La Fundació Pere Tarrés, ha contribuït des del seu centre de formació (l'Escola de l'Esplai), a la capacitació de més del 30% d'aquests educadors, i continua innovant en els models formatius i en els continguts. La nostra institució celebrava l'any passat el 50è aniversari del primer curs de formació.
Aquest model de complicitat entre el Govern i les entitats juvenils ha estat un èxit, que fins i tot amb les noves demandes de l'educació s'ha anat fent extensiu a la capacitació dels professionals i voluntaris de les activitats extraescolars o paraescolars, com els casal, els menjadors escolars, les ludoteques o altres intervencions educatives fora de l marc escolar. El Govern ha reconegut el protagonisme de les entitats i ha donat suporti supervisat la seva actuació.
Al llarg d'aquest 30 anys, l'esplai i l'escoltisme, han format milers d'infants i joves de la nostra societat, contribuint a fer-los més persones, ciutadans actius i compromesos al servei del país i dels altres, amb més interioritat i més autoconeixement, i amb competències avui requerides pel món productiu, com ara la iniciativa, el treball en equip, o la responsabilitat i l' autonomia. Tampoc cal oblidar l'aportació humanista a molts joves (alumnes) que han fet 100 hores de formació del curs de monitors sobre coneixement socials, psicopedagògics i recursos pràctiques per a la intervenció. Si cada educador en el lleure pot arribar a 10 nens i nenes, l'impacte educatiu i social d'aquests 30 anys, és impressionat. Més d'un milió de persones beneficiàries, que converteix a l'educació en el lleure en un agent educatiu de primer ordre, en una veritable institució.
Ara bé, són temps de celebracions i de generositat però també de construir fonaments sòlids que possibilitin la continuïtat del model i de l'aportació socioeducativa. Justament estem en un moment històric de la formació dels educadors en el lleure. Amb la reforma general de la Formació Professional, i en particular dels Certificats de Professionalitat de caire estatal, s'han aprovat regulacions específiques dels Dinamitzadors (Monitors/es) d'activitats de lleure infantil i juvenil i de Directors. Hem de trobar un encaix adequat entre la tradició de les escoles d'educadors en el lleure molt vinculades a moviments associatius, amb el nou marc normatiu, per a oferir el màxim valor als nous educadors, però salvaguardant l'educació en valors que proposa el món educatiu no formal i vetllant per l'interès superior de l'infant que reconeix la Convenció dels Drets de la Infància . I no tenim massa temps, les properes convocatòries de la formació ocupacional sota els nous certificats de professionalitat marcaran el full de ruta. Com fins ara, l'entesa entre les conselleries de Benestar Social i Família, i Empresa i Ocupació, es vital.
Rafa Ruiz de Gauna Director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés
Trabajar la comunicación en las formaciones para la acción social es muy necesario, tal y como explica Noelia Muñoz en su blog "#edusotv". Ha sido uno de los temas incluidos y mejorados en algunos de los planes de estudio de los diferentes grados. Tanto en Educación Social como en Trabajo Social en la Facultad Pere Tarrés lo hemos centrado en el primer curso, aunque, lógicamente es un tema transversal en toda la carrera.
Al margen de la comunicación verbal, no verbal y escrita, aparecen desde hace tiempo todos aquellos aspectos ligados a internet y que tienen que ver directamente con este tema. Hoy en día la mayoría de entidades sociales disponen de algún espacio en la red. Cada una con diferentes modelos, algunos ya más interactivos, otros todavía algo más estáticos. Pero en general parece que la tendencia es a posicionarse en el espacio virtual mediante las webs y, especialmente, mediante las diferentes redes sociales.
Pero la acción social no se limita a la interacción que establecen las diferentes entidades con la sociedad o los participantes de los proyectos. Cada vez más, los profesionales de la acción social se atreven a publicar en diferentes espacios de Internet.
En general, estos espacios nos permiten poder leer reflexiones frescas en referencia a profesiones sociales e incluso poder establecer discusión con los autores mediante la red. Uno de los valores importantes de estos espacios es justamente el acto generoso de explicar numerosas situaciones, dificultades, reflexiones y decisiones profesionales por las que, todos los que nos dedicamos a estos ámbitos, hemos pasado en algún momento. Así que, además, nos ayudan a hacernos entender que no afrontamos nuestros dilemas y discusiones personales solos, si no que hay posibilidad de ponerlas en común e incluso establecer debate al respecto.
Dada la relevancia de este tipo de trabajos, desde la Facultad Pere Tarrés y conjuntamente con el CEESC hemos querido organizar un acto de debate con diferentes propuestas de blogs que consideramos muy relevantes en la blogosfera de la acción social y especialmente de la educación social.
L'etapa que comprèn dels 0 als 3 anys és una de les més importants en el desenvolupament dels infants. Els darrers estudis, especialment en neuropediatria, destaquen la gran importància d'aquesta fase per al desenvolupament del cervell humà. Al mateix temps, i davant de les noves tendències educatives que es van obrint pas en l'atenció a la primera infància, l'equip pedagògic del departament d'Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés va decidir, ara fa un any, fer un canvi en l'orientació pedagògica de les escoles gestionades.
Aquest canvi implica replantejar la funció de l'escola bressol com un lloc que doni seguretat i confiança als infants, un lloc en què puguin desenvolupar les seves capacitats sensorials, motrius, emocionals, etc. Aquest nou marc de treball suposa un gir de cent-vuitanta graus en l'organització del treball diari de les escoles bressol per buscar espais on l'educador/a passa a ser més observador/a que protagonista. Un temps i un espai en què preval el desenvolupament de les capacitats emocionals, el fet d'estar segur d'un mateix o de saber quin tipus de conducta esperen els altres d'un mateix, que no pas tenir un desenvolupament precoç de les capacitats cognitives, de la capacitat lectora, de la capacitat lògica, etc.
Mònica Jiménez, de l'àmbit d'Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés, ho resumeix afirmant que “l'escola bressol no ha de ser una reproducció de l'escola. En aquesta edat no és tan important l'aprenentatge de conceptes com els colors sinó establir dinàmiques que potenciïn el desenvolupament integral dels infants”.
En aquest sentit, la proposta d'activitats que es fa des de la Fundació Pere Tarrés està molt relacionada amb el món afectiu dels infants, constituït per la família, l'escola i el seu entorn més pròxim. Aquesta aposta educativa pretén canviar el “fer per fer” –en què és important la quantitat de coses que fan els infants, amb el nivell d'activitat que això suposa– per unes activitats centrades en els infants, és a dir, que aportin un valor al seu desenvolupament.
Hem de permetre al nen/a aprendre del seu entorn, i és bàsic fomentar la seva seguretat, només hem d'intervenir quan veiem que és necessari. És un procés d'acompanyament del seu aprenentatge personal a través de l'estima i de la tranquil·litat.
Una part important de l'èxit d'aquest projecte és el treball amb les famílies, la col.laboració entre la família i l'escola és imprescindible a l'hora de dur a terme el projecte educatiu de l'escola. Una de les funcions de l'equip educatiu de l'escola bressol és la de potenciar la implicació de la família al centre, fent-les partícips del procés educatiu que es desenvolupa a l'aula i el centre, desenvolupant al màxim els canals establerts per a la seva informació i participació mitjançant una actitud positiva. Creiem en la importància d'aquesta etapa, atès que juga un paper molt important a l'hora de detectar i acompanyar possibles dificultats dels infants i les famílies.
Anna Bayer Directora d'Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés
L'any 2012 ha estat declarat Any Europeu de l'Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional. La Comissió Europea considera necessari i urgent que tots els ciutadans reflexionin sobre el fet demogràfic de l'envelliment de la població.
Preocupar-se per la participació de les persones grans és una qüestió central en l'agenda gerontològica actual. En general, l'interès sobre això es redueix a la següent qüestió: Com aconseguir una millor participació i més gran de les persones d'edat?
L'envellimet actiu és el procés que permet a les persones grans desenvolupar tot el seu potencial (físic, psíquic i social) al llarg de la seu cicle vital i participar en la comunitat d'acord a les seves necessitats, desitjos i competències. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) el defineix com el “procés on es optimitzen les oportunitats amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida del subjecte”. Així mateix la Solidaritat Intergeneracional és reforçar la solidaritat entre les generacions amb la finalitat de crear una societat per a totes les edats. Fer realitat el paradigma de l'envellimet actiu comporta, entre d'altres esforços, respondre adequadament a la creixent demanda de proporcionar oportunitats d'aprenentatge al llarg de la vida. El nostre repte és crear contextos plurals i de qualitat on les persones grans puguin créixer i optimitzar coneixements i habilitats, per afrontar millor la seva vida a mesura que fan anys. Per aconseguir-ho, ja no serveix tan sols treballar per les persones grans, hem de treballar conjuntament amb les persones grans. Partint de la maièutica socràtica fins arribar a la moderna pedagogia. D'aquesta manera es recupera el valor de l'educació com a eina de millora personal i social.
Per celebrar aquest esdeveniment des del Programa Universitari per a gent gran (PUGG) de la Fundació Pere Tarrés es desenvolupa un programa pedagògic per fomentar un envelliment actiu i intergeneracional, a partir de l'aprenentatge al llarg de la vida. Des de l'educació formal, els alumnes del PUGG, conjuntament amb el joves estudiants de la Facultat, articulen propostes educatives, a partir d'un medi educatiu, per ser els veritables protagonistes d'aquest procés i posar en lloc les seves actituds i habilitats. Adoptar una mirada des de l'educació formal en aquest tema suposa un replantejament del mateix i assumir que la gent gran participa no només quan ho desitgen i com ho desitgen, sinó com un ordre social. I part d'aquest ordre social està basat en un criteri de pràctica de la participació social que es recolza en l'existència de grups d'edat.
Trobar-se en un medi educatiu –l'existència de grups d'edat- pot ajudar a disminuir les barreres que impedeixen que les persones de diferents generacions participin conjuntament. Això suposa deixar de parlar de “participació de la gent gran” o “participació dels joves”, per passar a parlar de “participació AMB…”. L'important no és només participar sinó participar amb. Això obre moltes més possibilitats de participar en tant que valora la trobada, la relació, el contacte i no tant la tasca (participar, fent què?) ni les normes (quin tipus de participació és la que li correspon a la gent gran?).
Al III Congreso Estatal de Mayores, celebrat el 2009, ja van parlar d'aquest tema “les trucades i missatges de Nacions Unides i de moltres organitzacions no governamentals per aconseguir una participació plena de les persones grans, fent possible el diàleg entre les generacions” (Consejo Estatal de Mayores, 2009:4).
Nosaltres ja portem quatre anys,… t'animes a participar? Si vols conèixer i participar en les seves activitats, consulta el programa.
Si vols aprendre més et recomano les següents lectures:
AGE Platform Europe (s.f.). Manifiesto por una Unión Europea sensible a las cuestiones relacionadas con las personas mayores para el año 2020. Brussels: AGE Platform Europe.
AGE Platform Europe, Committee of the Regions y European Commission (2011). How to promote active ageing in Europe. EU support to local and regional actors. Bruxelles: Committee of the Regions.
Parlamento Europeo y Consejo (2011, 23 de septiembre). Decisión nº 940/2011/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 14 de septiembre de 2011 sobre el Año Europeo del Envejecimiento Activo y la Solidaridad Intergeneracional. Diario Oficial de la Unión Europea, L 246/5-1.
Xavier Lorente Director Acadèmic del PUGG de la Fundació Pere Tarrés
El Tercer Sector Social s'ha de consolidar com un sector econòmicament dinàmic i socialment estratègic. La capacitació dels seus directius i directives és un dels reptes que ha d'afrontar en aquest camí. El desenvolupament de les seves competències ha de revertir en una millor estratègia i gestió de les organitzacions i, consegüentment, en el seu impacte social.
Avui en dia, el directiu/va ha d'assumir les diferents funcions de direcció, disseny, comunicació i, fins i tot, intervenció. És a dir, cal que domini l'estratègia, tot analitzant l'entorn i dirigint el rumb de l'entitat. Cal que controli els diferents processos i elements de l'organització per prendre les millors decisions. Cal que tregui el millor dels equips, i, per descomptat, ha de ser una persona amb uns valors i unes habilitats personals enfortits per abordar les diferents situacions complexes que es trobarà en l'art de dirigir entitats.
Disposar d'una visió analítica de l'entorn i les empreses, definir i establir els objectius i les fites prioritàries, gestionar el canvi i la crisi, són elements estratègics clau per mantenir viva l'entitat. Des de la perspectiva executiva, dirigir eficaçment una organització requereix habilitats en la resolució de problemes, l'economia, la comunicació, la planificació i l'orientació a resultats, així com en l'estimulació, motivació i desenvolupament dels equips. A més, a nivell personal, el directiu/va ha de prendre consciència de les pròpies capacitats i limitacions, gestionar bé el temps i l'estrès i treballar de manera continuada per la pròpia integritat personal. Tots aquests elements són necessaris per a dirigir la pròpia carrera professional.
Sempre és un bon moment per aturar-nos a pensar sobre què comprem i per què. Per començar haurem de deixar de banda la informació “enganyosa” dels mitjans de comunicació i pensar en el què, realment, demanen els infants i encara no tenen. Tindrem en compte els materials dels quals està feta la joguina, el format – tenint en compte que es repeteix constantment – i la quantitat de joguines que comprem: el més important no és consumir grans quantitats sinó joguines de qualitat.
Quan anem a comprar no hem d’oblidar:
• No fer distincions de gènere
• Evitar comprar joguines bèl·liques
• Pensem en els infants i no en allò que ens hauria agradat tenir a nosaltres de petits
• Millor joguines per a compartir .
Passos a seguir a l’hora d’anar a comprar:
1. Buscar el joc o la joguina
2. Comparar-la
3. Llegir-ne les instruccions
4. Tenir en compte la persona a qui va dirigida
5. Pensar-s’ho
6. Comprar-la si n’estem convençuts. Hi ha botigues en els quals pots jugar per a tastar el joc i d’aquesta manera compres una cosa que ja coneixes.
I quan la joguina sigui a casa...JUGUEM, COMPARTIM I SIGUEM NOSALTRES MATEIXOS MENTRE GAUDIM DEL JOC I DEL MOMENT.
El passat 15 de març la Fundació Agrupació Mútua i la Fundació Pere Tarrés varen dur a terme la 4a edició d'organització de jornades conjuntes sobre temàtiques vinculades a la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a la dependència, especialment centrades en el col·lectiu de la gent gran. Enguany el marc ha estat L'Any Europeu de l'Envelliment Actiu i les relacions intergeneracionals.
La transcendència de la jornada ha estat important, tan pel que fa a la quantitat (més de 250 persones) i heteregoneitat del públic assistent (professionals de l'àmbit sanitari i social, tècnics de l'administració pública, col·lectiu beneficiari, associacions, entitats, escoles professionals, estudiants...), com pel que fa a la qualitat dels diferents components de les taules i als continguts de les seves ponències.
Les conclusions de la jornada es van fer evidents en el decurs d'aquesta: la temàtica interessa i és necessari realitzar un esforç conjunt per part de tots els agents socials adreçat a l'estimulació d'un envelliment actiu i saludable. Es van poder explicar exemples de com, algunes persones i entitats ja estan realitzant aquest esforç. Però també va quedar palès com les actuacions concretes han d'anar acompanyades del coneixement i el reconeixement del rol social que les persones grans ja desenvolupen. I, perquè aquest coneixement i reconeixement social sigui real, hem de donar un gir a la visió que tenim de la gent gran, fugint dels estereotips i les imatges culturals que els situen en un entorn no productiu, malaltís i ancorat en el passat.
Montserrat Garcia i Oliva directora del Postgrau en Violència Familiar de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés [més informació]
El divendres 11 de marc de 2012, el conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, va intervenir al Fòrum SocialPere Tarrés amb la conferència “El tercer sector social: un aliat estratègic”. La seva conferència, curta i prudent, tenia com a objectiu primordial establir ponts de diàlegs i “conèixer de primera mà les necessitats i inquietuds de les entitats socials”.
Va ser Esther Giménez-Salinas rectora de la Universitat Ramon Llull, qui va presentar al conseller fent una referència al conte de El petit príncep, per destacar que si una cosa té clara aquest economista “és que sap on va”, és a dir, que té les idees molt clares. Una altra de les qualitat que Giménes-Salinas va destacar és que Mas-Colell “és una persona incansable i que està considerat un treballador nocturn”. En aquest aspecte, va ser el propi conseller qui va destacar que el seu màxim col·laborador comença a treballar a primera hora del mati i ell continua treballant per les nits, la qual cosa fa que el departament “estigui operatiu les 24 hores”. Durant la seva intervenció, el conseller va demostrar un coneixement profund del teixit i de les entitats que garanteixen la xarxa assistencial del nostre país, però va reconèixer que li falta ampliar el coneixement del tercer sector. Iniciatives com el Fòrum Social Pere Tarrés són una excel·lent oportunitat per apropar-se i conèixer a les persones que hi treballen cada dia.
Envellir en ple segle XXI, suposa envellir en una societat ràpida amb canvis accelerats i inesperats. Quan els nostres grans eren infants o adolescents, tot succeïa més a poc a poc, més lent, tot el que es donava en el seu entorn més immediat era entenedor, senzill i poc mal·leable. Avui dia els canvis són ràpids i afecten a la seva globalitat, els nostres avis, en moltes ocasions no troben els recursos personals adequats per adaptar-se a les situacions i les noves formes de veure la realitat i com actuar en ella.
Si fem un petit anàlisi de la realitat, podem veure com la Unió Europea es troba en un procés d'envelliment de la població molt significatiu. Des de 1960 l'esperança de vida ha augmentat en vuit anys i les projeccions demogràfiques esperen un augment de com a mínim cinc anys més durant els pròxims quaranta anys. A partir de 2012 la població europea en edat de treballar començarà a disminuir, mentre que la població de més de 60 anys seguirà augmentant en prop de dos milions de persones a l'any, segons un escenari que suposa alts nivells d'immigració continuats i un lleuger augment de la fertilitat.
Avui en dia, és fàcil sentir sovint en el món de l’educació la paraula "psicomotricitat", però, realment tenim clar el que això significa?
Des de la Fundació Pere Tarrés, volem apropar aquest concepte a tots els educadors i educadores de la petita infància i intentar que els professionals de l’educació puguin veure el concepte "psicomotricitat" des d’una altra perspectiva, i és que sovint aquest concepte es confon amb el terme "gimnàstica". Volem demostrar la importància i la relació que té la psicomotricitat amb les emocions al món de l’educació infantil, i més concretament al món de les Escoles Bressol.
Fundperetarres |
dimecres, 29 de febrer de 2012 | 09:56h
En varias ocasiones he escuchado a Nelsa Curbelo explicar que de las comunidades de mujeres indígenas en América Latina aprendió que existen tres tipos de poderes. El poder que se ejerce sobre los demás (el que suele estar en manos de la autoridad), el poder que se realiza con los demás (por ejemplo, la fuerza de un grupo o comunidad) y, finalmente el poder desde los demás, el que te otorgan los otros por el respeto, admiración y confianza que esta persona genera. Este último sería el caso de figuras históricas como Jesús o Gandhi. Me atrevería a afirmar que también Nelsa Curbelo formaría parte de este grupo. Lo he podido comprobar en primera persona en estos días en que he tenido el lujo de acompañarla en su visita a Barcelona con motivo de ser investida Dra. Honoris Causa por la Universitat Ramon Llull (URL) a propuesta de la Fundación Pere Tarrés.
Fundperetarres |
dimecres, 22 de febrer de 2012 | 14:03h
Qualsevol organització humana amb una missió o finalitats, intenta portar-les a terme centrant-hi la major part dels recursos de que disposa. Amb tot, els errors organitzatius, les motivacions de les persones no sempre alineades del tot amb les finalitats, la falta de mitjans que podrien facilitar el treball i altres raons fan que només una part de l’energia introduïda en el sistema es transformi en els resultats que es busquen. Sempre hi ha una part dels mitjans, de l’”energia introduïda” en el sistema que es dissipa. Pensem en altre tipus de sistemes, un motor de gasoil en un vehicle transforma només entorn un 5 % del combustible en moviment del cotxe, la resta, tot i els estudis fets, es perd.
El dia 20 de febrer de cada any ha estat declarat per les Nacions Unides com a dia internacional de la Justícia social. El terme justícia social va aparèixer a mitjans del segle XIX per un jesuïta italià, en Luigi Taparelli. Segurament aquesta expressió ha caigut en desús, i actualment utilitzem altres paraules per a designar les desigualtats socials que existeixen, i la necessitat d’aconseguir unes condicions de vida dignes per a totes les persones.
Rafa Ruiz de Gauna.
Director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés.
Podem definir l’autoestima com la suma de judicis que cada persona te de si mateix, és a dir, el que la persona es diu a si mateixa sobre ella. L’autoestima és el factor que decideix l’èxit o el fracàs de cada nen com a ésser humà. És el sentiment valoratiu de nosaltres mateixos, de la nostra manera de ser, de qui som, del conjunt de trets corporals i emocionals que configuren la nostra personalitat. Tots sabem que l’autoestima als adults és necessària pel bon desenvolupament de la nostra personalitat, i aquesta cal començar a treballar-la ja de ben petits.
Aquesta valoració personal, ens ve donada pel judici que les persones més significatives amb les que ens relacionem fan de nosaltres mateixos. Per això, quan més important és una persona per el nen, més valor tindrà la seva opinió, i per tant afectarà de manera més decisiva en la percepció que cada nen es va formant de si mateix.
De ben petits, els nens i les nenes comencen a apreciar-se segons l’actitud que tinguem envers ells. Veuen a través nostre i tenen d’ells la imatge que nosaltres els donem. Tampoc no saben el que està bé o malament i ho aprenen segons el nostre comportament, el de la família i l’entorn. Som realment el seu mirall i, segons la seguretat que els donem, se sabran autovalorar i tenir o no tenir confiança en ells mateixos.
Els darrers estudis i investigacions que s’estan fent per analitzar les causes del fracàs escolar, ja han demostrat que entre un 30 i un 50% del fracàs escolar és degut a causes emocionals. Entre aquestes, es destaca una manca d’estabilitat emocional del nen, circumstància que pot alterar l’equilibri afectiu i alhora perjudicar el seu rendiment escolar fruit d’una baixa autoestima.
Juan de Dios Serrano, psicòleg i psicoterapeuta afirma que està demostrat que l’èxit escolar no té tant a veure amb les accions del nen o amb el desenvolupament precoç de la seva capacitat lectora sinó amb la influència de factors emocionals i socials, com per exemple, estar segur d’un mateix, o saber quina conducta esperen els altres de tu i el fet de tenir una bona autoestima.
El potencial que porta el nen està als gens, però el seu desenvolupament dependrà dels models gravats per l’experiència en els anys inicials i de la qualitat de la interacció amb els adults, en la que l’emoció juga un rol important. Fins als tres anys, no hi ha record racional i cognitiu, és emocional, el nen només capta el que sent.
En aquest sentit, el Projecte Educatiu que treballem a les escoles bressol gestionades per la Fundació Pere Tarrés, té un denominador comú, estimular l’autoestima dels infants.
L’escola bressol, és per la majoria dels infants, la primera experiència social fora de l’entorn familiar. L’escola bressol, és un espai socialitzador, davant l’Infant s’obre un món de possibilitats, d’aprenentatges i de descobertes on la convivència amb els altres nens i nenes i amb els adults els ajuda a anar-se formant aquesta autoestima.
En definitiva, atendre a cada infant com un ésser individual i únic, reforçant positivament les conductes que realitzi correctament, mostrant-li el què ha fet bé i sobretot fent-li saber, i ajudar-lo a comprendre que dels errors també s’aprèn. No serveix de res culpabilitzar-lo i únicament renyar-lo, el millor és animar-lo i ajudar-li a que s’esforci una mica més la pròxima vegada.
I tot això, ho duem a terme amb les activitats pròpies del dia a dia d’una Escola Bressol. Les mateixes que hem anat fent fins ara, però amb una finalitat i metodologia centrada en tenir temps per conèixer i observar els nostres infants, i en estrènyer la relació amb la família, anticipant i orientant, donant-los pautes si els cal o simplement acompanyant en aquest procés tant màgic com és veure créixer a un infant.
Quan un nen té una bona autoestima, se sent important, competent, responsable, segur de si mateix, es comunica be, és capaç de relacionar-se adequadament amb els demés i rendirà millor en el seu treball escolar, simplement pel fet se sentir-se capaç de fer-ho.
Anna Bayer Directora d'Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés
Existeixen diversos tipus de cooperació al desenvolupament: la cooperació centralitzada-bilateral (governs estatals), cooperació descentralitzada (governs autonòmics o regionals, diputacions, ens locals, ONG), la cooperació financera (recursos financers), cooperació tècnica (intercanvi de coneixements tècnics i de gestió), la cooperació multilateral (fons a organitzacions multilaterals, p.e. ONU) i la cooperació universitària: “el conjunt d'activitats dutes a terme per la comunitat universitària i orientades a la transformació social als països més desfavorits, en pro de la pau, l'equitat, el desenvolupament humà i la sostenibilitat mediambiental en el món, transformació en la qual l'enfortiment institucional i acadèmic tenen un paper importat” (Codi de conducta de les Universitats en matèria de Cooperació al Desenvolupament, 2005).
Anna Rodríguez i Casadevall.
Coordinadora de Mobilitat Internacional i Cooperació al Desenvolupament
Facultat de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés.
Rafa Ruiz de Gauna 
Montserrat Garcia i Oliva
