Nocturn

Deixa un comentari

Això de Frankfurt mareja un poc. Tant de llibre no et deixa veure els llibres. He passejat astorat per recintes inimaginables per a mi, com ara un estand vietnamita, un de còmics en mongol, els de Taiwan, reclamant també la independència, una colla de religiosos i espirituals que en algun cas feien por, uns que fabricaven paper allà mateix. Acostumats a que aquest tipus de fires només siguen per a cotxes o rentaplats trobar-se enmig dels llibres trasbalsa.

Els experts però avisen que la fira de veritat passa en un altre lloc: als passadissos dels hotels i especialment de determinats hotels. Així que anem a prendre’n una a un dels hotels més imponents de la ciutat, clàssic i bonic, on tot de traficants de llibres es passen sms amb preus. La copa costa un ull de la cara i mentre xerrem sense nord clar observem el pati i els especímens. A la porta Màrius Serra ens posa en antecedents i una senyora passa pel seu costat i li diu alguna cosa. Mira el mòbil i sembla que hi ha un sms nou. Li deuen haver venut els drets de traducció a l’arameu potser? Estic segur que a ell li encantaria que fos al kamasí però és inabastable això. Em quede amb l’intriga mentre agafe un taxi que em torna al meu hotel.

Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges el 11 d'octubre de 2007 per vicent

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.