Ni abans, ni després

… intentant desoxidar-me, físicament, el dijous per la vesprada…

… fa trenta anys algú em diu que faria açò ara… i em descollonaria a la cara…

… ara em diuen de fer el que feia aleshores… i em descollonaria a la cara…

… conclusió… tant descollonar-me… va i m’he quedat capat…

+ piulada

 

  • post complementari a les paraules. sempre màgiques, de l’amic Carles Subiela@SubielaCarles:

“Sols hi ha dos dies

quan no es podrà

viure i sentir

goigs i alegries:

L’un és ahir, l’altre és demà.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *