Mails per a Hipàtia

Romário es va acomiadar ahir de la selecció brasilenya de futbol. Estic convençut que mai no tornaré a veure jugar a ningú com ell. Hi ha hagut, i hi ha, molts davanters bons en el futbol però Romário estava en una altra galàxia. És cert: no s’entrenava, era egoista i la disciplina no anava amb ell. I què?
En qualsevol cas ahir va dir adéu i en el seu adéu va passar un incident penós i lamentable. Després de marcar un gol (un altre) tota la selecció canarinha el va envoltar i el va alçar, clarament amb la intenció que fos canviat i que la darrera pilota que haguera tocat fos aquella que havia fet entrar amb el cap a la porteria. Però quan el van deixar de nou en terra se li va acostar l’àrbitre i li va ensenyar la targeta groga perquè només marcar s’havia alçat fins el muscles la samarreta del Brasil mostrant aquesta altra que es veu en la fotografia i en la que posa "Tinc una nena que és una princesa". Romário té una filla amb síndrome de Down. És cert que el reglament castiga amb la groga alçar-te la samarreta però aquest àrbitre és simplement un imbècil. Indigne del príncep del futbol i de la seua princeseta.