Sant Jordi, de nou amb llibre
Un altre Sant Jordi amb llibre al carrer, en aquest cas “Fronteres”. Un altre any, doncs, amb el ritual d’anar a les paradetes a signar, de trobar-me amb els lectors, de passar vint-i-quatre hores immers en el món dels llibres. De fet més encara perquè ara hi ha la moda que també se’n signen la vesprada abans i ja he començat el 22, amb dues signatures en llibreries.
Enguany, però, tot ha quedat desballestat per la meteorologia. De primer plovia i feia sol, una cosa suportable. Però de sobte, cap al migdia, ha aparegut una cosa que semblava un huracà i que ha fet malbé algunes, sembla que moltes, de les paradetes. Jo en aquell moment estava signant a la paradeta que la Llibreria Altair tenia al Passeig de Gràcia i he vist amb estupor com s’envolava la parada, grossa, d’Abacus, que estava just al costat. El desastre ha estat important, tant que han acabat per tancar la parada al migdia, perdent per tant moltes oportunitats de venda. Jo he aguantat bé, tot i que la revolada m’ha trencat els paraigües, doblegant el mànec amb la força del vent.
A la nit, per fi després de dos anys, hem pogut recuperar el sopar d’amics tradicional a ca’l Jordi Balló. Ha estat un relax fantàstic tot i les històries dels dos anys de pandèmia o les amenaces de la crisi bèl·lica a Rússia. Hem hagut d’esperar molt temps per aquest Sant Jordi que pensàvem que ja seria normal i encara que no ho ha estat ben bé, al final ha valgut la pena.