Raül Romeva i Rueda

Iniciem la fase decisiva de la
reforma de la Política Pesquera Comuna. Sóc conscient que aquesta no és una
qüestió de la qual la població n’estigui suficientment assabentada. Al mateix
temps, estic convençut que es tracta d’un assumpte de vital importància per a
la supervivència de nombrosos estocs marins i oceànics, però també de moltes
comunitats que en viuen, i que ens afecta a la humanitat en el seu conjunt,
especialment les generacions futures.

Per tot això començo avui una sèrie
d’apunts al bloc on comentaré diversos aspectes de la reforma, i exposaré
quines són les propostes que com a Verds al Parlament Europeu posem sobre la
taula per a les dures i complexes negociacions entre PE-Consell-Comissió que
vindran.

INTRODUCCIÓ

La Comissió Europea (Maria Damanaki) ha presentat ja els
documents que han de servir per reformar la Política Pesquera
Comuna (PPC). La
seva intenció és que la reforma estigui llesta pel gener de 2013, tot i que aquesta data és flexible, i donada la complexitat
del tema aventuro que molt possiblement el calendari s’allargarà una mica més.

Sigui com sigui el que hi ha en joc
és molt, moltíssim.

En essència, es
tracta de l’última oportunitat real de definir un pla de gestió de les pesqueries a la UE sobre una base sostenible.
En aquest primer apunt explicaré per què aquesta reforma és tant important (i
bàsicament descriuré quines són les conseqüències de la seva adopció), i en
apunts subsegüents explicaré quin és l’abast de la reforma, i quins són els
procediments del procés de reforma i els terminis.

PER
QUÈ ÉS TAN IMPORTANT I QUIN ÉS L’IMPACTE DE LA REFORMA?

A nivell mundial una correcta
avaluació de la situació de les poblacions
de peixos i , una correcta gestió de la
pesca són aspectes de vital
importància per moltes raons:
→ el 72% de la superfície del planeta són mars o oceans, i la
seva supervivència com a ecosistemes està directament relacionada amb la
situació de les poblacions de
peixos i amb la preservació de la biodiversitat que els caracteritza;
→els organismes marins vius capturen el 55% de tot el
carboni biològic (o carboni verd) de tot el
món, la qual cosa indica la gran importància
que té la biodiversitat marina en la lluita contra el
canvi climàtic;

La UE és un actor important en les pesqueries
mundials:
→ les captures de la
UE suposen el 6% del total
de captures a tot el món;
→ és la tercera
potència pesquera del món després de Xina
i Perú;
→ les seves flotes
operen a tot el món
– el 28% del peix
capturat per vaixells
de pesca a Europa es pesca fora de les aigües de la UE
(20% a alta mar, el 8% a partir
d’acords bilaterals);
→ és el major importador mundial
de productes pesquers;
→ més del 60% del peix consumit a la UE és importat,
el que representa més del 40% del comerç mundial;
→ a la UE, el consum mitjà de peix és de 21,4 kg / persona / any, enfront del 16,1 kg
a nivell mundial;

La PPC, per tant, té un impacte
enorme sobre la pesca mundial i la
biodiversitat marina.

Per desgràcia, des
del punt de vista de la sostenibilitat, la PPC ha fracassat clarament, fins ara.

A l’Atlàntic nord-oriental i el Mar del Nord, per exemple:
→ de 95 poblacions de peixos, es considera que 19
(que suposen el 20%) estan fora dels
límits biològics de
seguretat i es desconeix l’estat
d’altres 61 (64%);
→ les recomanacions
científiques demanen una aturada d’emergència a la pesca per a 11 poblacions;
→ límits de captura estan, de mitjana, un 23% per sobre de les captures sostenibles;

En el Mar Mediterrani, per altra banda:
→ 82% dels estocs
coneguts estan sobreexplotats.

En apunts ulteriors comentaré d’altres aspectes més concrets sobre la proposta de la Comissió, i com entenem des dels Verds que convé avançar (ja sigui esmenant proposta CE o defensant algunes de les propostes que fa, enfront de les pressions de determinats lobbies)

Font il·lustració: Marco Villard, EuropeanVoice