Mails per a Hipàtia

Això de Frankfurt mareja un poc. Tant de llibre no et deixa veure els llibres. He passejat astorat per recintes inimaginables per a mi, com ara un estand vietnamita, un de còmics en mongol, els de Taiwan, reclamant també la independència, una colla de religiosos i espirituals que en algun cas feien por, uns que fabricaven paper allà mateix. Acostumats a que aquest tipus de fires només siguen per a cotxes o rentaplats trobar-se enmig dels llibres trasbalsa.

Els experts però avisen que la fira de veritat passa en un altre lloc: als passadissos dels hotels i especialment de determinats hotels. Així que anem a prendre’n una a un dels hotels més imponents de la ciutat, clàssic i bonic, on tot de traficants de llibres es passen sms amb preus. La copa costa un ull de la cara i mentre xerrem sense nord clar observem el pati i els especímens. A la porta Màrius Serra ens posa en antecedents i una senyora passa pel seu costat i li diu alguna cosa. Mira el mòbil i sembla que hi ha un sms nou. Li deuen haver venut els drets de traducció a l’arameu potser? Estic segur que a ell li encantaria que fos al kamasí però és inabastable això. Em quede amb l’intriga mentre agafe un taxi que em torna al meu hotel.