finances públiques, el deute públic és el conjunt de passius financers que l’Administració Pública té amb el sector privat per poder finançar les seves activitats. El que no deixen de repetir-nos segons quins polítics i segons quins economistes és que la greu situació econòmica és culpa d’un excessiu endeutament públic causat per una despesa massa elevada. Doncs bé, aquestes són les dades de l’endeutament europeu:

Resulta que l’endeutament públic és el més baix dels països seleccionats i un 20% menor que la mitja de la UE15. Si fins i tot Espanya és dels pocs Estats que es mantenen dins dels criteris de Maastricht! Així doncs, si el sector públic no és dels més endeutats d’Europa, on resideix el problema amb l’endeutament espanyol? El Banc d’Espanya té informació al respecte i els resultats per a l’endeutament intern són els següents:

L’endeutament públic és el 13% del deute intern d’Espanya (i el 17% del deute exterior). Per contra, el deute del sector privat és del 39% i el del sector financer del 31%. El de les llars és del 17%. Així doncs, l’endeutament espanyol és bàsicament un endeutament privat, no públic. De fet, el sector públic és el darrer dels culpables de l’endeutament d’Espanya, tant si ens fixem en el deute interior com en l’exterior.

Per tant, la pregunta és: per què hem de pagar els ciutadans (mitjançant retallades socials i laborals) els errors del sector financer i privat?”

 

 

 

Estratègia de la UE per a fer front a la Violència contra les Dones

2

Aquest matí he participat en un panel de discussió a la Comissió Europea sobre ‘Dignity, integrity and an end to gender-based violence’, en el marc de la conferència interinstitucional ‘Equality between women and men, 19-20 September’ organitzada per la DG Justicia de la CE.

Podeu veure la meva intervenció (i les de les meves acompanyants a la taula) aquí.

Hi he parlat en nom del Parlament Europeu, com a membre de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat (FEMM).

Entre d’altres, he recollit diversos dels aspectes que vàrem aprovar en la Resolució del Parlament Europeu el passat 5 d’abril intitulada: On priorities and outline of a new EU policy framework to fight violence against women (2010/2209(INI)

En destaco alguns dels apartats que he tractat específicament durant la meva intervenció:

A.   whereas no single intervention will eliminate gender-based violence, but a combination of infrastructural, legal, judicial, enforcement, educational, health, and other service-related actions can significantly reduce it and its consequences,

(…)

H.   whereas gender-based violence, predominantly by men against women, is a structural and widespread problem throughout Europe and the world, is a phenomenon that involves victims and perpetrators of all ages, educational backgrounds, incomes and social positions and is linked to the unequal distribution of power between women and men in our society,

(…)

M.   whereas, according to the existing studies concerning Council of Europe member states, the annual cost of violence against women is estimated to be in the region of EUR 33 billion(7) ,

(…)

O.   whereas the European Union, with the Lisbon Treaty, has a broader competence in the area of judicial cooperation in criminal matters, including on criminal procedural law and substantive criminal law, as well as in the area of police cooperation,

(…)

1.   Welcomes the commitment by the Commission in its Action Plan implementing the Stockholm Programme to present in 2011-2012 a ‘Communication on a strategy to combat violence against women, domestic violence and female genital mutilation, to be followed up by an EU action plan’(8) ;

2.  Proposes a new comprehensive policy approach against gender-based violence including:

   SEGUEIX…

  –   a criminal-law instrument in the form of a directive against gender-based violence,

    –   measures to address the ‘six-P’ framework on violence against women (policy, prevention, protection, prosecution, provision, and partnership),

    –   demands on Member States to ensure that perpetrators are punished in accordance with the gravity of the crime,

    –   demands on Member States to ensure training for officials likely to come into contact with cases of violence against women – including law enforcement, social welfare, child welfare, healthcare and emergency centre staff – in order to detect, identify and properly deal with such cases, with a special focus on the needs and rights of victims,

    –   requirements for Member States to demonstrate due diligence and to record and investigate all forms of gender-based violence crimes in order to initiate public prosecution,

    –   plans to develop specific investigative routines for police and health sector professionals in order to secure evidence of gender-based violence,

    –   the creation of partnerships with higher education institutions with a view to providing training courses on gender-based violence for professionals in the relevant fields, especially judges, criminal police officials, health and education professionals and victim support staff,

    –   policy proposals to help victims rebuild their lives, addressing the specific needs of different groups of victims such as minority women, in addition to ensuring their safety and re-establishing their physical and psychological health, and measures encouraging the exchange of information and best practices on dealing with survivors of violence against women,

    –   the integration of specific identification and diagnosis mechanisms within hospital emergency services and the primary care network, with a view to consolidating a more efficient access and monitoring system for the victims concerned,

    –   demands on Member States to provide shelters for victims of gender-based violence in cooperation with relevant NGOs,

    –   minimum requirements as to the number of victim support structures per 10 000 inhabitants for victims of gender-based violence in the form of centres with specific expertise to help victims,

    –   the establishment of a European charter setting out a minimum level of assistance services to be offered to victims of violence against women, including: the right to legal aid; the creation of shelters to meet victims’ needs for protection and temporary accommodation; urgent psychological aid services to be provided free of charge by specialists on a decentralised and accessible basis; and financial aid arrangements aimed at promoting victims’ independence and facilitating their return to normal life and the world of work,

    –   minimum standards to ensure that victims have professional support in the form of advice from a legal practitioner irrespective of their role in the criminal proceedings,

    –   mechanisms to facilitate access to legal aid enabling victims to assert their rights throughout the Union,

    –   plans to develop methodological guidelines and undertake new data collection efforts to obtain comparable statistical data on gender-based violence, including female genital mutilation, in order to identify the extent of the problem and to provide a basis for a change in action towards the problem,

    –   the establishment, in the next five years, of a European Year Against Violence Against Women with the aim of raising awareness among European citizens,

    –   demands on the Commission and Member States to take appropriate measures on prevention, including awareness-raising campaigns, where relevant in cooperation with NGOs,

    –   the implementation of measures in wage agreements and greater coordination between employers, trade unions and enterprises, as well as between their respective management bodies, in order to furnish victims with relevant information on their employment rights,

    –   an increased number of courts specifically handling gender-based violence; more resources and training materials on gender-based violence for judges, public prosecutors and lawyers; and improvements to the specialist units in law enforcement bodies, by increasing their staff numbers and improving their training and equipment;  

3.   Urges the Member States to recognise rape and sexual violence against women, particularly within marriage and intimate informal relationships and/or where committed by male relatives, as a crime in cases where the victim did not give consent, to ensure that such offences result in automatic prosecution, and to reject any reference to cultural, traditional or religious practices as a mitigating factor in cases of violence against women, including so-called ‘crimes of honour’ and female genital mutilation;

(…)

7.   Highlights that migrant women, including undocumented migrant women, and women asylum-seekers form two subcategories of women that are particularly vulnerable to gender-based violence;

(…)

12.   Calls on the Commission to continue its efforts to combat gender-based violence through Community programmes, especially the Daphne programme that has already been successful in combating violence against women;

13.   Notes that the European Union Agency for Fundamental Rights (FRA) will survey a representative sample of women from all Member States regarding their experiences of violence, and asks that the focus be placed on examining the responses women receive from the various authorities and support services when reporting;

14.   Urges Member States, in their national statistics, to show clearly the magnitude of gender-based violence and to take steps to ensure that data are collected on gender-based violence, inter alia on the sex of the victims, the sex of the perpetrators, their relationship, age, crime scene, and injuries;

15.   Calls on the Commission to submit a study on the financial impact of violence against women, building on research using methodologies that can financially quantify the impact of this form of violence on health services, welfare systems and the labour market;

(…)

29.   Reiterates its view that the European Union, within the new legal framework established by the Treaty of Lisbon, should become a party to the Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women (CEDAW) and its optional protocol(9) ;

30.   Calls on the Commission and the Member States to address violence against women and the gender-related dimension of human rights violations internationally, in particular in the context of bilateral association and international trade agreements in force and those under negotiation;

The origins of the Fisheries Common Policy/Els origens de la Política Pesquera Comuna (EuroFishTv ep. 1)

0

Heus aquí una humorística versió de l’origen de la Política Pesquera Comuna, actualment en revisió. Les pressions dels diferents sectors afectats, lògicament, ja s’estan fent sentir. La qüestió és saber quina és la lògica que acabarà imperant.

Our Anchor Lobster explains the origins of the Common Fisheries Policy Cyber-Kraken.

Font: Euro Fish TV

Urgència humanitària a la banya d’Àfrica

2

Aquest matí debatem i votem al Parlament Europeu, reunit en sessió plenària a Estrasburg, una resolució sobre la situació de fam que pateix la banya d’Àfrica. Després de la negociació en què cada grup va presentar la seva proposta de text, es va arribar a un text comú (que és aquest RC-B7-0490/2011 ).Tanmateix, comparteixo també aquí el text que vàrem presentar com a Grup Verds/ALE i que vàrem fer servir com a base per a la negociació.



PROPUESTA DE RESOLUCIÓN sobre la hambruna en África oriental

tras una declaración de la Comisión

presentada de conformidad con el artículo 110, apartado 2, del Reglamento

Reinhard Bütikofer, Franziska Keller, Michail Tremopoulos, Raül Romeva i Rueda, Judith Sargentini, Jean Lambert en nombre del Grupo Verts/ALE

El Parlamento Europeo,

–   Visto el artículo 110, apartado 2, de su Reglamento,

A. Considerando que la sequía en el Cuerno de África está afectando a más de doce millones de personas; que entre los países afectados se encuentran Somalia, la región oriental de Kenia, la región suroriental de Etiopía, Yibuti y partes de Uganda, pero son las regiones central y meridional de Somalia las más afectadas;

B.  Considerando que, según el ACNUR, casi la mitad de los 7,5 millones de habitantes de Somalia está afectada por la sequía, y una cuarta parte de su población ha buscado refugio en los países vecinos;

C. Considerando que el hambre y la sequía se han agravado particularmente por las luchas tribales para el control de los recursos y por los actos de bandidaje, en ausencia de un gobierno operativo desde 1991;

D. Considerando que la inseguridad que persiste en Somalia ha limitado la capacidad de los cooperantes de proporcionar una ayuda humanitaria muy necesaria;

E.  Considerando que el hambre que asola el Cuerno de África no es solo consecuencia del problema de la sequía, ya que subyacen otros problemas complejos interrelacionados como el cambio climático y la degradación del medio ambiente, la guerra civil y la inestabilidad política, las rivalidades entre los Estados de la región debidas a conflictos políticos locales y nacionales, la falta de inversión en cultivos para el consumo local y la adquisición de tierras de cultivo por parte de inversores extranjeros apoyados por los gobiernos, así como el aumento de los precios de los alimentos básicos;

F.  Considerando que, según un informe elaborado por el Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA), a lo largo de la costa somalí se ha depositado un gran número de contenedores ilegales de residuos tóxicos, que registran fugas, con total desprecio de la salud de la población local y de la conservación del medio ambiente, y que estos residuos perjudican de manera irreversible la salud humana y el medio ambiente de la región, en flagrante violación de los derechos humanos;

1.  Acoge con satisfacción la rápida repuesta de la UE a la hambruna en el Cuerno de África; toma nota de que la Comisión ha asignado 97,47 millones de euros para ayuda humanitaria destinada al Cuerno de África y está dispuesta a intensificar más aún su ayuda, con lo que la ayuda humanitaria de la UE destinada a las poblaciones afectadas por la sequía en el Cuerno de África se elevaría este año a los 158 millones de euros;

2.  Pide a la UE y a los Gobiernos del Cuerno de África que vinculen la ayuda de emergencia a proyectos de rehabilitación y a un programa global sostenible que ponga especial énfasis en el sector agrario, a fin de garantizar la seguridad alimentaria;

3.  Insta a la Comisión a que desarrolle programas de prevención y de capacidad de gestión de respuesta ante desastres, en colaboración con los gobiernos nacionales, las autoridades locales y las organizaciones de la sociedad civil;

4.  Expresa su profunda preocupación por la apropiación de tierras en África, que amenaza con socavar la seguridad alimentaria local; pide a los gobiernos del Cuerno de África y a la UE que evalúen las repercusiones de la actual adquisición de tierras en la pobreza rural y en la hambruna; insta asimismo a la Comisión a que incluya la cuestión de la apropiación de tierras en su diálogo político con los países en desarrollo, a fin de lograr la coherencia de las políticas a escala nacional e internacional;

5.  Recuerda que una solución a la catástrofe de la sequía y la hambruna en el Cuerno de África, en general, y en Somalia, en particular, solo será posible si los problemas de orden político, económico, medioambiental y de seguridad subyacentes son abordados por los agentes locales y por la comunidad internacional;

6.  Pide a todas las facciones somalíes que pongan fin a la violencia, respeten plenamente los derechos humanos y las libertades individuales y dejen de lado sus diferencias; pide a todos los líderes de la oposición de Somalia que se comprometan firmemente en favor de la paz y de un verdadero proceso de reconciliación nacional estableciendo relaciones constructivas con las instituciones de transición somalíes;

7.  Reitera la falta de una estrategia política de la Unión Europea en relación con el Cuerno de África; recuerda que el Servicio de Acción Exterior elaboró un documento estratégico, pero varios Ministros de Asuntos Exteriores de la UE lo rechazaron en la reunión del 18 de marzo de 2011; aboga por una estrategia de la UE para la región en la se establezcan el objetivo político, los pasos concretos que hayan de darse y el modo en que las medidas concretas humanitarias, de desarrollo, seguridad y militares están interrelacionadas y equilibradas también desde el punto de vista de la financiación;

8.  Pide a la Vicepresidenta/Alta Representante que examine de manera crítica el proceso de paz de Yibuti, especialmente teniendo en cuenta la reciente prórroga unilateral de las instituciones federales de transición, y que considere la posibilidad de crear un equipo de mediadores cuyos miembros gocen de la confianza de un amplio espectro de actores somalíes, incluidas asociaciones de mujeres, y puedan llevar a la mesa de negociaciones a un gran número de actores somalíes; pide asimismo a la Vicepresidenta/Alta Representante que inicie al mismo tiempo un proceso en el que participen los actores de la sociedad civil somalí de dentro y fuera del país y que permita mantener un debate periódico continuo sobre las posibles soluciones a los problemas políticos del país; pide a la Vicepresidenta/Alta Representante que unifique estos dos procesos tomando como ejemplo el exitoso proceso de paz de Sudán entre 2000 y 2005;

9.  Toma nota de la operación Atalanta de las fuerzas navales de la UE en alta mar frente a las costas de Somalia; recuerda que EUNAVOR Atalanta y otras operaciones navales, como la operación de la OTAN Escudo del Océano, no pueden hacer más que impedir y contener la piratería, pues las causas profundas del problema tienen que solucionarse en tierra; observa que, pese a las importantes contribuciones financieras –entre 1 200 y 2 000 millones de euros­– destinadas a operaciones navales en el Cuerno de África, los actos de piratería han aumentado en los últimos años y meses; observa con preocupación el aumento del uso de la violencia ejercida contra buques civiles no armados por los piratas, así como por las fuerzas navales de la UE y otras; recuerda que los piratas han de ser tratados como delincuentes y que deben redoblarse los esfuerzos para llevar a los piratas capturados ante los tribunales;

10. Acoge con satisfacción el reciente informe de Jack Lang, Asesor Especial de las Naciones Unidas para Asuntos Jurídicos relacionados con la Piratería en las Costas de Somalia, y pide a la Vicepresidenta/Alta Representante que respalde sus propuestas sobre el fortalecimiento del Estado de Derecho en Somalia para que este país asuma la respuesta jurídica que cabe dar a la piratería; pide a la Vicepresidenta/Alta Representante y a los Estados miembros de la UE que impidan el despliegue de empresas privadas de seguridad en los buques civiles y eviten la industrialización de la lucha contra la piratería; pide a la Vicepresidenta/Alta Representante y a la Comisión que pongan en marcha una legislación de la UE destinada a regular el trabajo de las empresas privadas de seguridad;

11. Toma nota de la Decisión del Consejo de 28 de julio de 2011 de prorrogar la misión de formación de la UE de las fuerzas de seguridad somalíes (EUTM Somalia) en Uganda hasta finales de 2011; observa con preocupación que, con la EUTM, la UE trata de alterar el equilibrio militar del país sin una estrategia política amplia para resolver el conflicto; observa con preocupación que numerosos soldados somalíes ya formados han desertado después del despliegue llevando consigo armamento y otros equipos; se muestra preocupado por que las fuerzas armadas del Gobierno Federal de Transición carezcan tanto de una estructura de mando y control como de un sistema de financiación que permita el pago periódico de salarios; toma nota con preocupación de las informaciones que afirman que las fuerzas gubernamentales saquean la ayuda alimentaria proporcionada por donantes internacionales para los campos de refugiados de Mogadiscio; pide a la Vicepresidenta/Alta Representante que estudie nuevos modos de reforzar la misión militar de la Unión Africana, AMISOM, en Somalia;

12. Pide a las Naciones Unidas que financien un estudio detallado para conseguir pruebas, en particular mediante la recogida de muestras de agua y de tierra, del vertido por parte de agentes extranjeros de residuos tóxicos en aguas somalíes, con el fin de garantizar que se aborda globalmente la contaminación medioambiental;

13. Pide a las Naciones Unidas, a la Comisión y a la Vicepresidenta/Alta Representante que adopten nuevas medidas para poner remedio a los posibles riesgos para la población y el medio ambiente costero, estableciendo responsabilidades a todos los niveles y llevando ante la justicia a los responsables de este delito medioambiental; pide asimismo a los Estados miembros de la UE y a la Comisión que aumenten sus esfuerzos para prevenir y reprimir la pesca ilegal en aguas somalíes;

14. Encarga a su Presidente que transmita la presente Resolución al Consejo, a la Comisión, a la Vicepresidenta de la Comisión/Alta Representante de la Unión para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad, a los Gobiernos de África oriental y a las instituciones de la Unión Africana.

Font foto: Reuters

Acord Pesca UE-Marroc: és hora que la Cort Europea de Justícia es pronunciï / EU-Morocco fisheries agreement, Western Sahara: MEPs seek to have controversial agreement referred to ECJ for legal opinion

3

Després d’haver aconseguit reunir les 74 signatures que necessitàvem avui hem entrat al registre la proposta de resolució en què demanem que el Parlament Europeu elevi la qüestió del controvertit Acord de Pesca UE-Marroc a la Cort Europea de Justicia. En parlava a l’apunt:  Perquè lidero una iniciativa al Parlament Europeu per dur l’Acord de Pesca UE-Marroc davant Cort Europea de Justícia .

A continuació adjunto la versió en anglès (per a la premsa europea) de la nota de premsa que acabem de distribuir (traducció al català i espanyol més avall).

PRESS RELEASE – Strasbourg, 13 September 2011

EU-Morocco fisheries agreement/Western Sahara

MEPs seek to have controversial agreement referred to ECJ for legal opinion

A cross-party group of MEPs is calling for the controversial EU-Morocco fisheries agreement to be referred to the European Court of Justice (ECJ) to assess its compatibility with the EU treaties and international law. The initiative has been taken by Catalan Green MEP Raül Romeva, together with Liberal MEP Andrew Duff, and has been signed by 77 MEPs in total and means the European Parliament will vote on a resolution to seek a legal opinion (1).

The EU Commission is seeking to renew the EU-Morocco fisheries agreement, which would again give the EU the right to fish in Western Saharan waters despite the fact the government of Morocco has no right to trade the resources of Western Sahara (2) under international law. With the previous agreement having expired in February this year, the Commission has proposed a temporary extension. The revised agreement requires the consent of the European Parliament before being concluded, however, and today’s initiative aims at ensuring the EP seeks a legal opinion from the ECJ before commencing such a process, with a view to ultimately ensuring the agreement is revised.

Commenting on the initiative, Raül Romeva said:

“The EU-Morocco fisheries agreement is possibly the most odious of all the EU’s neo-colonial fisheries agreements. It is nothing short of scandalous that the EU is wilfully seeking to extend this agreement, under which the Moroccan government grants fishing rights to the EU fishing fleet to fish in the waters of Western Sahara, where it has no right to do so.

“Politically, it is a blot on the EU’s foreign policy, but its compatibility with international law is also highly questionable. For this reason, we are seeking an opinion from the European Court of Justice on the legality of this agreement. With the consent of the European Parliament required to conclude this agreement, it would be irresponsible to proceed without such legal certainty.

“Ultimately, the only responsible course of action for the Commission is to revise this agreement with a view to excluding the waters of Western Sahara for which the government of Morocco has no responsibility.”

(1) The EP will now be required to debate and vote on a resolution to seek a legal opinion from the European Court of Justice – this is the first time this initiative has been used since its creation by the Lisbon Treaty. The debate will hopefully take place at the October plenary session of the European Parliament. A negative opinion of the ECJ would clearly make it very difficult for the EU Commission to proceed with the EU-Morocco fisheries agreement as currently conceived.

(2) Western Sahara is recognised by the United Nations as a non-self-governing territory.

****


NOTA EN CATALÀ

Un grup d’eurodiputats busquen que el Tribunal Europeu de Justícia dictamini sobre el controvertit acord de pesca amb el Marroc

Un grup d’eurodiputats de diferents partits persegueix que el Tribunal de Justícia Europeu (TJCE) avaluï la compatibilitat del polèmic acord pesquer UE-Marroc amb els tractats de la UE i el dret internacional. La iniciativa ha estat de l’eurodiputat d’ICV Raül Romeva, juntament amb el liberal Andrew Duff, i ha estat signada per 77 diputats i diputades. Significa que el Parlament Europeu votarà una resolució per demanar un dictamen jurídic (1).

La Comissió Europea està tractant de renovar l’acord de pesca UE-Marroc, que al seu torn donaria a la UE el dret a pescar en aigües del Sàhara Occidental tot i que el govern del Marroc no té dret a comerciar amb els recursos del Sàhara Occidental (2) que estan sota lleis internacionals. Amb l’acord anterior ja expirat el febrer d’aquest any, la Comissió ha proposat una extensió temporal. L’acord revisat requereix el consentiment del Parlament Europeu abans de ser aprovat, però, la iniciativa d’avui té per objecte garantir que el Parlament Europeu demana l’opinió legal del Tribunal de Justícia abans de l’obertura del tràmit, amb la finalitat d’assegurar que l’acord sigui revisat.

Sobre la iniciativa, Raül Romeva, ha afirmat:

“L’acord de pesca UE-Marroc és, possiblement, el més odiós de tots els neo-colonials acords de pesca de la UE. És un escàndol que la UE estigui tractant d’estendre aquest acord, segons el qual el govern marroquí concedeix drets de pesca a la flota pesquera de la UE per pescar a les aigües del Sàhara Occidental, on no té dret a fer-ho.
“Políticament, és una taca en la política exterior de la UE, però la seva compatibilitat amb el dret internacional també és molt qüestionable. És per això que estem buscant un dictamen del Tribunal Europeu de Justícia sobre la legalitat d’aquest acord. Atès que es requereix el consentiment del Parlament Europeu per l’aprovació d’aquest acord, seria irresponsable procedir sense la seguretat jurídica que proporcionaria el dictamen.
“En última instància, l’únic que seria responsable és que la Comissió revisés aquest acord amb vista a excloure les aigües del Sàhara Occidental en les quals el govern del Marroc no té cap responsabilitat”.

(1) El Parlament Europeu ara haurà de debatre i votar una resolució per demanar una opinió jurídica de la Cort Europea de Justícia – aquesta és la primera vegada que s’ha utilitzat aquesta iniciativa des de la seva creació pel Tractat de Lisboa. El debat podria tenir lloc en el Ple d’octubre del Parlament Europeu. Una opinió negativa del Tribunal de Justícia faria molt difícil que la Comissió pogués continuar amb l’acord de pesca UE-Marroc tal com està concebut actualment.
(2) Sàhara Occidental és reconegut per les Nacions Unides com a territori no autònom.

*****

NOTA EN ESPAÑOL

Un grupo de eurodiputados buscan que el Tribunal Europeo de Justicia dictamine sobre el controvertido acuerdo de pesca con Marruecos

Un grupo de eurodiputados de diferentes partidos aboga por que el Tribunal de Justicia Europeo (TJCE) evalúe la compatibilidad del polémico acuerdo pesquero UE-Marruecos con los tratados de la UE y el derecho internacional. La iniciativa ha sido tomada por eurodiputado verde catalán Raül Romeva, junto con el liberal Andrew Duff, y ha sido firmada por 77 diputados y diputadas. Significa que el Parlamento Europeo votará una resolución para solicitar un dictamen jurídico (1).

La Comisión Europea está tratando de renovar el acuerdo de pesca UE-Marruecos, que a su vez daría a la UE el derecho a pescar en aguas del Sahara Occidental a pesar de que el gobierno de Marruecos no tiene derecho a comerciar con los recursos del Sáhara Occidental (2) que están bajo leyes internacionales. Con el acuerdo anterior expirado en febrero de este año, la Comisión ha propuesto una extensión temporal. El acuerdo revisado requiere el consentimiento del Parlamento Europeo antes de ser concluido, sin embargo, la iniciativa de hoy tiene por objeto garantizar que el PE pide la opinión legal del Tribunal de Justicia antes de la apertura del trámite, con el fin último de asegurar que el acuerdo sea revisado.

Sobre la iniciativa, Raül Romeva, ha afirmado:

“El acuerdo de pesca UE-Marruecos es, posiblemente, el más odioso de todos los neo-coloniales acuerdos de pesca de la UE. Es un escándalo que la UE está tratando de extender este acuerdo, según el cual el gobierno marroquí concede derechos de pesca a la flota pesquera de la UE para pescar en las aguas del Sáhara Occidental, donde no tiene derecho a hacerlo.

“Políticamente, es una mancha en la política exterior de la UE, pero su compatibilidad con el derecho internacional también es muy cuestionable. Por esta razón, estamos buscando un dictamen del Tribunal Europeo de Justicia sobre la legalidad de este acuerdo. Dado que se requiere el consentimiento del Parlamento Europeo para la aprobación de este acuerdo, sería irresponsable proceder sin la seguridad jurídica que proporcionaría el dictamen.

“En última instancia, lo único que sería responsable es que la Comisión revisara este acuerdo con vistas a excluir las aguas del Sáhara Occidental en las que el gobierno de Marruecos no tiene ninguna responsabilidad”.

 

(1) El Parlamento Europeo ahora tendrá que debatir y votar una resolución para solicitar una opinión jurídica de la Corte Europea de Justicia – esta es la primera vez que se ha utilizado esta iniciativa desde su creación por el Tratado de Lisboa. El debate podría tener lugar en el Pleno de octubre del Parlamento Europeo. Una opinión negativa del Tribunal de Justicia haría muy difícil que la Comisión pudiera continuar con el acuerdo de pesca UE-Marruecos tal como está concebido actualmente.

(2) Sahara Occidental es reconocido por las Naciones Unidas como territorio no autónomo.

Font: ZEE segons Wikipedia

Accident nuclear a Marcoule: un nou toc d’alerta

0

En conèixer l’accident d’ahir a Marcoule, al sud de França, em vaig posar en contacte amb la nostra col.lega Michèle Rivasi, eurodiputada per Europe Ecologie i fundadora del Criirad, un laboratori independent que s’encarrega de mesurar la radioactivitat i que va crear després del desastre de Txernòbil, un cas que, juntament amb Fukushima, ha seguit de ben aprop.

Es tracta, per tant, d’una de les opinions més qualificades, no només dins del Parlament Europeu, sinó en el debat mateix de la qüestió nuclear.

La Michèle ens ha volgut tranquil.litzar des del punt de vista de les conseqüències d’aquest accident en concret (si bé, un cop més, convé reiterar la postura convençuda dels diputats i diputades delGrup Verds/ALE en favor d’abandonar la nuclear, sense excuses).

Ens diu que, segons les Autoritats Franceses de Seguretat Nuclear (ASN), no hi ha, de moment, restes radioactives, dada que l’esmentat Criirad sembla que confirma.

Segons sembla, es tracta d’una trista conseqüència de les lamentables condicions laborals que afecten tota la indústria nuclear a França, i del fet que molts dels qui hi treballen, en situació de subcontractació, no estan adequadament formats.

Tanmateix, adverteix que hi ha encara moltes incògnites obertes en relació a què és el que realment a succeït. Convé no oblidar, reitera, que el factor humà és un dels molts factors que condueixen a desastres de molta diversa índole en el marc de l’energia nuclear. I és precisament aquesta aproximació multirisc la que cal tenir present en el marc dels tests nuclears que estan tenint lloc actualment arreu d’Europa.

Per a més informació, adjunto la nota que la col.lega Rivasi va enviar ahir als mitjans, en què, per descomptat, cal començar enviant el suport a les persones ferides i el condol a la família de la víctima mortal.
 

Explosion sur le site de Marcoule: la transparence la plus totale et la plus immédiate est attendue de l’ASN et d’EDF

Aujourd’hui, en fin de matinée, est survenue une explosion sur le site de Marcoule qui accueille plusieurs types d’installations nucléaires: Phénix, Atalante, Melox et le Centre de traitement et de conditionnement des déchets radioactifs (Centraco). Cette explosion a provoqué la mort regrettable d’un des employés, d’autres sont gravement blessés.

C’est au sein de Centraco, géré par Socodei (une filiale d’EDF), qu’est survenu l’accident: un four permettant le traitement par fusion de déchets métalliques faiblement ou très faiblement radioactifs (issus du démantèlement de centrales nucléaires) a explosé, sans provoquer de rejets de substances radioactives selon l’ASN.

Alors que la communication autour de cet accident est laborieuse (la préfecture du Gard étant injoignable tout comme l’ASN), Michèle RIVASI députée européenne EELV et fondatrice de la Criirad fait le point et lance un appel aux autorités:

” Tout d’abord, je m’associe aux familles des victimes dans leur deuil et espère que les blessés se remettront durablement de cette terrible épreuve. Cet accident rappelle encore une fois que la précarisation des conditions de travail des ouvriers du nucléaire et les négligences des exploitants en matière de maintenance les expose à des risques considérables.

Ce qui s’est passé ce matin n’est malheureusement pas une surprise puisque l’ASN avait déjà épinglé en 2010 la mauvaise gestion du site, victime de lacunes dans la culture de sûreté au sein de l’installation Centraco. En mars dernier, un incident de niveau 2 avait aussi eu lieu sur le site de Marcoule mais dans l’usine de fabrication de MOX.

En attendant que plus de lumière soit faite sur les circonstances exactes de l’accident (défaillance technique? erreur humaine?) j’appelle les autorités du Gard et l’ASN a transmettre en toute transparence et en temps réel les informations dont elles disposent afin de rassurer ou non les riverains. Aussi j’appelle Nicolas Sarkozy à intégrer cet évènement dans la batterie de tests de résistance que nous devons faire subir au parc électronucléaire français ET aux installations nucléaires de base.

De son côté, la Criirad a effectué un relevé des donnés concernant une éventuelle fuite radioactive: jusqu’ici tout semble en ordre.”

 Pour plus d’informations sur les balises de la Criirad: http://balisescriirad.free.fr/

 

 

Font foto: EFE.