Aquest dijous 2 de febrer, l’Institut Martí Franquès de Tarragona ha acollit l’assemblea de professores, mestres alumnat, mares i persones interessades en la defensa de l’educació pública. Un cop més, una assemblea oberta que ha tractat sobre les diverses formes de resistència que els diversos actors implicats en l’ensenyament d’aquest país en l’àmbit del Camp i el Penedès estem duent a terme.
Hi ha hagut molt diverses opinions sobre com fer front a les retallades i a l’atracament que els mercats (els rics) estan perpetrant contra l’economia dels pobres . Entre aquestes, una de clara i contundent: dijous de la setmana que ve ens tancarem en un centre educatiu del Camp en defensa de l’educació pública de qualitat. És per això que ja podeu preparar sacs i màrfegues i cadascú des de les seves pròpies possibilitats. Pares,mares, alumnes, professorats, mestres, PAS..no hi sobra ningú i tothom hi serà benvingut. És hora de deixar de queixar-nos pels racons i d’amagar la frustració que ens provoca el robatori organitzat que els rics estan perpetrant contra l’educació de totes i tots.
Per la dignitat de l’educació pública, perquè no som peons en una partida d’escacs. Som persones i sabem que si no plantem cara ara demà tot serà pitjor. Dijous que ve, podeu obviar aquest missatge, podeu continuar dormint o podeu decidir prendre la paraula. Tot és lícit però tot ja no és ètic. Ens hi juguem massa per dormir... (Si desplegueu a baix podreu llegir l'acta)
A la Candidatura d'Unitat Popular de Tarragona hi ha reptes importants al marge de les eleccions de cada quatre anys. Cal construir, conjuntament amb la resta de l'Esquerra Independentista, la Unitat Popular que ens durà cap a la independència i el socialisme dels Països Catalans. I ho volem fer també des de Tarragona. Els 1.099 vots que va obtindre el primer cop que es va presentar a les eleccions municipals demostra que hi ha una base sobre la qual treballar. Per això, el proper 3 de febrer al Casal Popular Sageta de Foc a partir de les 19h es durà a terme l'Assemblea General de la CUP de Tarragona. En aquesta assemblea s'avaluarà l'activitat més recent de l'organització i com s'ha d'encarar els propers mesos i anys, quines línies cal seguir, amb qui s'ha de treballar, on, quan i qui se n'encarregarà. Aquesta assemblea general també vol servir d'excusa per a totes aquelles persones que vulguin acostar-se al col·lectiu. Serà una manera ràpida i efectiva d'apropar-les a la seva realitat i a, si així ho volen, tornar a veure'n a les assemblees ordinàries sempre obertes de cada dimecres a les vuit del vespre. El desenvolupament de l'Assemblea General serà àgil i no ocuparà més de dues hores. En finalitzar s'oferirà als i les assistents un sopar.
El dijous 2 de febrer, a les 19 h i al IES Martí Franquès, farem la segona assemblea oberta per tirar endavant diferents tancaments de centres educatius al Camp de Tarragona. Des de la darrera assemblea del 19 de gener hem pogut copsar, convèncer i informar a més companyes i famílies de la proposta, recordem que complementària d'altres accions.
L'assemblea del proper dijous esdevé important per saber amb quines forces comptem d'inici, just al moment que s'han de presentar els pressupostos d'ensenyament al Parlament. Les retallades, lluny d'aturar-se, continuen junt amb l'aplicació dels decrets que continuen desmantellant l'escola pública. Per això esperem ser-hi molta gent, mestres, professores, famílies... que sumem esforços, energia i idees.
Per això ens veiem dijous 2 de febrer, a les 19 hores al IES Martí Franquès de Tarragona, a l'aula Miró. Passa-ho!!!
“Emoció, nervis, tensió; alegria, fam de brega; sent el meu cor com batega i orgull de ser glosador”
Així cantava i ens explicava com es trobava i se sentia davant del penal, amb la porteria al davant i el públic esperant que marqués gol, gol de glosa, és clar. Així ho feia i així ha estat en l'única ocasió que fins ara l'he sentit, aquest cap de setmana a Reus, perquè en vídeo me'l conec una mica més i de fa dies; de la mateixa manera que com a lector que sóc de les seves dècimes al “Diari de Balears”. Ara espero no tardar per tornar a trobar-lo, sentir-lo, mirar-lo i notar, novament, l'emoció que desprèn qui canta i no ho fa sol, qui canta i té mil veus abans i ara que l'aguanten. Mil? No, mil no. Milions!!! Quan algú és capaç de captar totes les atencions dels presents i esdevenir la veu que explica com està el català sota domini de Bauzà, o com no es pot estimar la gent que destrossa la terra, o com tantes altres coses, no canta només per espantar els seus mals. Mentre canta, alhora, dóna veu a colles de muts, a legions de vergonyosos i addictes al “què diran!”, a milions de persones que s'estimen l'eina lingüística que ell fa anar i que alhora la comparteixen quan l'escolten gairebé reverencialment.
Documental dirigit per Fernando E. Solanas el 2003, on s'exposa la crisi argentina fins a l'esclat de la revolta social de desembre de 2001, després d'anys de problemes econòmics i socials dissimulats pel període de pau i tranquil·litat que travessava el país, a conseqüència de l'immens deute nacional, la desenfrenada corrupció del poder polític i el sector financer i l'expoli dels béns públics. No és el mateix cas però si no hi fem res, tingueu clar que hi ha una sèrie de constants, les més tètriques conseqüències per als més pobres, que les tindrem aquí una rere l'altra. S'està molt bé a casa... mentre hi hagi calefacció. S'està molt bé mirant la tele... mentre et va menjant el cap i assenyalant falsos culpables i lloant les rates que s'ho emporten tot. S'està molt bé a casa... mentre no te la pren el banc. S'esta molt bé a casa? Sortim al carrer!!!
Ahir més de 3.000 persones van ocupar la Rambla Nova de Tarragona i van manifestar la seva repulsa vers les retallades que el govern dels millors (lladres) està portant a terme cap a tot allò que és públic i que paguem amb els nostres impostos. Ara, amb els nostres impostos pagarem els deutes generats per la seva mala gestió i privatitzaran els serveis bàsics com la sanitat o l'educació. (Continua)
Sembla una mica absurd demanar públicament que el Carlos Azagra torni a dibuixar a la revista "El Jueves", perquè per a mi " El Jueves" és el Carlos Azagra i altres, bons i bonets però altres. Però es veu que l'han fet fora i com que no entenc ni com ni per què, i si ho entengués no compartiria la decisió de no sé qui que hi deu manar, li demano públicament que torni a comptar amb el Carlos. I ja ho he dit. Algunes i alguns vam fer cap a les lluites socials agafats de la mà dels seus personatges de còmic, mentre escoltàvem Kortatu i La Polla i intentàvem entendre un món que ens semblava hostil però del qual sovint gaudíem, això sí, de formes i maneres no massa ortodoxes per a les ments benpensants. Els dibuixos de Carlos, Pedro Piko, Piko Vena, Ovidio, etc., continuen essent testimoni d'una època, però pensar en només aquests seria no entendre el dibuixant en tota al seva plenitud, perquè els seus dibuixos, còmics i il·lustracions han estat i són encara avui mateix en cada una de les nostres festes, manifestacions, assemblees... sempre deixant anar sensibilitat on molta gent només hi trobava patiment, donant color amb la Revuelta arreu i de quina manera. Informant de mons minoritaris i dissidents, cronista social, Opisso dels Països Catalans de finals del segle XX i XXI, Carlos era i espero que "serà" una de les raons per la qual compri la revista que sempre he identificat amb ell, ja ho he dit abans, "El Jueves". Sincerament, jo no l'entendria sense ell.
La reacció habitual i tòpica a una sentència judicial sempre diu que cal acatar-la. Però la sentència de Camps no es pot acatar. No ens ho poden demanar això.
La sentència que absol Camps no es pot acatar després que tot el país ha seguit el judici, ha escoltat amb les seues orelles el que s'hi deia i ha vist com es comportaven els acusats. Cinc homes han decidit que ell no és culpable. Però tots sabem que aquests jurats simplement s'han negat a veure totes les evidències presentades, ben contundents per cert. I això no es pot acatar. (Continua)
Després de la xerrada sobre l'efecte de les retallades en sanitat al Priorat que es va fer el passat dissatbe 21 de gener al Casal Popular Pere Joan Barceló, s'ha convocat una reunió dimarts 24 de gener a les 19h al Casal (Salvador Estrem i Fa, 14, Falset). Alhora també es vol denunciar les pràctiques mafioses que entitats com La Caixa han estat fent amb els estalvis de molts prioratins.
Aquest mateix dimartsa les deu del matí, CGT, COBAS i l’Assemblea 15M Tarragona començaran un tancament a l’Hospital Joan XXIII que acabarà a les 10 hores del dimecres 25. Els motius que porten a la tancada són la defensa d'uns serveis públics de qualitat per tal de garantir el dret a la Salut. (Continua a baix)
Avui, 19 de gener de 2012, més de quaranta mestre i professors d'escoles, instituts i universitats de localitats com Tarragona, Valls, el Vendrell, Reus, Calafell... ens hem trobat a Tarragona, al local municipal de La Palmera, per tal de posar en comú accions per fer davant el constant desmantellament de l'educació pública a què estem assistint. La proposta exposada pels convocants era ocupar un centre educatiu els dimarts per la nit i quedar-s'hi a dormir. Les ocupacions anirien acompanyades de xerrades explicatives sobre les mentides de la crisi capitalista, la privatització dels serveis públics o les possibilitats d'un ensenyament que no respongui només a les exigències dels mercats. Després de diverses intervencions dels presents, que volen incorporar com més gent i accions millor a les seves mobilitzacions, s'ha acordat compartir informacions i quedar el dijous d'aquí a unes setmanes per tal de concretar les accions que es volen desenvolupar, que tothom ha coincidit a dir que han de ser contundents i alhora clares i exemplars, per tal d'aconseguir sumar com més gent millor a aquest procés de revolta contra la dictadura dels mercats en o l'àmbit de l'educació pública. Us hi podeu posar en contacte a través del correu: tancadestarragona@gmail.com (Si voleu llegir l'acta que s'ha fet, podeu desplegar a baix)
Grandíssima notícia avui en llegir Vilaweb. Es reprèn la publicació de l'Obra Completa de Joan Fuster, el més gran assagista que ha donat aquest país al llarg del segle XX. Era una vergonya coneguda per quatre gats però vergonya al cap i a la fi. L'any que fa cinquanta des de la publicació de "Nosaltres els valencians", serà una any destacat amb la publicació dels volums segon i tercer d'aquesta obra completa. Vilaweb informa que "El volum segon de l'OC inclou els llibres 'El descrèdit de la realitat', 'Les originalitats', 'Tres notes marginals', 'Diccionari per a ociosos', 'L’home, mesura de totes les coses', 'Examen de consciència', 'Babels i Babilònies' i 'Sagitari', a més de dotze textos aplegats sota el títol 'Assaig dispers'. El tercer volum comprèn tot l'assaig seriat. Furió i Palacios han ordenat el miler d'articles que Fuster va publicar en revistes i diaris com Serra d'Or, El món, El Temps. Per Jordi Cornudella, editor d'Edicions 62, 'aquest volum és important pel coneixement de l'obra de Joan Fuster, que sobretot era un assagista. L'assaig literari és la seva gran aportació a la literatura catalana, perquè tenia un estil literari propi. Fuster és l'autor més influent en l'àmbit de l'assaig i l'articulisme de les darreres dècades, pel què fa a l'estil'."
Us convoquem a l’assemblea oberta que tindrà lloc el proper dijous, 19 de gener a les 19 hores al Espai Kesse de Tarragona (c/ Sant Antoni Maria Claret, 12-14, Tarragona) per desenvolupar aquesta proposta a més de debatre i consensuar altres propostes d’accions complementàries. Us hi esperem! Toni Alvarez Romera, mestre d'educació especial Jordi Martí i Font, professor de secundària Cristina de Castellarnau Artero, mestra de primària Xavier Corbella i Tornè, mestre d'infantil María Consuelo Gómez Cases Gerard Binefa Núria Rimbau, professora de secundària Sara Patricia Sempere, mestra de primària Araceli Luque, mestra de primària Pere Herrero Lozano, professor de secundària Josefa Valdivia Castarnado Maria Rodriguez Catalan, mestra d'educació especial Dolors Verdiell Marin, mestra de primària Daniel del Olmo Soria, mestre d'educació especial Laura Romano Serrano Núria Busquets Puig, mestra d'infantil Adriana Rubio Amo, professora de secundària Teresa Mor Dolz, mestra d'anglès Gorka Martín Girón, mestre de primària si voleu afegir el vostre nom.....
Podeu descarregar el número 135 del "Catalunya" - "Papers", publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, aquí i aquí. També la podeu mirar aquí. Aquest número inclou:
Editorial: El PP segueix robant als pobres per donar-ho als rics
Reportatge: S’agreuja l’atac contra els serveis públics a Catalunya. Tisorades contra treballadors/es i usuàris/es
Treball-economia: La nova reforma laboral que es prepara El Decret del govern del PP penalitza a la majoria social El govern baixa el salari a empleats, jubilats i aturats en pujar l’IRPF i altres impostos El govern espanyol congela el salari mínim interprofessional Una nova Europa? La CGT davant el Pacte Fiscal i el “mandat dels mercats” Rebutgem l’augment de tarifes als bitllets del transport públic El Banc de Sabadell apuntala CyU. Algunes preguntes impertinents El Govern català presenta uns pressupostos per al 2012 molt restrictius, en que els funcionaris carregaran amb gran part de les retallades Ensenyament: com ens afectaran les retallades del 2012? El 2012 portarà la fragmentació de l’Institut Català de la Salut en una vintena d’empreses (continua)
11 de gener del 2012. Josep Prat Domènech deixa el seu càrrec de director general d’Innova, un holding d’empreses de l’Ajuntament de Reus des d’on ha construït un imperi que només ell coneix prou bé per explicar-lo ja que, malgrat tenir un origen públic, els seus comptes són tan opacs com el seu propi sou. Hi ha qui parla de fins a 300.000 euros anuals, però res no podem afirmar perquè és secret. El mateix dia, deixa de ser vicepresident del consell d'administració del grup empresarial de la sanitat privada USP Hospitals. Com que alhora és president de l’ICS i d’aquest escàndol se’n comença a parlar, el conseller Boi Ruiz salta a la palestra afirmant que la feina de Prat al capdavant de l’ICS era plenament compatible amb la que desenvolupava a la sanitat privada.
Mor Fraga, aquell que va fundar el partit que ara mana a l'Estat espanyol i "va portar la democràcia a Espanya". Segurament per això precisament aquesta democràcia de què parlen mai no ha arribat a això que anomenen Espanya...
Com a ministre de Franco que va ser, mereixia que algú li demanés explicacions de penes de mort, de repressions brutals, de tortures i de moltes altres coses que la Transició va fer oblidar, però aquest també s'ha escapat. Ara la dreta dureta i la no tant el santificaran i tal dia farà un any...
A la memòria de Pedro María Martínez (27 anys), Francisco Aznar Clemente (17 anys), Romualdo Barroso Chaparro (19 anys), José Castillo (32 anys), Bienvenido Pereda (30 anys). Assassinats a Vitòria per ordre de Manuel Fraga Iribarne (ministre d'Informació i Turisme amb Francisco Franco, ministre de governació amb Arias Navarro).
Estimades i estimats! Vet aquí una proposta d'acció que esperem que us engresqui. El primer pas serà fer aquesta assemblea oberta, convocatòria que ens agradaria que féssiu córrer i ja no diguem venir! Us animem a posar el vostre nom a sota dels que ja sortim, quants més millor, més varietat i policromia.
A més del suport a la proposta, també necessitem possible centres on fer les tancades. Per això estaria bé que les direccions (i claustres, es clar) fossin més o menys afins o, si més no, permetessin la tancada. Com ho teniu pels vostres centres? També hem fet el correu tancadestarragona@gmail.com de contacte per aquesta moguda.
-Jordi Martí i Font, professor de secundària -Toni Álvarez Romera, mestre d'educació especial ....afegeix el teu nom si vols! (Per llegir la proposta, desplegueu a baix)
No cal que doni massa dades per entendre el que diré. La realitat del nostre dia a dia més proper ens farceix la retina amb imatges feridores, explicacions i experiències viscudes que no semblen d'ara, pròpies d'aquest segle XXI que fa quatre dies que hem encetat. Sembla que tot es tracti d'un procés conseqüència d'una catàstrofe natural però no ho és, està perfectament planificat per persones sense escrúpols.
La sanitat pública catalana és a punt de convertir-se en un record, un bon record si ens mirem el món a on ens porten aquests que manen. Posats a recordar, recordem-ho bé: són les cúpules d'això que en diem CyU i afirmen dia sí i dia també que s'estimen el país, que tot ho fan per ell, tot i que dia sí i dia també demostren que odien les persones que l'habitem. Potser per a ells país és incompatible amb persones? O filant més prim encara: incompatible amb segons quin tipus de persones, pobres per a més dades...? (Continua)
No n'he pogut veure la versió nova feta l'any passat però és una de les obres que més em va agradar de la literatura castellana quan llegíem a l'institut. I aquesta escena em va arribar molt molt endins. Avui, tot continua igual. Però alguns estem millor. Un dia no serà només teatre...
La recuperació de la memòria personal, oral o escrita, ha estat un dels objectius de Carrutxa (Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria) des dels inicis de l’associació. Durant més de trenta anys hem aplegat testimonis sobre formes de vida, tècniques de treball, festes, jocs, literatura oral, creences, idees o vivències personals dels esdeveniments històrics del segle XX. Fruit d’aquest treball són centenars d’hores d’enregistraments, notes i transcripcions, aplegant, a més, dietaris o memòries escrites, en l’àmbit del Baix Camp i el Priorat, que han servit de font a activitats de divulgació i a publicacions.
