Ni abans, ni després
… intentant desoxidar-me, físicament, el dijous per la vesprada…
… fa trenta anys algú em diu que faria açò ara… i em descollonaria a la cara…
… ara em diuen de fer el que feia aleshores… i em descollonaria a la cara…
… conclusió… tant descollonar-me… va i m’he quedat capat…
- post complementari a les paraules. sempre màgiques, de l’amic Carles Subiela, @SubielaCarles: