Jordi Mayoral

El Barça sempre ha estat més que un club, ja que ha sabut bategar emocionalment amb el sentiment majoritari del catalanisme. De proves d’aquesta afirmació, n’hi ha a dotzenes, molta gent les recorda o les coneix. És el cas de la xiulada a la Marxa reial, l’himne espanyol, l’any 1925, que va suposar una greu sanció al Barça; és el cas també de l’actiu paper del club durant el franquisme, que com va escriure Manuel Vázquez Montalbán, es va convertir en l’exèrcit desarmat de Catalunya; és el cas del desacomplexament que va tenir el club a favor de la catalanitat en el període de la Transició, i és el cas, en els últims anys, de la promoció i l’acollida de multitud d’iniciatives a favor de la identitat nacional.

Ara bé, sempre que es tracta la relació del Barça i Catalunya n’hi ha que diuen que al Barça no li pertoca fer política partidista a favor o en contra d’una tendència ideològica, i en bona part és cert. Per això cal emmarcar aquesta presa de posició del “més que un club” en una iniciativa a favor del país, de fer país, de teixir complicitats, de sumar nouvinguts, de fer créixer l’autoestima, de generar empatia, de pedalar per la promoció de Catalunya al món. La diferència entre fer política partidista i fer país és una línia divisòria un punt prima, però cal trobar-li el punt, i és possible i és indispensable fer-ho.

Ara, en aquest context en què l’independentisme és majoritari socialment i sembla prou evident que la creació o no d’un futur estat català serà un debat potentíssim, el Barça haurà d’anar prenent-hi posició. I l’haurà de prendre a l’hora de definir el rol institucional en el marc del procés, que francament és una posició complexa, ja que no serà gens fàcil marcar els tempos, no precipitar-se ni quedar-se massa enrere. I el Barça també haurà de prendre posició a l’hora de definir el club esportivament.

Sí, un dels tòpics de l’espanyolisme és formular una burla basada en la idea que si Catalunya fos independent, el Barça hauria de jugar una lliga catalana contra l’Espanyol, el Girona, el Nàstic i el Mataró. Evidentment, és una burla i no una hipòtesi, ja que el Barça és un dels grans clubs del món i no li seria rendible ni viable econòmicament ni competitivament disputar tal campionat. Alhora, des d’aquests sectors que fan aquesta suposició burlesca, obvien com quedaria una lliga espanyola sense el Barça, i és fàcil d’imaginar-s’ho: un monopoli de victòries del Real Madrid i una gran baixada de l’interès mediàtic. Per tant, més enllà de les suposades lligues catalana i espanyola descafeïnades, és un enigma del procés com se solucionaria la garantia de la competitivitat del Barça i també del Real Madrid. Si finalment es constitueix l’estat català, seria possible el manteniment de la lliga espanyola o ibèrica, però realment seria molt més il·lusionant crear una lliga europea potent i sòlida i que generaria molts més ingressos i interès per als clubs i els aficionats que les que actualment es disputen.

Un altre factor a considerar seria quina posició tindria el Barça dins del país en una Catalunya independent. ¿Finalment podria ser un club a seques? O bé continuaria representant les essències nacionals com ha fet fins ara?

(Publicat a El 9 Esportiu el 10/8/2012)