23 de maig de 2016
0 comentaris

UNA FLAMA TAN NEGRA

MANUAL D’ENCARNACIONS

Car Dàior, hem d’aprofitar fins al darrer instant el temps comptat que ens queda. Més prest o més tard serem davall terra, convertits en pols, pols confegida amb la pols, sense cants i sense vi, sense amor i sense terme.

UNA FLAMA TAN NEGRA

 

A El narrador vol fer veure l’atmosfera del relat i dels personatges per subratllar la modèstia que domina l’escrit. L’acció passa a Palma. Ella, na Francisca Colomer, fa feina a una bugaderia; ell, en Toni Mercant, és conductor de bus públic. Viuen des que es casaren fa nou anys a una planta baixa del barri dels Hostalets, no gaire lluny del pont del tren. A en Toni li agrada sentir el tremolor del tren de les sis del matí, just abans que la ràdio despertador es posi en marxa. Tenen un ca mil llets, entravessat de ca de bestiar, tot negre, que nom Salom i que viu a una caseta de totxos vermells que li va fer en Toni. Devora la caseta d’en Salom, dos quadrats de jardí on hi ha cinc tarongers i dues llimoneres i molts de cossiols amb geranis, corre-corre, begònies, amor de l’home, cintes, clívies, cactus i boques de lleó. Penjades a claus ganxos de les parets emblanquinades amb blauet, que fan partió amb el corral dels veïnats, hi ha clavellines d’aire.

La casa té un aiguavés amb un quarto a cada costat i una sala menjador damunt un gran porxo tancat amb vidres, on tot el dia pega el sol. Allà passen molt de temps. A l’esquerra i a la dreta del porxo, la cuina i el bany. Tot és petit, ordenat, net i senzill.

Aquí l’anodí deixa de ser-ho, l’ínfim s’infla a les dimensions de l’univers, sentim el renou sord del silenci, un món en què els sentiments no són viscuts com a sentiments, sinó com a actes, un món aspre en què les accions es mostren hilarants en els detalls i tristes en el conjunt. Les frases, les imatges, les notes, els adjectius donen testimoni d’una fina crueltat observadora que de vegades ens diverteix per veure’s a continuació apunyalada pel dolor.

Hi ha opacitat en els personatges, que no ens són presentats en termes psicològics ni conceptuals, sinó per anotacions breus, concretes, que suggereixen més que no descriuen. El lector és convidat a participar en el text, el text no s’escriu sense ell, i li exigeix un treball d’imaginació. El text no està escrit amb eines, sinó amb materials. Tot és matèria per pastar el text amb les mans, amb el cos, amb la boca, amb el sentiment.

B Na Francisca pensa que ha d’anar a cercar les anàlisis. Quan berenàvem abans que en Toni partís cap a la feina, he hagut de dissimular tot el temps. Només tenia ganes d’amollar-li que avui era dijous. Sé que en Toni m’hauria dit: i què passa el dijous? I jo m’hauria enfadat perquè pens que ell hauria de dur aquesta matadura dins el cap com jo. Però ja m’ho va dir na Catalina: els homes no hi pensen, en els fills. Els és ben igual. Sí, al principi el meu Joan quan començàvem a boixar em deia: vénga, avui en farem un de petit. I es posava a riure com un condemnat! Però quan passen els anys, ells perden la il·lusió sense témer-se’n. I ets tu la que quedes eixuta, cremada, amb una fredor i una mortor per dedins que fa feredat. No, no li he volgut dir res. L’he vist tan xalest com cada matí quan es prepara les dues llesques de pa amb oli i tomàtiga amb un poc de cuixot i el cafè amb llet i em mira amb aquells ulls tan cels que me’ls menjaria, aquella cara de bonitnolis que em fa gust i em fa peguera. Mira que no recordar-se que avui em donaran els resultats de totes les quinòcies que he hagut de passar. Aquell anàlisi d’hormones el quart dia de la regla va ser fàcil. Però això que té un nom endimoniat, histerosalpingografia, o qualque cosa així, em va emmalaltir. Però encara no sabrem qui dels dos té problemes per fer un nin. Haurem d’esperar fins dimarts, que tenim hora amb el doctor Ferrer, aquell metge de pagament, de la clínica la Fertilidad, que ens ha costat una fortuna, però que ens han dit que fa miracles. Jo estic morta de por i ell tan tranquil com si no passàs res. I ha partit, m’ha donat la besada de sempre, ha muntat a la màquina i no li he dit res.

C En Toni passa el temps amb la regularitat d’un home tranquil. Quan li he fet la besada de cada dematí assegut damunt la bicicleta, he trobat que na Francisca estava molt freda i m’ha mirat d’una forma esbiaixada. No m’ha agradat. Fa dies que està esmussa i no em diu les coses de cara. Deu ser aquest programa de fertilitat del doctor Ferrer que l’afecta molt. Els especialistes de la Seguretat Social sempre ens havien donat llargues. Que esperàssim, que érem molt joves, que ja tendríem temps. I hi havia llistes d’espera. I a mi em semblava bé. No som gaire niner. Però veig que a na Francisca aquesta vegada li ha pegat fort. I el doctor Ferrer em va dir que havia de tenir molta de paciència amb ella, que per a elles és molt difícil perquè els afecta hormonalment. Crec que va dir hormonalment. Ho vaig apuntar a la meva llibreta. Quan he arribat a la Central tothom semblava nerviós. Hi ha hagut qualque embull amb els torns. Sort que a mi no m’han tocat la línia de l’Arenal ni els horaris. Abans de partir he apuntat a la llibreta que he de fer un poema dedicat a na Francisca on surti la paraula hormonalment. He d’anar alerta perquè pot quedar embullat, però ja hi trobaré la música. Ha estat un dia pesat, perquè en aquesta època ja hi ha molts de turistes. I anam massa plens. Això sempre em fa por. Devers migdia una al·lota amb els cabells llargs molt joveneta s’ha posat a cantar en francès des de Can Pastilla fins a l’Arenal i m’ha alegrat el dia. Quan he tornat a ca nostra, na Francisca m’havia deixat una nota on em deia que anava a veure una cosina seva que estava ingressada a la clínica Juaneda i que vendria d’hora. Després de jugar un poc amb en Salom, he preparat una olla amb brou del bullit per fer unes bones sopes quan ella arribàs. M’he posat a escriure aquell poema que havia pensat. Al principi no em sortia, però després li he agafat la cosa i m’ha quedat bé. Na Francisca encara seguia un poc rarenca. Havia parat la taula, l’he feta seure i li he posat un plat de sopes amb un ou escaldat damunt. S’ha posat a riure. Em recorden les que feia la meva padrina Pereta. A mig sopar m’ha contat la feta de les anàlisis de la reproducció assistida. No hi havia pensat gens. M’ha dit que eren dins un sobre tancat. Li he demanat si volia que l’obríssim amb vapor i m’ha contestat que s’estimava més esperar. Després de sopar he tret en Salom fins a Son Fortesa. M’he aturat al bar Parets, he fet una canya amb en Jaume i en Llorenç i hem xerrat del Barça, que enguany ens donarà dues copes. A la tornada, a fer soneta ben aferrat a na Francisca.

D Els poemes alegren la vida d’en Toni. Cansat del mormol dels viatgers, del renou del motor, dels frens de tot el sant dia, de la gentada, aquella horeta i mitja que té cada vespre de solitud abans que arribi na Francisca li serveix per llegir i escriure al porxo amb en Salom que el vigila als peus. És un home calmat, amo de les seves emocions, sota control. Una vida repetitiva, sense desfici ni còlera, amb la poesia que l’ajuda a embellir la banalitat del quotidià. Llàstima dels nervis de la fertilitat. Ha decidit que avui, dissabte, traurà na Francisca al cine per veure Julieta de n’Almodóvar, que a ella li agrada molt. I en tornar li llegirà aquell poema on surt la paraula hormonalment, que li ha quedat beníssim. Dit i fet. La pel·lícula és bona i tristona, i na Francisca ha plorat com una magdalena per mor del rotllo de la filla pròdiga. Quan tornen a casa, ell ha pensat que el poema l’alegraria. I quan ha anat a cercar la llibreta de damunt la taula del porxo, ha vist que no hi era i en terra hi havia una escampadissa de papers esqueixats. En Salom l’havia rosegada en mil bocins. En Toni ha quedat silenciós i malencònic despra escampadissa de papers esqueixats Na Francisca el consolava. No eren res, nommpadissa de papers romputs.en salom l’és de recollir els trossos de paper. Na Francisca el consolava. No eren res, només paraules escrites damunt l’aigua, ha xiuxiuejat mentre ella l’acaronava.

(IMATGE DE MATEU COLL)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!