Mails per a Hipàtia

De vegades les coses s’emboliquen i un viatge que volies relaxant i plaent esdevé una mena de cursa d’obstacles. M’ha passat, de nou. La gent de l’ANC Irlanda havia organitzat dues conferències en les universitats de Belfast i Cork i una trobada amb catalans a Dublín que, finalment, per culpa de la guerra sobretot, s’ha convertit en un autèntic viatge llampec. Arribar al migdia a Dublín, cotxe cap a Belfast, xerrada, sopar, viatjar fins a Cork, xerrada, sopar, viatge a Dublin, xerrada, sopar i avió cap a casa. Una marató que l’amabilitat dels amfitrions ha fet superable però que ja no sé si tinc edat per a fer.

A Belfast i Cork els actes eren d’un format més acadèmic, respectivament en la Queen’s University i l’UCC, parlant del sentit avui de termes com llengua global o llengua minoritzada, tema que compartim els parlants del català i els del gaèlic irlandés. Ací teniu el pdf de la presentació que vaig fer.

 

A Dublin, al Teacher’s Club on ja havia parlat alguna vegada abans el debat va ser més clarament i directament polític car la gran majoria dels assistents eren catalans. Que encara vam tenir una bona ocasió de seguir xerrant en acabar la conferència. Em va fer molta il·lusió quan em van explicar que era la primer vegada que es trobaven en dos anys, per causa de la pandèmia.

Abans de la xerrada vam quedar amb el dirigent del Sinn Feinn Mícheál Mac Donncha, que havia estat el batlle de Dublin durant el Primer d’Octubre i va fer hissar la senyera a l’ajuntament en senyal de solidaritat. Vam estar un parell d’hores xerrant i encara es va voler quedar una estona a la conferència. Va ser una xerrada molt instructiva encara que jo no li vaig poder explicar massa bé com és que els polítics catalans estan fent el que estan fent. Ell no ho entenia i jo tampoc.

 

Ací teniu el vídeo de la presentació a Belfast.