Jordi Mayoral

Ningú que tingui coneixements de futbol i no sigui partidista en té cap dubte: Messi és el millor jugador del món. I no només això, Messi ja és un dels millors jugadors de la història del futbol. Tot plegat, amb la companyia d’un equip meravellós i d’un tècnic com Guardiola, l’argentí ha aconseguit tots els títols (Lligues, Copes, Supercopes d’Espanya i d’Europa, Copes d’Europa i Mundials de Clubs) possibles amb el Barça i tots els títols individuals (Pitxitxi, Bota d’Or, i Pilotes d’Or). És cert, a Messi li manca l’èxit amb la seva selecció, el Mundial que tindrà el repte d’emportar-se a Brasil l’any 2014.

I torna Messi i aquesta temporada torna més descansat que mai. Torna l’home que ha posat dempeus el Camp Nou i els aficionats del món desenes de vegades, i torna amb un nou repte que és vèncer amb un nou entrenador, Tito Vilanova. I, certament, no és fàcil tornar amb les piles carregades, amb la màxima motivació, amb la gana que es precisa per guanyar, amb l’objectiu de no només lluir-se personalment, sinó de fer gran l’equip, d’assolir victòries col·lectives, de seguir fent llegenda. Per què en Messi torna, oi? Una vegada Xavi Hernández va assegurar que tothom que criticava en Messi acaba retratat. I és així. Però també és normal qüestionar-se -perquè és humà- quina és l’esperança de vida competitiva del crac argentí, quin grau de solidaritat i quina és la relació actual amb els capitans de l’equip i la resta de companys, quines decisions es prenen al club en funció del seu desig, com afronta l’astre els entrenaments. I algú pot creure que aquests fets són poc rellevants, però ho són del tot. Són aquestes les claus de l’èxit, perquè Messi segueixi a l’elit i doni més glòria al Barça i al futbol, són aquests els detalls que un geni amb un talent immens es perpetuï i faci història de debò i no com tantes altres figures del futbol, que per una fama mal païda, per una desmotivació precipitada tallen en sec un capital únic i irrepetible.

(Publicat a El 9 Esportiu el 20/07/2012)