TV3 celebrarà, el proper 27 de maig, un programa especial de recaptació de fons que es destinarà a la lluita contra la pobresa i que seguirà el mateix format de La Marató, que des de fa vint anys recull diners per destinar-los a investigació científica. Una iniciativa com aquesta ens ofereix una molt bona oportunitat per plantejar alguns aspectes de la dinàmica de funcionament del sistema capitalista així com dels seus mecanismes de legitimació i d’algunes de les seves possibles evolucions futures.
TV3 és una televisió pública. Com a espectadors i ciutadans ens sentim decebuts pel silenci mediàtic al que estem essent sotmesos. Considerem que la concentració davant de la seu central de "la Caixa" (Av. Diagonal 621-629), que porta ja més de 4 dies de forma ininterrompuda i amb milers de participants, té la suficient trascendència com per no ser obviada pels serveis informatius de la nostra televisió pública. Sospitem que la actual directiva de TV3 pot tenir alguna cosa a veure amb aquesta desinformació: Eugeni Sallent ha estat director general de Radiocat XXI (RAC1 / RAC105), propietat del Grup Godó. El Comte Javier Godó Muntañola és membre del Consell d'Administració de CaixaBank des de l'any 2005. És també Vicepresident tercer de "la Caixa", Conseller de VidaCaixa Grupo i membre del Patronat de la Fundació "la Caixa".
A partir de dijous Isengard, a la Rambla de Tarragona, ens rebrà. Com a mínim, dijous a partir de les sis de la tarda. I recoda que si t'han robat no hi pots faltar i si encara no ho han fet, tranquil, que ja ho faran...
Ho deia al 1919 el Noi del Sucre a l'Ateneu de Madrid i es pot dir avui només canviant la Lliga Regionalista per Convergència y Unió.
“A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments es quan es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans. Nosaltres, ho dic ací a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català. I jo us puc assegurar que aquests reaccionaris que s’autoanomenen catalanistes el que més temen és el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa´. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l’espanyola. En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por.
Un article del Josep Maria, publicat a Pobleviu, que caldria llegir...
Agraïu-me i maleïu-me alhora, si voleu, per no haver triat el camí de cagar-me en Déu i sa mare, que és el que pensava fer i -acabar d’- escriure en un document de Libreoffice que tinc ben desat al meu ordinador i que em pot servir perfectament per a una altra ocasió. En lloc seu, parlaré de macarrons. Només sentir la paraula l’estómac ja em reclama una recompensa. Ai, els macarrons, aquell engreixador desig insaciable que gens bé no va per a la dieta mediterrània. Ja sé que totes hi anem de cap. Hi fotem el formatge, i la salsa bolonyesa si les contradiccions alimentàries no ens suposen cap impediment, i cap a dins. Dels macarrons només cal apreciar-ne el gust. Us heu aturat a posar-hi el nas? Potser és que el meu olfacte el tinc tan fi com la vista, però humilment crec que no tenen olor, que el que fa olor, en tot cas, és el formatge, o és la salsa, o és la pudor de cremat, és clar. Depenent de qui els faci: si els fa una mestra oloraran a roses, si els fa alguna com jo, amb habilitats culinàries prou bàsiques -d’aquelles que només els bullen, la pasta que l’elabori l’empresa explotadora i capitalista que distribueix al súper-, doncs com a molt percebràs el vapor.
Aquest 22 de maig faré vaga però si no incrementem la lluita i l'ampliem, no farem res...
“El dia 22 de maig no només és la continuïtat d’un procés de mobilitzacions de dos anys contra les retallades, sinó que ha d’obrir un procés de confrontació directe amb els dos governs que continuï fins a frenar les retallades i posar les bases per recuperar el que, per dir‐ho gràficament, ens estan robant com a ensenyament públic i com a professorat”. Els sindicats USTEC∙STEs, CCOO, ASPEPC∙SPS, FETE‐UGT, CGT han decidit convocar una jornada de vaga unitària i manifestacions pel dia 22 de maig per conscienciar i sumar treballadors de l’ensenyament a la mobilització. (Continua)
Aquest sol que menstrua no es vol pondre. Mira la folla roja com rebutja el llençol de muntanya que l'acotxa. Un altre dia exagerat. Un altre dia se't mor cregut que el seu color no tornarà mai més, no tornarà com la sang que es podreix. Eixuga llum, llença cotons de núvols, renta't, gira't, beu el més límpid gin de lluna i mar.
(Avui que faria 90 anys, el poema que va servir per il·lustrar la Bolera de la Serra d'Almos a la Segona Trobada per la Humanitat i contra el Neoliberalisme, la foto és de l'Àngel Lluís Fernández)
Diumenge 20 de maig s'ha convocat un altre #Novullpagar, una forma de desobediència als peatges de les autopistes que fa anys que s'hauria d'haver fet i que ara que es fa s'ha demostrat extraordinària. Algunes persones diran que això no és res i que no implica el perill que podria fer que no es portés a terme però jo crec sincerament que qualsevol plantada, encara que sigui simbòlica o de baixa intensitat, només que serveixi a una persona per fer-li aprendre a dir que "no" té sentit. I #Novullpagar ha fet que molta gent que mai no havia desobeït ara ho hagi fett. Per tant, no només té sentit sinó que jo la trobo magnífica. Les autopistes no són model comunicatiu desitjable, però també és veritat que la majoria sovint les utilitzem. Sabem que els lladres no són només a Madrid (com alguns ens volen fer pensar) sinó que en aquest cas resideixen majoritàriament i es concentren a les Torres Mordor de 'la Caixa' però malgrat tot aquest embull, dir #Novullpagar és un acte de reapropiació d'una part de dignitat que com a persones tenim i per tant benvinguda sigui tambe aquesta desobediència.
“La burgesia és hipòcrita per necessitat, fins al punt de no confessar-se a si mateixa els seus propis pensaments. Parla molt de patriotisme quan es dirigeix al proletariat, perquè únicament des del punt de vista del patriotisme pot recomanar-li aquest culte a l’Estat, tan funest per als interessos de les masses obreres, de qui explota el treball sota la seva protecció, i per aquesta mateixa raó, tan favorable als seus.”
“A la burgesia, la dignitat, la independència del seu país li importen molt poc, sempre que a l’exterior trobi un mercat vasti lliure per als productes del treball nacional explotat pels seus capitals i que a l’interior hi hagi tranquil·litat i ordre públic –les dues condicions essencials de qualsevol explotació regular-; sempre que aquests privilegis econòmics, i principalment el d’explotar el treball del poble, estiguin garantits enèrgicament per la potència de l’Estat. Però que aquest Estat es digui francès o prussià (aquí hauríem de dir espanyol o català) els és indiferent."
“Sense estar apegada a la terra, la burgesia, com el capital de què és avui l’encarnació real i viva, no té pàtria. La seva pàtria és allà on el capital li reporta els més grans beneficis. La seva preocupació principal, per no dir l’única, és l’explotació lucrativa del treball del proletariat. Des del seu punt de vista quan aquesta explotació va bé, tot va excel·lentment, i ben al contrari, quan s’atura, tot va malament. Per consegüent, no pot tenir una altra idea que la de posar en moviment, per qualsevol mitjà, encara que sigui deshonest, la decadència i la submissió del seu propi país. I no obstant, la burgesia sí que té necessitat de pàtria política, de l’Estat, per tal de garantir els seus interessos exclusius contra les exigències tan legítimes i cada cop més amenaçadores del proletariat”
L'Adrià. No el conec de res però és dels nostres, dels meus. No així la colla que ha acompanyat al retallador principal de les quatre províncies, el lladre general de recursos sanitaris Boi Ruiz, que avui ha vingut avui a Tarragona acompanyat per porres i orcos.
L'Adrià no menjarà fins que assegurin que no continuaran retallant en sanitat. La seva vaga es porta a terme a al plaça de Sant Jaume, davant de la cova dels Regionals.
Després de diversos mesos gestant-se i que un grup de persones s’anessin reunint setmanalment per tal de configurar aquest espai, el 17 de maig es presentaran a la plaça de la Font. En motiu del dia mundial contra l’homofòbia i la transfòbia, que commemora la sortida de l’homosexualitat de la llista de malalties de l’OMS i que alhora reivindica el mateix per a la transsexualitat (avui dia encara considerada acadèmicament una malaltia), es presentaran com a nou col·lectiu al Camp de Tarragona. Aquest nou col·lectiu, que es reuneixen ara per ara a Tarragona però que compten amb gent implicada de totes les comarques, cobrirà un espai fins ara buit a la ciutat i complementarà la tasca desenvolupada per altres iniciatives ja consolidades. (Continua)
Avui, entrevistaven a l'encarregat de la finca catalunyesa a Btv, la tele del comte, la tele de "La Vanguardia", el mateix dia que sabíem que Mas els havia regalat 272.000€. Per què? Doncs perquè part del pacte és això: desmuntar TV3 i eliminar qualsevol possibilitat de pensar (no és que TV3 en donés moltes però de tant en tant, entre els programes com"Singulars", "Polònia" i d'altres... alguna cosa hi havia). I dic "hi havia" perquè tot això va camí també de ser retallat, però amb les tisores de la censura... (Continua)
Ahir, un judici popular va declarar culpable de la crisi Isidre Fainé, no sol però sí a ell també. I aquí va arrencar una protesta que encara dura a les Torres Mordor (antigues Torres de la Caixa) que podeu veure aquí. Cal assenyar els culpables i els lladres directament, dient-ne els noms i deixant clar que no ens deixarem robar la vida tan fàcilment. Avui, les Torres Mordor estan envoltades de Mossos d'Esquadra, un cop que demostra un cop més per a què serveix: per defensar els lladres rics, per impedir la justícia real, per mantenir i fer incrementar la misèria de la majoira... L'objectiu final de la mobilització no és altra quye "enfonsar els bancs" i amb això n'hi ha prou per aplaudir-la. (Continua)
Avui, el debat organitzat per Òmnium Cultural a Tarragona sobre la independència de Catalunya ha tingut un desenvolupament interessant, tot i que poc contradictori amb el que jo hi he dit, i això no m'ha acabat d'agradar. Prefereixo el debat i fins i tot l'enfrontament al silenci, però què hi farem sino hi ha manera de debatre i per tant d'aprendre en la confrontació de les idees?
Roger Torres, curador del llibre que ens unia en el debat; Jordi Castells, Magí Sunyer (aparegut a darrera hora afortunadament) i jo mateix hem intentat debatre sobre l'estat propi i la independència de Catalunya. Jo ja he dit, en començar que no volia estat, ni propi i estrany, que no volia la independència de Catalunya sinó dels Països Catalans, que l'estat propi a la Unió Europea no era independència sinó sotmetiment, i que jo no era intel·lectual sinó que amb totes les persones que hi havia a la sala entenia que constituïm un intel·lectual col·lectiu. He defensat la insubmissió i la desobediència per avançar cap a la independència i l'alliberament i he defensat les experiències històriques alternatives que situen el nostre país al davant del món més que no cap altra cosa de les que jo conec. He denunciat "la Caixa" i el lladre major Fainé, he defensat les cooperatives d'estalvi com Coop 57 i he mantingut un to que realment no m'agrada massa pero que em surt, l'hauré de canviar. Finalment, he defensat la llibertat de Laura Gómez, de la concentració en defensa de la qual venia, i he defensat els drets civils ara negats pels catalunyesos que defensen l'estat propi de CyU.
Com a bona notícia hi ha l'alta participació de gent a les jornades d'Òmnium i el futur immediat amb noves jornades o xerrades dedicades a Joan Fuster i "Incerta Glòria"...
Una vuitantena d'indignats s'han concentrat aquest matí a les portes dels estudis de Catalunya Ràdio i RAC1, a l'avinguda Diagonal de Barcelona. En el moment màxim d'audiència dels programes El Matí de Catalunya Ràdio i El Món a RAC1 han accedit als estudis després de negociar-ho amb els editors i productors de les emisores. En directe i davant una audiència respectiva de 453.000 i 515.000 oients han denunciat l'actual context de saqueig i explotació capitalista, han parlat dels sicaris disfressats de policies, jutges i fiscals, i han exigit l'alliberament de Laura Gómez, secretària d'organització de CGT. "Fa avui un any, els carrers de Barcelona i de moltes altres poblacions d'aquest país s'omplien de gent emprenyada, de gent sense por que enfrontava situacions de vida difícils i no volia sentir-se sola. Ha passat un any. I ens hem seguit trobant als carrers i a les places. I hem seguit cridant i organitzant-nos. Però ningú no ens ha fet cas. (Continua)
