|
bielmamengual |
dijous, 9 de febrer de 2012 | 14:50h
 GALERIA DE MANOS DE UN JARDÍN
Anoche soñé que tras un largo deambular, perdido por la gran ciudad, llegaba a los alrededores de un jardín.
bielmamengual |
dimarts, 7 de febrer de 2012 | 23:55h
 MOLTS D'ANYS, ANTONI TÀPIES Vuitanta anys d’un pintor català universal. El dia 13 de desembre de 2003, dissabte, mestre Tàpies fa vuitanta anys, i això és una magnífica notícia. Fa mig any vaig veure a Lleida una gegantina exposició antològica en la qual es podien contemplar les fites d’una trajectòria creativa rica, complexa, poètica i inacabable. Ell, acompanyat de la seva dona,Teresa, es passejava i mirava els quadres, s’aturava especialment davant alguns i contava anècdotes de la seva producció. M’impressionà aquesta fortalesa d’un home que no s’atura d’obrir-nos les visions quan m’acabava de contar que tenia problemes de pèrdua de visió. Era com una gran paradoxa, com un oxímoron. Era el fet exemplar d’un home lluitador: un pintor lluitador. Quan passàrem devora una gran tela amb una creu que era una T, amb un peu dibuixat amb grafit damunt el blanc resplendent de la calç, em digué: ‹‹Aquest el vaig fer aquest estiu passat a Campins››, i em vingué al cap tot el que la paraula Campins em mostrava: aquella masia del Montseny on Tàpies té un gran taller en què fa feina els mesos de calor.
bielmamengual |
dilluns, 6 de febrer de 2012 | 23:16h
 HEM PERDUT UN HOMENOT CATALÀ UNIVERSAL, HE PERDUT UN AMIC I MESTRE: ANTONI TÀPIES Primer de tot ha estat una notícia d'una amiga, anna carreras, que de forma ben clara i senzilla em deia a les 20.53 d'aquest 6 de febrer de MMXII: ha mort en tàpies. I m'he sentit tocat, amb ràbia, emoció, plorera, desconsol. I després en Pep-Maür m'ho reafirmava per telèfon. I he cridat a l'amic i editor xavier folch amb el qual vaig visitar en tàpies la darrera vegada, i no l'he trobat. I he enviat un essaemessa a en Miquel Barceló, que també l'apreciava molt. I he cridat a la Universitat de les Illes Balears perquè li posassin una esquela demà mateix recordant que era doctor honoris causa nostre des de 1988 i havia regalat a la UIB, amb la seva extrema generositat, cartells, logotips i una magnífica exposició a la Llotja. I he telefonat al Diario de Mallorca perquè li dedicassin molt d'espai a aquest artista de la matèria, homenot poeta de la pintura, català universal, i no oblidassin que sempre havia estat molt lligat amb Mallorca, que estimava molt i molt i passava una penada quan la veia tan feta malbé pels depredadors i corruptes. Un cartell que hi ha a la UIB el va fer per poder-lo utilitzar sempre que volguéssim en tota lluita pel medi ambient, per la terra i per la llengua i cultura catalanes. I he mirat les notícies de la tevé I he vist l'amic, el metre, el savi, l'inventor de noves i velles i inoblidables imatges que ens faran companyia sempre. I he llegit un tros seu: «La filosofia em va animar a llegir sobre ciència. I també els científics, sobretot els físics i els biòlegs, ens han avisat que els budistes d'abans de Crist arriben a conclusions semblants. Això m'estimula enormement. El que m'interessa és la teoria del coneixement, per damunt de l'asèpsia objectiva. Sempre, en analitzar la realitat, hi posem alguna cosa de nosaltres. Això ens fa provisionals. Inclús la teoria quàntica, que és un model de l'univers, admet que pot haver-n'hi d'altres de teories. L'home no ha arribat a travessar la porta de l'infinit. Hem de donar importànica a les intuïcions.»
bielmamengual |
dilluns, 6 de febrer de 2012 | 13:37h
 M’enfonsava molt de temps en la contemplació del seu cos, m’omplia la vista de tota la seva persona com si em trobàs davant d’una d’aquestes obres mestres, de l’art o de la natura, que potser no tornaràs a veure pus mai, és a dir amb la voluntat febrosa i desesperada d’impregnar-me profundament de la seva bellesa, en aquesta plenària i alhora dolorosa adhesió en l’instant que produeix la consciència de la seva fugacitat, però que n’és l’única garantia de fixació.
Vaig sortir de l’escala de ca meva amb el paper de plata que embolicava el llonguet tot romput i amb dues mossegades ben fondes a aquella truita amb patates i un poc de ceba tendra que m’agradava tant. Mumare m’havia dit que m’hi havia posat oli i tomàtiga i una mica de sal de cocó. Allò era millor que qualsevol pastís. [Foto Jan Kohlbusch]
bielmamengual |
dilluns, 6 de febrer de 2012 | 00:48h
Fa tanta de companyia! més neu damunt la botànica i la zoologia del jardí, els ametlerars, la serra de Tramuntana, Mallorca
bielmamengual |
diumenge, 5 de febrer de 2012 | 14:12h
 Cau la neu damunt la Plagueta de bord, cauen les flòvies damunt les meves idees, cauen els flocs arreuarreu; pas una penada perquè tenc por que no es cremi la Plagueta de bord, les meves idees i l'arreuarreu. M'he passat una mala fi de temps treient la neu de les fulles immenses i nerviades de les colocàssies de la padrina Joana Payeras Capó i dels seus geranis. La neu m'ha fet pensar en ella, en el naixament del meu germà el 1956, en els camps gebrats del Mas d'en Sales de Castelló de la Plana, en la meva joventut esquiadora per la Molina, en Veronica Huston escoltant la bella melodia que tanca «Els morts» de Joyce-Huston. Sempre el mateix: neu, amort. Com llegir la neu? Com el marit de la Veronica Huston al final de la pel·lícula quan veu com cauen els flocs damunt el Món?
bielmamengual |
dissabte, 4 de febrer de 2012 | 11:54h
bielmamengual |
dissabte, 4 de febrer de 2012 | 11:36h
[Em creure mort; jo no hauré mort, faré vacances.] Record quan n'Ovidi va venir a Palma per cantar Blai Bonet davall la volta mora de l'Hort del Rei. Va ser apoteòsic, sensacional, tendríssim, commocionador, dolcísssim, enamorador, joiós. Record una excursió amb n'Ovidi, amb en Toti i un Mehari descapotable que ens havien deixat anàrem cap al carrer de Palma, 74 de Santanyi on ens esperava el poeta, malalt, devora la seva mare, a la camilla del segon aiguavés de la casa just davant la claror del corral. El viatge no l'oblidaré mentre visqui perquè feia un fred de collons de mico. I anavem amb roba fresqueta i ens tapàvem amb tovalloles dins aquell cotxe sense sostre. Arribàrem enredats de fredors, gelats, tremolants. I en Blai i sa mare ens encalantiren amb la seva presència, amb el braser, amb un cafetet i amb una conversa plena de calideses i de tactes. Quin horabaixa! Ara, després de tant de temps, et cant. Cant la teva força per la lluita, cant les teves cançons que són fites de combat, cant la teva alegria contagiosa, cant el teu humor, la teva serenor, la teva gràcia infinita. I t'enyor de mala manera, amb tota l'ànima!
bielmamengual |
divendres, 3 de febrer de 2012 | 23:56h
 Flocs i flocs i flocs en alegre pluja he sortit, m'he banyat de neu, m'he amarat de neu Flocs i flocs i flocs en confeti festiu he ballat, he cantat, m'he posat a dir la neu Flocs i flocs i flocs en celebració dels pètals he vist com volaven tots els ametlers en flor i l'ombra d'aina cohen reia com una orada
bielmamengual |
dijous, 2 de febrer de 2012 | 23:42h
 Ho he sabut per un atzar que no existeix a l'atzar. I el vull recordar. James Joyce, mon amour! Abans d'anar a dormir llegiré «Els morts». Aquest conte meravellós i tristíssim de Dublinesos i demà pegaré una ullada a la traducció de l'Ulisses de Joaquim Mallafrè.
bielmamengual |
dijous, 2 de febrer de 2012 | 13:36h
 Sí, se m'ha acudit així: Antoni Maria Alcover ha estat una de les mares de la llengua catalana més essencials de tots els temps. El motiu és ben senzill: la gran feina de la seva vida va ser el Diccionari Alcover-Moll on va recollir exhaustivament el lèxic del català d'arreu del País Català. Aquest reservori de paraules, aquest tresor verbal ha estat una forma de salvar-nos el mots perquè poguéssim pensar, sentir i viure en català. I per afegitó va salvar nombroses Rondalles i molts esdeveniments que ens va contar en les seves obres. Per tot això vull fer una acció de gràcies a una de les ments més enamorades i vivificadores del català i desitjar que el meu amor a la llengua i a la cultura catalanes s'acosti a la intensitat del seu amor, a la seva força, a la seva fúria, a la seva passió, a la seva voluntat que queda reflectida en la seva obra. I amb el seu exemple, i molta de feina quotidiana, poder arribar a ser també una mare petitona i vivificadora de la llengua. TOTS HAURÍEM DE SER MARES DE LA LLENGUA CATALANA I CAP PODER NI CAP LLEI PODRIA MINORITZAR-LA! GRÀCIES DE BELL NOU, MESTRE ALCOVER!
bielmamengual |
dimecres, 1 de febrer de 2012 | 10:54h
 SUSAN SONTAG: UN DIARI APASSIONANT. És una d’aquestes escriptores que hauria volgut conèixer. Perquè era nord-americana enamorada d’Europa, perquè devorava André Gide i Roland Barthes, perquè li agradaven els homes i les dones, perquè no tenia pèls a la llengua, perquè va lluitar contra la mort amb tota l’ànima i va escriure llibres magnífics sobre la malaltia, perquè va dedicar dos bells assatjos al seu amic artista Paul Thek —Aids and its metaphors i Against Interpretation— i el va cuidar fins que va morir de la sida, perquè admirava Dostoievsky i perquè escrivia bé. Renacida (Literatura Mondadori), és el primer dels volums del diaris de la Sontag editat pel seu fill David Rieff. Abarca del 1947 al 1963, o sia des del 14 als 30 anys.
bielmamengual |
dilluns, 30 de gener de 2012 | 11:58h
 LA VENUS SORDA
Això era i no era un bergant que nomia Xavier, tenia dinou anys, estudiava de mecànic, tocava la guitarra elèctrica i lluitava en totes les trinxeres del seu temps. Els caps de setmana organitzava excursions de sensibilització envers el medi amb un grup ecologista, entre setmana feia classes de català a immigrants, es passava moltes d’hores en un telèfon d’acolliment i componia cançons independentistes i hiphoperes amb el seu grup Dalicebes (Dalicebes a la crisi / Dalicebes a la por / o acabaràs amb tisi / i un terrible maldecor. / Dalicebes als espanyolufos / que ens voldrien enclavats / Dalicebes fan catufos / i acabaran estormiats. I coses per l’estil.)
bielmamengual |
diumenge, 29 de gener de 2012 | 00:56h
nits de poesia al Price de Barcelona, tot de mestres vius, som foixià, som ferreterià, som vinyolià, som un humil aprenent de poeta, som molt jove els anys seixanta del segle passat, ara estic trist i recit versos com a bàlsam, defora encara plou, a dedins també plouen llàgrimes damunt els canteranos, damunt la taula plena de llibres, damunt els silencis, Gabriel Ferrater em parla de Foix a una aula del pati de Lletres, la seva veu s'afica com un tòxic i m'alçura, al cafè dels Tres Tombs conversam sobre el nostre mestre de Sarrià, i algú llegeix un fragment de Gertrudis entre gots de ginebra sense gel i envoltats de dictadura arreu
bielmamengual |
dissabte, 28 de gener de 2012 | 10:56h
estic trist, i la pluja s'avé perfectament al meu estat d'ànim, la mir, la toc, la sent, la xucl, l'estim, estim l'olor encara viu de la terra (beneïts bacteris!), estim les roses amb rosada de llàgrimes, estim sentir el temps, estim filar i desenfilar mots, estim enfilar gotes i fer collars de no-resos [demà fa 25 anys que va morir mestre J. V. Foix. El llegesc!] |
Accés de l'autorÚltims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
