Un no parar. I sense pretendre veureu-ho tot deunidor el que vaig veient. Sense pressa, llevant-me doreta (el jetlag al revés en fantàstic) i deixant fruir…
L’amabilitat i la cordialitat de la gent és el més gratificant, començant pel Luqui Negro i l’Astrid que m’han deixat ocupar-lis el pis i l’ordinador, i seguint pel Nano i la Pame que ahir em van fer de taxistes, la Vero que no només m’ha buscat els hotels de la Patagònia sinó que avui m’ha fet de guia, l’Eduardo que em va descobrir la milonga del Centro Leonès, i la Gabi que avui em porta a noseon,… o els amigotes del Lucas que demà em conviden a un asado… Només per això ja valia la pena venir i ara em sap greu no haver previst uns dies més a Buenos Aires.
La cancha del Boca Juniors és de colorins, predominant el blau i el groc (que deu ser l’equivalent blau-grana), però de fora no té cap gràcia. Quina diferència amb la majestuositat del Camp Nou o -si m’apures- amb l’elegància neoclasica de l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc. I posats a comparar… molt més elegant l’estadi del River, a Palermo, envoltat d’un barri més endreçadet que el de la Boca. No sé no sé però si jo fos porteño potser m’inclinaria pel River… em fa l’efecte que és més senyor.
Per cert Albert Setó, tu seràs el cap d’esports de BTV però no te n’enteres. El Cebollitas era un equip de barri del Maradona que ja no existeix (m’han dit que potser no va existir mai com equip) per tant que no té marxandaixin (es diu així?).
A la Boca, el Caminito és el més pintoresc: un carrer per als turistes que conserva (o reconstrueix en pla “poble espanyol”) les casetes que hi havia abans i que ja no tenen res a veure amb un barri pobre, degradat i insegur. Però és maco trobar un vell cantant tangos davant un cafè i una parella marcant-se uns passos amb molt d’estil i professionalitat.
Demà seguiré que ara me’n vaig a veure tango de debo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Para mi fue un placer acompañarte en el paseo de hoy !
Tendrás que volver pronto para seguir recorriendo Buenos Aires !!!!
hola guapo! vaja, vaja, així que el nostre lucas t´ha recollit de les malas calles. veig que l´aventura americana et senta fantàsticament. i res, que segueixis tan bé com fins ara. per la meva part, tinc molts lios al cap, tat professionals com personals. però deixaré que passi la tempesta i arribi la calma.
me´n vaig a llegir el diari. primer diumenge de rutina!
petonet ben gran. i un altre pel lucas! i un altre pel gatet de castelldefels! no li tinguis ràbia, per favor.