Adam Majó

Xuts a pals

5 de juliol de 2011
0 comentaris

Qatar

Aquest cop fins i tot alguns
mitjans de comunicació d’aquí se n’han fet ressò: A l’Aràbia Saudita han
executat  a una treballadora
domèstica (una criada, en déiem abans) acusada d’assassinar a l’amo de la casa,
de qui, sembla, rebia maltractaments. Cada any en aquell país els tribunals
ordenen tallar el cap amb un sabre –ho fan així- a un centenar de persones. La
majoria, com aquesta noia, formen part de les 15.1 milions d’homes i dones
provinents de diversos països asiàtics que, tot i represenentar el 53.5 % de la
població de les  6 monarquies del
Golf Pèrsic, viuen en una situació de gairebé esclavitud: els prenen el
passaport només arribar, no tenen contracte legal ni dret a advocat en cas de
conflicte, viuen en pèssimes condicions, pateixen en molts casos abusos de tot
tipus i cobren poc més de 100 euros mensuals.

Es tracta de països on el poder
(i la riquesa) es concentra en unes poques famílies, on no hi ha separació
entre l’autoritat política i la religiosa, ni llibertat de premsa, ni
d’expressió, ni representació política. La meitat de la població, les dones,
resten en una posició del tot subalterna i la gent que treballa realment (els
immigrants) viuen desproveïts de drets i capacitat de defensar-se. Segurament
es tracta de les societats que en l’actualitat més s’allunyen dels ideals
teòricament –teòricament!- defensats des d’occident: la igualtat, la llibertat
i la fraternitat, la declaració dels drets humans. I, malgrat això, són
precisament els Estats Units, sobretot, però també destacats líders europeus
com el rei espanyol,  qui avalen,
defensen i protegeixen aquests règims feudals, aquestes dictadures detestables.

Dels 6 reialmes del Golf Pèrsic,
l’Aràbia Saudita, Bahrain, els Emirats Àrabs Units, Oman, Kuwait i Qatar, és
aquest darrer el que compte amb el percentatge més alt de ma d’obra estrangera,
un 87%. Un país on la població que en té la nacionalitat viu, en termes
estrictament econòmics, de consum, molt bé gràcies al petroli, evidentment, i al
milió tres-centes mil persones que els fan la feina i els serveixen a canvi d’un
sou de misèria. Un país, però, on els governants, els amos, conscients de
l’anacronisme que representen, inverteixen molts duros a maquillar la imatge
que el món se’n pugui fer. En aquesta estratègia, l’esport, com a tantes altres
dictadures al llarg de la història recent, hi juga un paper clau i és per això
que han creat una fundació que té per objectiu lligar el nom de Qatar al
d’entitats esportives de prestigi que es prestin a fer aquest trist paper a canvi de diners. La
més important de totes, ja ho sabeu, el Futbol Club Barcelona, per decisió de
l’actual junta directiva i amb l’aval de l’entrenador del primer equip, ben
connectat amb aquest país i, precisament per això, coresponsable d’aquesta vergonya.
Treballar fins els 67
04.01.2011 | 7.40
Manresa capital?
08.05.2011 | 1.22
Biarritz
06.08.2010 | 12.34

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.