Mails per a Hipàtia

Dues presentacions aquesta setmana, a La Garriga i a Sant Cugat. A La Garriga sorpresa gran perquè la xerrada coincidia amb un dels pocs partits en obert del Barça aquesta temporada i la sala era plena cinc minuts abans de començar. La veritat és que a la vista del desastrós partit dels blaugrana potser no hauria hagut de tenir por, però…

A Sant Cugat ahir una de les xerrades més llargues de totes. Moltes preguntes, respostes i debats en un auditori amb molta gent, entre els quals diversos amics. Abans vaig passar-me per Cugat.cat, el modèlic mitjà de comunicació públic de la ciutat on em van fer una entrevista que avui he vist que ha aixecat un cert debat perquè he qualificat d”espanyolista’ Pasqual Maragall. Si teniu la paciència d’escoltar l’entrevista entendreu el que dic i com és que use un adjectiu com aquest. Maragall era un espanyolista però des del catalanisme més profund i convençut que el destí ideal de Catalunya passava per una Espanya que ell mateix va descobrir que no existia. I el que és més important encara: que ens ho fer descobrir tots.

(Ací trobareu el vídeo de l’entrevista)