Adonar-se de qui és qui, treure les conclusions idònies i ser valent són detalls determinants. I és que a alguns se’ls veu venir d’una hora lluny: la gent egoista, desconsiderada i insolidària, aquells que fa mandra veure’ls, els que només aporten queixes i problemes. En canvi, n’hi ha que cuiden les petites coses, que es
1- Hem viscut ja gran part de la temporada, uns mesos amb alts i baixos bastant accentuats, amb crisis, èxits i moments de glòria, esperances i desesperances, però com ens sol passar als culers, serà aquest maig que ja arriba quan sabrem si ens enduem els títols, si toquem les estrelles, si fem un temporada
Es nota molt quan algú escriu per escriure, com també és evident qui fa alguna cosa pel simple fet de passar el tràmit. Són el club de la gent que mai deixa petjada, són aquells que viuen per viure, que estan quiets mentalment, que mai s’impliquen, són els que no hi posen l’ànima. En canvi
Després del clàssic, potser que parlem de la Champions, la competició per excel·lència, la que més ens motiva i ens engresca, la que ens fa somiar desperts i ens treu hores de son quan la tenim a tocar. Sincerament, de Champions, mai no en tindrem prou, perquè guanyar-ne és l’alegria més gran i els records
Encara guardo escrites les frases que veia pels carrers durant aquells anys de batxillerat. Quan veia una pintada a les parets se’m dibuixava un somriure, era un fet que donava moral als que crèiem que les coses podien canviar. Eren quatre els més valents, els més descarats, els que ens alimentaven l’esperança perquè nosaltres, per
1. Partim de la base que tots els barcelonistes volem que el Barça sigui el club esportiu líder mundialment. Doncs si establim aquest punt de partida, de tots és sabut que si els ingressos no són els més alts del sector es perd competitivitat. I, darrerament, les dades que anem rebent en aquest àmbit no
1. L’equip torna a brillar, potser no d’una manera colossal, però sí que la crisi esportiva s’ha apaivagat, sí que el càrrec de Luis Enrique no està en qüestió cada mitja hora i sí que els grans futbolistes com Messi, Neymar i Piqué han tornat a treure la seva millor versió. El Barça ha enfilat
Volem guanyar, però moltes vegades només sembla que ho vulguem com un desig, com si fos l’opció que més ens engresqui, perquè empatar és avorrit i, perquè perdre, siguem honestos, és decebedor. Volem guanyar, però ens costa assumir que per fer-ho calen unes característiques, una manera d’afrontar les coses. Volem guanyar, però a vegades ens
1. Ja tenim l’anunci: les eleccions a can Barça es convocaran ben aviat. Ara és l’hora de pensar què necessitem, què ens fa falta per tornar a tenir un club campió, pioner i de referència mundial. 2. Necessitem una candidatura que concreti les línies mestres per fer del FC Barcelona la primera entitat global en
Aixeca el cap i mira-ho bé. Aixeca el cap i fixa’t-hi i pregunta’t si això que veus és un simple artefacte enmig del carrer o és alguna cosa més suggerent. Qui ha realitzat aquesta peça? Quan la va fer? Aporta alguna cosa enmig de la ciutat? L’art a vegades és efímer, a vegades es perd,
Abans-d’ahir al Camp Nou, un mitjà de comunicació feia una macroenquesta per saber l’estat d’ànim i les opinions dels socis, ja que el debat en el barcelonisme cada cop és més viu i més intens. Aquestes són algunes de les preguntes que es formulaven i aquestes són, tan justificades com he pogut, les meves respostes.
Ha estat dificilíssim, fa anys i panys que intentem assolir una majoria social sòlida i decidida, ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, a les portes d’un dia determinant en el qual tinguem ben clar què vol el poble de Catalunya en el seu conjunt. Som a l’avantsala d’unes eleccions que seran memorables,
Totes les eleccions són importants, totes les votacions tenen un punt de transcendent que les fan especials i, certament, en el context concret en què se celebren solen semblar clau i determinants. Però també és cert, que de vegades la proposta continuista és prou sòlida per ser un valor segur i el canvi no sembla
Fer o no fer, jugar-se-la o ser prudent. Massa vegades hem assumit el risc com una opció perillosa, que probablement ens faria perdre allò que tenim i ens ha costat tant d’assolir. És clar, tirar endavant decisions no controlades, sense xarxa, amb un escenari fora de lloc, contradiu tota mena de criteris basats en la
1. Hores després del partit contra el Real Madrid, la majoria de culers devem seguir entre empipats i impotents. La sensació de no poder amb els blancs, de veure’ns superats en tots els aspectes, fa que creixin els dubtes, unes incerteses que es van manifestar per primer cop arran de l’altra derrota important des que