Avui els diaris i els blocs es fan ressò de les declaracions de Joan Puigcercós a Europa Press sobre la posició d’ERC al referèndum. Alguns blocaires en destaquen la possibilitat que es decantin pel vot en blanc, però a mi em sembla que les declaracions no exclouen altres opcions. Literalment, segons la notícia de Vilaweb,
Aquesta setmana, concretament dimarts, ha fet un any que va aparèixer a l’Avui un article d’Hèctor López Bofill que duia aquest mateix títol i que s’ha convertit en un altre dels referents bàsics d’aquest procés que estem vivint. Rellegir-lo pot donar una perspectiva excel·lent per valorar l’evolució del sobiranisme i arribar a la conclusió que
Avui a Tribuna catalana s’hi pot llegir un article sobre la possibilitat que el PSOE obtingui la majoria absoluta en les properes eleccions. La idea seria que la reforma dels estatuts i el procés de pau a Euskadi deixarien el PP sense elemenst de desgast i Zapatero es convertiria en tot un líder. Potser és aviat per saber
Dissabte passat, unes 2.000 persones convocades a l’Auditori de Barcelona per la CAL van demanar un estat per motius lingüístics i culturals. Avui, el web www.noenelnostrenom.org, contrari a les retallades de l’estatut, ha superat les 4.000 adhesions. A l’espera que la Plataforma pel Dret de Decidir digui com es posiciona sobre el referèndum el proper 19 d’abril,
Les declaracions d’Alfonso Guerra qualificant d’infumable l’estatut aprovat al Parlament de Catalunya són d’aquelles que reparteixen per a tothom. Deixa en evidència els qui afirmen que tindrem un bon estatut. CiU, per exemple. La resposta de Felip Puig ha estat modèlica com a argument recargolat, incomprensible i ridícul. CiU sap que un estatut que agrada
Defensar la trajectòria i els actes d’un polític i reclamar que, per una vegada, se li faci un reconeixement públic de desgreuge és una iniciativa potser abocada al fracàs i potser inútil en una situació política tan partidistament interessada com l’actual, però que només la llibertat del blocaire permet dur a terme. Aprofito aquesta llibertat,
Benvolgut Enric: En la teva resposta a la meva carta oberta em recordaves que ni la Generalitat ni el Parlament són sobirans i que són fruit d’un acte de "gràcia" (les cometes són teves) concedit per l’amo espanyol en altres moments passats. M’alegra constatar que comencem amb bon peu i que ens entenem en coses
Ja vaig escriure fa uns dies que l’independentisme, tant el parlamentari com l’extraparlamentari, en totes les seves expressions, faria bé d’arribar al referèndum defensant una única opció, ja fos el NO o el vot NUL. D’entrada, si es dóna per fet que el SÍ serà majoritari i que no hi ha res a perdre, el
L’Enric Borràs ha tingut l’amabilitat d’afegir un comentari molt interessant al meu bloc d’ahir. Li ho agraeixo i em permeto de respondre-li amb aquesta carta oberta: Benvolgut Enric: Una de les coses que més ràbia em fa és saber que a CiU hi ha independentistes estancats, és a dir, persones que volen decididament que tinguem
Que el sobiranisme d’aquest país s’ha posat a caminar amb passa ferma és una realitat innegable. Si fa uns anys teníem un partit que s’autodefinia com a nacionalista amb majoria al Parlament i un independentisme residual, ara aquest independentisme ja no té res de residual, i no sols és parlamentari, sinó que governa, això sí,
Avui toca felicitar-nos per la notícia d’aquest alto el foc permanent. Esperem que sigui l’inici d’un procés de pau que deixi enrere per sempre més l’ús de la violència per reclamar un Estat propi. Però amb aquesta notícia canvien les regles del joc de la política espanyola. Ara Zapatero té un problema. La renúncia a
He sentit el parlament de Josep-Lluís Carod-Rovira al Congrés i l’he trobat encertadíssim. Crec que pot ser pres com un discurs simbòlic. Gairebé tots els que Carod ha fet a Madrid són per recordar, però el d’avui fa la impressió que marca l’inici d’una nova etapa. Sentint Carod un s’adona que aquest país té un
Enric Borràs i altres persones han encetat una campanya que promou el vot nul en el referèndum de l’Estatut que previsiblement s’ha de fer el 18 de juny. Quan aquesta proposta encara no s’havia formalitzat, el mateix Enric Borràs va escriure un comentari al meu bloc on m’avançava les seves intencions. En aquell moment, la
Avui que fa dos anys que el PSOE va guanyar les eleccions és normal trobar balanços, referències als atemptats i altres reflexions que tenen com a subjecte la política espanyola. Per a mi no tindria cap interès especial si no fos que aquestes reflexions van posant en relleu una cosa que sí que ens afecta:
Divendres passat em feia ressò de la recollida de signatures que s’està duent a terme al lloc web www.noenelnostrenom.net i que espero que sigui un èxit tan rotund, com a mínim, com el 18-F. Aquesta iniciativa té un horitzó en el referèndum del 18 de juny. Des d’aquest espai que ens facilita Vilaweb i a