La violència contra les persones que els Mossos d'Esquadra utilitzen per controlar les dissidències s'ha posat de manifest en el recent cas del Bertran Cazorla, periodista de la "Directa" i membre de l'equip de premsa d'EUiA, detingut i apallissat a les dependències de la comissaria de Ciutat Vella. I ho escric reproduint l'acusació que ell mateix ha fet i que jo em crec. Podeu llegir l'entrevista que li fa la Bel Zaballa aquí i buscar informació arreu perquè Internet en va ple, però això només pot ser qualificat d'indignant. Que quatre mossos diguin que van ser agredits per una persona com el Bertran amb unes claus o que diguin que anava begut, ell que no beu, i que no passi res és la norma en un país on la paraula d'un policia, sigui el que sigui i deixo els qualificatius per als que tenen més imaginació que jo, té més pes i valor que la de qualsevol altre ciutadà.
Tot i que no aquesta versió no s'assembla massa a la que hem enregistrat, us en podeu fer una idea. Es tracta d'un tema basat en quatre textos referencials: "Bailando" d'Alaska y los Pegamoides, "Satisfaction" dels Rolling Stones, "Extasi" de Chimo Bayo i un text propi. Volem que, a banda de la versió que nosaltres inclourem al cd mesclada pel Ferris, qui s'hi animi en faci una altra versió tan arriscada com cregui possible. Així, si tot va bé, la (o les...) inclouríem al disc també. De moment ja tenim una persona que ha acceptat el repte i ens ha agradat molt que ho fes... Si algú s'hi anima que ens ho faci saber. Podeu trucar al telèfon 651 66 38 07 o dir-ho per aquí, pel face o pel twitter. Salut
Llunàtics continuem endavant amb el nou disc. Un cop fet l'enregistrament al Masroig, el Ferris ha mesclat i masteritzat els temes i només queda una expedició final a Barcelona per tancar el so definitiu que tindrà. Jo, que mai no he lloat el so que treiem tot i que sempre m'ha agradat la idea d'aquest so, he d'advertir que aquest cop, de moment, sona molt i molt acostat a la idea, per tant sona molt contundent. Tant que, com deia el Miquel Perelló de Falset fa uns dies, "començo a preocupar-me perquè hi ha cançons dels Llunàtics que m'agraden" (grans rialles...). La feina del Ferris hi té a veure però també el fet que sonen molt compenetrats i potents, sense dubte.
Però com que no en tenim prou volem fer un muntet de coses que anirem presentant aquí en forma de propostes. No tenim un euro i volíem recórrer a l'ajuda de les persones que llegiu això per intentar fer algunes coses que ens agradaria fer. De fet, sempre hem tocat per cobrir despeses, per tant gairebé gratis per a tothom i ara ens agradaria fer una crida a si algú s'anima a fer algna cosa semblant amb nosaltres. Resumidament serien: un verkami per pagar l'edició, propostes de vídeos, d'intervencions web, de dissenys, de remescles... Les anirem explicant aquí.
La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau vam lliurar les declaracions d’objecció fiscal a la despesa militar aquest passat dissabte, 15 de juny.
L’objecció fiscal a la despesa militar és la negació a col·laborar amb l’Estat en la preparació de les guerres i en el manteniment de l’estructura militar. L’actual crisi econòmica no ha suposat una retallada del militarisme: el 2013 manté uns pressupostos que fan que, entre el Ministeri de Defensa, el Ministeri d’Indústria, i el Ministeri d’Interior, hi hagi 16.696,13 milions d’euros destinats al manteniment de l’aparell militar. (Continuar)
L'historiador Josep Benet parlava, el 2004, a casa seva sobre Joan Peiró. És un enregistrament molt interessant per fer un petit tast de l'anarcosindicalista director del "Catalunya", la revista en català de la CNT.
(El dinou "Crema" arriba ara, quan toca, ja que el divuit no ha arribat fins avui. No tinc internet a casa i es nota...)
El teu rostre, la teva cara, dibuixada per maons de fons com aquells que hi havia a La Navarrería a Iruña quan anàvem a Ruesta a menjar la mona i trèiem el cap al Casco Viejo a veure pintades, persones i fer, algun cop i tot, curses davant dels de les pilotes de goma. Sí, els maons al coll de la mateixa foto que va servir al Capità Swing per fer la portada de la darrera edició castellana de “La formació de la classe obrera a Anglaterra” del Thompson, el clàssic entre els clàssics que l'Eduard es va comprar aquest passat Dia del Llibre. (Continua)
A poc a poc com qui no vol però fa, et vas esborrant.
A poc a poc i sense pressa, menges pa sense oli ni tomata.
A poc a poc i sense la pressa ciutadana, la nit perd la foscor que tenia.
A poc a poc i amb la planxa plena, els silencis esdevenen no norma sinó normalitat.
A poc a poc i callada, recorres camins incerts de limitades estades.
Els contorns es confonen amb el fons i els límits ja no limiten. Uneixen i confonen. Amb tu mateixa, és clar, amb els teus braços i els besos, amb les teves carícies i sons tous, perquè el teu, com qualsevol altre -de cos- també sona, suaument, això sí, gairebé de forma imperceptible, però sona. I fa música. De piano i violí.
El blanc s'aclareix amb més claror i -com gel- la son que acumules es fon, la nit esdevé dia, confusió. I confosa entre el sol i la lluïssor de la lluna t'agafes i t'abraces i et dius que tot serà tal com són ara són els dies: ràpids i fugissers. Sona Bach agombolant les onades del riu. Marítimament.
(Catorzena col·laboració del Carles Ribas en aquest "Crema Londres..." de Prendre la Paraula. Aquesta setmana ens posem al dia, si Internet ens deixa, de les entrades de la Roser i meves)
Per als visitants, el nom Mornington Crescent pot evocar moltes coses embolcallades de misteri i fantasia. Per als londinencs és una estació de metro més, amb l'afegit que acostuma a estar en obres massa sovint. Belle and Sebastian fan un retrat exquisit de la fauna urbana al voltant de l'estació que acaba sent una breu al.legoria sobre tot allò que dóna sentit a les nostres vides.
Des de la CGT de Tarragona s'ha organitzat un concert pel dia 14 de juny, des de les 20 fins a les dos quarts de dotze de la nit. Hi actuem Llunàtics (folk-core) i La Crisis (punk-rock).
El concert no té finalitat lucrativa pel que l'entrada serà gratuïta. Hi haurà servei de bocates i beguda amb la finalitat de finançar les despeses d'organització que es produeixin (lloguer de l'espai, equip de so, transport dels grups,...) Si algú vol ajudar el dia del concert cal que es posi en contacte per e-mail a cgttarragona@cgt.es, o trucant al telefon 977242580.
Textos: La muralla (1993); Gills de mandarina (2004); La taronja a terra (2011); Tu, des del mar (2011)
Música: Bikimel ("Música d'eixambre", "Bucòlic en Fa Sol", "Farrera", "Confessions de Sta. Eulàlia", "Llaurant la llera del riu vermell", "Tempesta d'estiu", "Liquen roig"); Myra Hess - Bach ("English suite no 2 in A minor. BWV 807: I. Prelude"); Lucio Amanti ("Jazz suite for cello solo. Groove 1 & 2", "OMS"); Elena Kuschnerova - Schumann ("Variations on a theme by Beethoven, WoO 31: Variation 4", "Variations on a theme by Beethoven. WoO 31: Variation 1); Antoine Tamestit - Bach ("Suite no 1 in G major BWV 1007: I. Prelude", "Suite no 5 in C minor BWV 1011"); Exxasens ("Eleleven Miles"); Kronos Quartet ("Awakening"); Klara Körmendi - Satie ("Veritables preludes flasques (pour un chien)", "3 Gnossiennes: Lent"); Ivan Hussey ("Andante in G Minor"); Lluis Vidal ("He Loved Him Madly", "The Duke").
Evocacions i vivències amb Tarragona com a escenari i el mar a l'horitzó.
Divendres 7 de juny a quarts de vuit de la tarda, serem a Madrid a parlar sobre les CUP en les jornades “¿Cómo construir la alternativa desde abajo?”, dos dies de debats i xerrades que reben el suport d0un miler de persones provinents de l’activisme en els moviments socials, les marees ciutadanes en defensa dels serveis públics i el 15-M, així com militants de partits com Izquierda Unida, Izquierda Anticapitalista (IA) i Equo, i persones del món de la cultura, el periodisme i la universitat.
A "Alternativas desde abajo" divendres també hi participaran Carolina Pulido, de la PAH; Andrés Bódalo, del SAT; Agustín Moreno, de la Marea Verde; Jorge Aranda, de la Marea Blanca; la professora de la Complutense Montserrat Galcerán, i l’actor Alberto San Juan. L’acte serà presentat per Pepín Tre.
Aquest dissabte 8 de juny a les 20h a l'Auditori Municipal d'Amposta (Montsià) es presentarà "La Garba" amb una jornada sobre territori, paisatge i futur. A partir de l'exemple del Priorat, una comarca amb la què el Montsià comparteix moltes característiques, moltes problemàtiques i també moltes oportunitats.
Així, la jornada consistirà en la presentació del documental "Interior de Paisatge" amb la presència de la seua directora, Elisenda Trilla, i en una taula rodona amb la participació de diferents persones del Priorat i de les Terres de l'Ebre, Jo mateix, com a prioratí i un dels protagonistes del documental; Josep Polet, dinamitzador cultural i turístic al delta de l'Ebre ; Lluís Melich, alcalde del Pinell de Brai; Oriol Ferré, dinamitzador del projecte Montsià Actiu i Matilde Font, membre de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. (Continua)
(Dissabte, en tornar de Madrid i abans d'anar a Amposta, de cap al Correllengua tarragoní, a recitar i tocar Estellés a dos quarts de cinc de la tarda)
La tarda de divendres 7 de juny i gairebé tot dissabte 8, Tarragona tornarà a viure el Correllengua, la jornada reivindicativa que des de fa disset anys es dedica a difondre l’ús de la llengua catalana i a promoure la cultura popular dels Països Catalans, des d’una aposta lúdica i participativa, arreu de més de 150 viles i ciutats. En aquesta edició, a més de l’entitat coordinadora, el Casal Popular Sageta de Foc, hi estan implicades el grup de teatreSeven6, els Xiquets de Tarragona, l’Associació de Veïns de Maria Cristina, la Colla Gegantera Barris de Ponent, l’AEiG Fent Camí, l’Associació de Veïns El Pilar i l’Eixample, l’Associació de Veïns Progressista de Torreforta i l’Associació de Veïns de la Floresta. Cal recordar que tot es fa de manera voluntària i autogestionada, és per això que el Casal agraeix la implicació i la participació del teixit associatiu dels barris i de totes les entitats i persones. (Continua)
Portes giratòries i manteniment amb fons públics de la Xarxa Sanitària Santa Tecla. Josep Mercadé, gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona del Servei Català de Salut, no va voler reunir-se ahir 3 de juny amb el grup de treball de sanitat que des de fa unes setmanes ha començat a caminar. Membres de sindicats com el CATAC, la CGT o Co.Bas, també de la CUP i finalment persones a títol individual van assistir a la convocatòria feta pel grup davant dels Serveis Territorials de Sanitat. Allà es va explicar als mitjans tot el procés seguit, les preguntes que li volien plantejar a l’ex-treballador de Santa Tecla i actual gerent públic, i van denunciar la política de derivacions d’hospitals públics a concertats, facilitant així les retallades.(Continua)
(Manifest en suport del Casal l'Amic. Podeu afegir-vos-hi aquí) Per l’acció social comunitària a Tarragona
La Fundació Casal l’Amic és una entitat que ha proposat des de 1983 un model de transformació a Tarragona. Una proposta poc corrent a la nostra ciutat, però estesa arreu del país. A la nostra ciutat és poc corrent no per l’anàlisi, compartit amb moltes persones i organitzacions. Ni tampoc per l’objectiu d’assolir una societat millor, on la justícia social i realització personal i col·lectiva dins de la comunitat siguin una realitat. Allò que ha estat poc corrent a la ciutat és l’aposta professional per l’acció social comunitària. En aquest camí hem tingut moltes complicitats a la ciutat amb associacions de veïns i culturals, amb escoles, amb la universitat, amb els esplais, amb projectes de l’administració i amb un llarg etcètera… (Continua)
Si una cosa es pot agrair a la Teresa Forcades és la seva capacitat de connectar i explicar el missatge anticapitalista que nosaltres defensem i expliquem cada dia a auditoris que mai no ens escoltarien a nosaltres. I a més, de fer-ho sense renunciar a la radicalitat que nosaltres utilitzem, sense rebaixar el discurs i fer-lo accessible a persones que mai no l'han escoltat abans. Si cal dir i explicar què és anticapitalisme, ho fa, i si cal explicar a senyors i senyores de 70 anys que l'anarquisme és bàsicament bo, ho fa. Però alhora deixar clar que a l'Església Catòlica li cal una revolució perquè porta 300 anys de retard respecte a la societat, i s'adreça als membres de l'església dient-los que els cal autofinançar-se mentre afirma que ells, el del Procés Constituent, no volen comitès centrals perquè prefereixen els plantejaments anarquistes i il·lustra la seva concepció de la llibertat amb un exemple extret de Rosa Luxemburg. (Continua)
Una interessant proposta audiovisual en clau catalana, Debat99%, en aquets cas amb Joan Tardà, ERC; Pere Duran, En Lluita; Xavier Domènech, historiador; i Maria Rovira, CUP.
Abans, les generacions precedents, quan escrivien la seva pròpia història, acostumaven a citar llibre i llibres. Ara ens cal citar llibres i discos i còmics i moltes més coses. Un dels discos que cal escoltar per entendre'ns, a mi i a una colla més, és aquest. Però més enllà de la història pròpia o de l'arqueologia, escoltart "El rock de la línea del frente" és un plaer perquè en el seu estil, que és un dels nostres, continua plemnament vbigent, tant en la majoria de les seves lletres com en la música amb què són cantades. No és l'únic però aquest ésun d'ells, sense cap mena de dubte. "Tal com veus, la meva guitarra no dispara, però sé a on apunta encara que no vegis la bala"
Aquest audiovisual, realitzat per ALKA amb audio de CATO, forma part del projecte educatiu "Vicent Andrés Estellés, la veu del teu poble", realitzat pels mestres Susanna Francés i Tomàs i Vicent Luna i Sirera , amb il·lustracions i maquetació de Sílvia Faus Garcia, i que ha estat editat per la Universitat d'Alacant i l'Ajuntament d'Alcoi per participar en l'Any Estellés 2013. Mireu aquí...
