Explicar-ho tot és impossible. En tot cas faré un repàs d’anècdotes. El personatge més impresentable fins ara ha estat el Coque, el gat del Lucas i l’Astrid que se m’ha pixat al llit aquesta nit… i no es argentí, és català de Castelldefels!!!!
Els porteños, en canvi, són encantadors, com un senyor que li pregunto pert un autobús i acaba acompanyant-me al metro i pagant-me’l o els amics del Luquy “el negro” que volen portar-me de “cena de hombres” (Machista que diu l’Astrid) aquest vespre: Quitxi el ruso, el Petiso, el Pita, el Nex (que és advocat i li diuen doctor) i l’Iguana… la majoria són del Boca (menys el Lucas com ja haureu comprovat) i diumenge em volen portar a un partit.. … però ja no hi seré.
El primer dia sencer ha estat una marató de descobertes. Vaig començar per la tomba d’Evita i vaig acabar sopant amb el Luquy i l’Astrid a un restaurant del germà del Che Guevara. Si cliqueu aquí sota veureu més fotos i llegireu més coses.
El cementiri de Recoleta és una cosa ben curiosa; diuen que “és més barato viure tota la vida derrotxant i donant-se tots els plaers que no pas ser enterrat quan et mores al cementiri de Recoleta”; el pam quadrat de panteó (alguns són petitíssims) surt més car que el d’un pis de Barcelona. El barri també és senyorívol i de botigues molt exclusives sobretot al carrer Alvear; també em va sortir força cara l’amanida i el “cafè de Paris” (granitzat de cafè, gelat, wisqui, charlotte i tiamaria) que em vaig fotre a La Biela una de les terrasses més fashions del barri.
I de la Recoleta me’n vaig anar a peu cap a l’Avenida de Mayo i vaig parar a fer una sidra al famòs Tortoni, diuen que el primer cafè (aires parisencs) no només de Buenos Aires sinó de tota l’Argentina (la foto gran és d’allà, al costat del Gran Gardel).
Abans de sopar em vaig veure amb la Gabi, la psicologa argentina amiga de respiracions de la Magda, i vem quedar que divendres em portaria a un lloc on ballessin tango. Que una terapeuta psicoanalista argentina et porti al tango a Buenos Aires supera totes les previsions.
Al costat de carrers força bruts, amb les aceres plenes de forats i una certa deixadesa general, els parcs de Palermo prop d’on viuen en Lucas i l’Astrid podrien ser britànics o suissos plens de gent ociosa prenent el sol, fent footing o passejant el gos a manades. Hi ha una cosa curiosa que també contribueix a veure la gent “desfassada”, tothom va en màniga curta, fa calor… i les botigues s’omplen de boles i arbrets plens de neu… perquè s’acosta Nadal!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veig que t’ho estas passat molt bé, pero encara et falta la foto al costat del Maradona de
tamany natural i de metall que hi al museu del Boca.
Petons
Conxa
Hola Xavier,
ja veig que està prou entretingut. tan sols dir-te que la marta, la vostra productora, ja m’ha fet arribar la còpia del 4arst de nou de Terrassa.
Moltes gràcies i tan sols un però, calia repetir les imatges de la despenjada?
Salut I bon viatge!
Josep
Xavi, quina enveja, fa un any em passejava pel florida…..et seguire cada dia….ah¡¡¡i a boca ves al restaurant "el obrero".
Aquest viatge el recordaras tota la vida, disfrut.el.
Molt bon viatge¡¡¡¡
ramon
Hola fill, soc ta mare i t’envio un massatge,… no, un mIssatge.
Estic molt bé.
El Jofre ha vingut a dinar avui i m’ha ensenyat aixó de les fotos.
Fa un dia molt maco i no vol ploure per omplir la cisterna.
Me’n vaig uns dies a Súria perque ta germana em fa marxar, perque com que soc vella faig imprudencies i m’he fet mal al braç bó. I perque no em quedi sola aquests dies que ella marxa de pont, m’avia cap a Súria.
Molts petons que tinguis una bona estada i que t’ho passis molt bé.
Dona records a aquesta gent que estás i els hi agraeixo molt que estiguin per tu.
Molts petons! Un altre dia ja et tornarem a escriure.
Xavi, estàs estupendo amb el Carlitos. Suposo que hores d’ara ja deus de tenir un domini absolut del tango i dels tanguistes.A veure si poses la ruta, sinó no sabrem on pares quan surtis de B.A.Una abraçada, i gaudeix d’aquests dies.