Jordi Mayoral

Fa temps es considerava el Camp Nou com un dels estadis més freds del món mundial, un camp on només s’animava quan l’equip acompanyava: l’afició feia sentir la seva veu per celebrar els gols i les grans jugades i si les coses anaven maldades, la grada enlloc d’estirar l’equip tenia una actitud queixosa, es lamentava i fins i tot, xiulava i feia mocadores en senyal de protesta. Aquest estat anímic de l’afició, aquesta forma de ser, s’ha anat corregint de forma manifesta. L’animació al Camp Nou i, sobretot en les finals que ha disputat el Barça, ha canviat com ho ha fet el joc, les victòries i la mentalitat guanyadora de l’entitat. Crec que es pot afirmar que el Camp Nou ja no és i suposo que ningú ja ho deu pensar, un dels estadis més freds.

Tot i això i ja des de la campanya electoral, la voluntat del president Sandro Rosell i de diversos grups d’animació era crear una Grada Jove. La finalitat, lògicament, era impulsar l’animació a l’estadi, tot fugint de qualsevol temptativa de violència. La junta directiva va dur aquesta qüestió a votació a l’Assemblea de Compromissaris i aquesta ho va avalar. Ara bé, els Mossos d’Esquadra, pel que ens informen, han detectat massa riscos en la gestació i viabilitat de la Grada Jove i no ha donat el vist-i-plau a la idea.

Actualment, tenim una afició crítica en el bon sentit de la paraula, que anima força, que acompanya l’equip als grans desplaçaments, que se sent part del millor Barça de la història, que té complicitat amb el projecte, però també és cert que l’animació sempre es pot millorar, que molts partits el Camp Nou no registra un alt nivell d’assistència i que moltes vegades, l’actitud del públic es pot qualificar de contemplativa. Així, després de constatar que la Grada Jove no serà possible, cal cercar d’altres solucions per no defallir en l’intent que l’estadi culer sigui tots els partits, un clam.

Primer de tot, el repte és claríssim i és omplir el Camp Nou cada matx. I és que si l’estadi no està ple, l’animació sempre serà baixa i descompensada. Per aconseguir que l’estadi s’ompli la via principal per assolir-ho és que la política del seient lliure sigui hegemònica entre els socis. A cada partit que un soci no pugui assistir al camp, aquest ha d’alliberar el carnet. És cert, que s’han dut a terme desenes d’activitats per fer famós el seient lliure, però potser cal més perseverança i, sobretot, premiar nítidament als socis que sí que alliberen el carnet. Amb el camp ple, l’animació segur que creix, com també ho fan els ingressos pel club.

Després cal crear un clima, una dinàmica, una manera de fer més agosarada que fins ara, més proactiva, més envalentonada a la grada. Els socis i aficionats culers són com són, però no són tots iguals. Els més joves, els d’esperit més jove, la generació de les Copes d’Europa tenen una actitud més positiva i optimista. Ara bé, els socis més grans i els més conservadors, els que han patit també són necessaris, equilibren la il·lusió i fan un Camp Nou més realista. Al capdavall, aquest nou clima que ha de viure l’estadi ha de ser conjunt, no només d’una part de la grada, sinó transversal i decidit, mantenint l’ADN, però cada vegada sent més participatiu i entusiasta.

(Publicat a El 9 Esportiu el 29/10/2012)