bielmamengual |
dijous, 2 de juliol de 2009 | 18:58h
Avui s'ha signat a l'Ajuntament de Palma el conveni entre el PEN català i els regidors de cultura, Nanda Ramon , i de Benestar Social, Eberhard Grosske, de l'ajuntament palmesà perquè la nostra Ciutat sia ciutat refugi. Estic a punt de partir cap a Can Oms on amb el poeta de Zimbabwe refugiat a Noruega, Chenjerai Hove, i quatre poetes catalans de Mallorca celebrarem la feta amb una festa d ela paraula a lloure, lliure i caçada per l'art dels poetes dins una forma. He rellegit Baltasar Porcel: el millor homenatge que es pot fer a un escriptor. ————————————————————— Veniu a la FESTA POÈTICA per celebrar que Palma sia ciutat refugi. LLOC. PATI DE CAN OMS, CARRER ALMUDAINA, 7A DE PALMA HORA: 20.30 DEL CAPVESPRE. PARTICIPANTS:
CHENJAROI HOVE (escriptor en llengua shona, perseguit al seu país,
Zimbabwe, i refugiat a Noruega) i els POETES CATALANS: ANTÒNIA VICENS,
MIQUEL ÀNGEL LLAUGER, BIEL FLORIT I SEBASTIÀ PERELLÓ.
bielmamengual |
dimecres, 1 de juliol de 2009 | 23:52h
I ENCARA NO HE ACABAT D'ESCRIURE. I HE VIST EL TELENOTÍCIES AMB LA MALA NOVA DE SEVA MORT. BALTASAR PORCEL HA PARTIT A FER UNA RUTA CORSÀRIA. ESCRIURE SOBRE ELL ÉS DONAR-LI VIDA. LLEGIR-LO, SOBRETOT, ÉS SENTIR-LO VIU I BATEGANT.
bielmamengual |
dimecres, 1 de juliol de 2009 | 19:31h
El Ple de l’Ajuntament de Palma, en sessió celebrada el dia 22 de desembre de 2008, va adoptar el següent acord «Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Palma a la Xarxa de Ciutats Refugi ICORN (Internacional Cities of Refugee Network) com a municipi acollidor, d’acord amb els Estatuts de Ciutats Refugi i el programa “Escriptor refugiat” que l’Associació d’Escriptors PEN Català desenvolupa, amb la finalitat que Palma pugui ser terra d’acolliment per a algun dels escriptors perseguits, amenaçats i censurats als països d’origen per raó de llur obra i llur pensament.» Demà dematí es signarà el conveni entre l'Ajuntament de Palma, el PEN català i l'ICORN perquè Palma pugui acollit aquest any un escriptor refugiat.
I es farà una FESTA POÈTICA per celebrar aquest esdeveniment. LLOC. PATI DE CAN OMS, CARRER ALMUDAINA, 7A DE PALMA HORA: 20.30 DEL CAPVESPRE. PARTICIPANTS: CHENJAROI HOVE (escriptor eN llengua shona, perseguit al seu país Zimbabwe i refugiat a Noruega) i els POETES CATALANS: ANTÒNIA VICENS, MIQUEL ÀNGEL LLAUGER, BIEL FLORIT I SEBASTIÀ PERELLÓ.
bielmamengual |
diumenge, 28 de juny de 2009 | 21:57h
són diferents de les oronelles i quan les sentíem ja podien saber que l'estiu havia arribat
els camps d'albarcoquers abandonats de Son Bieló, la finca gran del padrí Biel, envoltats de ruïnes de construcció entre els ametlerars són una metàfora fastuosa de l'oblit: una vanitas
la fidelitat a un amic, és la darrera virtut?
l'humor, tan necessari, tan alimentari, en temps de fam espiritual, on és?
on ets, amic i mestre Gabriel Galmés?
un escriptor molt malalt, un escriptor amb els qual has aconseguit trobar la intersecció dels encontres, del qual moltes de pàgines tan fet viure, torna a estar molt malalt, té un parell d'anys més que tu, el teu germà gran amb el qual t'era difícil parlar, havies trobat un camp de respecte mutu, fa mal, fa mal saber-lo ingressat a una clínica, molt malalt
i els mitjans de comunicació només volen obituaris, és la seva feina, t'amollen, tu no has fet mai cap obituari d'un escriptor viu, els ho dius així de clar i senzill
bielmamengual |
divendres, 26 de juny de 2009 | 20:22h
Grenlàndia veu reconegut el dret d'autodeterminació. Dia 21 de juny de 2009 entra en vigor el nou estatut d'autonomia grenlandès, que van aprovar, el novembre passat, el 75% dels votants, i que atorga als grenlandesos, entre més coses, el reconeixement del dret d'autodeterminació, el dret de disposar dels recursos naturals i l'oficialitat de la llengua. La victòria electoral del 2 de juny del partit Inuit Ataqatigiit (IA, Comunitat del Poble) , demostra el gran suport que donen els grenlandesos a l'independentisme. L'estatut dóna una amplia autonomia a l'illa àrtica, amb gairebé totes les competències transferides llevat de ciutadania, justícia, defensa, política monetària i política exterior. D'una altra banda, els recursos naturals (gas i petroli), els podran explotar lliurement si renuncien a rebre els subsidis dels govern danés. Segons el Servei Geòlogic dels Estats Units, el 30% de les reserves de gas del món encara per explotar es troben al cercle polar àrtic. En el cas del petroli, un 13%. Grenlàndia és l'illa més gran del món, de 2,2 milions de quilòmetres quadrats, el 80% coberts de neu i el gel, i amb per 56.000 habitants. A l'illa, hi ha una important presència del poble inuit, una tribu indígena de 30.000 anys d'antiguitat i que viu repartida pels territoris d'Alaska, el nord del Canadà, Grenlàndia i la regió russa de Txukotka. El partit socialista i independentista IA, presidit per l'ex-cantant Kuup Kleist va obtenir la victòria electoral el 2 de juny passat.
bielmamengual |
dimecres, 24 de juny de 2009 | 23:16h
Grat a poc a poc una capa sedimentària i trob coses que semblen que sempre havien estat allà i que basta escriure-les o descriure-les perquè siguin vertaderes. Percepció mnèsica i estètica del món. Fabric records com l'aranya fabrica la tela: som més sensorial que racional. Contempl escenes imaginàries i les descric. Faig temps. (Retorn de la Fundació Pilar Juncosa i Joan Miró en què s'ha inaugurat una exposició sobre Barceló abans de Barceló. He vist gent dels anys seixantes del segle passat. Un vertader xoc. M'han acaronat, també, he escoltat Pere Pla i Biel Majoral davant Son Boter. En Miquel és a l'Himàlaia)
Aquest dos versos que etiqueten el post seran per a mi la Nit de Sant Joan amb la mirada darrera de l'al·lota morta per un tret a una manifestació de Teheran, —gràcies Vicent Partal pel teu text i pel teu post!—, ella lluitava, en un país teocràtic, dictatorial i duríssim sobretot per a les dones, per això que és la nostra lluita sempiterna: la llibertat. La Nit de sant Joan ha de ser una Nit per a les llibertats! Sort que les tecnologies de la informació ens permeten humanitzar els morts que en els informatius queden com un número fred, geladíssim, que ens deixa indiferents!
bielmamengual |
dimarts, 23 de juny de 2009 | 09:23h
Clar i català. Per mor dels drets adquirits tot seguirà igual amb un reguitzell de bones intencions cap al futur: Seguirem A LES ILLES BALEARS amb TV3cat enlloc de TV3. I amb el TDT tindrem el Canal 33 i la 3/24 amb programes que no tenguin drets adquirits. Quin futur? Aquest: de LEGALITAT TRIOMFANT. Tothom ha parlat de l'alegria de ser LEGALS! QUIN DESASTRE! LA LEGALITAT ENS OFEGA I SEMBLA QUE NO ENS N'ADONAM. M'estimava molt més ser il·legal! JA HO SABEM: LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA ENS VA EN CONTRA. I EN AQUEST TEMA ES VEU CLAR I CATALÀ. I "ELS NOSTRES" SÓN PUSILÀNIMS I COVARDS! NO HI HA DRET DESPRÉS DE TANTA DE LLUITA! ENDAVANT LES ATXES!
bielmamengual |
dilluns, 22 de juny de 2009 | 19:32h
Som tan aficionat al color, al mar, al cel i a totes les combinacions que se’n poden donar, que hi hauria molt per escriure en aquesta arribada a Venècia amb una llanxa taxi on vol sobre les onades que crea la velocitat entre l’aeroport Marco Polo i aquell conjunt de noms —San Giorgio Maggiore, Hospedale Corsini, Santa Maria dei Frari, Rialto, San Rocco, Ca’d’Oro, Foscar, l’Accademia, San Marco, Santa Maria della Salute— que per si mateixos són pedres precioses desgastades, i ben engastades, en els plecs d’aquesta memòria d’un home, Roc Puignet, que acaba d’estrenar la setantena amb un viatge imprevist a aquesta ciutat feta malbé en què un senyal del passat més llunyà li fa pampallugues plenes de llampecs d’una lucidesa tan exagerada com artificial. (...)
bielmamengual |
diumenge, 21 de juny de 2009 | 22:34h
Quan ja no sé on som, perquè els diumenges són esgotadors i no sé on és aquell avorriment tan adolescent del qual parlen els poetes, trob un correu d'una amiga especial A. P. que em parla del Cuerpo de Pajilleras de San Juan de Dios de Málaga. Una troballa que no té greix retòric ni de cap altre. —————————————— Ahir va sortir a Babèlia una crítica bona a Acrollam de María José Obiol. Gràcies desconeguda crítica i per molts d'anys! Aquesta crítica és lectora, i això la converteix en excepcional.
bielmamengual |
dissabte, 20 de juny de 2009 | 22:17h
QUIN NOM MÉS BELL: PERONELLA Faré una història per a Peronella. He vist un sebel·lí volant dins l'aire de l'horabaixa. És ben estrany. Només els sent de nit, d'entrada de nit. Aquest dematí, de tard, he vist molta d'obra de l'amic artista Mateu C. M'ha agradat molt com em mostrava els quadres, alguns llibres objecte, unes escultures, uns work in progress. La llavor de la seva obra, l'he vista. Els seus pintors amics. Un dissabte singular a Ciutat, a la planta noble d'un casal antic contemporani: quin gust les mescles! Ja he començat a prendre notes per fer un text sobre tot allò que he vist i sentit. És mal de fer explicar les visions. ———————————— La claror és un clapa carabassa a la paret emblanquinada. Obr d'ampit en ample els porticons i deix que el sol malalt, amb un rossegall de núvols gris tempesta, m'enlluerni. Surt a caminar per les pedreres, pel call vermell, per la pols pèl-roja. Ensum fonolls esclafats entre els meus dits, la calidesa d'una tempesta llunyana, les prunes verdes. Àngels i larves em vénen a l'encontre. Batec tinta rovellada i alens d'escorça.