Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

20 d'agost de 2018
0 comentaris

Llibres, amics estimats. Llegir per explorar nous camins a la vida.

<<Les carreres per les quals l’amic encerca son Amat són llongues, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e enluminades d’amors.>> (Ramon Llull, Llibre d’amic e amat, versicle 2, segle XIII).

Vivim un moment històric bastant dolent per als llibres: ens imposen una civilització de la imatge, de les aparences, de l’espectacle, del culte al cos, de la rapidesa en tot, de la saturació de notícies banals o directament falses; tanmateix, hem de saber que els llibres esperonen la nostra imaginació i ens fan exercitar la nostra ment força més que les imatges rebudes de forma passiva i reiterativa.

Els llibres són objectes humans que contenen llenguatge escrit. Els llibres són el contenidor més important de la cultura humana i, doncs, un element cabdal de la seua transmissió i evolució al llarg dels segles, millorant de forma exponencial el mètode oral natural.

Des de la invenció de la impremta, hom els ha fet impresos sobre fulls de paper relligats i protegits per unes tapes resistents. Modernament els podem trobar també en suport electrònic o virtual, però, en la meua experiència dels darrers anys, són bastant més incòmodes de llegir.

Els llibres escrits i llegits amb esperit crític i obertura mental són una font inesgotable de coneixement i gaudi de la vida, un ajut per a la presa de decisions en alguna de les nombroses cruïlles en què et posa el camí de l’existència, a més d’un dels millors exercicis mentals que et permeten de combatre la pèrdua de facultats associada a l’envelliment.

En els llibres podem cercar un o diversos objectius alhora: de vegades esbargiment (relaxació, eixir d’un mateix, de les ocupacions i preocupacions habituals, sorprendre’s), companyia (afinitat amb els interessos o preocupacions personals o socials, identificació amb algun personatge o situació), aprenentatge (creixement personal, novetat), millora mental (exercici intel·lectual i/ o emocional), gaudi (bellesa, harmonia, emoció, musicalitat, eureka!), etc.; objectius variables segons el tipus de persona o moment de l’any, de la vida o històric en què ens trobem. En els llibres podem descobrir vertaders amics estimats.

No tots els llibres, però, són amics i amats, i en el meu cas no ho són en el sentit que li dóna el mestre Ramon Lluch al seu reeixit “Llibre d’amic e amat” (místic, religiós i cristià; el místic, tal vegada sí, però no pas el religiós ni cristià, “déu me’n guard!”). Si tenim sort i quasi sempre sense saber-ho d’antuvi, en alguns llibres encontrarem o albirarem un camí o caminoi que ens canvie la vida, que ens hi “connecte”, que li done un altre sentit més d’acord amb el que realment volem ser-hi i que, doncs, ens farà més feliços. Alguns llibres són una joia quan els llegim al moment oportú. Aquest són per a mi els llibres amics i amats. De vegades els tindrem ben presents; d’altres, però i passa sovint quan ja han passat els anys, els haurem injustament oblidats.

Concretant en el meu cas particular, quan m’acoste a la llibreria, sent joia i neguit alhora, alegria perquè m’agrada llegir i en gaudesc prou sovint, i desfici per la quantitat de títols que hi trobaré i la dificultat d’encertar la decisió final. Normalment cerque algun tema que m’interesse i del qual no en sé prou, alguna qüestió de la qual n’aprenga per millorar l’ofici de viure; tant se val un assaig amb un títol ben clar (hi “caic” sovint; la ciència divulgativa em relaxa d’allò més), la biografia d’algun personatge que em sembla de la meua “corda ideològica”, una novel·la que endevine que tracta del que m’interessa, un recull de poemes realistes que prèviament fullege o d’un autor en qui hi confie o que prèviament he conegut en una entrevista o article. No sóc gaire d’exposar-me a sorpreses desagradables, perquè sóc dels qui agrada enllestir els llibres que enceta i m’emprenya força haver de deixar-ne algun de començat (a més de malbaratar-hi diners).

Com endevinareu, la meua llengua de preferència és el català en qualsevol de les seues variants, però no em fa nosa el castellà si és l’original en què fou escrita l’obra. Fuig sempre que puc de les traduccions, tret d’alguna necessitat puntual o quan trobe algun traductor que em faça confiança.

Per a mi, l’editor és, si més no, tan important com el tema o l’autor de l’obra. Sempre tracte de fugir de multinacionals o empreses que sàpiga que exploten els seus proveïdors i/o treballadors, que hagen publicat llibres o recolzat mitjans reaccionaris, que justifiquen el depredador sistema econòmic i polític imperant, el racisme o la xenofòbia. Millor si són cooperatives.

Al meu cas, a més, en la lectura i en qualsevol altra situació a la vida, sempre hi ha present un element clau que domina per sobre d’altres i que prové clarament d’allò que hom diu deformació professional. És el costum d’enfocar-ho tot amb mires a la resolució de problemes o conflictes, que és la tasca que ens pertoca acarar dia sí l’altre també a qualsevol feina de responsabilitat com la meua. És tracta d’esbrinar el millor camí (el més eficaç, però també el més eficient) per arribar del problema a la solució i que aquesta siga definitiva; tasca de vegades impossible d’assolir; donant per bona la decisió que més s’hi acoste en l’actual avinentesa i deixant per conflictes posteriors altres correccions o aproximacions a la qüestió. És l’element clau de la millora continua, que ens acosta a les “ítaques” que ens proposem i que mai no assolirem de forma plena. Tanmateix, com més d’un ens han fet veure, la felicitat és en el camí i no pas en la destinació.

Comencem per definir el problema el millor possible (1ª passa) i continuem per trobar-li la causa o causes que l’han produït (2ª passa), on la cerca de l’anomenada causa arrel (poden ser-ne més d’una, però no gaires) és l’objectiu més important d’aquesta fase de la reflexió, que hom recomana fer en “petit comitè”, tractant de respondre a diversos i encadenats “per què?” (fins a cinc iteracions com a molt, diuen els experts). Una vegada trobada/es, entre tots proposarem les accions més adients per contrarestar-la/es (correctives i/ o preventives, 3ª passa), decidirem per consens o majoria quines seran les més efectives (avaluant el seu cost/ benefici, els riscos associats, la rapidesa de resposta…) i les engegarem el més aviat possible (4ª passa). Restaria el seguiment o avaluació posterior dels resultats de les accions (5ª passa), que ens informarà si podem donar per tancada la qüestió o haurem de començar de bell nou per la 1ª passa. Aquest procés defineix l’anomenada espiral de la millora continua.

Llavors, quan llig no puc estar-me d’aplicar, ni que siga subliminarment, aquest esquema mental de resolució de problemes que us he esbossat, i pense que en aquests llibres que he anomenat amics i amats ha estat present de forma profunda; és a dir, no s’ha quedat en la superfície dels fets problemàtics, sinó que aquests han assenyalat o m’han fet albirar-ne les causes i molt probablement m’han ajudat a descobrir algun camí o viarany cap a la vida bona (camins de plaer, de pau, de compromís, d’apoderament i/ o de transcendència); tot emprant les tècniques de l’art de la composició escrita que millor connecten amb el meu tarannà racional i emocional, amb la meua història personal. I millor encara si són escrits amb una bona dosi d’ironia o humor.

I aquests llibres també han estat una inspiració fonamental per posar-me a escriure, amb més o menys fortuna, però, com podeu comprovar en aquest blog.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.