Jordi Mayoral

En totes les indústries hi ha un petit grup, normalment no supera les cinc o sis empreses, que lideren el sector. Són aquestes cinc o sis empreses les que destaquen per sobre de les altres, les que controlen o intenten controlar el present i el futur, les que tenen presència global de forma destacada en reconeixement i popularitat, les que res no succeeix en el determinat camp sense la intervenció d’almenys una d’aquestes entitats. Doncs bé, en el marc de la indústria futbolística també hi ha aquest grup d’empreses, millor dir-ne clubs, que tenen l’hegemonia. Fonamentalment i des de fa uns quants anys formen l’orla dels millors el FC Barcelona, el Real Madrid, el Manchester United, el Milan i el Bayern de Munic. Són aquests equips els que han brillat d’una forma més destacada en el camp mediàtic, econòmic i esportiu, els que tenen més seguidors als estadis, escampats arreu del món i comptabilitzats a les xarxes socials. Són els equips que més ingressen, els que tenen les icones mundials del futbol jugant als seus equips, són els que han protagonitzat etapes llegendàries.

El repte del Barça és mantenir-se, i dic mantenir-se perquè és prou evident que en forma part, en aquesta elit mundial, en els clubs escollits, en aquesta selecció d’equips que tothom amb certes nocions futbolístiques coneix sobradament. Però com sempre passa, els mercats són oberts, hi ha nous clubs amb ganes de créixer i de formar part dels millors. És el cas de clubs històrics com l’Inter de Milà, la Juventus, l’Ajax, el Liverpool que cada lustre o cada dècada s’estiren i toquen el cel, però que solen tornar a un segon pla. Actualment, hi ha un nou fenomen de clubs amb propietaris milionaris com el Chelsea i el Manchester City, el Málaga CF i ara també del PSG, que fruit d’inversions majúscules intenten guanyar grans títols o posicionar-se amb força, situant-se així en la primera línia. Alhora, darrerament s’estan duent a terme grans fitxatges provinents de països amb economies emergents, equips turcs i russos i també conjunts xinesos, brasilers i dels països àrabs. Com és lògic, caldrà temps per veure si algun d’aquests equips se solidificarà, creant un estil propi i assolint un paper important en el panorama internacional.

Seran diversos factors els que permetran que el Barça no marxi d’aquests cinc o sis clubs mundials que dominen la indústria del futbol. Un dels més importants és l’estil, que en el cas nostrat es basa en la creació del talent a La Masia i el joc ofensiu i de possessió, totalment consolidats. Un altre factor determinant seran els resultats econòmics, les bones inversions en fitxatges, la preservació i creixement patrimonial, un nivell de deute controlat, els bons acords amb els pàrtners i unes despeses coherents. Els resultats econòmics del Barça mirats en perspectiva i més enllà de les típiques disputes entre mandataris i ex mandataris, transmeten força tranquil·litat. Així, tan sols queda mantenir una plantilla guanyadora, liderada per un bon entrenador, perquè els títols continuïn. No cal oblidar-ho, la glòria esportiva és la millor dada per analitzar el bon moment d’una entitat i sempre és fruit de decisions encertades.

(Publicat a El 9 Esportiu el 23/07/2012)