Matí plàcid al llac de Ginebra
Publicat el 24 de febrer de 2008 per vicent
Matí de diumenge plàcid, calmat, a Ginebra. Fa un solet tan prudent com agradable. El Jet d’Eau penja cap a fora del port i els indígenes diuen que això vol dir que demà farà mal temps. Avui no el fa. Passegem a la vora de l’aigua fins el restaurant que agradava la Rodoreda. Al comentari la mort de Palau. Els darrers estius hi hem anat diverses vegades a la seua Fundació, a Caldetes, on fan recitals interessants de poesia i música. Algunes nits ell mateix seia al balcó del seu apartament a escoltar. En aquest país on sovint fem tard Palau sembla haver viscut un final com mereixia, amb reconeixements i amb somnis com la fundació duts a bon port.
Quan es fa l’hora de dinar anem als Banys de Paquis. Un indret magistral pel qual han lluitat molt els nostres amics. Ens hem assegut al sol i hem menjat un plat excel·lent cuinat per una catalana que respon al nom de Montse. Al costat hi ha els qui passen l’estona a la sauna i es remullen després al llac. Una cosa és que el dia siga plàcid i una altra aquest exercici exagerat de contrastos. S’està bé al solet però només de pensar en posar-me a l’aigua ja m’entra el fred. Tot és cosa del costum, és clar. Em diuen que la sauna hivernal ací a Paquís ha tingut un èxit fenomenal els últims anys. Des de les tumbones es veuen els cims nevats que envolten la ciutat però la petita platja és plena de gent a més no poder. Aquesta és una ciutat certament civilitzada i agradable i el ritme d’aquest diumenge al matí ho confirma.
Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari
I parlant de Suïssa per què la nova Copa America no s’organitza en uns dels ports més propers a aquest país o un altra ciutat per redistribuir més les promocions de les ciutats, una vegada València ja ha estat promocionada a costa de les finances de l’herari public i ara és pugueren usar per a majors menesters?
Fa trenta anys que no hi he tornat a Ginebra, després d’uns anys d’anar-hi sovint. No sé com és actualment, però aleshores em semblà una ciutat on viure a gust, una Barcelona a escala més humana (amb port i mar –el llac–, aeri, història, cultura, cosmopolita, etc.). M’agradava molt Ginebra i m’hi has fet pensar.