Mails per a Hipàtia

Dimecres tocava Perpinyà. Presentació a la Casa de la Generalitat. Amb un públic ampli i amb ganes de xerrar, amb un interés molt especial i lògic per com es comportarà l’estat francès respecte a la república catalana. Hi van aparèixer temes molt interessants i em vaig alegrar de coincidir amb alguns dels nordcatalans que coneixen bé l’administració francesa i les seues giragonses. Calma i tranquil·litat.

Com que vaig arribar amb temps em vaig fer un cafè a la plaça que hi ha al darrera i em va sorprendre veure que hi venien estelades, en les dues versions. No recorde haver-ho vist mai abans això. Senyeres sí, tantes com vulgueu. Però estelades? Em diuen que l’impacte de la Via Catalana i la seua entrada al nord ha estat important i recorden que la portada de L’Independant de l’endemà era com a mínim favorable. Cosa estranya fins fa poc.

Joan Lluís Lluís em va fer d’introductora, cosa que personalment considere un luxe que ja justificava per ell sol la visita. És una persona que admire profundament. I els bons amics de la Llibreria Catalana, gent absolutament imprescindible, van vendre els llibres. De tornada em sentia content. Per tot plegat.