Blog d'en Xavier Mir

Aquesta setmana, concretament dimarts, ha fet un any que va aparèixer a l’Avui un article d’Hèctor López Bofill que duia aquest mateix títol i que s’ha convertit en un altre dels referents bàsics d’aquest procés que estem vivint. Rellegir-lo pot donar una perspectiva excel·lent per valorar l’evolució del sobiranisme i arribar a la conclusió que aquest 2006 el moviment tindrà el punt d’inflexió necessari. Aquests processos són lents, però sempre arriba un punt en què esclaten, s’acceleren. Per què no ho ha fet abans? Les raons poden ser nombroses i les anàlisis, complexes. Però es poden apuntar alguns elements.

Un dels aspectes clau, i en la meva opinió catalitzador del procés, ha estat el salt electoral d’ERC, que estava a punt per recollir els vots que fugien de CiU a la recerca d’una alternativa clarament catalanista i gens ambigua. Cal felicitar, doncs, Carod, Puigcercós i companyia per haver trobat en ERC un partit històric que es podia rejovenir i haver dut a terme aquest rejoveniment. Gràcies a aquella visió política, avui l’independentisme té un partit que no sols té 23 diputats sinó que, a més, és al govern. Aquest és un actiu que l’independentisme parlamentari no pot menystenir, ja que l’experiència de govern és necessària per guanyar crèdit i continuar impulsant el país cap a un estat propi. ERC és el màxim exponent de l’independentisme parlamentari, però aniria bé que no fos l’únic, que altres partits vagin posant aquesta opció damunt la taula.

Hèctor López Bofill, però, apuntava el risc que ERC seguís un procés semblant al de CiU i s’anés allunyant del sobiranisme. Certament és una cosa que l’independentisme no es pot permetre. El procés que ha seguit ERC ha estat massa lent i costós perquè ara un altre partit l’hagi de tornar a iniciar partint de zero. Per això és molt bo que hi hagi la Campanya Unitària per l’Autodeterminació fent l’escac a ERC, a punt per saltar quan convingui, a punt per recollir suports massius de l’independentisme si ERC se’n distanciés. Fins ara no hi ha indicis que això hagi de passar i l’etapa de reforma de l’estatut continua essent un moviment estratègic amb data de caducitat, però ERC ja sap que acusaria segons quina estratègia emprengués en acabar el debat estatutari.

El 2006 ha tingut lloc un fenòmen puntual que també ha servit de catalitzador: les manifestacions de l’11 i el 18 de febrer. Aquestes concentracions han significat l’entrada en escena d’un nou actor: la Plataforma pel Dret de Decidir. La PDD és el punt de trobada de l’independentisme extraparlamentari no partidista, un element imprescindible per fer avançar el projecte al marge dels grups polítics. Tot i que la PDD s’ha plantejat defensar que som una nació i que tenim el dret de decidir, és evident que un cop el nou estatut nega totes dues coses cal anar més lluny.

Aquests fenòmens actuen en una societat que ha anat canviant els darrers anys de manera potser imperceptible, però que ara es pot fer visible. Només cal veure l’actitud d’Òmnium en l’etapa anterior i en l’actual. Només cal fer una ullada a l’Observatori de l’Estatut o veure com evolucionen les adhesions d’un col·leciu de menors de 45 anys a No en el nostre nom.

Aquest mes i el que ve hi haurà contactes, assemblees, reunions, articles, diàleg, etc. Serà una cursa frenètica per arribar a una posició unitària en el referèndum previst per al 18 de juny. Al marge de quin sigui el resultat final, els NO i els vots nuls, sigui amb l’expressió que sigui, tindran un gran pes que no es podrà obviar. La legislatura farà un tomb i ès donarà per acabada l’etapa de les reformes estatutàries.

Enmig de tot aquest clima polític i amb aquestes expectatives de futur, un pacte entre PSC i CiU per deixar ERC i ICV a l’oposició seria un error monumental per a CiU. Potser Jordi Pujol ja ho ensuma i intenta reconstruir els ponts de diàleg amb ERC. Caldrà que s’espavilin i que es facin creïbles, perquè l’oportunitat que té CiU de pujar al tren del sobiranisme arriba ara i no passarà mai més. Si CiU no reacciona, si no ajuda a fer pinya per la sobirania, quedarà per sempre més fora de joc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!