Dissabte passat, unes 2.000 persones convocades a l’Auditori de Barcelona per la CAL van demanar un estat per motius lingüístics i culturals. Avui, el web www.noenelnostrenom.org, contrari a les retallades de l’estatut, ha superat les 4.000 adhesions. A l’espera que la Plataforma pel Dret de Decidir digui com es posiciona sobre el referèndum el proper 19 d’abril, Òmnium continua informant i debatent. Les aigües de la societat civil es mouen intensament. Per Sant Jordi hi haurà actes reivindicatius de diverses associacions. A més, continua la campanya www.votaindependencia.org .
Amb tot això, al llarg del mes d’abril o a tot estirar al maig caldria un gran debat mediàtic. Televisions i diaris no poden continuar amagant aquest moviment social que s’està coent. Una societat civil unida en les seves demandes de sobirania no es pot ocultar durant gaire temps. Com a independentista, emplaço els dirigents de cada cèl·lula del teixit associatiu independentista perquè continuïn treballant per una única i gran campanya destinada, en primer lloc, a rebutjar l’estatut, i en segon lloc, a posar sobre la taula el debat per la sobirania.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si posem damunt la taula dels partits allò que sempre es queda al calaix –encobert de tanta paperassa estatutària–, és a dir el plebiscit per la independència de Catalunya, no ens cal perdre ni un segon de la nostra vida en rebutjar estatutets. Tenim d’altra feina urgent.
Votant per la independència de Catalunya, l’estatut s’autodestrueix.
12 Abr, 2006
Tenim prou coratge els catalans?
Ara seria el moment. En l’última enquesta del COP, al PP li donen una davallada electoral al Parlament de Catalunya que arribava a una intenció de vot del 4,4%. Hi ha un país, on el llindar electoral està al 5%; us sona?
Una llei electoral com la del País Valencia, suposaria un terratremol polític al principat al qual ara, ja hi estàvem acostumats.
Ja veuríem la cara del botifler vilanoví amb la suor freda, al diputat Cirera amb tremolor de genolls, i al difusor de l’autoodi Llorens bramant a la seva columna al diari Segre.
Però hi ha un problema, no tenim prou coratge, ells ja ho hauríen fet, no ho dubteu. Per començar, el PSC-PSOE en les qüestions importants sempre està al costat del PP, són igual que germans: fan veure que es barallen, però comparteixen vincles de sang. I CiU no superaria la pressió de les oligarquies del país, ja veieu la seva consistència en el tema de l’estatut i en el referèndum a la Contitució Europea.
Per, faria força patxoca veure al PP com a força extraparlamentària. I, a més a més, ara podria ser un bon moment, atès que els hi demanen moderació per encarar el problema basc, i a sobre la brunete mediàtica està en la lluita fraticida ABC versus COPE.
Ho diem seriosament, caldria reflexionar-hi.