El bloc de Jordi Mayoral
|
|
JordiMayoral |
diumenge, 15 de novembre de 2009 | 14:02h
A la Galeria Mayoral hem inaugurat una exposició meravellosa: Cien mil pares de ojos, un projecte de l'Ignasi Aballí sobre futbol i cinema enmarcat en l'exposició conjunta Fora de Joc de la Tardor d'Art. Un moment genial per descobrir la Galeria i per tornar-hi.
JordiMayoral |
diumenge, 8 de novembre de 2009 | 20:09h
 Un d'aquells llibres interessantíssims. Charles Saatchi (wiki) és una de les personalitats més importants en l'àmbit de la publicitat (Saatchi & Saatchi) i també en el món de l'art (Saatchi Gallery). En aquest volum ens explica algunes de les seves vivències i punts de vista sobre la promoció, la qualitat (o no) de l'art, de la passió...
JordiMayoral |
dissabte, 7 de novembre de 2009 | 17:51h
 Després d'haver dut a terme la gran exposició d'arts plàstiques "De Picasso a Barceló" a Tarragona, ara l'hem inaugurada al Museu de Belas Artes da Coruña. Obres de Picasso, de Miró i de Dalí, de Tàpies, de Chillida i Genovés, peces de Plensa i Barceló...
JordiMayoral |
diumenge, 1 de novembre de 2009 | 16:43h
 Un dels artistes més cotitzats del món s'ha convertit en model de negoci a la London Business School, tal i com explica avui la premsa. I és que les creacions de Damien Hirst, tant les artístiques com les publicitàries i de màrqueting, l'han convertit en un geni en tots els sentits. Segons afirma el professor Jamie Anderson: sortir dels mercats tradicionals a l'hora de comercialitzar l'obra, crear unes peces sorprenents i adients als nous clients, esdevenir un personatge polèmic a primer nivell, fent aflorar emocions diverses al públic han contribuit a convertir-lo en un artista multimilionari i ser així, referent en el món dels negocis.
JordiMayoral |
dimecres, 28 d'octubre de 2009 | 23:57h
No hi ha manera de trencar amb la inèrcia? No podem escapar d'aquest atzucat? Fa un munt d'anys que ens preguntem sense solució aparent com podem acabar amb la dependència i ara, finalment, hem trobat el camí més senzill i democràtic, el del sentit comú. Segurament, com que tendim a marejar la perdiu i a buscar acords de mínims, no ens havíem adonat -o no ens havíem atrevit a adonar-nos- que la solució definitiva és votar sense permisos, pors ni coaccions. Tan sols hem de posar urnes i paperetes, hem de fer un referèndum nacional i que cadascú expressi la seva voluntat i que guanyi la majoria. No és tan fàcil, diran els més temerosos. Potser no, però no tenim cap altra sortida: hem de votar per decidir, com es fa en tots els països civilitzats i en eleccions plenament democràtiques, el nostre futur polític. Arenys de Munt ha sigut capdavanter en aquest procés que seguiran molts municipis del país, generant com mai no havíem tingut fins ara, un ambient cada cop més favorable a la creació d'un estat propi. Ben aviat serà fantàstic comprovar com, de forma lliure, desenes de milers de ciutadans voten per la independència i, així ens acostem una mica més al nostre somni col·lectiu. Tot seguit, caldrà que aquest esperit desemboqui en un referèndum final i gloriós, amb una participació ben alta i un resultat històric. Ara bé, per aconseguir-ho ens falta, fonamentalment, un lideratge polític clar, que possibiliti una majoria al Parlament i que tingui com a hoitzó culminar la victòria que estem començant a escriure. (Publicat al Bon Dia el 27 d'octubre de 2009)
JordiMayoral |
dimecres, 21 d'octubre de 2009 | 14:59h
M'he assabentat que l'expresident llegeix El Punt i he pensat: aprofitaré per saludar-lo, explicar-li el meu gran somni i fer-li la pregunta més important. Per cert, si vostès no són en Jordi Pujol, no es preocupin, que poden seguir llegint la columna. S'ho passaran bé, els ho asseguro. Només es llegeix allò que és diferent. Si en lloc de La pregunta més important al senyor Jordi Pujol aquest article es titulés Les aus marines, la majoria de lectors m'haurien abandonat. Res no és casual i si s'animen, analitzarem la transcendència de ser autèntics i tenir visibilitat. Només es recorda allò que és memorable. Per exemple, si els parlo de vostè, ràpidament em distingeixo, ja que la resta d'articulistes no usen aquest tracte. Per cert, com són vostès? Com es posicionen? Són els millors del món en alguna cosa? Pensin les seves virtuts i, sobretot, si les exploten i en treuen suc. Només es ven allò que és singular. Certament, tenen demanda els productes innovadors i amb valor afegit. Pregunto, en què és millor Catalunya? Què ens diferencia, per què se'ns reconeix? Existim als ulls del món? Doncs no, la majoria de persones del planeta no saben qui som. Llavors, som gaire productius si som invisibles? No seria millor tenir una presència internacional destacada?
Ben aviat li faré la pregunta més important al senyor Jordi Pujol, però la resta de lectors no pateixin, que poden seguir llegint. Abans, expresident, li volia explicar el meu gran somni, un objectiu compartit amb centenars de milers de catalans: aconseguir per a Catalunya el mateix reconeixement que la resta d'estats del món. Estic convençut que ho podem fer possible si som perseverants, creiem en la victòria i fabriquem una il·lusió col·lectiva majúscula. En canvi, si no ho fem realitat, ni podem reforçar allò en què som únics, ni fer valdre el que marca la nostra identitat i, així, ser un país vertaderament potent. És important ser diferents i tenir visibilitat, però mai no podrem ser si no som lliures. Ara mateix, negociar engrunes ja no té sentit i tots els camins ens porten a la mateixa solució: hem de ser membres de ple dret de la UE. Vostè, expresident, podria ometre l'article, però tinc el pressentiment que hi dirà la seva, un «això no toca» o bé... Aquesta és la pregunta més important, senyor Jordi Pujol: realment, no creu que si ens unim vostè i jo i els centenars de milers de catalans que tenim aquest gran somni, guanyarem? Article publicat a El Punt el 21 d'octubre de 2009
JordiMayoral |
dilluns, 19 d'octubre de 2009 | 16:46h
 Crec que el titular de l'entrevista del Diari de Tarragona del passat 12 d'octubre, ressumeix perfectament l'esperit de l'e-book "Adéu, crisi". Un llibre per a superar la crisi gratuït, irònic i singular que ja ha assolit milers de descàrregues i un munt de reportatges als mitjans. Precisament, hem traslladat els e-books de plataforma web i és ara a través d'Issuu, on des de fa molt poc es poden llegir els e-books d'una forma molt més còmode. A banda de les versions en català i en castellà de l'e-book per a superar la crisi, també hi hem penjat "Ja m'he llicenciat".
JordiMayoral |
diumenge, 18 d'octubre de 2009 | 12:34h
 Ahir vam celebrar una gran festa a la Galeria, perquè 20 anys són un munt d'anys, perquè ens feia il·lusió commemorar-ho amb els amics i la família. Amb una gran exposició "20 anys de Galeria d'Art" amb obres de Picasso, Miró, Dalí, Chillida, Plensa, Tàpies, Barceló..., amb un pastís boníssim , amb una actuació en directe de jazz i visites comentades: una gran festa. Se'n fa ressò El Periòdico.
JordiMayoral |
dilluns, 12 d'octubre de 2009 | 20:50h
 Aquest diumenge vam realitzar amb els centenars de persones que van visitar el Museu "La Gran Festa dels Autòmats": tallers infantils, visites guiades i una de teatralitzada. Una jornada festiva i fascinant, plena de bons moments i amb una vegada més, un allau de visitants que ha durat tot aquest pont. Alhora, la Festa de la Verema i el Vi de Verdú celebrava el 20è aniversari amb força i amb relleu generacional inclòs. El poble segueix liderant la Plana de Lleida, com a municipi amb més oferta d'oci cultural de qualitat, amb el Castell que ja funciona i amb un futur esplèndid que està a punt d'arribar.
JordiMayoral |
dimecres, 30 de setembre de 2009 | 21:16h
Si llegeixies aquest article ets optimista, perquè penses que podem anar més enllà de l’anar fent. Si ets lector d’aquest portal, deu ser perquè creus que podem deixar enrere la rutina de la queixa, posar fi a la gestió estèril que ens governa i tirar endavant i amb fermesa el nostre projecte polític: tenir un estat en el marc de la Unió Europea. Segurament, voldries trobar la manera de capgirar la grisor i el conformisme en què estem immersos, acabar amb les renúncies i llavors, iniciar un trajecte emocionant i ple d’entusiasme. En definitiva, com jo, desitges encetar un nou camí, el periple més vibrant de la nostra existència. Tu també ho imagines? Tant al teu cor com al meu hi bateguen la victòria, perquè estem convençuts que crearem una onada d’optimisme gegantina. Tu i jo desconeixem quan ho farem possible, però sabem que si ho volem, demà mateix podem guanyar, junts podem guanyar si fem bandera de la nostra esperança i fabriquem una il·lusió col·lectiva tant gran, com el nostre somni majúscul. Depèn de la nostra capacitat d’unió, de saber-nos conjuntar per remar plegats amb tot el convenciment i dirigir el procés d’independència amb possibilitats reals d’èxit. Ho podem aconseguir, ho aconseguirem. N’estic segur, ho farem possible si tu i jo som capaços de moure la muntanya de la por, si som fidels als nostres ideals i valors i, sobretot, si creiem fermament en la victòria. Ho farem realitat si tu i jo i els centenars de milers de persones amb qui compartim aquest objectiu meravellós, fem amb tot la creença, coratge i enginy l’últim pas: el que ens falta per fer història i assolir la llibertat. Publicat a El Bloc Gran del Catalanisme el 28 de setembre de 2009
JordiMayoral |
divendres, 25 de setembre de 2009 | 20:53h
M'ho he preguntat algunes vegades: per què vaig estudiar Història? I, sobretot, moltes vegades m'ho van preguntar quan ho cursava a la Universitat. Llavors deia, faig Història perquè m'agrada, perquè m'interessa. I era cert. Bàsicament, m'agradava la Història Contemporània, més aviat la més recent, la que tenia algun tipus de connexió amb l'actualitat. Totes aquestes reflexions les intentava explicar al llibre "Ja m'he llicenciat!" ["Ja m'he llicenciat" i el perquè de tot plegat], obra gratuïta que vaig publicar a Internet. Però bé, amb el temps els pensaments es solidifiquen i veus, gràcies a la perspectiva, les coses més clares. Fa uns quants mesos, anava cap a Budapest amb dos historiadors més, dos amics que com jo vam fer Història, com podíem fer Polítiques o Periodisme. I els tres concloiem que ens interessava més el Franquisme que el Noucentisme, que volíem conèixer més coses de la Transició que de la Guerra Civil. I dèiem que a Història no vam estudiar l'època més recent... Realment, hauríem volgut estudiar com capgirar les coses que voldríem millors, i és que si vaig fer Història (si vam fer Història) és per intentar canviar el futur. Llavors, quan t'adones de tal objectiu, només et pots cordar de nou les botes i posar-te a caminar, no?  Ara tot és sorpresa i escarafalls, perquè Fèlix Millet reconeix la corrupció que cometia al Palau de la Música, entitat entre les entitats i mirall de la societat civil catalana. Tot és sorpresa i escarafalls, oi tant, però encara estem esperant algú que asseguri que canviarà aquest model de consorcis sense rigor ni subvencions sense control.Qui s'atrevirà a posar fi a la impunitat? Qui tindrà valor de posar controllers eficaços, perquès deixin de dilapidar un munt de diners, els diners de tots?  Moltes vegades ens capfiquem i pensem què hauríem de fer per assolir el nostre somni majúscul com a poble, de quina manera podríem fer realitat la nostra llibertat nacional. Com sol passar, els grans dubtes tenen una solució senzillíssima, però que costa de veure i, sobretot, que requereix coratge dur-la a la pràctica.Hem de votar, promoure referèndums i posar les urnes al centre del debat polític. Perquè la democràcia es basa en eleccions lliures, on tot es pot preguntar i on tot es pot respondre. Hem de votar a tots els pobles i ciutats, sense por ni coaccions i que guanyi la majoria. "Aquesta és la nostra democràcia", dèiem aquesta tarda a Arenys de Munt. El sí ja ressona a totes les comarques, mai hem estat tant a prop de la independència i el més important, nosaltres en som conscients. Ara més que mai, perseverança, unitat i talent. Ho podem aconseguir, ho aconseguirem.
JordiMayoral |
diumenge, 6 de setembre de 2009 | 12:29h
 Ahir al matí vam fer la Gran Festa amb la complicitat de tot un poble, amb centenars de persones que van tornar a vibrar amb nosaltres. El Museu ja és un referent al territori, entre els 3 equipaments més importants de la seva indústria a les Terres de Lleida i, sens dubte, un Museu cabdal mundialment en la seva temàtica. El Museu de Joguets de Verdú ens ha fet immensament feliços i tot plegat és gràcies a la generositat de Verdú i els verdunins, al meravellós equip que hem tingut i tenim i a les desenes de milers de visitants que han pagat l'entrada, han confiat amb nosaltres i han viscut emocions intenses. Certament, és fantàstic caminar amb un present i un futur com el que projectem.
JordiMayoral |
dimecres, 2 de setembre de 2009 | 23:01h
 Tothom hi és convidat!
JordiMayoral |
diumenge, 30 d'agost de 2009 | 12:27h
 El dissabte al matí farem una gran festa per a celebrar el cinquè aniversari del Museu de Joguets i Autòmats de Verdú. N'he parlat moltes vegades en aquest bloc, perquè és un projecte emocionant, perquè ens ho estimem profundament, perquè el Museu avança imparable i ja fa un lustre que el vam inaugurar. El dissabte dia 5 de setembre, portes obertes (entrada gratuïta) i una gran festa per celebrar que a Verdú hi ha un Museu que fa 5 anys que demostra dia a dia que és possible dinamitzar el territori i crear moments irrepetibles als més 100.000 visitants que ja han gaudit amb nosaltres. I és que, comprovar que el nostre entusiasme el comparteixen desenes de milers de persones ens satisfà enormement... El dissabte tornarem a viure emocions intenses i seguirem somiant plegats, perquè continuem endavant amb més il·lusió que mai per seguir sent un Museu únic a Europa i formar part dels grans equipaments turístics i culturals de Catalunya.
JordiMayoral |
dijous, 13 d'agost de 2009 | 15:53h
 Actualment, al Museu de Joguets i Autòmats de Verdú, hi tenim una exposició temporal fascinant "Mecanismes màgics", en la qual, entre els altres grans mitjans d'àmbit nacional, hi col·labora Vilaweb. La mostra és fruit d'una de les autoritats mundials en el sector dels autòmats: el fabricant i col·leccionista Lluís Ribas. A més, actualment al Museu hem iniciat noves activitats interactives i participatives: els nens i nenes fan de detectius i com a premi, reben una medalla; poden pintar l'Home Pilota, jugar a l'Espai Tallers... Més que mai, val la pena descobrir o tornar a Verdú i gaudir de l'experipència.
JordiMayoral |
dimecres, 5 d'agost de 2009 | 21:41h
Benvolgut lector, és davant del millor article del món. Ja ho diuen que si no t'ho creus tu no s'ho creu ningú. La confiança és bàsica per tirar endavant i sense un punt de desvergonyiment no és possible assolir els reptes que un es proposa. Deu creure que he titulat així aquesta columna perquè sinó no em llegiria ni Cristo. És cert, però ja que hi som, cregui'm, em fa una il·lusió especial no només que comenci aquest escrit, sinó que l'acabi. Si em fa el favor, posi's còmode i gaudeixi de la lectura, que la cosa promet. Ah, ja li avanço que llegirà un dels textos més importants de la seva vida. És probable que retalli aquest escrit i l'ensenyi a X o a Y. Fins i tot, pot ser que l'enviï per internet als contactes habituals o que pengi l'enllaç de l'article al Facebook per fer-lo rodar. No m'estranyaria gens que ho fes, perquè és un escrit que pot marcar el seu futur per sempre. I d'articles com aquest no se'n troben cada dia, ja que la majoria acaben parlant més o menys del mateix. Ja m'ho imagino, deu preguntar-se «on vol anar a parar aquest xicot». I ara mateix pot pensar que aquest escrit és interessant, misteriós o qualsevol altra cosa, però bé, això és el de menys, el que realment té ganes de descobrir és per què aquest article és el millor del món. O si més no, vol saber d'una vegada què és el que li vull explicar. Doncs bé, estigui tranquil i no s'impacienti, que ja vaig al gra. Estic convençut que d'aquí a un paràgraf ens posarem d'acord. Miri, fa dies que cavil·lo una idea que podríem dir que es bifurca, un pensament que marcarà els seus passos de forma decisiva. En tres paraules: té dues opcions. Té dues opcions ben clares i li diré quines són: fer-ho o no fer-ho. Francament, és d'una evidència oceànica que té dues opcions: pot fer realitat el que desitja o no. Si no vol, l'encoratjaria a deixar-se de romanços, però bé, jo l'animo a provar-ho. Em faria il·lusió especial que triés que sí que vol provar d'assolir el seu repte, i es posés les piles i decidís que endavant, perquè els dos sabem que si dubta, passarà de llarg el típic tren que malauradament no torna. Siguem sincers, aquest és el millor article del món si arran d'aquest escrit vostè se la juga i fa un punt d'inflexió, les coses canvien i el seu somni... Aquest és el millor article del món i el guardarà mentre visqui, perquè la columna que està llegint serà un record d'avui mateix: el dia que ha començat a construir la seva victòria. Article publicat a El Punt, el 5 d'agost de 2009)
JordiMayoral |
diumenge, 2 d'agost de 2009 | 11:52h
Avui tornem a estar d'enhorabona, ja que l'"Adeu, crisi" segueix creixent en difusió i en descàrregues. Es va consolidant l'èxit de l'e-book i, al mateix temps, la nostra sorpresa i la nostra satisfacció. Al dominical del Diari Segre, l'entrevista de quatre pàgines, on intento explicar el perquè de tot plegat: el llibre digital, la crisi que vivim i el nostre estat d'ànim arran de la situació. Quatre pàgines on també fem balanç del Museu de Joguets i Autòmats de Verdú, de la història de l'entitat i també de la utopia que seguim construint a l'Urgell.
JordiMayoral |
dimarts, 28 de juliol de 2009 | 20:40h
Es busca líder i un equip amb talent i capacitat per tirar del carro, perquè fa anys que el nostre pas és incert. A vegades anem endavant, però després tornem a retrocedir traçant un cercle tancat del qual sembla que no hi hagi sortida. Per trencar aquest procés galdós, més d'un engegaríem una campanya al Facebook que anunciés: “Es busca líder. Cerquem un equip preparat, potent i liderat per una persona convençuda i digna, que ens torni l'entusiasme i ens faci pensar que tot és possible”.¿Qui vol encapçalar una candidatura electoral que vagi més enllà de la retòrica i el vol de gallina? ¿Qui proposa nous valors, encomana il·lusió i esperança, és capaç d'aglutinar majories i, tot seguit, fer un pas ferm cap al futur? Analitzem-ho: entre els caps de llista, presidents de partit i càrrecs de rellevància, costa trobar persones determinants i coratjoses que puguin realitzar un canvi a l'statu quo i marcar un nou camí, un rumb decidit que faci de Catalunya un país normal en el marc de les Nacions Unides. És evident: sense la voluntat de fer història, no farem història. Més que mai hem de deixar enrere l'actual desconcert nacional i facilitar l'obertura d'una nova etapa, un període brillant, més pròsper i més lliure. Un procés que hauria d'emergir fruit d'una societat mobilitzada amb un clar lideratge institucional. (Article publicat a Tribuna.cat el 28 de juliol de 2009) |
Accés de l'autor
Els meus enllaços00. PRESENTACIÓ
01. LLIBRES
02. MAYORAL
03. COL·LABORO
04. BLOCS DE TURISME, MUSEUS I OCI CULTURAL
05. WEBS DE TURISME, MUSEUS I OCI CULTURAL
07. BLOCS D'INTERÈS
08. ALTRES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
.jpg){kind=logo}
