Newsweek
La revista porta la data del 31 de desembre i una portada magnífica: una fotografia de Manhattan en blanc-i-negre, vestigi d’una època històrica, i un hashtag de Twitter que diu simplement #lastprintissue, o siga ‘darrer número imprès’. Falten només dos mesos per a què Newsweek faça vuitanta anys però per a quan el temps arribe ja serà només una revista online, sense ni tan sols web pròpia.
Ja li va passar fa anys a Life. Life avui només és una web on quan sentim la nostàlgia podem repassar fotos velles d’una qualitat artesanal. I també US News & World Report es va apagant a poc a poc, absent dels quioscos i les llibreries on havia esdevingut símbol dels qui volien llegir alguna cosa més que la resta dels mortals.
És en definitiva un món que s’acaba. Fa vint, trenta anys, Amèrica no era res sense les seues revistes. Newsweek era el braç armat nacional d’un Washington Post que no reeixia a ser llegit fora del districte federal. Time simplement era el model a seguir arreu del món. US News & World Report causava entusiasme pel seu atreviment. I Life era inevitable. Avui, des de la setmana vinent, de les quatre grans revistes que conformaven el panorama mediàtic americà només en quedarà una. Fins quan?
És evident que s’han obert altres camins. Que les revistes de periodicitat no setmanal semblen viure un moment plàcid, que molts diaris es repleguen de la setmana i es concentren en els weekends. Però entre els uns i els altres han mort la revista setmanal, com a mínim a Amèrica.
I amb ella se’n van records, maneres d’entendre la informació, opinions assenyades i grans, enormes, reportatges que causaven la meua admiració. Veure aquelles signatures d’un article de dues pàgines escasses on havien treballat set o vuit periodistes era per a mi com visitar un planeta llunyà. Van ser, aquestes revistes, les primeres publicacions globals i potser per això mateix la globalitat se les ha emportat abans que no a la resta.
El buscaré, aquest darrer número de Newsweek, i si el trobe el guardaré però a l’estanteria dels llibres. Serà un gest de respecte inútil i innecessari. Però sincer.
(El meu article d’ahir a El Punt-Avui. Per cert ja la tinc, la revista)