Aquest cop fins i tot alguns
mitjans de comunicació d’aquí se n’han fet ressò: A l’Aràbia Saudita han
executat a una treballadora
domèstica (una criada, en déiem abans) acusada d’assassinar a l’amo de la casa,
de qui, sembla, rebia maltractaments. Cada any en aquell país els tribunals
ordenen tallar el cap amb un sabre –ho fan així- a un centenar de persones. La
majoria, com aquesta noia, formen part de les 15.1 milions d’homes i dones
provinents de diversos països asiàtics que, tot i represenentar el 53.5 % de la
població de les 6 monarquies del
Golf Pèrsic, viuen en una situació de gairebé esclavitud: els prenen el
passaport només arribar, no tenen contracte legal ni dret a advocat en cas de
conflicte, viuen en pèssimes condicions, pateixen en molts casos abusos de tot
tipus i cobren poc més de 100 euros mensuals.
Es tracta de països on el poder
(i la riquesa) es concentra en unes poques famílies, on no hi ha separació
entre l’autoritat política i la religiosa, ni llibertat de premsa, ni
d’expressió, ni representació política. La meitat de la població, les dones,
resten en una posició del tot subalterna i la gent que treballa realment (els
immigrants) viuen desproveïts de drets i capacitat de defensar-se. Segurament
es tracta de les societats que en l’actualitat més s’allunyen dels ideals
teòricament –teòricament!- defensats des d’occident: la igualtat, la llibertat
i la fraternitat, la declaració dels drets humans. I, malgrat això, són
precisament els Estats Units, sobretot, però també destacats líders europeus
com el rei espanyol, qui avalen,
defensen i protegeixen aquests règims feudals, aquestes dictadures detestables.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!