Jordi Mayoral

Arran del patrocini de Qatar Foundation a la samarreta del Barça vaig escriure fa gairebé deu mesos en aquest diari “Adéu, Qatar Foundation”, un article on exposava que l’acord del Barça amb la fundació qatarí no era el millor contracte futbolístic del món en l’àmbit del patrocini, ja que el Manchester United percebia més diners malgrat no ser ni de ben tros, el millor equip del món. Així, l’equip anglès ingressa 34 milions d’euros pel patrocini de la samarreta oficial i la d’entrenament i, per la seva banda, el Barça cobra 30 milions d’euros per temporada incloent aquests dos conceptes. 

Més tard, al mes de febrer vaig escriure també en aquest diari un nou article “La veritat sobre l’acord amb Qatar”, on recordava que des de la plataforma Èxit Blaugrana vam formular en el marc de l’Assemblea de Compromissaris una pregunta senzilla, però clau al president Sandro Rosell: com pot ser que el Mancherster United cobri més que el Barça quan el club blaugrana tenia en el moment de la negociació l’hegemonia futbolística mundial, la virginitat d’esponsorització comercial en la samarreta i un lligam històric amb Unicef? Tot seguit, el mateix president Sandro Rosell va respondre posant en dubte els patrocinis que percebia l’equip anglès, donant a entendre que no eren sòlids i que es podien demostrar incompatibles. I bé, han anat passant els mesos i no només s’han demostrat incompatibles els patrocinis del Manchester United, sinó que fa menys d’una setmana, l’equip anglès i l’empresa automobilística Chevrolet han anunciat un nou acord històric de patrocini esportiu: els red devils, segons ha publicat la premsa de més prestigi internacional, cobraran 70 milions de dòlars anuals (que són uns 56,5 milions d’euros) cada temporada a partir de la 2014/15. Per tant, durant dues temporades (el Barça finalitza el seu acord amb Qatar foundation el 2016) el Manchester United ingressarà gairebé el doble de diners per l’esponsorització de la samarreta que el Barça.

I ara, què podem fer? Francament, penso que cal reaccionar immediatament, ser honestos i acceptar que l’acord amb Qatar Foundation va ser precipitat i tot i suposar un important ingrés econòmic, aquest va ser massa petit respecte el que hauria hagut de suposar. Tot seguit cal arremangar-se, posar-s’hi de valent i trobar solucions per no quedar enrere en aquest aspecte cabdal, i és que el Barça precisa de tots els diners possibles per poder seguir fent créixer el model d’èxit actual, renovar als millors futbolistes, fitxar algun crac cada temporada i donar corda al model de la Masia.

Sí, l’United des de fa més d’una dècada ha demostrat ser un club molt hàbil en el màrqueting i l’esponsorització, però sortosament, el Barça té un producte líder per poder capgirar aquesta situació i hi ha tres opcions: renegociar el contracte amb Qatar Foundation i assolir un acord just, rescindir-lo i cercar-ne un de nou que sí que sigui adequat o bé, buscar una nova via d’ingressos. El que si que és segur és que el Barça no es pot permetre ni un dia més, perquè és un desavantatge competitiu greu, tenir un patrocini manifestament inferior al d’un rival directe.

Publicat a El 9 Esportiu el 6/8/2012)