Turning Torso
L’altra volta que vaig estar ací, farà un any, no vaig poder venir a veure’l. Era un dia d’una pluja universal que prou feina vaig tenir per a eixir amb vida de tot allò. Avui en arribar-hi i instal·lar-me he vist que era tan a prop que no he pogut resistir un passeig.
I, de prop, la torre m’ha reconciliat amb Calatrava. A mi és un arquitecte que sempre m’ha agradat i crec que la seua obra ha de quedar al marge del mangoneig polític, del qual ell forma part i del qual en tot cas haurà de respondre. I crec que ha de quedar a banda perquè la seua obra, en casos com aquest d’ací, el supera fins i tot a ell mateix. Aquesta torre vista de nit des de la finestra és simplement màgica. Una obra d’art. Un plaer per a la vista i supose que també per a viure-hi. Un encert que no pot ser invalidat per les coses estranyes que puga haver fet el seu autor.
PS: amb Santiago Calatrava i Valls he compartit Nit dels Octubre i sé que està orgullós de proclamar la seua catalanitat -si més no lingüística- allà on va i llibre que es publica sobre ell. Amb Cellini no vaig arribar a temps.