He anat a caminar. He trobat damunt les parets de pedra seca els esbatzers estimats. I els seus fruits plens de bolletes amb color de móra (duu accent diacrític?). I he sentit moltes de coses: a)he recordat a na Lisa , una amiga francesa que collia mores per fer pollastre amb mores. I ja és
Escriure, tallar, muntar, acoblar, cosir: el modista té gestos comuns amb el cirurgià, el director de cinema i l’escriptor. Crec que foren aquestes les primeres paraules que ella em va dirigir i que em deixaren tocada: “Sabies que totes les concentracions de memòria sobre una imatge precisa segreguen voluptuositat?” Voldria fer una sinopsi d’un
ESTIC EMPRENYAT. Havia dit en un post de fa no-res (un mes!!!) que escriuria cada dia o quasi cada dia i m’ha passat per damunt un mes damunt sense escriure a l’estimada Plagueta de bord. No estic a bord. Som en un feiner inacabable de coses que em fan passar els dies a la velocitat
M’havia proposat escriure quasi cada dia a la Plagueta. Res de res. Em passen els dies amb una velocitat vertiginosa. Vull escriure un article quinzenal per VilaWeb. encara no ho he aconseguit. SERENITAT! Intentaré atènyer una millor distribució del temps, de la ganduleria, de les lectures, dels amics, dels sopars, dels amors! No és fàcil!
Celebrarem molts d’anys les estacions dels amors llargs… He caminat per pletes i comellars, clapers i recessos, tenasses i replecs. Tot foravila em cantava. El cel era una fireria de núvols que em feien pensar en el poema de Baudelaire “Les merveilleux nuages”: mots nutricis. Deien que plouria i el sol teb jugava amb els
Acab de llegir un llibre que caldria que fos conegut per un públic ampli: Vida de mestre Ramon, autobiografia de Ramon Llull (Biblioteca Barcino), on podrem veure d’una forma ben versemblant les aventures, els desconhorts i treballs d’aquest savi infatigable, que va viure entre 1232 i 1315-1316 (?). L’edició ha estat a cura d’Anthony
No par. Vaig a Barna per entrevistar-me amb Eugènia Serra, directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya, per parlar de donar els meus arxius. M’acompanya Laura Borràs i Xavier Montoliu que em donen marxa. Tenc una entrevista amb el conseller Mascarell perquè posi en funcionament els contactes amb els governs NOUS de les Illes Balears
Fa seixanta anys el Club Editor de Joan Sales i de Maria Bohigas! Alegria d’alegries! I per a mi és un dia trist perquè una amiga va partir de vacances ahir! I l’Opinió contundent d’Assumpció Maresma m’ha impressionat! Maria, estimada, ho hem de celebrar amb esperit! Una aferrada pel coll ben estreta!!!
Tot és allà. Visible però invisible, audible però ple de paràsits, insidiós i flagrant, propici tant als canvis de perspectives com a les metamorfosis a la vista. És el misteri de l’evidència i l’evidència del misteri. Ho puc dir ben a les clares: sentia vertígens. Primer de tot em venia un mareig suau com
LES FONTENELLES MENJADES PEL CORC D’UN CENTRE COMERCIAL. Avui acab de veure amb aquests ulls que es menjaran els cucs o el foc com les Fontenelles, la darrera zona humida de Palma, agonitzen a cop de pala i de depredadors. El que encara queda de la zona d’aiguamolls que un dia fou el Prat de
Cerc una part que podria ser la meva natura, la meva casa, allà on som sense saber-ho. Aquest lloc per a mi és l’escrit, la meva única certesa. L’espai, el panorama, la llibertat és el llibre. El llibre, que resta més enllà de la desaparició de les persones i dels llocs. Pensar-hi! Com puc viure,
Escric per no oblidar la intensitat única d’aquests moments… Dic fort: per què l’amor no existeix enlloc on tu no ets? L’esforç respiratori de la llarga caminada cap a la torre del Salobrar m’ha demostrat que estic dins una penúria de vitalitat garantida. Només pens que fa tres mesos, dos dies i quatre hores que
No tenc temps d’escriure perquè toc aquesta nova era amb els cosssos de les persones que estim. Després de la feta, de l’expulsió del mal, em va pegar una toquera forta d’alegria, d’incredulitat, de joia, de sorpresa, de fuitor, de desfici, de serenitat magnífica… Això, sobrevol aquestes fetes que fan que el mal se’n vagi
La disposició per la unió amorosa procedeix d’un art humà sense déus ni dimonis. Em va sortir cop en sec com si fos un vessament: la intel·ligència sense bondat és una arma perillosa. Per què en els meus somnis i en la meva vida m’envaïa un electró surrealista que convertia les coses més botxes