tempus fugit

Fins ahir, encara va quedar suspesa arran d’aigua l’embarcació balancejant a qui en funcions la comana, i una part de la ciutadania, mentalment segueix encasellant la situació d’avorrida, altres d’absurda i d’altres, de força beneficiosa tot esperant que amb el temps ja se sabrà per a què, per a qui o per a quins, suposant que de moment ja els va bé no formalitzar govern qui sap si per allò de mantenir la condició d’aforats retardant així l’ofegament per causa de ser engolits per la merda pròpia; i el dia d’avui, sant tornem-hi contemplant com penja la nau.
Serà botada i salparà? Serà amarrada i prest navegarà? Serà conduïda al moll de reparació per fer-li una reforma integral…?
Ai!…, els vaixells, els partits, les coalicions, els governs, i tanta classe parasitaria ara en remull, ara en secà.
PD com que m’ho he passat força bé llegint-ho compartesc “Açò no és política, és un sainet” d’Emili Pons i Carreras a es diari.