Hi ha un debat arrelat des de fa anys a les entitats i a les administracions públiques sobre la dimensió del tercer sector social. Hi ha qui creu fermament que hi ha massa minifundisme, i que cal una concentració i desaparició d’algunes entitats. Per contra, hi ha qui reivindica la llibertat de poder ser petit o gran. Sobre aquesta qüestió, certament complicada, alguns comentaris:
Rafael Ruiz de Gauna
Director de Relacions Instit
- L’Estat Espanyol i Catalunya no és una excepció, tenen una estructura productiva fonamentalment de microempreses. Segons dades de l’INE corresponent a l’any 2009 el 95,6% de les organitzacions mercantils tenen menys de 10 treballadors/es. En el cas de les entitats socials, el 70% o no tenen assalariats o són en un nombre inferior a 10 segons dades de l’Anuaridel Tercer Sector Social de l’any 2009 Per tant, el món no lucratiu no és una excepció a les organitzacions que estructuren la societat.
- La llibertat d’associació és, a més d’un principi molt arrelat en l’ordenament jurídic internacional (art. 20 de la declaració dels drets humans ), una pràctica que cal vetllar i desenvolupar. Així, la responsabilitat de la persona per vincular-se a altres i impulsar actuacions d’interès general ha de tenir la màxima protecció i respecte institucional. I aquí qualsevol intromissió és inacceptable. Una altra qüestió és l’eficàcia i eficiència per a la finalitat que ens proposem, sobre la què cal reflexionar permanentment.
- Certament, les entitats més grans poden arribar a més persones i, per tant, oferir els seus valors i serveis. I segurament, tenen més capacitat de fer incidència social i política, especialment quan parlem en termes quantitatius. I d’altra banda, en la prestació de serveis, generen la confiança necessària en els contractadors, i poden oferir una solvència econòmica i financera més alta.
- Si es vol aconseguir més dimensió, es pot actuar de maneres diferents. Una creixent, però hi ha altres especialment vinculades al nou context mundial. Les xarxes d’arquitectura variable per a determinades activitats (internes o externes), les aliances més estables i sòlides, la integració o absorció, són només algunes de les fórmules possibles.
- És important remarcar que en l’entramat no lucratiu, les entitats poden tenir funcions diferents, com si fos un ecosistema de la màxima diversitat, i en el qual són necessàries especies d’ampli espectre i colonitzadores, i altres molt específiques, de nínxol precís, i sovint imprescindibles. Unes poden aportar connexió amb el territori, proximitat i coneixement local, i altres capacitat de gestió, solvència,…
En definitiva, segurament per a algunes funcions i territoris, són millor unes que no pas altres, i les condicions de l’entorn anirà clarificant el seu futur segons la seva utilitat, moltes vegades vinculada als valors de l’organització. Ara, sempre des del màxim respecte democràtic a la lliure iniciativa.