Fundació Pere Tarrés

Educació en el lleure i acció social

12 de novembre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Respon… què?: responsabilitat

La definició del diccionari ens diu que la paraula RESPONSABILITAT suposa:  capacitat de respondre d’alguna cosa, de garantir l’acompliment d’una tasca, el compliment d’un deure, de donar-ne raó, etc.
És interessant prendre consciència del que ens està manifestant aquesta definició:


  •   Respondre d’allò que tenim al davant, amb totes les seves conseqüències, bones i dolentes.
  • Garantir el que està esdevenint amb la nostra supervisió. Acomplir el que aquella tasca o situació ens demana.
  • Acomplir un deure assumit de forma contractual o voluntària, però acomplir-ho de forma conscient i coherent.

Traslladem aquestes paraules a les activitats d’educació en el lleure: centres d’esplai, colònies, campaments, rutes, piscines… 
Assumir la responsabilitat de forma plena i conscient de qualsevol d’aquestes activitats implica tenir clar un concepte fonamental sota el meu punt de vista: coherència. Ser responsable d’una colònia, d’una ruta o d’un centre d’esplai suposa tenir un grup d’infants menors d’edat al nostre càrrec, vol dir que les seves famílies han dipositat la seva confiança en nosaltres i ens han cedit el tenir cura dels seus fills, allò que més s’estimen.
Sense caure en cap extrem dramàtic, hem d’assumir aquesta tasca de forma coherent i responent al que esdevé davant nostre: infants, monitors, famílies, parròquies…
Això implica, entre d’altres coses, donar tota l’atenció als nens que es fan mal i seguir els passos pertinents si ens cal portar-los al metge; intensificar al màxim la vigilància a les piscines; i preparar les activitats amb criteris pedagògics i sentit comú (evitant aquelles activitats que motiven o extramotiven més als monitors que als propis infants com, per exemple, jocs d’embrutar-se fins a límits insospitats, activitats d’imposició -en les quals els infants es veuen abocats a rebre ordres o ser tractats d’algunes formes no massa correctes-, o nits de por que s’acaben convertint en nits de pànic).

Responsabilitat, coherència, consciència i formació dels equips de monitors són per a mi els conceptes clau per garantir l’èxit de les activitats d’educació en el lleure
Els nostres infants es mereixen el millor tracte, que els eduquem amb sentit, oferint-los-hi un exemple de persona que, potser, en cap altre entorn trobaran… Som els seus referents i ens convertim per a ells en els seus superherois… Per què no aprofitar això per oferir-los un model? un autèntic model positiu de persona amb esperit crític, compromís, amb uns valors ferms que l’ajudin a créixer com a persona i que l’animin a canviar el món en el qual viuen. 
*Article publicat a la revista Estris
Maria València,
és presidenta del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!