Muriel, aimada Muriel, amiga de tota la vida, companya de lluites antifranquistes, col·lega lluitadora dins la Xarxa Vives per l’educació, mestra de coratges per la llengua, el sobiranisme i la cultura catalanes. Far orientador en les aigües procel·loses i el món carnisser! Tenies molt clar que els republicans vivim per fer de la llibertat, la igualtat i la fraternitat paraules plenes de carn i de realitat de cada dia i de cada nit.
Com t’he començat a enyorar, estimada! El món s’ha fet més pobre, més desèrtic, més dur! Però no has partit. Ets aquí amb les teves paraules amarades de sabers, amb erls teus discursos tranquils i radicals, amb la teva serenitat de bondat ardent, amb el teu somriure serè d’una dona culta i lliure que vol la independència del seu país. Dona sàvia i tendra, generosa i humil, vertadera. La bondat com intel·ligència, la intel·ligència com a bondat! No t’oblidaré mai! I viuràs mentre visqui! T’estim!
Sign també aquest editorial de la Maresma i el Partal, gràcies!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!